divendres, 19 de febrer del 2016

Un fin de semana largo


En el puente de la Constitución e Inmaculada me fui al camping llamado Balería en el Pirineo de Huesca con toda  la familia.

El sábado nos levantamos muy temprano para empezar el fin de semana, puestas las maletas en el coche en peco la excursión.
Ya en el camping nos dirigimos hacia el bungalow, para deshacer las maletas y descansar un poco porque teníamos muy sueño. Cuando estaba colocado todo en su lugar, yo me fui a descubrir los rincones del camping. Encontré: una pista de básquet, de fútbol, una mesa de ping­-pong. Muy cerca se encontraba un río muy largo y con agua  estaba helada y la agua era muy clara y en un rincón había para hacer barbacoas.

El domingo por la mañana queríamos ir a esquiar, pero en las pistas había poca nieve y no se podía esquiar. Mi hermano se fue a esquiar a las pistas de Baqueira con sus amigos de Albesa porque allí  sí que había nieve.

Con mis padres fuimos a hacer una excursión por Vielha.  Por la tarde fuimos a patinar sobre hielo, al principio me caí algunas veces, pero luego fue genial. Por la noche  mi padre se fue porque tenía el día siguiente tenia de trabajar.

Nosotros aprovechamos para descansar un rato y hacer los deberes del colegio.

El lunes a la hora de comer mí padre ya había regresado al camping. Para comer una gran barbacoa.
El martes último día, toca regresar. Antes hicimos una última excursión  al Balneario de Caldes de Boí. Después de comer, volvimos a casa.

dijous, 18 de febrer del 2016

El força lleida ens visita

Hola, avui us explicaré el dia que ens van visitar uns jugadors del Força Lleida a l’escola Àlber d’Albesa. Ahir a l’escola van vindre uns jugadors de bàsquet del Força Lleida. Els jugadors es deien Arnau, Alex i els dos Guillems, Tots menys l’Alex eren nens jugadors que jugaven a l’escola Àlber. L’Alex era anglès. Primer es van presentar i després tots els cursos van fer preguntes. 




Els de P4 tots van preguntar més o menys igual:
- Què mengeu per esmorzar?
- Què mengeu per dinar?
- Què mengeu per berenar?
I finalment van preguntar:
- Què mengeu per sopar?
I després de fer totes les preguntes vam jugar amb jugadors de bàsquet una mica. De primer fins a sisè vam fer amb L’Arnau i un Guillem com un partit i després vam fer firmes, a les pilotes, jerseis, agendes, llibretes, diaris, folis i fins i tot als braços!. Quan ens van firmar a tots van marxar amb els autobús cap a entrenar. Quina pena que marxessin! I llavors com que va sonar el timbre no vam fer classe i no ens van manar deures! Quina sort! I Vam marxar tothom a berenar a casa nostra. M’ho vaig passar molt bé. Va ser el millor dia de col·legi del món.

Venen els jugadors del Força Lleida

Ahir, 21 de gener de 2016, van vindre uns jugadors de bàsquet del Força Lleida. Els jugadors es deien Alex, que era anglès, Guillem, Arnau  i Guillem. Eren molt alts !!. Cada curs va fer unes quantes preguntes (ex: Que mengeu  per sopar?, que mengeu per dinar ?).

 Després vam jugar a un joc de fer cistelles de 1r a 6é. Jo no vaig fer ninguna cistella, però almenys em vaig esforçar, i a demes d’esforçar-me, vaig intentar que no  m’anés ninguna pilota a la cara. M’ho vaig passar molt bé jugant !!. Després tothom vaig agafar pilotes, gorres, llibretes, agendes... Jo vaig agafar de l’agenda una pàgina del desembre del 2015.


Venen els jugadors de basquet


El  passat  dia  21  de  gener  de  2.016  ens  van  venir  a  visitar  els  jugadors  del  Força Lleida,  eren  tres jugadors i es deien, un Arnau, l’altre Guillem i l’altre Alex, l’Alex era Americà i parlava amb anglès.                                                                    
Però quan els vaig veure el primer que em va impactar més va ser que eren molt alts !!! a continuació ens van fer seure a terra i ens van dir com es deien, i va començar la ronda de preguntes primer van començar a preguntar els més petits de l’escola els de p4 van sortir dues nenes eren la Maria i la Isona, es van plantar i llavors no es recordaven de la pregunta i la senyoreta els hi va tenir que dir, però també els hi feia una mica de vergonya tot seguit ens van contestar.
Després els hi van preguntar els alumnes de p5 però ells ja sen van recordar, tot seguit van preguntar els de 1r i ells van contestar, i després els de 2n i així contínuament  tota l’estona fins a arribar a 6é. Quant vam acabar totes les preguntes vam fer un petit joc molt divertit, tractava de que havíem de fer dos equips i cada equip anava amb un jugador de basquet, i ens vam posar a fer la cua per encistellar, va arribar el meu torn i em feia una mica de vergonya fer-ho però al final ho vaig fer i... vaig encistellar a la primera !!! estava molt contenta i molt emocionada de haver-ho aconseguit.
Després, al acabar el joc ens van firmar, a uns la pilota de basquet, a altres la carpeta, la agenda...i altres coses. Al acabar ja van marxar i nosaltres vam anar cap a la classe a recollir les coses, però aquella tarda m’ho vaig passar molt bé !!





 

La Xispa


La  Xispa és el meu  periquito, li vaig ficar aquest nom perquè corre molt, és mol valenta i aventurera,  és molt àgil i molt trapella com jo. Continuació os descriure la Xispa. El meu periquito es bastant estilitzat, àgil i també molt bufó.

Te el cap ni gran ni petit més bé arrodonit, el cos és una mica allargassat i té el pelatge molt fi i suau. Té el bec rodo, els ulls marrons clars i un pèl allargats,

Les ales són allargades i llises, la cua llarga i llisa i les potes curtes, petites i fortes. El meu periquito és tot groc menys la punteta de la cua i les puntetes de les ales. Aquesta es la meva estimada Xispa!
 

Venen els jugadors bàsquet.

A la tarda del dijous 21 de gener de 2016, ens van visitar l’Arnau, un exalumne d’aquesta escola , l’Alex, que va jugar al barça i els dos Guillem un d’aquests era anglès i no entenia el català, alguns dels jugadors de bàsquet del Força Lleida a l’escola Àlber d’Albesa, també els va acompanyar el Ramon, que era el presentador de l’equip.
Abans d’entrar a l’escola tothom anava amb pilotes de bàsquet i alguna de futbol com la del Santi. A l’escola, tant von punt vam arribar a la classe hi ha vam tindre d’anar al pati de seguida, allí hi ha i eren els jugadors del Força Lleida, al mig del pati tots els nens de l’escola van anar directes cap amb ells, alguns van tindre de tornar a classe un altre cop perquè amb les presses es van deixar els abrics. Després, tots els nens es van assentar i l’Arnau, l’Alex i els dos Guillem es van presentar i ens van explicar moltes coses, després van anar les preguntes, els nens de P-5 van preguntar que menjaven per esmorzar, dinar, berenar i quan van preguntar per sopar, tothom va esclatar de riure. Més tard, van fer jocs de fer canasta ( el primer de fer una canasta ha guanyat i l’altre queda eliminat ), jo vaig quedar eliminat a la primera. I finalment, tocava la hora de firmar les pilotes, tothom va treure les pilotes i els jugadors els jugadors les van firmar, n’havia tantes.

Vam jugar amb les pilotes, el meu amic Jordi Ll. va perdre la baldufa, però la vam trobar finalment, vam anar a buscar les motxilles a classe i ens en vam anar a casa molt contents, sobretot, perquè no ens van manar deures.

La pau

El 30 de gener es commemora l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi, és un home que sempre ens va protegir i que es va manifestar sense violència i també era molt intel·ligent. El dia de la pau és el dia de la no-violència. Les accions que tindríem que fer el dia de la pau són: l'amistat, l’onestitat, el comportament, la alegria. Jo crec que tindria que haver mes que un dia de la pau que tots els dies siguin dies de la pau. Jo proposaria que comparteixin el terreny i que no hi hagi més guerres i que els homes pobres no es manifestin amb violència, al contrari, que es manifestin amb la pau no amb violència.


Jo crec que hi hauria solució per als problemes entre les persones. Jo crec que les persones que insulten, abusen dels dèbils o pagar als altres, que no sap el que es la pau. Jo crec que les males persones tindrien que millorar la seva actitud i arribar al camí de la pau.

El petit Nicolàs i els problemes d'en Joachim


Durant aquest trimestre hem llegit un llibre en català que es diu “El petit Nicolàs i els problemes d’en Joachim” En aquest llibre explica un munt d’aventures que els hi passen a els seus amics a l’escola. Es diuen: Nicolàs, Agnan, Eudes, Geoffroy, Maixenc, entre d’altres...

 En un capítol diu que en Nicolàs va treure un set d’ortografia i quan els hi va dir a casa el van felicitar i per recompensa el seu pare li va donar deu francs. No sabia què comprar-se perquè eren molts diners i al final es va comprar una llanterna però sol li va durar un dia.
 

Un altre dia van pensar que per reconèixer-se els de la colla podrien fer una insígnia, però no es posaven d’acord amb quin dibuix hi farien, van dir moltes idees però sempre hi havia una persona que no estava mai d’acord i finalment es van posar d’acord i van decidir que les insígnies les faria l’Eudes. Quant l’endemà les va portar van veure que la seva era mes gran i es van tornar a enfadar tots. I en cada capítol acaben sempre enfadats. Aquest llibre m’ha agradat perquè tracta d’aventures com a mi m’agraden. 

Ens visiten el Força Lleida



El dia 21 de gener de 2.016 ens vam vindre a veure els jugadors del Força Lleida per segona vegada,  aquet any van vindre el Alex que era Americà, els altres eren Catalans i es dient Guillen, Arnau i Guillem EREN MOLT ALTS!!! Primer es van presentar i van explicar el que farien, van explicar una mica sobre el basquet i quan van acabar vàrem començar amb les preguntes, va començar P4 preguntar fins a 6é de primària. Jo vaig preguntar: perquè vau triar el Força Lleida en ves de un altre equip? Em va contestar el Alex vaig fer el possible per entendre’l.
 
 

El dia de la pau

El dia de la pau és el 30 de gener i aquestes coses són les que la fa important:
Commemora l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi, un home de la Índia que es manifestava de forma pacífica, va acabar engarjolat i va aconseguir la independència de l’Índia. Això, va ser un exemple de pau tan bonic que van decidir de fer-lo el 30 de gener. Durant aquest dia tots som amics o com germans. No hi ha guerres, al contrari, la gent es manifesta en contra de les guerres. En fi, tothom fa pau. En realitat, jo crec que ho hauríem de fer tots els dies de l’any, això de fer pau i no fer guerres i faríem un món millor. En el dia de la pau, també aprenem a conviure a la gent. Però hi ha persones que hi aprenen altres dies, sobretot a l’escola. I jo els proposaria als que manen que si veuen una baralla vagin a veure què passa i que intentin solucionar-ho parlant. Perquè hi ha diverses maneres de solucionar un problema sense barallar-se, com avisar a la senyoreta o parlant-ho tranquil·lament. I també, no pot ser que algú insulti, abusi o pegui que a jo no m’agrada això perquè aquell no sap que si no ho fes tots ens ho passaríem més bé i no sap com se sent l’altre. Totes aquestes coses les hem de reflexionar al dia de la pau. Jo no em barallo molt i tampoc no insulto, però sempre es pot millorar l’actitud.
Aquestes són les coses que fan el dia de la pau un dia especial i sense guerres.


Ens visiten els jugadors

El dijous dia 21 de gener de 2016 van venir uns jugadors de Bàsquet del Força Lleida, van arribar les 3 de la tarda i tots estàvem molt nerviosos, vam anar cap a classe i vam preparar les preguntes. Vam sortir cap a fora i els vam veure, un era molt alt, un altre era anglès i venia d’Estats Units, l’altre era presentador i per acabar el Guillem Codina i el Guillem Jove que són ex alumnes de l’escola Àlber i ara tenen 15 anys. Mentre venien tots els  nens vam anar al seu costat i els vam conèixer, després vam anar cap a un racó del pati i els hi vam fer preguntes. Ens van dir els seus noms  i el que era molt alt es deia Arnau i l’anglès es deia Alex, vam seguir preguntant i 2 nens de P3 els hi van preguntar què menjaven per esmorzar, 2 més per dinar i 2 més per sopar! Jo i el Jordi Llobera ens estàvem rient molt, a continuació vam fer 2 files al davant de la cistella i vam fer un joc, tractava de que sortien 1 de cada fila i el primer que feia cistella guanyava i cada vegada 2 mes i així 10 minuts. Després  tots ens vam ficar davant dels jugadors i ens van començar a firmar autògrafs: uns la pilota, uns les  sabates i jo a la mà, jo encara la tinc i ja han passat 2 dies! Per acabar ens vam acomiadar d’ells i van marxar.

A mi em va agradar molt aquell dia perquè ens va divertir molt i també perquè ens donaran entrades per veure el partit que faran el 5 de febrer.

divendres, 12 de febrer del 2016

          DIA DE LA PAU
El dia de la Pau es un dels dies per mi més importants de l’any, no es sol el dia de la Pau també es el dia de no-violència.
En Mahatma Gandhi era una molt bona persona, ell estava en contra de la violència i de les guerres, va estudiar per a ser advocat.
Mahatma Gandhi va morir el dia 30 de 1948 de Gener, per això el dia 30 de Gener, és el dia de la Pau i no violència, per què es commemora el dia que va morir Mahatma Gandhi.
El dia de la Pau  has de tenir més amistat amb els amics, has de ser més carinyós, no insultar ni pegar etc...
Jo crec que no només el dia 30 de Gener té de ser el dia de la Pau sinó que cada dia, però crec que té sentit perquè és el dia en què va morir Mahatma Gandhi.
Jo proposaria als que manen, que posessin una altra regla: Prohibit provocar les guerres i evitar posar-se en conflictes.
Les maneres de solucionar les coses: clar que hi ha altres maneres de solucionar les coses amb un perdó o amb un parlem-ne, però que no esta bé solucionar-ho pegant o discutint.
Quan algú pega o insulta a els altres em sento molt malament, i apart de que em sento malament em poso a la pell de en qui li estan fent i et sent tan malament llavors.
Jo crec que sempre es pot millorar la teva actitud, però esclar que la puc millorar, i molt sobretot amb els teus amics i a els que estimes.
FES LA PAU NO LA GUERRA!!



El dia de la pau



El dia 30 de gener es commemora l’ aniversari de la mort del Mahatma Gandhi, Coincidint amb el 50 aniversari de la seva mort.

 Mahatma Gandhi va fer la carrera de Dret i va ser molt pacifista, va lluitar perquè els seus fills de grans es poguessin independitzar del Regne Unit. També va veure una guerra i va lluitar per mantenir la pau al món que, avui dia, amb aquestes condicions no es pot aconseguir això; perquè a Mahatma Gandhi el van assassinar intentant parar una guerra.

Mahatma Gandhi va ser una persona molt amigable i molt generosa.
Nosaltres, a l’ escola, per celebrar el dia de la pau fem una activitat abans de cantar la cançó de la pau titulada “El món seria més feliç”, que la cantem al pati i aquest any hem fet pedres contentes i les hem regalat pel poble.

Les hem fet amb pedres planes, per poder escriure sense cap dificultat, pintura blanca per que sigui blanca i és pugui escriure amb qualsevol retolador, el resultat és molt bonic. A les pedres hi vam ficar un missatge i a darrere un dibuix i les vam repartir per tot el nostre poble i jo li vaig regalar al Joan, un regidor de l’ Ajuntament.
  
Que bonic és el dia de la Pau! 


La pau

El 30 de gener es commemora l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. Un pacifista, advocat i pensador indi, que estava en contra de tota la guerra.
Mahatma Gandhi va néixer el dia 2 de octubre de 1869 a Bombai,  i morí assassinat el 30 de gener de 1948 que és el dia en què se celebra el dia de la pau. Va ser conegut per  portar la independència de la Índia amb mètodes no violents.




En la seva infància va aprendre dels seus pares a ser vegetarià i a estar d’acord amb totes les religions. Va estudiar a Londres la seva carrera d’advocat. Va tornar a Bombai i com que no trobava feina de la seva carrera va marxar cap a Sudàfrica. Allí va veure com els hindús estaven molt discriminats. Va formar un partit polític indi. Després de 22 anys de protestes no violentes va guanyar el poder per negociar amb Jan Christian Smuts, el general Sudàfrica i va trobar una solució per al conflicte que hi havia al país.  
Va tornar a la Índia i va fer dos grans protestes:
-La marxa de la sal (1930)
-La reivindicació de la independència de la Indià de la comunitat britànica durant la segona guerra mundial (1939-1945) en aquesta , va aconseguir la independència de la Indià.
Va morir assassinat el 30 de gener de 1948 per Nathuram Godse, un fanàtic ultra dretista hindú, i va morir als 78 anys d’edat.
 La pau per a mi es important  pel que demostrar Mahatma Gandhi: Demostrar que en qualsevol lloc i moment hi pot haver-hi pau, inclús en els moments més difícils. 

Día de la Pau

El dia 30 de gener es  celebra el dia de la Pau. Aquest dia  va morir  Mahatma Gandhi. Mahatma Gandhi va néixer al 2 de octubre de 1869.  Un pacifista, advocat i pensador indi, que estava en contra de tota la guerra. Va néixer a Porbandar, una ciutat costanera de la Índia.
Principalment en la seva infància ,va agafar de la seua mare uns valors i respecte a les persones de diferents manares de pensar. Va estudiar a Londres la  carrera d’advocat. Va tornar a Bombai i com no trobava feina de la seva carrera va marxar cap a Sudàfrica.   Ell va formar un partit polític indi. Després de 22 anys de protestes no violentes va aconseguir el poder i negociar amb Jan Christian Smuts, el general Sudàfrica i va trobar una solució per al conflicte que hi havia al país.
Quan Mahatma Gandhi va tornar a la Indià i va fer dos grans protestes:
    La marxa de la sal (1930)
-La reivindicació de la independència de la Índia de la comunitat britànica durant la segona guerra mundial (1939-1945) en aquesta , va aconseguir la independència de la Índia.

Ell va morir assassinat el 30 de gener de 1948, per Nathuram Godse, un fanàtic ultra dretista hindú, i va morir als 78 anys d’edat. I des d’aquell dia, cada 30 de gener es celebra el dia de la Pau commemorant la seva mort.

El dia de la pau

El dia de la pau és un dia que no hi ha violència.  El 30 de gener és el dia de la pau però a les escoles el celebrem el dia 29 perquè el dia 30 les escoles tenen festa. El dia de la pau és que la gent que no insulti, que ajudi a la gent que necessita ajuda, i moltes més coses, és millor que tots els anys hi sigui la pau, a mi m’agradaria que tota la gent sigui feliç!

És important  celebrar el dia de la pau perquè el Mahatma Gandhi es va morir, és una persona que es va manifestar de forma pacifica i així la gent vegi com és el dia de la pau i que sempre i hagi pau.      


A la nostra escola fem tallers, aquest any hem regalat pedres de la pau que nosaltres vam fer, jo li vaig regalar al padrí del Raül,  ens vam separar en grups a cada grup hi havia dos professors, finalment quan les vam repartir tots vam tornar a cantar la cançó de la pau.

el dia de la pau

El dia de la Pau és celebra el dia 30 de gener i des de fa 50 anys aproximadament és celebra el dia de la Pau.

El dia de la Pau és molt important de celebrar-lo perquè és  un dia que és celebra que no  hi ha baralles, que hi ha felicitat, amistat, amor, i molta pau és a dir un dia que tots amb de fer Pau amb tothom i amb nosaltres mateixos.

I tots ens hauríem de comportar amb educació, sense discutir per coses sense importància, ser amables, ser generosos, i ser molt bons companys i això tracta el dia de la Pau un dia amb amor, amistat, generositat...
 Jo proposaria que no hi hagués guerra mai però sobretot en el dia de la Pau.
I per solucionar els problemes amb la família o amb els amics o amb qui sigui  és  parlant-ne i solucionar-ho amb una manera que tots guanyem i ningú estigui enfadat.
I no hauríem de insultar ni pegar, ni burlant-se de ningú.