La meva gossa es diu Laika i és un setter anglès. Ens la va donar un tiet nostre quan era molt petita. El meu pare, abans, molts diumenges al matí se l’emportava a passejar. Ara també ho fa però no tants diumenges perquè li surt feina.
La nostra cabaneta la vam trobar gràcies a ella perquè se’ns va escapar i va anar fins a un descampat tot de color verd, i a la vora vam trobar com una cabaneta que ja la tenien uns altres nens, però ara ja són grans i porten cotxe i ja no hi van allà, perquè potser tenen vint i escaig anys.
Llavors el Manel i jo vam poder atrapar a la Laika i vam tornar a casa i la vam deixar allà.
El meu pare és caçador y s’emporta a la Laika a caçar. Al principi no en sabia gaire, però ara ja en sap bastant, més que res caça perdius i algun conill i caça a tots els llocs que pot anar amb el carnet de caça. Se’l va fer quan vam tenir a la Laika per poder anar a caçar...
3 comentaris:
És una gossa molt bonica i una mica entremaliada, quan et llepa et deixa ple de babes, és molt mona.
La teva gossa es molt bonica i sembla molt entremaliada.
Jordi. Jo crec que els teus textos els redactes be. Però per altra banda també crec que tindries que posar-hi una mica mes de originalitat en els titols. Perquè a tos i posa.. el meu gos, la nostra garuta, els meus gats..
Opino jo que si fessis això la gens s'interessaria més pels teus textos i ells llegiria més.
Publica un comentari a l'entrada