La pau fa 47 anys
que se celebra perquè fa 47 anys que es va morir Gandhi.
El dia de la pau
no hauria de ser només el dia sense guerres… sinó que ho hauria de ser cada dia
perquè així tots podríem ser amics, els d’un país amb un altre, els companys de
classe, de treball etc.
El dimecres
trenta de gener vam celebrar el dia de la Pau a l’escola, com cada any ho
celebrem tots junts: cantem cançons, pintem un mural i llegim una poesia tots
els cursos.
La pau no
s’hauria de celebrar només el dia trenta, sinó que ho hauríem de celebrar tot
l’any, perquè potser el dia de la pau tots són amics i el dia següent ja tornen
a barallar-se.
Hi ha moltes
maneres de solucionar els problemes, per exemple, si algú es baralla es parla o
hi ha alguna altra manera perquè tornin a ser amics.
Si per exemple
una amiga meva i una altra comencen a insultar-se, a pegar-se, etc., jo em
sentiria molt malament, ¿per què dos bones amigues com elles han de barallar-se?
Les meves amigues
si es barallen el dia següent ja tornen a ser amigues, però encara que el dia
següent siguin amigues un dia estan sense parlar-se ni mirar-se a la cara, tu
no saps amb qui anar perquè si tu vas amb una l’altra s’enfada i al revés
també.
Jo de vegades també
em barallo però hauríem d’intentar que sempre fóssim amigues totes, i si unes
nenes no es cauen bé no parlar-se però tampoc no cal pegar ni insultar, perquè
si ho fan també perjudiquen a les seves amigues.
Feliç dia de la
pau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada