Quan vaig fer 10 anys ho vam celebrar en un restaurant de Lleida (La Fonda el Nastasi) amb tota la família.
Em van fer molts regals: una cadira nova, connexió a Internet i un mòbil. Quan va entrar el pastís, van tancar les llums les meves cosines: la Martina i la Julia, van començar a cridar, jo estava a la seva vora i per poc que no hi sento, era un pastis igual que el de l’any passat, però a mi no m’agraden els pastels.
Després de dinar la Martina, la Julia i jo vam anar als inflables per jugar, hi havien unes monitores, però la Martina no hi volia anar, en canvi la Julia si. Vaig haver de cuidar-la fins que va ser l’hora de marxar, feia moltes rucades i volia manar molt, però jo no la deixava. A les sis de la tarda vam marxar cadascu a casa seva.
A casa m’esperava un altre regal: un canari. Aquella nit quan vaig tocar el llit em vaig adormir quasi a l'instant de tan cansava que estava.
Per a mi va ser un aniversari inoblidable.
dijous, 26 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada