dijous, 31 de maig del 2012

El paisatge que a mi m'agrada


Jo he anat a Isona, a un bosc on també hi havia taules per menjar-hi i un llac petit on hi havia peixos i és reflectien com un mirall els arbres del davant.


A mi aquests paisatge m’ha agradat perquè m’encanta anar als boscos i fer-hi un pícnic, passejar-hi...  però el que més m’agrada d’un paisatge natural és sentir el cant dels ocells.
Hi havia un caminet marcat d’arena i tot ple d’arbres i plantes, flors, forats al terra que segurament hi vivia algun animal... també davant de la taula hi havia una petita passarel·la de fusta que si t’hi acostaves veies el llac, els arbres, del cantó i els peixos, als quals hi traves molles de pa i hi anaven nedant a tota pastilla.


Quan estava allí estava molt contenta i m’ho passava molt bé.

Després d’haver dinat, vam anar a fer un tomb pel bosc, vam recollir bastons i també vam pujar per unes escales que donaven a un mirador de fusta, des de on veies el llac i un altre llac però aquell estava a l’altre canto i a demés no s’hi podia anar.
Mentre caminàvem vam trobar una cabana feta amb canyes que algú la devia construir i es va quedar allí.

Jo recomanaria aquest lloc perquè en algun temps has de descansar i passar-t’ho bé i no preocupar-te per altres coses.

dilluns, 28 de maig del 2012

El paisatge que m’agrada

El paisatge que m’agrada són els refugis del poble del meu pare a Sunyer.

Estan darrere d’un turo i són baixos i molt llargs. Abans estaven  en molt mal estat però fa poc els van arreglar i ja estan perfecte es pot passar.


Per arriba s’ha de passar per un camí estret que et porta a una muntanya gran i allí els veuran, per pujar es una mica difícil però al final els veuràs.

A mi m’agraden perquè formen part de la cultura catalana.  



Excursió a la Vil·la Romana del Romeral

Fa uns dies vam anar a la “Vil·la Romana del Romeral”, (un jaciment arqueològic d’Albesa) els nens i nenes de cinquè i sisè, ja que l’estàvem estudiant.

Aquell matí vam arribar a l’escola i al cap de deu minuts vam marxar cap allà; després d’una estona de caminar ens vam trobar un lloc on hi havia dos camins que anaven en direccions diferents, jo els hi vaig dir als mestres que passéssim pel camí de baix, perquè està més ben fet i és més curt; però ells van dir de passar pel de dalt, que era el més llarg i el més mal fet; al cap d’una bona estona de caminar hi vam arribar.
Allí, en Lluís Marí ens va explicar moltes coses sobre els romans i també ens va explicar moltes coses de la casa.

Aquell dia feia molt bon temps, jo us recomano anar-hi perquè és molt bonic; i si hi aneu l’any que ve ja ho veureu amb teulada.

Montserrat

Montserrat està situat a cavall de les comarques d’Anoia, Bages i Baix Llobregat.

És verd com un enciam i les muntanyes tenen una forma molt especial, perquè les van serrar els àngels amb una serra d’or.

Em fa sentir que cuido la natura i em dona força per poder caminar els camins fins a la Santa cova i fer excursions a les diferents ermites que hi ha a la serra.


Ho recomano perquè si t’agrada fer excursions allà les pots fer. 

dijous, 24 de maig del 2012

Un dia a la Vil·la Romana del Romeral

El dimarts dia 15 de maig, el cicle superior or amb ens en vam anar a la Vil·la Romana del Romeral. Es tracta d’unes restes romanes, era una casa i situada al terme d’Albesa, com a totes les cases hi havia diferents estances. Hi vivia un senyor amb la seva família, i els treballadors lliures, que eren el treballadors de les terres.
Quan vam arribar-hi, els professors/res ens van dir que esmorzéssim, jo vaig anar a un dels dos bancs que hi havia a asseurem per esmorzar. Quan vam acabar vam agafar una llibreta i un bolígraf, per escriure el que en Lluís Marí, l’arqueòleg, ens explicaria.
Hi havia un panell informatiu on a dins i havia informació sobre la Vil·la Romana del Romeral, allà en Lluís Marí i alguns nens/es de 6è li podíem fer alguna pregunta a en Lluís Marí...
Després, vam anar cap a les “Fauces” on ens va explicar, que era el lloc on rebien a la gent, és a dir, l’entrada.
A continuació, vam passar per les “galeries”. Vam anar passant per totes les sales fins que vam arribar amb un lloc, on hi havia alguna cosa tapada, quan en Lluís Marí ho va obrir hi havia un mosaic, primer es veia molt bé però a mesura de que li anava tocant el sol s’anava assecant.  
Al final vam anar als “Balnea”, que era el lloc on és banyaven, era molt petit, quan ens ho va acabar d’explicar, vam marxar hi vam arribar a l’escola allà a les 12:45.
Va estar molt divertit, recomano que la gent que hi vulgui anar quan facin portes obertes que hi vagin, és una bona experiència.

Un paisatge què m'agrada


Sempre m’ha agradat molt anar a un lloc que és al costat del pont del riu d’Albesa, i al costat toca el riu Noguera Ribagorçana. S’hi està molt bé perquè et relaxes molt i pots berenar o anar de pícnic a l’aire lliure.

Per arribar-hi s’ha d’anar al pont del riu, però en lloc d’anar recte es gira a la dreta per un camí amb pedres, i després a l’esquerra. 



Ja haureu arribat a una espècie d’esplanada i després baixeu del cotxe, de la bicicleta... (el què hi aneu amb un mitjà de transport), i continueu a peu.

Tot seguit us trobareu un caminet què està ple de canyes, simplement, quan trobareu un altre  caminet que va cap a la dreta hi aneu. I ja hi haureu arribat.

També et pots banyar (a l’estiu), o anar-hi amb els amics per a jugar. Què l’ajuntament transformés d’allò com un lloc per acampar, però sense fer foc ni tirar brossa.

Recomanaria a la gent que hi anés perquè allà per desconnectar i pots dormir tranquil·lament sense què ningú et molesti. I envoltat de vegetació.

dilluns, 21 de maig del 2012

El teatre de Grease

Aquest divendres a la tarda vaig anar al musical de Grease. Vam anar a la Llotja a Lleida i dins la llotja i havia un bar, la tenda del musical i una exposició de Harley Davinson i es podia fer fotos i el meu germà i jo ens en van fer unes quantes.



A les cinc i quart començava l’espectacle i estàvem a la fila setze i es veia molt bé i ens vam trobar a una persona d’Albesa. Fins a la mitja part van fer moltes coses i havia un noi que ensenyava el cul, van treure un cotxe de veritat i els actors cantaven i ballaven, cada actor tenia un diàleg ihi  havia deu actors principals i els altres eren ballarins. Al final van fer tots els balls de l’obra.

A la mitja part van obrir un mini bar que estava dins de la Llotja i vam menjar un entrepà de pernil salat.

En resum, va ser molt divertit.  

Excursió a la Vil·la romana

Un dia calorós, els nens i nenes de cinquè i sisè vam anar a la vil·la romana del Romeral. Vam haver de caminar quatre quilòmetres per arribar-hi. La vil·la romana són unes restes romanes trobades a la vila d'Albesa.

Allí primer vam esmorzar dins de la vil·la, tot seguit ens van anar explicant les parts de la vil·la ( el Lluís Marí, l’arqueòleg)  també vam veure parts d’alguns mosaics que van ser trobats.




A mi la vil·la em va semblar molt gran però crec que les habitacions eren molt petites i no hi havia parets.
Mentre tornàvem cap al poble un nen de la meva classe que anava molt endarrera, va arrencar a córre i de cop va caure al terra i li va sortir sang de la cama. Finalment vam tornar al col·legi.


Excurció a Aigüestortes

A l’excursió a Aigüestortes érem el meu pare, la meva mare, uns amics de Barruera, el David i la Maria, el meu germà i jo.

Aigüestortes està situat a l’Alta Ribagorça, a la vall de boí.

Fins a dalt al refugi hi pots pujar o bé caminant o bé amb una furgoneta (un taxi) fins a un pàrquing especial per a les furgonetes, després et toca caminar uns 90 minuts i tot això des de Boí.

Pel camí ens vam trobar vaques i alguns cavalls, també xerràvem i contàvem acudits.

El camí sempre seguia al riu i no hi ha res artificial.

Ho recomano perquè et diverteixes al mateix temps que fas esport. 

Com seria un dia ideal a la Vil·la Romana del Romeral

En el meu cas, si fossi en l’època dels romans, crec que seria un patrici perquè tindria moltes terres i esclaus a la meva disposició.

En un dia normal, em llevaria, esmorzaria, ordenaria als meus criats què em fessin el llit i després sortiria al pati de la meva vil·la a jugar amb els meus amics.

Més tard, sortiria a explorar i a aprendre a caçar. Aniria corrents al riu a refrescar-me una mica i a pescar molts peixos, i després tornaria a la vil•la i em faria un bany ben calent a les meves termes seguit d’un massatge de mitja hora realitzat pels meus esclaus.

Finalment, aniria a veure com anaven les obres de la vil·la i a veure als esclaus i als arquitectes que estaven acabant de construir els mosaics per a la meva habitació de 30 metres quadrats.

Al final del dia, els preguntaria als agricultors com havia anat la collita i als ramaders la pastura de les ovelles.

Un cotxe d'un amic del meu pare

Un amic del meu pare va inventar un cotxe amb motor de gasolina. Ell el va inventar, només va haver de comprar les peces i el va muntar, se’l va trucar i ara és el que corre més dels cotxes dels seus amic, peta molt  quan va pels revolts d’arena.
Quan fa curses sempre guanya, en sap molt i treu un munt de pols.



És molt divertit tenir cotxes d’aquests amb gasolina, per això jo de gran me’n voldré comprar un perquè són molt “xulos”.
Agrada molt perquè a la capa que porta perquè no s’embruti, hi ha dibuixat un  llangardaix perquè el noi es de la Portella (als de la Portella els diuen amb aquest nom).
                                                                                                                                                                                            
  

Les meves vacances de setmana santa


Aquestes vacances de setmana santa he anat a França amb el meu cosí, a casa meva i he quedat amb els amics.

El divendres quan vaig acabar de fer col·legi vaig quedar amb el Sergi i vam fer una mica de deures i vam fer una ràdio que ficaríem a plàstica. L’endemà vaig anar a música a tocar la bateria però jo no en tenia ganes perquè tenia molta son. A la tarda vaig quedar amb el Genís, el Quim, el meu germà i el Pau. Vam anar als gronxadors de darrere la sèquia i el Pau va muntar rampes i el Roger, el Quim i el Genís van saltar però un treballador ens va prendre les pedres i les fustes i les vam haver d’anar a buscar a la cabaneta i ho vam muntar a darrere a casa nostra. Jo vaig anar a buscar la                             càmera hi ho vam gravar i vaig fer un muntatge i la música que vaig ficar va quedar molt bé.
El diumenge vam anar a missa a portar la palma i després vam anar a fer una calçotada amb uns amics del meu pare i la meva mare. A la torre dels amics dels meus pares vam jugar a beisbol, a tennis i també vam anar amb bicicleta pels camins.


Quan vam arribar a casa ens vam dutxar perquè estàvem molts suats i directament ens en vam anar a dormir. El dilluns vam anar a Lleida amb la meva padrina i la meva mare, allà vam anar al Punt Roma per la meva padrina i després vam anar a l’ Unipreus a comprar unes sabates per fer esport. A casa vam arribar una mica tard perquè vam anar a comprar al Carrefour. Quan vam arribar a casa vam fer el dinar i vam menjar espaguetis amb salsa de tomàquet i pollastre. 


A la tarda vaig anar a voltar amb la bicicleta. Quan vaig anar a França vaig tirar a l’arc i vaig tirar una navalla a un arbre i se’m clavava moltes vegades quan ja sabia el truc perquè s’enganxés quasi sempre l’enganxava. El diumenge vam tornar cap a casa i vam fer una mona per casa i l’altra per la meva cosineta. Els seus pares van dir que els va agradar molt. L’últim dia vaig anar a l’hort amb el meu padrí i a la tarda vaig anar a Lleida a fer-me unes fotos i em vaig quedar a Benavent a fer música.                  


Vil·la Romana del romeral

Avui hem anat d’excursió amb l’escola pel terme. En concret a la vil·la romana del Romeral. Hi anàvem cinquè i sisè. Hi hem anat per veure el que estàvem estudiant al projecte d’aquest curs: El Romeral.

Encara que el camí d’arribada era un camí normal per a mi es va fer molt divertit. Allí els de sisè explicaven i en Lluis, l’arqueòleg, completava. Hem après moltes coses que anàvem apuntant a la nostra llibreta per no oblidar-les.

 Jo crec que hem tingut molta sort de poder-lo anar a visitar especialment avui, i no només pel bon temps que feia sinó també perquè avui es començaven unes reformes en una ala de la vil·la:


posarien teulada i aixecarien les parets, plantarien herba al peristil (jardí), exposarien reconstruccions de mosaics.

Però el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el mosaic autèntic que hem vist!

Per això recomano que quan estigui exposat al públic hi intentin anar.

Excursió al parc Nacional d'Ordesa

Una vegada vaig anar d’excursió al parc Nacional d’Ordesa, vam anar-hi amb cotxe fins a l’estació, des d’allí hi vam anar amb cotxe hi vam anar amb autobús.



Érem jo i la meva família, la família de l’Andrea Vilella i la família de l’Adrià.
Quan vam arribar-hi vam decidir anar per la ruta de 4Km o 5Km, que era la mes curta.
Pel camí ens vam trobar neu, i el temps era bo, sol i una mica de vent, el paisatge era molt natural: molts arbres, plantes, animals... al final vam veure unes cascades impressionants i molt altes.
Jo recomanaria anar-hi perquè: fas esport, contemples la naturalesa, els animals i unes cascades molt altes i impressionants, us ho passareu molt bé.

Excursió al Romeral

El dimarts dia 15, vam anar tot el matí a fer una excursió al Romeral. Vam anar a veure la Vil·la Romana del Romeral. Allí ens acompanyava i ens guiava el Lluís Marí, l’arqueòleg que dirigeix les excavacions.




El camí era molt llarg, de quatre quilòmetres. A mi, al principi no em va costar gens caminar, però quan ja portàvem estona... tenia ganes de seure en un banc i descansar a l’ombra, però no podia ser.


La vil·la Romana del Romeral, jo me l’imaginava molt gran, les habitacions grandioses, però quan hi vaig arribar em vaig quedar molt sorpresa i decebuda. La cara em va canviar de seguida, i tota l’estona preguntava:


-Això és la Vil·la? Això és la Vil·la Romana del Romeral?


Tots em contestaven que sí però no m’ho creia; i em vaig dir, ja que he tingut l’oportunitat d’anar-hi i veure-ho, doncs ho aprofitaré. Gairebé tot el que deia l’arqueòleg jo ja ho sabia, però com que el Lluís Marí ampliava molt més la informació doncs en podia saber més coses. 


A jo em va agradar molt quan ens va ensenyar el mosaic, amb el fang i la humitat, es veia molt bé, però a mesura que s’assecava es veia més malament.


L’excursió em va agradar molt, i espero tornar-ho a repetir.

dilluns, 14 de maig del 2012

El robatori de gossos prop de Llívia

El text que us explicaré a continuació, tracta sobre els robatoris de gossos prop de la Mariola (Lleida.)

Fa unes setmanes, es van començar a robar gossos a la Mariola (Lleida), els amos robats estan molt preocupats pels seus gossos robats.

Molta gent diuen que poden ser  gitanos o romanesos els que roben els gossos, encara que no es descarta que siguin del país.
El cas es que els roben per fer lluites amb uns altres gossos que en saben, i al final cremen el gos que han robat.

Això es injust, quina crueltat, s’haurien de passar 20 anys a la presó, per tot el que li han fet a aquests pobres animalons.

Són uns desgraciats, no saben fer res més que fer mal a  gossos que no els hi han fet res, tot això només per guanyar diners.


Que pensin el mal que estan fent als animals, que facin servir el cervell i es dediquin a una altra cosa per guanyar-se la vida..

Un dia al riu de Balaguer

Aquest dissabte vaig anar amb el meu pare, un amic seu i el meu germà Roger a pescar al riu de Balaguer. Vam prepara les canyes de pescar i les vam ficar al cotxe i vam anar cap a Balaguer.

 Primer vam aparcar el cotxe i vam anar a un bar i allí vam fer una coca-cola i el meu pare un cafè amb gel perquè feia molta calor.

Quan vam acabar de fer el beure vam anar a baix al riu amb el cotxe i ens vam posar al costat del pont. Vam agafar les canyes i el trípode i ho vam prepara tot, vam posar el panís i els “pelets” i al final vam posar una pasta especial per atreure les carpes.

Quant vam acabar de posar les canyes a lloc vaig anar al cotxe a buscar el berenar i vaig berenar.

Quant vaig acabar de berenar vaig fer una carrera amb el Roger des de davall del pont fins a una senyal de stop, el Roger va dir que va guanyar ell però es igual perquè no ens donaven res. Quant vam estar cansats de fer tantes corregudes vam pujar a l’ estàtua de Transegre i jo casi que pugó al cap de l’ home però em va relliscar el peu i no vaig poder.

Després vam anar a veure uns ànecs molt bonics que els altres el picaven al coll i li van treure tota la pell i se li veia l’os i li faltava un ull. Va passar una estona. Quasi vam pescar un ànec que volia marxar volant i es va enganxar al fil de la canya i el meu pare la va baixar i va marxar.


Aquell dia m’ho vaig passar molt bé encara que no vam pescar res.
        

dijous, 10 de maig del 2012

Un dia a l'Actel

El dissabte dia 5 de maig, cada any ho fan,  vam anar a un dinar a l’Actel, que és una agrupació de cooperatives i tots els socis hi poden anar. Jo vaig invitar a la Clàudia, i a ella li va semblar una bona idea.

El dissabte, allà a les 11 de matí, la vaig anar a buscar, a les hores vam marxar cap a Menàrguens, al nostre darrera hi venien la Laia i la Tresa. Quan vam arribar allà vam agafar uns globus i al cap d’una estona ens vam donar  que l’heli si es xucla fas veu de “pito” i ho vam fer fins que se’ns va acabar l’aire. Més tard, vam pujar als inflables, quan vam anar als inflables allí ens hi vam trobar al Guillem i el Marc.

Hi havia molt jocs com: si feies dibuixos podies guanyar un premi, podies fer figures amb fruita... També hi havia inflables i un toro mecànic.

Vam anar jugant fins que més tard van arribar l’Andrea i la seva germana, i aviat ens van cridar per anar a dinar. Nosaltres vam trobar un lloc on hi havia sis cadires i allí hi estàvem: la Clàudia, la Laia, la Tresa, l’Andrea, el Marc i jo.

Per dinar ens van donar: de primer; macarrons, de segon; pollastre amb patates i de postres; un gelat.

Quan vam acabar de dinar, vam jugar a fet i amagar i vam jugar una bona estona fins que ens van dir que allà a les 17:45 podíem pujar amb globus aerostàtic, i ens en vam anar cap a fora a veure si viem com arribava, com que no el vam veure arribar ens en vam anar a donar el tomb per fora a l’Actel i no el vam trobar, com que no el vam trobar i ja era bastant tard vam marxar cap a casa.

Jo m´ho vaig passar molt bé, espero poder tornar-hi l’any que bé. 

Un dia de cap de setmana

Aquest dissabte passat m’ho vaig passar molt bé:

Al matí em vaig aixecar, era a casa de la meva padrina; primer vaig mirar la televisió una estona, després vam esmorzar jo i ma germà, i a continuació vam anar a cal pastisser amb ma padrina perquè havíem de comprar pa pel migdia perquè fèiem un dinar. Al cap d’una estona em van venir a buscar els meus pares i vaig anar amb ells al bar Sitjar. Allí la Dolors (la propietaria del bar), em va deixar jugar en una màquina per llençar dards.


Quan els meus pares van acabar de fer el café, vam passar a buscar la Clàudia per anar a música a Benavent en una orquestra. Jo toco la guitarra i allí m’ho passo molt bé perquè la Marina i el Gerard (el nostre professor de música), fan moltes tonteries. A l’hora de dinar ens van venir a buscar, vam arribar a Albesa, vam deixar la Clàudia a casa seva i jo i els meus pares vam anar a “Mijorta” (un hort del meu padrí on hi tenen una casa) a dinar amb tota la familia.


A la tarda vam anar a Bell-lloc d’Urgell perquè jo i el meu germà teníem un partit de futbol. Vam perdre 5 a 9  però com que no donaven premis pels guanyadors me’n vaig anar molt cotent cap a casa. Al nit, van venir el Víctor i la Núria a sopar a casa nostra.


Aquell dia m´ho vai passar molt bé.



Un dia fent footing

Un dia amb el meu pare i el meu germà vam anar a fer footing  el meu germà es va cansar de seguida i vam tornar cap a casa jo i el meu pare vam anar a Torrelameu fent fúting es va afegir un amic del pare que es diu Miquel Carles quant vam arribar a Torrelameu el pare sabia un bar que es menja bé i molt de de preu.

El pare es va menjar dos ous ferrats i dos talls de pernil ibèric, el Miquel Carles també es va menjar dos ous ferrats i un tros de llonganissa i jo també em vaig menjar dos ous ferrats amb quatre talls de pernil ibèric, i estava molt bo.
Quant estàvem  al bar, jo vaig dir què perquè no anem a Torrefarrera i feiem més quilometres i van dir tots que sí i vam fer una ruta cap a Torrefarrera i ja de pas vam anar a veure els meus cosins.

I la tieta ens va invitar a fer un suc i jo vaig jugar a la play 3 al ‘’modo warfare 3’’, sempre em guanyava el meu cosí perquè es va passar tot el joc amb un mes i quant el meu pare va dir :
-Ja es hora tornem a cap a casa.

Vam veure un munt de ciclistes, i quant vam arribar a casa em vaig dutxar i em vaig ficar a l’ordenador i a la tarda, vaig quedar amb el quim a jugar amb un joc de l’ordinador. Aquell dia ens ho vam passar molt bé.   

El dia a l’Actel

El dissabte, dia set de març, em van  convidar a un dinar a anar a un dinar dels treballadors de les Cooperativa o alguna cosa així. Em va a convidar l’Anna Barios.

Quant vam arribar a l’Actel, hi havia uns homes que dirigien els cotxes cap als aparcaments. Vam acabar i vam entrar al magatzem de fruita, on dinàvem. Al entrar ens van donar unes targetes amb un penjoll, on hi deia el nostre nom. També al principi de tot, unes persones feien pallassades.; a mi em van fer molta gracia.

A l‘entrar vam passejar per allí, i de seguida vam anar a un “boti-boti”. Vam passar bastanta estona saltant. Vam acabar i ens vam seure. A continuació vam anar a una habitació, on hi havia un altre “boti-boti”, però aquest era un tobogan. Al cantó d’aquest tobogan hi havia un toro mecànic, que tenia divuit marxes. A damunt del toro mecànic, quan el vam veure, hi havia un nen d’Albesa sobre ell.

Bastant després, vaig pujar-hi jo al toro, i com que era la primera vegada vaig demanar que em posessin la marxa u. Després d’haver-hi pujat, hi volia tornar a pujar però aquesta vegada volia pujar a la marxa tres, perquè l’u va se un rotllo total.

A l’hora de dinar, vam menjar macarrons amb formatge i de segon plat carn arrebossada i amb patates de bossa.

Després de dinar vam anar a jugar a fet i amagar; la primera vegada vaig parar jo perquè havia perdut. Però la següent jugada jo ja no vaig jugada ja no vaig jugar perquè em vaig cansar de tant córrer. Mentre jugàvem també esperàvem que tornessin a inflar els inflables, el del tobogan i el toro.

Ja era molt tard i la gent anava marxant, però nosaltres ens vam quedar als inflables, i ens ho vam passar com mai! 

Recepta familiar

Avui us voldria explicar una recepta una mica tradicional bastant fàcil de fer i ràpida.

‘’Volados’’

Ingredients:

- 3 clares d’ou
- 300 grams d’ametlles
- 240 grams de sucre

Preparació:

    1-S’escalden i es pelen les ametlles crues.
    2-Es tallen a trossets i es torren una mica al forn.
    3-Es baten les clares a punt de neu.
    4-S’hi afegeixen les ametlles i el sucre, barrejant-ho bé.
    5-S’omplen els motlles de magdalenes, millor si són petits.
    6-Es couen al forn uns 20 minuts a 180º. 

Són molt bons i dolços, ideals per menjar amb el cafè o la llet. Espero que proveu de fer-los i si us surten, que us n’atipeu! 

dilluns, 7 de maig del 2012

Monstres

Avui us parlaré d’un tema que trobo molt interesant i que em sembla que us agradarà.

L’altre dia estava a casa mirant una revista molt interesant i de sobte, quan vaig girar pàgina vaig veure una pàgina sobre els monstres i mites del món, i avui en voldria anomenar uns quants i explicar-los.

El monstre de Banyoles:

Segons les persones ho deien, aquest monstre vivia al llac de Banyoles i treia foc per les orelles el nas i pels queixals, i es menjava a tothom que no li donés menjar. I feia que tots els habitants del poble de Banyoles li donessin molt menjar. I li donaven fruites i hortalisses per a què es tornés vegetarià.


El ‘’Yeti’’:

Aquest monstre era el rei de les neus, però moltes persones l’han vist. Era molt gran i pelut per a no tenir fred, però ningú el podia derrotar, i aquest menjava persones amb la seva gran boca. Vivia en una cova.




El monstre del Llac Ness:

Moltes persones afirmen que l’han vist en un llac del Regne Unit, però encara no es sap si es un mite o és de veritat. Però jo crec que són branques podrides o algun animal marí amb el cos deformat, però sincerament crec que no existeix.   

El King Kong:
Aquest era el rei dels goril·les i el més temible. Era enorme, pesava tones, s’emportava a la gent i pujava als edificis sense cap problema. I els exèrcits el volien destruir.

Espero que us hagi agradat les meves explicacions sobre monstres/mites de tot el món.

El que fet aquests 4 dies de festa

Aquestes vacances el diumenge vam anar a fer un partit de futbol, van venir tots el que feien esports extraescolars i tot i que vam esforçar al màxim ens vam derrotar.

Vaig anar amb la família del quim a calafat un poble de costa el diumenge que vam arribar molt tard a la seva casa no vam tenir temps de fer el sopar i vam anar a sopar a un restaurant i jo vaig sopar una pizza de patates fregides.

Vam tornar a casa vam jugar una mica a la play 3 i van anar a dormir. L’endemà vam anar a la platja bastant aviat per allí a les 11 de la matinada vam jugar a futbol i ens vam banyar a l’aigua estava congelada, després van venir uns amics del quim i els nens es dient: la nena Alba i el nen Xavier.

Vam tornar a casa i vam dinar a fora i vam dinar amanida i pollastre, estava boníssim, després vam jugar a les consoles: play 3, nintendosDS i ordenador. Al cap d’una estona vam anar a donar un passeig per el poble, vam anar a jugar a un camp de futbol estava ple i vam intentar jugar al mig del camp. M’ho vaig passar molt be.

 Quan va caure la nit vam jugar al ``set i mig´´ un joc de cartes, jo no sabia jugar però m’hen van ensenyar però no vaig entendre res de res. L’endemà ens vam despertar i jo i el Quim vam anar a buscar la nintendo i la PSP vam jugar a l’habitació, al cap d’una estona vam anar al menjador i el Ferran s’avia despertat, quan es van despertar tots vam esmorzar i després vam anar a una platja molt dolenta: Era molt petita i estava molt bruta. Igualment vam anar a jugar a futbol i vam construir un camí per a la vola de pales.

El Xavier el amic del Quim i el Ferran es van banyar, jo i el Quim no, vam estar tota l’estona construint el camí per la vola. Quan vam ser a casa vam dinar i després a la tarda vam anar caminant cap a la platja estava aprop i quan vam arribar vam jugar a futbol, quan vam acabar en Xavier i la seva família van marxar, després vam jugar a la play 3 i després a l’ordenador fins a l’hora de sopar, després de sopar, vam continuar jugant.

L’endemà vam anar a la platja jo el quim i l’Edurne i el Ferran i el seu pare van anar a pescar, jo el Quim i l‘Edurne vam fer forats a l’arena i després passàvem per damunt i hi quèiem, ens ho vam passar genial, aleshores vam dinar i després vam marxar cap Albesa. Aquestes vacances amb el quim han sigut molt divertides

Els X games

A les noticies he sentit que l’any que bé a Barcelona vindran els jocs extrems els X games. Dins d’aquí els esports que i a són l’skate, bmx , patinet,motocròs i freestyle amb moto i bici. L’alcalde ha fet un tracte amb els director dels X games i ara fa dos anys seguits que es fan aquí a Barcelona i han tingut bastant èxit , bé gent de tot el món a veure’ls i es veu que els i encanta .


Els qui participen són skaters de tot el món de joves als més grans que tenen trenta anys, tots porten marques de skater professional i marques de begudes energètiques com red bull o monster.



Espero que esteu aficionats a anai.   

Setmana santa

Aquesta setmana santa se m’ha fet molt curta però m’ho he passat molt bé. També, els primers dies, he aprofitat per sortir les tardes i fer deures els matins.
El dissabte a la tarda, (el dia després d’acabar el col·legi), vaig quedar amb el Sergi a casa seva; vam jugar a la Nintendo3Ds, a la WII i finalment, vam anar al carrer a jugar amb uns globus d’aigua.


El dimecres al matí, vaig anar amb els meus companys de música a una orquestra a Benavent. Com que va ser la primera vegada que la Clàudia, el Quim i jo hi anàvem, algun company feia tonteries més del compte.
El dijous a la nit, vam quedar amb uns amics dels meus pares: (el Víctor i la Núria) i els seus dos fills: (el Raül i l’Abel); per anar a sopar al bar Sitjar i llavors parlar per veure a quina hora marxaríem l’endemà cap a Lloret.


L’endemà al matí, vam marxar tots junts amb la nostra furgoneta cap a Lloret, pel camí vam mirar a la tele que hi ha a la furgoneta, una pel·lícula que es deia: “Dos policías rebeldes 2”. Vam arribar a Santa Coloma de Farners i allí vam parar en una plaça a fer un beure. Després vam tornar a la furgoneta i finalment vam arribar a Lloret. Vam deixar les maletes als apartaments on estàvem i vam dinar.
Al cap d’una bona estona vam anar a Tossa de Mar. Allí vam passejar pel castell i el passeig marítim, no em va sorprendre res, perquè ja era la segona vegada que hi anava, però m’ho vaig passar bé. Més tard, vam arribar a l’apartament, i ens hem van anar a dormir.

L’endemà al matí, vam anar a Cadaqués, és un poble petit amb les façanes de les cases blanques i els carrers estrets, estava ple de gent. Després, vam anar cap a Llançà a dinar amb uns parents, que tenen un fill que es diu Adrià. A la nit vam tornar cap a l’apartament, vam sopar, vam mirar la televisió una estona i ens hem vam anar a dormir.

Diumenge al matí, vam fer les maletes, vam anar a visitar una cosa de Lloret i més tard vam emprendre camí cap a Albesa, durant el camí, vam parar a dinar en un restaurant, tot estava molt bo i el menú molt bé de preu. Vam tornar a la furgoneta i finalment ens vam dirigir cap a Albesa. 

Un dia mogut

El dissabte dia 21 d’abril, els nens i nenes que ballem sardanes amb la Rosita i la Gemma, que són les nostre monitores, havíem d’anar a Organyà a ballar sardanes.

Els meus pares i jo, al matí ens en vam anar a Andorra (al “Punt de Trobada”) a comprar. Al migdia vam baixar cap a Organyà a dinar. Vam menjar canelons, pollastre amb bolets i de postres un gelat. Quan vaig acabar me’n vaig anar a canviar, posar-me les faldilles...

La nostra colla vestia: les nenes amb una faldilla roja amb la goma negra, una camiseta blanca i unes espardenyes que anaven lligades a les cames amb veta roja; i els nens una faixa roja,  amb uns texans, una camisa blanca i també portaven unes espardenyes.

Quan va arribar l’hora, havíem de buscar l’església perquè allà hi hauria una carpa on hi ballaríem. Nosaltres érem la segona colla que ballàvem, quan vam acabar de fer el nostre ballet, van sortir altres escoles a ballar.

Quan es va haver acabat vam ballar una sardana de “germanor” i, després, ens van donar coca amb xoriç, un suquet de préssec i un “cucurutxo” que a dins hi havia: llaminadures, globus, bosses de patates...

Jo crec que la colla més nombrosa i que en conjunt es veia més bé érem nosaltres i, evidentment, també crec que vam ser els que ho van fer més bé.

Setmana Santa

Aquesta setmana santa he fet moltes coses, divendres l’Arnau va venir a casa meva, vam fer deures i després ens ho vam passar molt bé gravant coses i modificant la nostra veu a l’ordinador. No només va venir l’Arnau, sinó que un altre dia va venir l’Eric. I jo també vaig anar a casa dels altres. Quan vaig anar a casa del Andreu volíem jugar al monopoli i l ‘Andreu va trucar a la Claudia i a l’Anna, com que ens avorríem vam anar a jugar al pis de dalt de casa de l’Andreu.

Quan vaig anar a casa de l’Arnau va ser divertit, vam jugar a la WII, a la PSP...

 Quan vaig quedar amb l’Éric ens ho vam passar molt bé tirant globus d’aigua pel carrer i perseguint-lo amb el patinet, jo vaig quedar ben xop.

 No em vaig passar tots els dies quedant amb els amics, sinó que una bona part dels dies els vaig dedicar a fer deures al matí i a jugar a la tarda.

 Quan va arribar el dia de Pasqua vam anar a Vilanova de Bellpuig, el poble natal del meu pare, allí vam veure a la meva cosina i uns parents ballant caramelles amb altre nens.

 Després vam anar a dinar a casa de la meva padrina, allí també hi havia les meves cosines: la Maica i l’Esther.
Una mica després de dinar la meva tieta ens va donar un ou de xocolata . A continuació vam pujar al pis de dalt que es on viu una altra cosina meva que es diu Nuria. Allí ens van donar una mona i després vam anar a jugar amb la Nuria, jo li vaig ensenyar com controlar l’ordinador amb la veu, ens ho vam passar molt bé.

Per acabar el dia vam anar a veure a un nen a qui el meu pare li es padrí de bateig, als seus pares i als seus germans. Tot això ho vam fer en un dia. Al dia següent vam anar a Saragossa, al matí vam anar a mirar botigues, a l’hora de dinar vam trucar a la Maria, una tieta, i a l’Andrea, una amiga de la meva mare que també eren a Saragossa. Per acabar el dia vam anar a un palau i a la Pilarica.

Com fer esqueixada?


Nom del plat: Esqueixada.

Tipus de plat: Entrants.

Els ingredients que porta són: 300g de bacallà per esqueixar, 1 ceba petita,1 pebrot roig i 1 un verd,1 tomàquet,2 o 3 grams d’all i olives negres.

Preparació: Es tallen les hortalisses molt petites. El bacallà es posa a esqueixar amb aigua. S’esqueixa el bacallà en un bol i s’hi barregen les hortalisses, sal, oli, i vinagre.
Època de l’ any en que es menja: Es menja a la primavera i a l’estiu.   

Els grups de música que m’agraden


Cada any se nous grups de musica que mels ensenya el meu pare i el meu cosí Jordi. A mi m’agaden molts grups de música que son anglesos, espanyols i catalans, de grups de música que conec més son espanyols i anglesos i a continuació us diré alguns grups us a mi m’agraden com AC DC, Motorhet, Iron maiden, Gren deey, Metallica... D’espanyols en canvi en se molts com: kortatu, Marea, boikot, extrmoduro, baron rojo, barricada, los suaves... I de atlans també en se uns quants: Santrait, sopa de cabra, sau, els petsi lax’n’busto i ja esta.
Jo e anat a veure un consert de los suaves alcarras  i també els pets i va ser molt divertit.
I ara us ensenyaré algunes fotos del grups.