Hi havia una família que vivia en una granja on hi tenien vaques. La filla, que era ja una noia, les munyia i els seus pares anaven a vendre llet prop de Mataró. La noia tenia un promès i ell l’anava a veure a la granja, i de vegades es quedava fins el dia després. Un dia el pare i la mare van anar a vendre la llet com cada dia i el promès va anar a trobar-se amb els pares de la noia per després tornar a la granja tots junts. Va començar a ploure, la riera es va omplir, es va emportar als pares i al promès de la noia i van morir.
La noia en saber
això, va decidir que no volia ni la granja, ni les vaques i ho va donar tot als
pobres. Ella va anar a viure prop de Burriac amb la seva tieta, que era una
mica bruixa. La seva tieta se l’estimava molt i un dia li va regalar una pinta
d’or que era màgica. La noia, quan va ser gran se’n va anar a viure sola també
prop de Burriac. Moltes vegades anava a unes
reunions de bruixes on les senyores que hi havien tiraven pèls de cabra
per anunciar el mal temps i la Bona Dona, que així li deien, no volia que hi
hagués mal temps a Argentona i els ajudava, quan les bruixes tiraven pèls de
cabra perquè plogués ella feia que no plogués i en epoques de sequera reunia
núvols a Burriac i els portava a Argentona. D’aquesta història ve el refrany
de:
PLUJA AVIAT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada