El día vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou i trenta vaig anar al desé torneig de bàsquet de la Seu d’Urgell. El primer dia ens vam instal·lar a les habitacions, i només acabar de dinar ja vam estar jugant el primer partit, contra la Salle Manresa. Aquest partit el vam perdre perquè no estàvem acostumats encara al jugar contra ells. El segon partit va ser contra Corbera que era un equip que mai n’haviem sentit a parlar. Els vam guanyar i amb un bon sabor a la boca vam poder anar a l’hostal on ens allotjàvem”la Salle” a sopar però encara no sabíem que hi havien jocs de nit i eren les deu! Quan vam acabar estàvem tots tant fatigats que no ens va donar temps ni de arribar als llits.
L’endemà al matí vam anar a esmorzar, nyam hi havia croissant. Després ens vam preparar la bossa per jugar contra l’equip més bo del torneig: Mataró. Conta ells vam perdre de molt perquè feien sisè. A continuació vam anar a la Salle a dinar i tot seguit vam anar a jugar contra la Seu que mai l’havíem guanyat. Vam perdre de cinc punts perquè ells al final veien que estaven perdent i anaven fent placatges, però l’àrbitre no pitava res.
Després vam tornar a perdre contra el Círcol Catòlic de Badalona perquè també feien sisè. Vam anar a la Salle a sopar i després vam fer més jocs de nit i vam acabar fatigats.
El dia següent vam fer els dos últims partits: contra Corbera A que eren els més grans i Castell Bisbal, els vam guanyar els dos. A la tarda feien les finals dels jocs de nit i el Manel n’hi va guanyar una. A la nit van ficar una pel·lícula molt xula de bàsquet i desprès vam anar a dormir.
L’últim dia després de dinar van fer l’entrega de premis: vam quedar novens i el Mataró primers. Quan vaig veure els meus pares hem vaig ficar molt content i tots junts després de l’entrega de premis vam anar cap a casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada