dijous, 21 de gener del 2016

Vacances de Nadal

Dia 1
Al matí per la costum de despertar-me a les vuit menys cinc, em vaig alçar del llit i vaig anar a esmorzar tranquil·lament. Tota la meva família estava dormint. Jo allí esmorzant, veig que són dos quarts de nou i ràpidament faig alçar a la meva mare del llit per a que em portés a l'escola. La meva mare no es volia alçar del llit perquè era festa. Jo tot content vaig pensar "festa!" em vaig alegrar moltíssim. Molt ràpidament vaig anar a la tablet a veure si hi havia algun amic connectat i... sí! hi havia el Jordi Farran jugant a l'smite. Ben de pressa vaig trucar-lo pel skipe i em va contestar. Vam passar el matí jugant i jugant. Era l'hora de dinar,  aquell dia estava molt content amb el dinar, em tocava espaguetis a la carbonara. Mmmm! Boníssims li vaig dir a la meva mare. A la tarda vaig seguir jugant a l'smite i m'ho vaig passar pipa!

Dia 2
Al matí em vaig preparar un esmorzar la mar de estrany, era com una torrada i damunt oli i tomàquet. Era com una barreja d'oli amb tomàquet. Estava molt bo per ser que me l'havia preparat jo. A continuació vaig jugar una hora a l'smite, però amb el Jordi Farran no! Amb l’Eudald Codina! M'ho vaig passar molt bé, guanyàvem totes les partides. És súper bo jugant a l'smite! A la tarda vaig anar a la plaça dels Sarraïns, vam  jugar amb una baldufa del Jordi Farran, resulta que ara es porten les baldufes. Jo tinc una baldufa de fusta, la típica baldufa de sempre.

Dia 3
Avui venien les meves cosines  a Albesa, havien crescut un centímetre o dos com a molt! Per la tarda vaig anar a Lleida a comprar amb la meva mare, havia de comprar-me unes sabates noves perquè les que portava ja se'm feien petites! M'ho vaig passar molt bé. Era ja de nit,  feia una nit la mar de freda! Jo tenia un fred anormal, perquè esperava a la meva germana que acabés d'arreglar-se per anar a casa  de la meva padrina a sopar, el sopar estava boníssim, hi havia una combinat d'amanida amb pizza la mar d'estrany però bo!
Dia 4
La nit dels reis mags ha sigut espectacular! Els reis han passat amb la carrossa i han entrat a l'església, jo estava fent de pastoret, la Carla Sales m'acompanyava fent de pastoreta, l'Eduard Térmens feia de Josep i la Laia Sales de Santa Maria. Tots estàvem una mica nerviosos, la Laia tenia por que li caigués el nen Jesús de les mans! Però al final tot va anar bé i el reis mags ens van portar moltes coses a tots els nens/es de Albesa, aquella nit per  alguns nens/es va ser la nit més bonica de tota la història (un d'aquells nens/es sóc jo!).

Dia 5
Arriba el final de vacances i m'havia descuidat els deures de vacances! Tot preocupat em vaig  posar ràpidament a fer-los fins que em van dir que havíem d'anar a veure la casa de la meva tieta i em vaig quedar parat perquè estaríem tot el dia a fora i tornaríem a les onze de la nit! Vam sopar al poble on hi ha la casa i em vaig empatxar amb un crep i una hamburguesa boníssima! Va ser espectacular, la casa estava súper guai. Espero tornar-hi algun dia.
Dia 6
El dia de cap d'any m'ho vaig passar molt be amb unes amigues de la meva tieta Tere, hi havien 2 noies una de 5 anys i una de 13 anys, la petita es deia Anna i la gran Maria, són de Benavent, la major part del tems vam mirar vídeos graciosos al youtube, per sopar hi havia pasta, uns rínxols de  pasta! Estaven boníssims, arriba l'hora de les campanades! Diuen :Una! Dos! Tres! Quatre! Cinc! Sis! Set! Vuit! Nou! Deu! Onze! Dotze! Bon any nou! Tots ens felicitàvem el any nou, estava molt contents per estar amb la família celebrar un any nou. Era un dels meus dies preferits de l'any perquè s’acaba un any bo o dolent i en comença un altre més.

Dia 7
Arriba el final de les vacances, tothom està trist, el dia ja es un avorriment. Ningú sap què fer, jo no he sortit al carrer, encara he de acabar els deures, ja no em distrec amb res. Tot esta trist, no es veu ni un gat ni un gos! És impressionant, per a què el poble tingui aquesta actitud amb mi no penso sortir al carrer fins d’aquí una hora... Mentre esperava a que passes l’hora jugava amb una bola que tenia per l’habitació, estava més avorrit que una ostra. No tinc ganes de fer res, vaig a dormir...Ja torno a ser aquí, miro el rellotge i encara veig que falta vint minuts! Mare meva, és que es va espatllar aquest rellotge o que? Ja no tinc mes idees per a escriure en aquest diari. I de cop i volta sintó “pummmmmmmmmmmmm! Era una porta que s’havia tancat pel vent, per fi va arribar l’hora! Tot content vaig sortir amb el meu patinet i la meva baldufa de plàstic que no la sé tirar però no passa res. Arriba l’hora de la veritat, dos nens i dos baldufes, el Farran i jo tirant la baldufa....

Dia 8
Es l’últim dia, avui no m’he connectat a l’ordenador, he repassat tots els deures, perquè els tingui tots fets, és una feina bastant avorrida però es el que hi ha, no creus? En alguna cosa estem d’acord, no és que m’encanti repassar tots els deures que els tingui tots fets i l’endemà cap al col·legi! En realitat no és que en tingui moltes ganes però tampoc hi puc fer res, arriba la nit, no puc dormir pels nervis que tinc d’anar al col·legi, per mi han estat les vacances més guais del món o almenys per mi, ara estic molt content perquè estem al nou any el