Un dia de la setmana passada em vaig despertar, vaig caure del llit però em vaig aixecar, tot seguit vaig baixar les escales de la meva casa. Desprès la meva mare em va ficar llet amb cereals, eren molt bons. De sobte la meva mare em va dir:
- Stefi, avui no podràs jugar al ordinador. – va dir la meva mare -. Li vaig dir perquè no el podia obrir, i en aquell moment la mare em va dir:
-Perquè estic enfadada amb tu.
- D’acord li vaig dir, doncs surto a fora, d’acord? – vaig dir -.
- Si, però a les set a casa, d’acord? – va dir la meva mare -.
- D’acord! – vaig dir una mica alegre.
Quant vaig ser a fora, vaig anar a trucar el meu amic Marian, tot seguit va sortir amb la pilota a jugar, vam fer una tanda de penals. Primer vaig xutar jo unes quantes vegades, i per molta mala sort les vaig fallar totes.
A continuació va xutar el Marian i les va fer totes, estava trist, i en aquell moment el Marian va dir: -Estefi, si que ets dolent xutant penals. – va dir rient -. -Si, però no tinc ganes de fer res avui – vaig dir trist -.
Jo vaig marxar cap a casa.
I així s’acaba un dia de la meua vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada