Quan vàrem sortir del poble eren les cinc. El camí de la casa era bastant difícil de trobar, perquè estava entre les muntanyes i hi havia moltes corbes.
Vam arribar a la casa rural. Hi havia un noi que es deia Jordi, que ens va ensenyar les habitacions i l’horari del menjar. També ens va ensenyar una sala on hi havia: una taula llarga, dos butaques, un sofà i dos televisions. A fora de la casa hi havia un solar amb quatre o cinc cadires i taules; al cantó hi habitava un terreny arenós on hi havia dos cistelles i dos porteries. Més avall hi trobàvem un camp molt petit d’herba amb moltes plantes. Al cantó d’aquest camp hi havia una piscina entre reixes però que no estava en condicions.
El següent dia, tota la colla vam decidir anar a caminar per la ruta dels maquis, uns bandolers que s’amagaven pel bosc. Quant feia estona que caminàvem ens vam cansar. Però un amic tenia un tot terreny i vam pujar la ruta amb ell.
Com que amb el
cotxe anàvem més ràpid, vam tenir més temps de visitar més llocs.
Quant vam tornar,
a prop de la casa hi havia un camp de paviment fi on s’hi podia patinar; i així
ho vam fer. Allí hi vam estar fins que ens vam cansar i vam tornar. Allí a la
casa després de patinar vam jugar al monopoli.
Més tard vam baixar
a Santpedor per passar l’estona en un bar. Allí vàrem menjar un pica, pica:
patates, beure... i desprès vam tornar a pujar per anar a sopar.El dia següent, que era dilluns, ja era el dia de marxar. Però abans ens ho havíem de passar ho molt bé. Vam esmorzar i de seguida vam marxar.
Vam anar a veure
un castell mig derruït que s’havia convertit en un petit cementiri. Allí hi
estava enterrat el últim maqui de Catalunya, en Ramon Vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada