Uns quants poemes

El mar

Mentre vaig caminant
per la riba del mar,
veig la teva cara reflectida a la llum del far.

Mentre jo vaig lluitant,
per la vida dels mars,
tu t’has amagat,
en un vaixell enfonsat.

Quan netejaves la platja,
t’ho passaves molt bé,
i quan tu t’escapaves,
et seguia darrere teu.

Tu arreplegaves petxines,
jo cargols de mar,
i quan en trobaves una de grossa,
me la donaves com un regal.

Al mar hi trobaves tresors,
peixos i corall,
molts animals marítims,
i sobre tot l’aigua del mar.


Bosc

Quan entres al bosc,
et sents envoltat de plantes i animals.
Quan respires,
sents un aire natural.

Els arbres i els animals,
són una part de la vida terrestre.
I els humans,
com germans del planeta Terra.

No em de llençar deixalles,
si no ens quedarem colgats,
i per protegir el planeta Terra,
em de ser més educats.

No em de fer mal als animals,
si no el contrari,
tractar-los com uns amics,
i així tot serà molt més bonic.

Quan t’estires sobre l’herba
et sents relaxat,
ella et fa un massatge,
i li dius gràcies com un noi educat.

Foc de l’ infern

Els dimonis i el foc,
són com germans.
I quan un mort
l’altre li diu adéu amb les mans.

Els àngels i els dimonis,
són dos éssers nous.
I quan un empipa l’altre,
llavors es provoca un tro.

Molts són vius,
i molts són morts.
Quan un àngel cau del cel,
un dimoni mort torna a l’ infern.

Al cel hi ha els àngels,
a l’ infern els dimonis.
Al planeta Terra, els humans
i a la lluna els ovnis.

Un àngel vola,
un dimoni camina.
L’àngel mou les ales,
i el dimoni es des llisa.

Un món dalt al cel

Un món dalt del cel,
és un paradís,
no sé si de caramel,
o anís.

Deu ser molt divertit,
volar amb els ocells,
amagat entre els núvols,
i dormir al costat d’ells.

Damunt dels núvols,
t’adorms amb un segon,
imagina’t estirat,
damunt d’un nou món.

Els núvols són tous,
com el cotó,
i finets,
com el mató.

La pluja es dolça,
el mar es salat,
el riu es d’aigua dolça,
i el pebre picant.

En faré uns quants més