divendres, 27 de maig del 2016

Les aventures de la Júlia



La Júlia és una nena que viu en una muntanya molt alta i té una colla d’amics, molt divertits igual que ella, i van en una escola molt petita per a molt pocs nens i nenes, però quan arriba l’estiu ella i la seva colla d’amics van a viure aventures.

Quan va arribar l’estiu després de l’últim dia de col·le, es van reunir tots a la casa de la Júlia i van començar a planejar el que farien a l’estiu, tots van dir moltes coses però la Júlia els mirava amb cara trista i els hi va dir – Escolteu nois, jo aquet any no podré estar amb vosaltres estaré tot l’estiu a casa de la meva tia i no ens podrem veure. Tots es van entristir per què sense ella no sabrien que fer, la Júlia era la única que proposava coses, després d’uns segons de silenci, en Jordi  va dir – I si hi anem tots a casa de la teva tia? A la Júlia se li va il·luminar la cara i una rialla li va sortir de la seva cara – És veritat com no ho havia pensat abans! La setmana que bé marxaré, els li demanaré permís a la meva tia i vosaltres els hi preguntareu als vostres pares. Tots van dir – D’acord!!.  

La Júlia li va preguntar a la seva tia per el telèfon, i de seguida la seva tia li va dir que si que com més millor, la Júlia va pensar que aquell estiu estaria ple de sorpreses i aventures, de seguida la Júlia va trucar als seus amics i els hi va dir que la seva tia estava encantada de que hi anessin i que la setmana que bé hi anirien.

Tots els seus amics estaven molt contents i els seus pares no n’estaven molt segurs però  insistint i insistint ho van aconseguir.

La setmana es va fer llarga però van poder aguantar, i finalment va arribar la setmana tan esperada, la què marxaven de vacances a casa de la seva tia.

Van pujar tots al cotxe i directes cap a casa de la tia de la Júlia,  en camí van veure que ja no hi havia muntanyes i que es dirigien cap a la costa, a la platja, i sort que la Júlia els va avisar que portessin el banyador!  En veure la platja va ser una mica estrany per què casi mai avien sortit de les muntanyes, com que no passaven calor!

Quant  van arribar a la casa de la seva tia, van veure que era una casa rural amb un hort i un jardí enorme amb una gran piscina, i abans de que truquessin el timbre, va sortir la seva tia amb un gran somriure i va dir –Hola! Em dic Anna i sóc la tia de la Júlia, estic encantada de conèixer-vos, llavors els hi va explicar, que hi havia habitacions per tots i que hi anessin a fer un cop d’ull i deixessin les maletes, que ella els hi prepararia el dinar.

Quan van acabar de deixar les maletes, van sentir una olor deliciosa que venia de la cuina, l’Anna sabia cuinar molt bé, i quan van anar a dinar els hi va parlar de la seva vida, va dir que ella és dentista i que a l’estiu no treballava, que el seu home treballava fins molt tard i que havia decidit no tindre cap fill que amb la Júlia algun estiu ja en tenia prou.

Després de dinar, van anar a el seu hort i van veure un caminet que anava cap a una caseta molt bonica que donava cap al port de seguida hi van entrar i van veure que era una casa per els pescadors, la Jana una amiga de la colla va dir – Ens podria servir d’amagatall! Tots van dir que si, però de qui ens amagaríem?

La Júlia va respondre de seguida, es veu que per aquesta costa hi viu un pescador que els hi agrada menjar-se als nens!!

Tots van fer una cara d’espantats terrible i la Júlia va dir - però jo no m’ho crec, a demés qui es pot menjar nens?

-Això es només que tonteries! Va continuar la Júlia.

Tots es van quedar més tranquils i van anar cap a casa de la tia Anna.

El dia següent van anar amb aquella caseta tan bonica i van veure un pescador que pescava en una barca ben petita.

En Marc va dir –Ostres es un pescador, i si es el pescador que es menja als nens?

Però la Júlia va dir – Es un pescador qualsevol i a més, ja us vaig dir que no existia!

Quan van acabar de dinar van anar a la platja una estona i la Jana va sentir en una casa prop d’allí – Com m’agrada menjar els nens!

La Jana va avisar-los a tots del que havia sentit i la Júlia confiada però també amb una mica de por, va entrar en aquella casa.

I... es va trobar a el seu tiet explicant un conte a uns nens petits.

La Júlia va començar a riure i de seguida els hi va explicar als seus amics i a el seu tiet i tots es van posar a riure, i el conte que explicava el seu tiet a els nens petits es deia – El pescador mentider.

La Júlia va tindre un molt bona idea i els hi va di a els seus amics –Ep! I si ens diem la banda dels aventurers!?

Tots van dir que si i des de llavors la banda dels aventurers cada estiu van a casa dels tiets de la Júlia, a viure més aventures!