Quan vam arribar a Arbeca i vam entrar a les Pistes d’Atletisme Municipals d’Arbeca no hi havia ningú d’Albesa, però llavors van arribar les bessones i el Tomàs.
Tots junts vam anar a buscar els pitrals i quan ja ens els vam posar vam anar a escalfar tots en una zona d’herba, que per cert estava una mica molla i en alguna ocasió vam caure però no feia mal i ens posàvem a riure.
Vam acabar i vam anar a veure el recorregut que havíem de córrer amb aquella cursa, que els seus metres eren 1200 metres; poc desprès vam mesurar el camí i vam recordar la Paula, Tomàs i jo el que ens va dir la nostra professora d’atletisme per resistir aquells metres.
Va arribar l’hora de córrer, anàvem corrent pel voltant de la sortida i quan la gent d’una altra categoria acabava de córrer ja va ser l’hora de col·locar-nos a la línia de sortida.
Fins que un home va disparar amb una pistola i vam començar la cursa.
Primer vaig fer un sprint, estava en setena posició però desprès em van avançar nenes durant la cursa i, finalment, vaig quedar aproximadament quinzena i la Paula vintena; per participar ens van donar una bossa amb bolígrafs, un frontal, un llapis...
No vam parar de caminar per allí, per no agafar “flato” fins que ja no estàvem tan cansades i vam anar a veure altres curses que feien a Arbeca.
En aquell moment estaven a punt d’arribar a la meta la Tresa i la Ester; van quedar més darrera de la meva posició.
I per últim va córrer el Dídac, que també va quedar igual que totes nosaltres.
Després de córrer el Dídac vam marxar cap a casa i per cert molt cansats i amb una mica de mal de cames; però després se’ns va passar tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada