La festa de la vellesa a Albesa

El dia 6 de maig, com cada any a Albesa, l’ajuntament organitza una dinar per a la gent que amb aquest any fa o ha de fer vuitanta anys.

Primer, se’n van anar a l’església que fan una missa en honor a aquells senyors i senyores. Quan s’acabà la missa, van anar cridant els noms i van anar donant uns obsequis hi havia: un flor, un cendrer, una plaqueta...

Quan van haver cridat a tots els senyors i senyores es van reunir al retaule de l’església per fer una fotografia de la quinta i quan les tenen, les tiren a les bústies de la gent de la quinta.

A continuació ens en vam anar a dinar a la saleta i hi havia un càtering jo vaig demanar el menú infantil evidentment, de menú hi havia de primer, macarrons, de segon, pollastre arrebossat amb patates, i de postres mus de iogurt. I el menú d’adults era: de rimer canalons de marisc, de segon vedella amb bolets i de postres, també mus de iogurt.

Quan vaig acabar de dinar me’n vaig anar a dalt als “culumpios” a jugar. A la tarda me’n vaig anar cap a Lleida amb el meu  pare i la meva mare a donar un tomb. Quan vam arribar a casa me’n vaig ana a sopar i aviat a dormir que l’endemà s’havia d’anar al col·legi.

Portes obertes al col•legi de la meva mare

Aquest dissabte vaig anar al col·legi de la meva mare a veure les actuacions de final de curs,  els alumnes de la meva mare van vendre samarretes i bosses, també hi havia un mini bar i uns jocs que eren molt divertits. 

Els de segon d’ESO feien tombarelles i d’altres acrobàcies, va ser divertit i també uns nois van tocar música,van tocar quatre cançons i hi havia dos guitarres, un bateria, un baix elèctric i un piano. 

També van donar polos, quan es va acabar me’n vaig anar a buscar un joc per la psp.

Final de curs

Estem acabant a  el col·legi. Jo estic impacient perquè s’acabi el col·legi.

A mi  les vacances d’aquest estiu m’agradaria anar a Andorra, a la platja a Calafat i  que no em  passi el mateix que l’any passat (em vaig fer un tall al taló que em va fer anar amb crosses molts dies) i també anar a les colònies.


Quasi no ens veurem amb la meva família però ja n’estic una mica cansat de veure’ls. Allí a les colònies no hi havia anat mai però l’any passat ho vam intentar però no vam arribar a temps per entrar. Aquest any anirem a Santamaria de Meia i l’any passat vaig estar a punt d’anar a Bastanist, tot i que al final hi vaig anar uns dies abans amb la nostra colla del poble.

A Calafat m’agradaria que vingués el Marc una altra vegada, però que es quedés més temps.

A Andorra voldria anar a les pistes d’esquí i també a comprar una mica algunes coses per records i alguns menjar ...

Jo ja tinc ganes d’anar a l’institut, tot i que al menjador no et donen molt menjar i en canvi aquí al d’Albesa les monitores ens tracten molt bé: la Montse (la mare de l’Èric i el Lluc) i l’Almudena (la mare de l’Anna i l’Andrea Vilella). Però encara em queda una any que és el més pesat, el de sisè. 


Tampoc no tinc moltes ganes que l’any ens haguem d’acomiadar de l’escola perquè em porta molts records. Doncs finalment crec que m’agradarà mes l’institut.

El final de curs

Aquest any ja s’acaba el col·le i l’ any que bé serem els mes grans de l'escola. L’ any que ve ja podrem fer-ho tots nosaltres. 


Tothom ja vol que s’acabi el curs perquè voldríem anar a les piscines a banyar-nos a l’ aigua freda, perquè ara fa molta calor i amb tanta calor no es pot estudiar. 


Aquest any els professors han estat molt bé perquè ens han ensenyat moltes coses molt interessants. El Sr. Xavier a Educació física ens va fer cansar molt perquè vam anar moltes vegades al camp de futbol i amb aquesta calor en moríem de set. A mi no em va agradar anar al camp de futbol perquè hi havia les piscines al costat i em va agafar molta calor. 


Al final de curs totes les classes fan un ball i després fan un homenatge als de 6è perquè marxen. 


En resum, aquest curs m’ha agradat molt i ho he passat molt bé.     

Final de curs

S’acosta el final de curs i tots els cursos de l’escola estem preparant un ball per l’últim dia. Aquest curs he fet 5è i he après moltes coses per preparar-me per 6è, l’any que ve serem els més grans de l’escola i haurem fer coses més difícils.

Aquest curs no he suspès cap examen per això estic tant segur de que passaré a 6é. La nota mes baixa que he tret ha estat un  bé i la millor un excel·lent, lo que em fa mes por és que a sisè  no tregui  tant bones notes com enguany.

Jo estic molt content perquè aquest estiu me’n vaig de colònies  d’anglès i perquè aniré a les piscines. També estic content perquè l’aniversari el faig a les colònies i a les colònies  farem tirolina, caiac, rais, escalada, bicicleta, tir amb arc, funambulisme, painball, jocs per equips, una pel·lícula, bivouac (dormint a l’aire lliure per veure les estrelles) excursió al congost de Mont-Rebei, excursió a la vila d’Àger, festa de final de colònies que l’anirem preparant durant tota l’estada (cantar, ballar, recitar...), activitats orientació per la muntanya, jocs de nit i vetllada nocturna durant bastanta estona  al voltant del foc. A aquestes colònies t’hi pots emportar una càmera de fotografiar, quan a altres colònies no se’n pot portar.

Aquests últims dies de classe no surto gaire amb els amics perquè em vull esforçar molt i estudiar al màxim.

Tenim coses que NO necessitem

Jo crec que tenim moltes coses que no necessitem, potser perquè hi tenen molta influència els anuncis, els nens i nenes quan veuen algun anunci a la televisió  van a dir als seus pares que els hi comprin, els pare els hi diu que no, però com que no callen al final els hi compren tot.

Sobretot hem de pensar amb la gent del tercer món (Àfrica), no tenen roba, com a molt tenen algun jersei que els hi donen la gent solidaria, no poden comprar res, s’han de conformar amb el que els hi dona la gent, han de passar amb pilotes que es fan de roba.

Ens ho podríem passar bé igualment sense: Nintendo DS, sense ordinadors, ni televisió... Hauríem d’estar prou contents amb el que tenim, sense gastar tants diners en coses innecessàries com . La “teletienda” també hi influeix molt, com que a la televisió és veu tan ben fet la gent s’anima i ho compra.

En general hauríem de procurar d’estalviar de qualsevol manera, quan siguem grans i ens en haguem d’anar a comprar menjar, o per treure’ns una carrera, tot costa diners i llavors no en tindrem.

El robatori de gossos a la Mariola

El text que us explicaré a continuació, tracta sobre els robatoris de gossos prop de la Mariola (Lleida.)

Fa unes setmanes, es van començar a robar gossos a la Mariola (Lleida), els amos robats estan molt preocupats pels seus gossos robats.

Molta gent diuen que poden ser  gitanos o romanesos els que roben els gossos, encara que no es descarta que siguin del país.

El cas es que els roben per fer lluites amb uns altres gossos que en saben, i al final cremen el gos que han robat.

Això es injust, quina crueltat, s’haurien de passar 20 anys a la presó, per tot el que li han fet a aquests pobres animalons.

Són uns desgraciats, no saben fer res més que fer mal a  gossos que no els hi han fet res, tot això només per guanyar diners.

Que pensin el mal que estan fent als animals, que facin servir el cervell i es dediquin a una altra cosa per guanyar-se la vida..

Colónies d'estiu

Les colònies d’estiu són unes colònies (normalment de 15 dies) en les que es fan excursions, activitats...


 Normalment aquestes cases de colònies estan situades al camp i durant els 15 dies hi ha un tema concret sobre el qual giren les colònies, per exemple, el món del cinema, cada dia tracta d’un tema de pel·lícula, com un dia de Harry Potter que hi pot haver espelmes (de paper) penjades al sostre del menjador.
 Jo fa dos anys i aquest serà el tercer any que vaig de colònies.


 Pels que es el primer any de colònies els asseguro que s’ho passarà molt bé si no s’enyora. Jo he anat a Aina, un campament d’Andorra i m’ho vaig passar molt bé : hi havia una sala amb un projector...


 Vam fer moltes excursions a llacs... També hi havia un parc, una mini granja, un camp de futbol i un de bàsquet, un gos... Va ser molt divertit. L’any passat vaig anar a Bastanist, el tema era el cine, un dia van començar fent una gal·la i després cada dia entregaven un oscar, a les portes de les habitacions hi havia cartells de pel•lícules... Un dia fèiem de mims, un altre de mexicans...Va ser bestial.


 Per això són les colònies d’estiu: per aprendre, passar-s’ho bé i conèixer amics i llocs nous.
Us ho recomano!

Vaig a tocar al cafè del teatre

Aquesta tarda aniré a tocar al cafè del teatre a Lleida, amb el meu mini grup que es un trio calavera i som el meu germà, el meu professor, l’Edu, i jo, el Roger.

El meu professor toca el baix, el meu germà la bateria i jo la guitarra elèctrica, i vindran els meus pares i els meus amics l’Èric i la Claudia, tocarem dos cançons i al nostre davant i haurà més gent tocant. Tocarem dos cançons: la de Enter Sadman de Metallica i una altra que es diu all right new de free, segurament que serà divertit. 

Zugarramurdi

Són unes coves molt grans i molt boniques per on hi passa un riu. A mi m’agrada perquè és un lloc natural: hi ha ponts de fusta, hi ha prats amb ovelles i cavalls, i també m’agrada perquè hi ha moltes poques coses que no siguin extretes directament de la naturalesa.

Zugarramurdi està quasi tocant amb Baztan (Espanya) i amb la frontera de França. Jo ara us diré dos rutes per anar-hi: la primera és passant per la “AP-2” que hi han uns 415 km de distància; la segona és passant per la “A-22” on hi ha uns 365 km de distància.

Pedres, fustes, ferros, arbres, herba... Estar allí em fa sentir molt bé, perquè estic en un lloc on no hi ha quasi res fet per l’home.

Recomano que hi aneu perquè hi estareu molt bé, sobretot quan fa molta calor perquè allí fa molt bo i s’hi està fresquet.

Un dia a Pardinyes

Un dia que vam anar a jugar a Lleida contra l’equip de Pardinyes amb la Noguera vam guanyar i després vam anar amb el meu pare que em va portar  al skatepark d’allí, a Pardinyes.

Al matí jo no portava el patinet per anar a fer alguns trucs però hi havia alguns nens amb skate, alguns amb BMX i un nen amb el mateix patinet que el meu.

Quan ja vam tornar a casa li vaig preguntar al meu pare i a la meva mare si el mateix dia a la tarda podríem anar a l’skatepark de Pardinyes amb el patinet. El meu pare em va dir que ell no em podria acompanyar perquè se’n anava a treballar a la tarda, però la mare em va dir que si, i dit i fet. Quan vam acabar de dinar, al cap de una estona, vam marxar camí a Pardinyes.

A l’arribar allà vam treure el patinet meu i la moto de joguina de la meva germana que també estava al maleter.

Com que feia anys que no hi anava, la meva mare es va quedar parada del que havia canviat.

Primer jo, la meva mare i la meva germana vam anar a veure el circuit de cotxes de gasolina radio control i la meva germana i la meva mare es van quedar una mica allí mirant i jo vaig començar a fer alguns trucs amb el patinet. Al cap d’uns minuts la meva mare va veure uns gronxadors  allí al costat de l’skatepark i hi van anar amb la meva germana. Quan més o menys va passar una hora va venir la meva mare i la meva germana a dir-me que marxàvem.

Jo crec que en voldria teniu un a Albesa, perquè així no em caldria anar a Lleida cada dia que i vull fer trucs amb patinet. Però es molt divertit.

Un viatge amb el meu amic Gerard

A les 4 del matí em vaig aixecar i vaig esmorzar un got de llet. El meu amic Gerard em va vindre a buscar a casa meva.

Havíem d’anar a carregar a Juneda, era una partida, que això vol dir que només havíem de carregar amb una granja o mes però no ens havíem de moure molt. Quan és dos partides has de carregar a Juneda i després a Torregrossa, per exemple.

Quan vam acabar de carregar em va trucar el meu pare per saber on estàvem, li vam dir que ara havíem acabat de carregar i ell ens va contestar que molt bé. Ell estava als Alamús i nosaltres anàvem davant seu. També ens va trucar el Laratoli, un Romanès que treballava pel Minero, (és el seu pseudònim de veritat es diu Manolo).

Estava a Tàrrega i ens va dir que no l’avançaríem a la pujada de Manresa o la d’Avinyò. Vam arribar a Manresa i el sentíem per la emissora del camió que parlava amb el Manolo, el xofer del Rubèn.

Quan pujàvem per Avinyó vam avançar al Laratoli i al Manolo i quan vam arribar a Patel S.A. vam ser els primers, vam descarregar i rentar i vam fer ruta cap a casa. Ens vam creuar amb un munt de camions gàbies, tauliners, neveres, banyeres...

I ens vam creuar amb el meu pare i vam fer ruta cap a casa. Quan vaig arribar a casa em vaig dutxar, vestir i vaig quedar amb el meu amic Jan per jugar al carrer; després van venir a sopar uns amics del meu pare que tenen dos filles i vam jugar a matar; després me’n vaig anar a jugar a l’ordinador al Metin2.

I quan van marxar me’n vaig anar a dormir. Aquell dia m’ho vaig passar molt bé.

  

  

Adoptar o comprar?

Aquesta  resposta que us diré a continuació us resoldrà tots els dubtes que tingueu sobre comprar  un animal o adoptar-lo.

Primer de tot, per que vols comprar un animal de raça, quan a les protectores en pots trobar de moltes races diferents? Hi podem trobar: pastors alemanys, huskuis, labradors, canitxes, beagles, yorkire terrier, galgos, dàlmates, bull terrier, pikines, border collie, gran danes... tots amb els seus trets especials, ja que com tots han patit l’abandonament,  t’ho agrairan molt i et donaran tot l’amor, carino i companyia que necessites.

En canvi, els gossos a les botigues són d’un criador, al criador, es passen tot el dia fent criar a les gossetes, justament amb unes condicions infrahumanes . I si els compres, com que no els han abandonat, no t’ho agrairan res, en canvi, voldran que els mimos els hi donis tu a ells. I bàsicament, comprant, et gastaràs diners per a ell.

Una mascota pot ser adoptada. No fa falta comprar-la.  

Les vacances d'estiu

Ja falten molts pocs dies per a què s’acabi l’escola i entrem a dins de les vacances d’estiu. Ja feia molt de temps que esperava aquestes vacances, però en altra part, en aquest curs de 5è he après moltes coses amb el senyor Ramon, el senyor Javier, la Marta i el Josep Manel.

Quan em paro a pensar arribo a la conclusió de que l’any que ve ja farem 6è i la nostra responsabilitat es triplicarà, perquè serem els més grans de l’escola i suposadament els  més responsables.

Fer 6è serà una altra cosa, ja que ‘’tindrem quasi tot el pati per a nosaltres’’ i en el dia de final de curs serem els que direm quina actuació fa cada curs i el Josep Manel segur que ens ensenyarà balls molt macos.

M’ha agradat molt estar en aquest curs perquè ara fem servir molt més els ordenadors (m’agrada fer-los servir) i també perquè ja estarem a un pas d’anar a la E.S.O i tindrem més ganes d’estudiar (suposo).

I penso continuant estudiant per a treure les notes més bones possibles.

La meva 1ª comunio

El diumenge 27 de vaig fer la meva 1ª comunió.

Al matí em vaig despertar i estava molt nerviós, feia la primera comunió! Vaig anar a la cuina a mirar l’hora, eren les 6:39 i me’n vaig tornar a dormir però no vaig poder dormir i em vaig alçar de seguit i vaig esperar que es despertés tothom i vam esmorzar.

Després, el pare i jo, vam marxar a comprar gel. I quan vam arribar a casa em vaig dutxar. I quan van arribar els primers convidats encara m’estava vestint i ho vaig fer rapidíssimament.

Vam jugar una mica amb els convidats i van arribar-ne més, quan vam ser bastants vam anar cap a l’església, i pel camí ens vam trobar més convidats, tots eren d’Almacelles i estaven xerrant, quan els vaig veure vaig anar corrents a saludar-los i cada vegada érem mes.

Vam arribar a l’església poc després i vam saludar al mossèn i ens va explicar el que havíem de fer.

Quan es va acabar la missa vam anar a casa i ens vam trobar una sorpresa a casa: era un inflable per tot el dia que no anava amb temps com els de les firetes, era molt millor.

Després de saltar una estona vam anar a la turris romana, que és com un peatge dels romans. Quan vam tornar a casa vam dinar: pels nens macarrons i pollastre amb patates i per als pares fricandó.

Després vam anar al jardí a saltar sense parar i vam jugar a la pilota dins l’inflable. A continuació van començar a marxar els convidats i vam posar la font de xocolata per menjar amb palets i núvols de llaminadures.

Per mi el dia de la primera comunió va esser el millor de la meva vida.

Tenim massa coses?

Jo penso que a casa tenim massa coses i que nosaltres no en necessitem tantes .

Nosaltres tenim moltes coses i que ens gastem un munt de diners per tonteries com joguines, maquillatge i llaminadures però a nosaltres ens agrada i no ens hi podem resistir, llavors ho comprem sense pensar.

Els anuncis tenen un eslògan que es el que ens fa comprar aquella cosa i a vegades no funciona i no et deixen tornar-la a la botiga i llavors penses: “per què ho he comprat això?”.

Tampoc tindríem que comprar tants animals perquè hi ha gent que en te 32 i s’han gastat molts euros en comprar-los i desprès es gastaran molts euros amb el menjar i amb cuidar-los.

A vegades hi ha gent que compra coses per capritx i/o per fer coses no necessàries.

A més a més la gent no pensa que estem amb crisi i estan fent un munt de retallades i que no ens podem permetre comprar tantes coses o productes per desprès no fer-los-hi gens de cas, com als joguets de molts nens que només els agrada quan els hi regalen.

Jo us recomanaria que abans de comprar alguna cosa us ho penséssiu i triéssiu bé la marca.

L’escola ja s’ha acabat

Ja només falten dues setmanes per acabar l’escola! Però encara no s’ha acaba, és a dir, que hem de continuar estudiant.

Jo faig cinquè, però ja estic tocant amb la punta del nas sisè. El curs m’ha passat bastant de pressa. Jo crec que cinquè és el curs més difícil de l’escola, però encara ve sisè i no ho sabré fins que s’acabi.

Aquest estiu penso obligar-me a jo mateixa a fer un quadernet. Però a l’estiu també voldria anar al Casal i Estades d’estiu Albesa. Així no m’avorriria per casa, i faria una mica d’esport. A l’estiu, a la tarda també aniria a les piscines amb les amigues; o de vegades si no hi puc anar, em banyaria a casa amb la mànega i convidaria amigues per que juguessin amb mi.

Tots vosaltres ja sabeu que jo toco la guitarra, doncs encara que sigui estiu, jo no pararé d’estudiar, també faré classes. I d’aquí poc farem una audició a l’església, però com que nosaltres som poquets, també vindran nens  de la Portella a tocar amb nosaltres.

Però jo també em mouré del poble, algun dia de l’estiu aniré a la platja amb la meva família, i allí ens hi quedarem tot el dia.

En conclusió, suposo que aquest estiu serà el més divertit de tots els anys.

El curs de cinquè

Durant tot el curs els mestres ens han ensenyat moltes coses i ara us diré unes quantes d’aquestes coses de cada assignatura.

De català: els complements directes, indirectes i circumstancial... Del mates:  el pi, gràfics, fraccions...De medi:  els invertebrats, moltes coses de la vil·la romana del romeral, de l’espai...De castellà: dígrafs, determinants... D’anglès: els esports, moltes paraules noves en anglès...De religió: moltes coses de la pau, de Jesucrist...De música: moltes noves simfonies, balls...

Tots els mestres han fet un bon treball en ensenyar-nos totes aquestes coses i  que facin riure i que no ens renyen molt, són mestres que estan fent un esforç molt bo per ensenyar-nos tot el que toca en el curs i espero que ho segueixin fent així de bé amb tots els nens de l’escola i els altres nens que vindran l’any que ve de la llar d’infants.

Nosaltres també ens hem ajudat quan els mestres estaven ocupats  o no hi eren, els companys ens ajudem mútuament, que vol dir els uns al altres quan no entenem alguna cosa.

L’any que ve serem els més grans, els més responsables amb l’ajut dels professors, aquest any ja em sentia com el més gran.

Aquest estiu totes les tardes aniré a les piscines i jugaré amb els amics, ens ho passarem molt be jugant tots junts, l’altra estona, o sigui al matí, estaré a l’ordinador o a la piscina de casa meva.

Aquest curs em après moltes coses i també m’ho he passat molt be, espero que els que vinguin a cinquè l’any que be s’ho passin tan bé com  jo i els altres companys.

Anuncis

Red Bull

El seu eslògan és ‘’Red Bull te da alas’’. L’anunci és molt divertit perquè li surten ales a una llauna.

Sembla que et doni molta energia. 

Podrien posar un home disfressat de déu que se la bebés per atreure a la gent.

Cervesa ‘’Mixta’’

El seu eslògan és ‘’sabe a Mixta’’. Enganxa molt a l'audiència perquè surten cançons molt rares, per exemple: ‘’No see porquéé porquéé porquéé, la puerta giratoria gira gira pero nunca toria’’ o ‘’sí el checo viene echo de Checoslovaquia, el chaleco viene echo en Chalecoslovaquia’’.

Y està tan bé que quasi no es pot millorar.

Mc Donald’s  

El seu eslògan és ‘’I’m lovin’ it”. L’anunci és molt maco i et venen ganes de menjar moltes hamburgueses. En aquest anunci hi ficaria un munt d’hamburgueses i algú que hi nadés elles. Seria molt divertit.

Els meus gats

Fa aproximadament dos anys que tinc un gat siamès molt bonic i amistós que m’estima molt.

Fa mig any vaig trobar dos gatets molt petits i els hi vaig donar llet pinso i van voler venir a casa meva cada dia, però un dia un d’ells se’n va anar i ja no va tornar.

Al final, l’altre gatet petit, (era una gateta) encara la tinc, però te por de jo i quan m’hi acosto s’espanta molt.

Ara està embarassada, i li vam poder veure gràcies a la seva enorme panxa i li vam fer un coixí per a que dormís tranquil·la i li donem menjar més bo que el pinso com les espines del peix o alguns ossets molt bons.

Abans d’això, quan era petita li donàvem llet amb una xeringa petiteta a la boca per a què creixés bé.

Espero que ella i el meu gat fessin no gaires fills perquè si en fa molt els haurem de regalar i jo vull jugar amb ells.

AC DC

AC DC es un grup Australià que van començar quan eren molt jovenets als  divuit o dinou anys. Va sortir l’any 1978 pels germans Malcom i Angus Young que junts van formar el grup, el no el va decidir l’Angus el guitarra i toca la guitarra perfacta.

Després d’unes variacions els dos germans va quedar a la guitarra, en Mark Evans al baix elèctric i Phil Rudd a la bateria i de vocalista Bon Scoot. Junts a l’any 1980 van treure el seu primer CD Black in Black i va ser el primer a la llista de mes venut, del 1990 al 93 van llençar Big gun. El 1995 van gravar un altre CD Balbreaker i el 2000 el Stiff Upper Lip.

Stiff Upper Lip va ser el disc que han venut a la seva carrera 150 milions al món   el segon Black in Black.

A mi m’agrada AC DC per que el meu pare i el meu cosi m’ho van ensenyar quan tenia 5 o 6 anys, i jo tinc dos amics que ho escolten: L’Éric, que el seu pare també li va ensenyar, i el Quim.

Per què comprem tantes coses?

Ens podríem limitar a comprar sols el que necessitem: menjar, nevera, forn… Però no, hem de comprar ordinadors, mp3, mp4, mp5, iPod… Tot això són coses que no necessitem per viure, i us preguntareu si la culpa és nostra, doncs un 99% sí però els anuncis i les botigues tenen també a veure. Les botigues? Doncs sí, les tendes tenen una part de culpa perquè quan anem a comprar una nevera que necessitem o una cosa semblant anem a una botiga d’electrònica, i allí veiem amb els nostres ulls un joguet per provar.

Però no només quan entrem a una tenda si no quan anem a algun lloc i passem per davant una botiga, tenim la temptació de demanar les coses que veiem, tot el que veiem. I els anuncis ens ensenyen els nous productes de marques cosa que ens fa demanar-ho Tot això que comprem només per que ens agrada abunda per tota la nostra casa.

I encara que no us ho sembli penseu que sou pobres, i ara penseu amb tot el que teniu, combineu tot un pobre vendria tot això i es compraria menjar. I ja ho heu vist mireu totes les coses que teniu de mes i comenceu a apreciar el seu valor.

Per això no hem de comprar tantes coses, i si no comprem tantes coses inútils en podrem comprar més d’útils i/o fins i tot una casa o un cotxe nou (si estalviem molt).

Un dia al port aventura

El dissabte al mati em vaig aixecar, vaig esmorzar i vam anar a la Portella a buscar uns amicws del meu pare que es diuen Jaume Andreu. Van vindre amb tota la seva família. Vam fer ruta cap a Tarragona. Quan vam arribar a Tarragona vam treure les entrades i vam entrar a dintre a la Mediterrània, vam treure l’Express, que és un tiquet que no cal fer cua a les atraccions.

Quan vam sortir de la Mediterrània el pare i jo vam pujar al Furius Baco. Estàvem a primera fila on dóna més sensació. Quan va acabar tothom va aplaudir. Després vam pujar al Dragon Khan, fa molta impressió a la primera baixada que per mi va ser la més forta de totes, el mes divertit es quan vas al revés. Quan va acabar l’atracció tothom també va aplaudir. A continuació vam pujar al Shambhala.

La primera baixada és la mes forta de totes. Ja quan està a punt de acabar l’ atracció ve un moment que sembla que passis per l’aigua però no hi passes; hi ha uns aspersors que dona la sensació que et mullen. Finalment vam pujar a la Estampida, que no és forta ni fluixa. De petit no feia metre quaranta i no vaig poder pujar-hi perquè no feia l’alçada mínima. Hi havia anat fa molt de temps, feia 6 anys que no hi anava i aquell any que hi vaig anar amb el meu amic Marc no vam poder pujar quasi a cap lloc.

Anuncis i publicitat

Jo crec que volem tantes coses i tenim tantes coses per culpa dels anuncis. Tot i que els anuncis donen treball a bastanta gent, als compradors els costa molts diners, perquè els nens volem tot el que veiem.

A vegades també pot passar que no siguin els anuncis que facin comprar els productes anunciats, sinó que també pot ser que un nen que porta algun producte el vulguin  els altres nens. Jo crec que si els nens no miressin tant la televisió, no veuríem tants anuncis i no voldríem tantes coses i igualment també seriem tant o més feliços que ara que tenim tantes coses.

També hem d’aprendre estalviar, perquè si no quan serem grans només ens quedaran les coses que ens hàgim comprat i no tindrem suficients diners. Potser hauríem de pensar que els nens d’un segle anterior no podien tenir tantes comoditats com moltes de les joguines que nosaltres tenim... i també eren iguals de feliços. Totes aquestes coses que he explicat les hauríem de pensar abans de dir que volem una cosa, tot i que els anuncis moltes coses dels anuncis que posen són mentida. Això de parar-nos a pensar no ho fem quasi mai.
Als nens és als que els acostuma més a passar això dels anuncis, però de vegades també els pares els pot passar amb un vestit, unes sabates esportives...

Les joguines i la crisi

En aquest món els nens tenen massa. Jo penso que els seus pares els hi compren moltes coses comparat amb quan els seus avis eren petits o les persones del tercer món.

Els nens quan veuen una cosa al col·le que la porta un nen o nena, si els hi agrada ho diuen als seus pares i després hi ha pares que tenen mimats als seus fills i els hi compren com si res.

Ara que estem en crisi això ho podem evitar, podríem passar un any amb la mateixa joguina i pocs vestits i sabates? Jo crec que sí que el podríem passar. Si tu vols una cosa que has vist a la televisió o a un amic o amiga podries ajudar a fer coses a la mare, al pare, al padrí, a la padrina... així a la persona que ajudem potser ens dona alguna cosa per menjar o encara que siguin pocs diners perquè ara estem en crisi ens donaria alguna cosa. I si llavors estalviéssim i quan tinguéssim els diners que costa la joguina la l’anéssim a comprar?

Pensem que els pares i mares han de sacrificar-se i treballar per aconseguir diners, i per una joguina o un caprici no cal malgastar els diners. 

La humanitat consumeix massa?

Sí, gairebé totes les famílies segurament que tenen coses o aparells innecessaris. De vegades no més els comprem per comprar o fins i tot només per presumir.

Jo de petita, sempre que passàvem per davant d’una botiga de joguines, sempre em volia comprar alguna cosa. I ara en aquesta edat, me n’he adonat que comprava per comprar i que ara ja totes aquelles joguines ja no les faig servir. Vaig aprendre una lliçó.  

