La meva veïna, Rosita, també havia vingut al viatge, i va dir, que ens fiquéssim una mica més cap a dintre del riu, que de moment hi havia poca aigua. I finalment, ens vam ficar d’acord, i vam caminar una mica més. Quan ja érem al mig, vam començar a treure el menjar, les begudes...
Mentre ho estàvem preparant, uns nois que volien fer ràfting, van obrir les comportes del riu i va començar a sortir molta aigua. I jo, en aquell moment, li vaig dir a la meva mare:
- Mare... He vist que està pujant l’aigua del riu. Mira!
La meva mare, em va mirar, i després va mirar cap al riu, hi ho va veure. I a continuació ho vam anar a dir als altres. Tots junt, vam començar a tornar a ficar el menjar a dintre de la bossa, les begudes, els vasos...
Però l’aigua ja ens havia envoltat. Però sort que hi havia unes pedres molt grosses, prop d'on estàvem nosaltres, i les vam començar a saltar. Les vam anar saltant de un en un i, finalment, vam sortir d’aquell riu.
Després, vam dinar prop d’aquell riu, on vam estar força bé, i a continuació, vam continuar el nostre viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada