dilluns, 12 de desembre del 2011

Redacció, i això es de veritat

Un dia de l’any passat, a l’estiu, estàvem jugant amb els meus amics a les piscines. Després va arribar el Guillem Codina i portava un flotador.

Jo, al cap d’una estona, li vaig preguntar si me’l deixava per jugar-hi. Jo, mentre hi estava jugant vaig bolcar i em vaig fer un tall al cap. La meva mare, el socorrista, els meus amics... van venir corrent i la meva mare i una amiga seva em van portar a “l’hospital Arnau de Vilanova” a Lleida.

Quan vam arribar, ens vam trobar una dona iens va deixar passar. Vam estar aproximadament 20 minuts perquè ens cridessin per anar-hi.

Quan vam ser a dins hi havia un home amb una grapadora especial. Em pensava que em faria mal, però no me’n vaig enterar.

Durant uns dies vaig anar a les piscines però no em podia banyar, així que em vaig emportar la consola.
Van ser uns dies que no oblidaré mai.