Un dia a l’estiu, quan van buidar la secla del nostre poble, que es diu Albesa, vaig baixar amb un amic meu que es diu Manel. Quan érem a baix, vàrem anar al pont que hi ha més a prop de l’escola. Quan vàrem estar davall varen sortir un munt de truites, potser en van sortir deu o més, llavors vàrem començar a córrer però com que portàvem unes bosses de plàstic i com que no hi avia gaire aigua, ens hi vam ficar davant d’ells.
Tot seguit vàrem baixar la bossa i jo en vaig caçar un, però el Manel se li va petar la bossa, llavors varem pujar a dalt al carrer i varem anar corrent finsa trobar-les.
Ens vam trobar l’Ivan, el germà del Manel, llavors ens en va agafar un de molt gros, potser mesurava cinquanta centímetres, llavors li vàrem donar les gràcies i vàrem anar cap a buscar més peixos, però llavors el Manel en va trobar un que no era massa gran, però entre els dos el vàrem pescar. Llavors ja no volíem pujar a dalt perquè sinó encara se’ns n’escaparia algun, llavors ja era hora de marxar cap a casa a dinar, però varem quedar per tornar a pescar peixos a les tres.
Quan vaig arribar a casa li vaig donar un peix al meu gat que es deia Aslan. Quan vaig acabar de dinar vaig anar al punt que on ens havíem de trobar, el pont de les mentides. Durant la tarda vàrem pescar quinze peixos i en vaig donar uns quants al gat i els altres al gat de la meva padrina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada