Al cinema

Aquest diumenge e anat al cinema a Lleida, vaig anar amb els meus tiets i vam veure la pel·lícula “Els viatges del Gullivert”.

La pel·lícula anava d'en Gullivert que era molt gros i els seus companys eren mes petits que ell, a continuació anava tirant a terra tots els castells on vivia, el Gullivert va lluitar amb un home escarransit i més petit que ell. En Gullivert estava emocionat perquè sempre guanyava a les lluites, el seu company també va lluitar amb el Gullivert i el va guanyar.

Tots els de la ciutat estaven molt contens de tenir un noi tan fabulós, la gent d’aquella ciutat estava en ruines perquè tots els castells de la ciutat estaven tots a terra. En Gullivert i els seus acompanyants van anar cap a la ciutat del cantó i en Gullivert va veure que tot estava organitzat va i ho destrossa tot, la ciutat que vivia ell la va començar a arreglar-la i totes els seus enderrocs que va fer als pobles les va anar arreglant totes.

En Gullivert es va fer amics ambuna noia i el Gullivert li va fer unes quantes preguntes, la noia estava emocionada amb aquell moment, van anar a la casa. En Gullivert va fer una màgia per poder entrar a la seva casa que la porta era molt petita, a vegades s'havia de quedar a carrer i li donaven el menjar per una finestra de la seva altura perquè si no, no hi arribava.

Ell a l’últim es va fer amic de tots i totes les persones que hi havien a la ciutat, totes les persones estaven molt contents per tenir aquell home forçut. Cada persona li deia una cosa i ell ho havia de fer. A l’últim va haver de destruir un castell i ell no podia fer tantes coses però ho va haver de fer.

Els soldats d’aquella ciutat l’estaven perseguint tot el rato però ell estava tan fort que quan anava corrent estava tirant a terra totes les cases, i les persones deien que no podia ser el que havia fet i no s'ho volien creure de cap manera.

Al Gullivert li agradava estar amb les persones amables i molt educades perquè amb ell li havien ensenyat així. Les persones estaven molt emocionades de tenir aquell home tan fantàstic per ells, no en volien abusar i en alguns moments estava molt fatigat perque sempre li manaven coses.... Bé, ja us he explicat unes quantes coses, per a mi va ser molt divertida!