Hauríem d’intentar aprendre que quan ho veiem ens hem d’aguantar i tirar endavant, no parar-nos a veure-ho des de l’aparador, perquè al final ho acabarem comprant.

Podríem passar sense comprar tantes coses, només caldria comprar les coses necessàries com: el menjar, un automòbil... així, com que estalviaríem més diners, tindríem algun muntet per comprar algun petit detallet.

Hi ha gent que pensa en el futur i ho compra tot ara perquè potser després serà més car, i mai saps el que et pots trobar.

Finalitzo aquest text dient que aquest text l'estic fent en un ordenador portàtil, que abans no tenia; els mòbils i molts més aparells electrònics, han evolucionat molt i la gent els vol comprar per anar sempre a la moda o fins i tot per poder presumir. Això també passa amb la roba,  les modes com que canvien, la gent és vol comprar més roba.

No nesessitem tantes coses:" joguines"

Ara penseu en totes les coses que teniu i penseu: tinc moltes coses que no hi jugo, gasteu molts diners amb joguines que no hi jugueu,...

Totes aquestes coses les compreu per a res, només feu gastar els diners als vostres pares, moltes d’aquestes coses són per culpa dels anuncis o publicitats, ens hem de resistir als anuncis i pensar que farem amb el que ens volem comprar, ens adonarem de que no en farem res o si que en farem algun servei,  nosaltres podem viure sense tantes coses i les coses que no volem les podem donar a les persones que no tenen res.

Hi ha coses com les pel·lícules o els jocs de consoles que es poden descarregar per internet, no paguem res i estalviem diners i tenim els jocs que volíem gratis.

Si comprem més coses de les que necessitem en el futur no tindrem prous diners i ens en donarem conte de que vam comprar massa coses en el passat.

Abans quan teníem una trista pilota ja estàvem  contents i en canvi ara si no tenim el que volem no estem contents, els del tercer món amb tenir una mica de aigua i un tros de pollastre ja es fiquen contents i nosaltres necessitem molt menjar.

Això vol dir que nosaltres ho volem tot i en el tercer món es fiquen contents amb qualsevol cosa.

Espero que estalvieu i no demaneu moltes coses als pares, porteu-vos bé.

Com fer sabó?

“Ingredients per fer-lo”:

-Un recipient gran. (“Cossi”).

-3l. d’aigua.

-300gr. de sosa càustica.

-1l. d’oli ja utilitzat però ben colat.

-1l. de sabó líquid (Marcella).

1er procés:

-Primerament, agafem el “cossi”

.

-Després, hi tirem tres litres d’aigua.

-A continuació, hi aboquem els 300gr. de sosa càustica amb molt de compte.

-Tot seguit, hi afegim el litre d’oli ja utilitzat.

-Finalment, hi tirem el litre de sabó líquid “Marcella”.

2n procés:

S’ha de remenar 3 cops al dia una estona durant 4 dies. Al 4rt dia s’hi afegeix 14 litres d’aigua calenta. Es remena tot, es deixa reposar 3 hores i finalment ja es pot guardar en ampolles.

Les coses que NO fem servir per res

Segurament que tothom té moltes coses que no fa servir per res i això ho hauríem de canviar.

Als nens el que veuen a la tele ho volen i fins que els ho compren no deixen de demanar-ho i això ho hauríem d’evitar perquè ara estem en crisi i no podem comprar-ho tot, i gastem diners en ximpleries com ara cotxes de joguina i Barbies.

Les modes també tenen la culpa perquè si un nen porta un jersei del Bob esponja tothom el vol tenir.

També hauríem d’aprendre a esperar-nos a Nadal o al aniversari per als regals.

I hauríem de procurar de no malgastar tant els diners en ximpleries.

Karts

Un diumenge al matí em vaig despertar i ja teníem previst anar a córrer amb els kars al karting de Juneda. Primer ens vam despertar i vam esmorzar vestir i vam trucar a uns amics que eren ells els que tenien les entrades i ens van dir que ells farien una miqueta tard. Quan nosaltres vam arribar al karting ens vam adonar de que havien construït un circuit de motos de cross que no havíem vis mai. Després vam veure com un nen amb una “poquet” (una moto petita) entrava a córrer al circuit de kars i al cap d’una estona vam observar durant una estona uns senyors que venien del circuit de motos de cross, que es van posar unes rodes de carretera a les motos i es van posar a córrer pel mateix circuit que la poquet.


Al cap d’una estona van arribar els nostres amics,  ells portaven els tiquets per poder córrer amb un kart que vam llogar. Els kars te’ls deixaven només 8 minuts i la primera volta la vaig donar a poc a poc i les altres ja agafava les corbes a 15 per hora. La meva millor volta va ser de 1 minut i 15 segons i el meu pare va ser  el millor entre tots nosaltres. Jo una vegada vaig sortir i vaig posar-me en uns bonys i el meu pare em va dir que arrenqués fort i al final vaig poder sortir.

