El dia més important
El dia trenta-u de maig, vaig fer la primera comunió amb l’Andrea, la Jei, la Inés, la Marina, l’Albert, l’Oriol, el Marc Anadon, el Marc Fulla, la Andrea Codes i la Zaira. A les set del matí em vaig despertar per a pentinar-me i arreglar la casa per a quan vinguessin els invitats.
Al matí
A les nou em vaig començar a vestir: la samarreta, els mitjons… i l’últim el vestit, quan van arribar els invitats. Es pot dir que s’abarallaven per a fer-me fotos amb tota la família ara els tiets, ara les padrines i així tot el rato fins a l’hora de marxar.
Vam anar caminant fins a l’església, quan vam arribar allí l’Andrea i les altres ja hi eren però encara no era l’hora, vam començar quan va arribar el mossen. Per a mi es va fer molt llarga la missa, quan va acabar vam fer una foto de grup i després amb la família.
Anem a dinar
Quan vam sortir de l'església tots teníem molta gana i vam anar a dinar al restaurant (Fonda Nastasi de Lleida), vam fer l’aperitiu i a començar a dinar.
Quan vam acabar van portar el pastís de tres pisos, ens el van repartir però jo i les meves cosines no en volíem, vam anar als inflables, hi havia un espectacle de pallasso i ens ho vam passar bomba totes juntes, per fi es va acabar amb un gran ball que el vam obrir jo i la meva mare.
A la tornada cap a casa
Vam tornar a casa i llavors com que els meus pares no m’ havien fet fotos llavors em van fer més fotos i al final em vaig enfadar i vam fer guerra de coixins.
Per ara va ser el moment més important de la meva vida.
El dia trenta-u de maig, vaig fer la primera comunió amb l’Andrea, la Jei, la Inés, la Marina, l’Albert, l’Oriol, el Marc Anadon, el Marc Fulla, la Andrea Codes i la Zaira. A les set del matí em vaig despertar per a pentinar-me i arreglar la casa per a quan vinguessin els invitats.
Al matí
A les nou em vaig començar a vestir: la samarreta, els mitjons… i l’últim el vestit, quan van arribar els invitats. Es pot dir que s’abarallaven per a fer-me fotos amb tota la família ara els tiets, ara les padrines i així tot el rato fins a l’hora de marxar.
Vam anar caminant fins a l’església, quan vam arribar allí l’Andrea i les altres ja hi eren però encara no era l’hora, vam començar quan va arribar el mossen. Per a mi es va fer molt llarga la missa, quan va acabar vam fer una foto de grup i després amb la família.
Anem a dinar
Quan vam sortir de l'església tots teníem molta gana i vam anar a dinar al restaurant (Fonda Nastasi de Lleida), vam fer l’aperitiu i a començar a dinar.
Quan vam acabar van portar el pastís de tres pisos, ens el van repartir però jo i les meves cosines no en volíem, vam anar als inflables, hi havia un espectacle de pallasso i ens ho vam passar bomba totes juntes, per fi es va acabar amb un gran ball que el vam obrir jo i la meva mare.
A la tornada cap a casa
Vam tornar a casa i llavors com que els meus pares no m’ havien fet fotos llavors em van fer més fotos i al final em vaig enfadar i vam fer guerra de coixins.
Per ara va ser el moment més important de la meva vida.
1 comentari:
Tot el que has explicat es molt bonic, per mi tambe va ser un dia molt important i me ho vaig pasa pipa. Petons Irene!!
Publica un comentari a l'entrada