Finalment el que dirigia els negoci dels kars ens va senyalar que paréssim on tots els kars estaven aparcats. Quan vam sortir de dins dels Kars li vaig dir al meu pare que hi volia tornar però ell em va dir que un altre dia. Jo estic impacient per tornar-hi. La meva germana llavors es va voler fer una foto pujada en un kart, perquè li havíem dit que hi pujaria a casa.

Després vam anar a fer un beure al bar que hi havia al costat del circuit. Quan tots vam acabar de menjar les patates i beure les begudes vam anar a dinar al restaurant.

Les NO necessitats de la gent

Jo crec que la gent tenim massa coses que no necessitem. Els adults gasten diners en objectes que no són necessaris i si continuem així, acabarem sense diners i sobretot hem de pensar que les famílies del tercer món (Àfrica) no poden gaudir dels mateixos privilegis, al contrari, no es poden permetre ni deu vestits a l’any.

Crec que hauríem d’aprendre a no gastar diners en coses innecessàries, i per exemple, no comprar joguines si les que tenim encara estan bé, i en lloc d’això enviar les que ens sobrin cap al tercer món (Àfrica).

Ens ho podríem passar igual de bé sense la majoria dels objectes que tenim, però mirat d’una altra banda podria dir que sinó hi hagués tants objectes molta gent es quedaria sense ni una taula, ni cadires, ni televisió, ni llits, ni cotxes, ni ràdio, ni...

Abans, en el cas del meu pare, per Nadal, un any li van regalar una poma i una mandarina i es va posar més content que un gínjol, i després va ballar amb els seus germans. 

Hi ha molts nens que volen una cosa determinada i si no la poden tenir s’enfaden i comencen a plorar, llavors, els seus pares cedeixen a comprar-los-hi perquè els hi fa molta pena. Això és una estratègia que fan servir moltes vegades els nens petits.

En part, la publicitat també en té una mica de culpa, generalment la ‘’Teletienda’’ perquè anima molt a la gent per a què es comprin coses innecessàries i/o completament inútils.

  

Anem a veure "Quina Barra"

Fa dos diumenges vaig anar a Juneda a veure Quina Barra. Són un grup de quan el meu pare era jove i sol tenen un CD que es diu "Tu ets" i van tocar una hora a les piscines de Juneda.

Allí era festa major i les piscines ja estaven obertes i al concert hi havia tres nois que que estaven bojos que començaven a ballar i a saltar, sobretot hi havia gent del seu poble, eren joves i sesabien totes les cançons de memòria.

Quan es va acabar el concert van donar els premis de les cassoles de tros, va ser un dia molt divertit i inoblidable.  

Espero que us animeu a veure’ls .

Judo

Ara us parlaré d’un esport que vaig començar aquest any amb la Lorena i es diu Judo.

Es un esport japonès i es de defensa, no es com el karate de pegar, el judo es de defensa i a mi m’agrada molt perquè fem jocs i ens ensenya immobilitzacions i sortir de les immobilitzacions.

A mi m’agrada encara que em cansa molt, em diverteixo molt i quan veu que tots estem cansats ens deixa anar a beure espero, que us vegi l’any que ve a judo, espero que us agradi i us hi apunteu. 

Una tarda a l’eskatepark

A mi m’agrada anar amb patinet i anar a l’eskatepark. Segurament que a la vostra vida heu vist un skatepark: són unes rampes i allí es on van els skaters.

Ahir a la tarda vaig anar a l’eskatepark de Balaguer amb el meu germà Arnau. Jo anava amb patinet i el meu pare ens deia si ho havíem de fer més alt o mes baix, anava per unes rampes que eren bastant altes i feia una truc que es diu súper hero i es fer una volta a l’aire i a mi em surt molt bé.

A una altra rampa sortia pel costat fent un oli i un one,  has d’anant molt ràpid per pujar a dalt d’una barana per grindar, vaig caure i em vaig fer mal a un bony que tinc al peu i em va explotar i ara el tinc infectat  amb pus.

En resum va ser la meva primera vegada i va ser molt divertit. I ara us ensenyaré als llocs que vaig fer trucs.

Un dia a el skateparck

Aquest diumenge vaig anar a Balaguer a un “skateparck” que hi ha a Balaguer. Aquest “skateparck” esta al costat del riu. El meu pare i un amic seu estaven pescant al costat del riu i jo i el meu germà estàvem fent coses a aquell “skateparck” el meu germà estava amb el seu patinet i jo amb els meus patins. Quant el meu pare i el seu amic van pujar a el “skateparck” el meu pare feia com d’ entrenador i a nosaltres ens deia si ho teníem que fer mes alt, si ho havíem fet una mica millor que abans... quant vam estar molt cansats vam anar a fer un beure a un bar. Després quant vam acabar de fer el beure vam tornar a el “skateparck” i allí ens i vam estar fins a les 8 de la tarda. Quant vam arribar a Albesa vam anar a fer un beure al pub del Manel i allí vam fer un billar i vam beure una coca-cola.