dimecres, 29 de febrer del 2012

Tutors de contes


El dijous dia 9 de febrer els de 5è i els de 6è vam fer tutors de contes als de parvulari. Aquesta activitat consisteix en contar contes als més petits de l’escola. Els contes els tries tu i el pots agafar de la biblioteca, de casa o de l’escola els nens de 6è tenen els nens de p3 i els de 5è als de p4 i els de p5; desprès has de preparar una fitxa per al conte i també si vols pots fer unes titelles.

Jo el primer conte que vaig fer era un del Teo que son fàcils de explicar i al mateix moment són molt divertits. Ara estic preparant un conte que he agafat de l’ escola i espero fer-ne més!

dilluns, 27 de febrer del 2012

Que passarà al món si ens quedem sense petroli?

Avui en dia al món hi ha mes de mil milions de cotxes, si ens quedem sense petroli hi podria haver una guerra. O que a tot el mon s’aconformessin a anar amb mules i cavalls com abans.




Uns científics diuen que al món hi ha poc petroli però d’altres diuen que n’hi ha molt. L’altra solució es anar amb mula com abans o que els científics s’inventin un combustible que estigui fet per residus químics o fer cotxes amb la energia del sol o la lluna.

Què passaria si al món fiquessin una llei que ja no es pogués portar cotxe? doncs que  hauríem d’anar amb cavalls o mules.

 D’aquí molts anys crec que encara hi haurà petroli al món, si no n’hi ha als pous petrolífers, ja no podrem fer servir ni cotxes, ni motos, ni avions...

En resum, no se sap mai perquè ningú es vol aventurar a dir com pot acabar l’assumpte del petroli en el nostre món.       

Minecraft

Hola, ara us explicaré un joc de l’ordinador que a mi m’ha cridat molt l’atenció, és un joc de cubs i es com la vida real.

L’objectiu és construir totes les coses possibles amb els objectes que vas aconseguint, per acabar el joc as de anar a l’ent (cel) i matar el drac que hi ha allí, costa molt.

Tens una barra de vides i una barra de menjar, si se t’acaba el menjar la vida et comença a baixar, pe recuperar-tela has de matar porquets i vaques, et donen menjar.

També et pots construir espases, pales, armadures, atxes, pics..., també et pots construir torxes, encenedors..., pots anar a l’infern i pots aconseguir: carbó, metall, or i diamant, i uns minerals del joc (redestone i lapiz lazuli).

Pots ficar-te mods ( són modificacions del joc que el fan molt més divertit) a jo no hem van ve però espero que a vosaltres si. Si voleu veure moltes coses del minecraft aneu al canal del WILLY REX, allí aprendreu moltes coses més.

Ell s’instal•la molts mods si viviu a Madrid ell viu a Madrid, espero que us animeu a jugar i us divertireu.

Un dia al riu

L’any passat, per les vacances d’estiu; l’Andreu em va trucar per anar aquella tarda al riu i jo li vaig dir que sí. A la tarda vaig anar a casa de l’Andreu i també hi vaig veure la Clàudia.

A continuació vam marxar cap al camí del riu amb la Montse, (la mare de l’Andreu). Al cap d’una estona de caminar ens vam para a un lloc per on hi passava el riu.

Primer vam començar a tirar pedres per intentar fer “sopetes”; després jo i l’Andreu vam decidir endinsar-nos riu a dins; el nostre objectiu era travessar aquella aigua gelada i arribar a una mini illa de pedres.



Després de uns quants intents ho vam aconseguir, i llavors vam decidir encara endinsar-nos més. Ens vam mullar bastant; després vam sortir del riu i ens en vam anar cap a casa. De tornada va començar a fer gotes i ens vam mullar una mica.

Aquell dia m’ho vaig passar molt bé.

diumenge, 26 de febrer del 2012

Un actor que no havia conegut mai


Aquest dissabte vaig anar a Lleida a comprar-me roba i vaig entrar en una botiga i anava mirant i al final em va agradar una samarreta que era d’un noi amb una jaqueta com d’abans. A la meva mare li vaig dir:
- - Qui és aquest noi? -i ella em va contestar:
- Es diu James Dean i era un actor de cinema d’abans de quan la padrina era jove.
I jo a la meva mare li vaig preguntar:
Què està viu? -i ella em va dir que no, que es va morir molt jove als vint-i-cinc o vint-i-sis anys.

Em va dir que li agradaven molt els cotxes esportius i es va morir en un accident de cotxe en un circuit. I ara us ensenyaré una foto d’ell que és la que hi ha a la meva samarreta. Us agrada?

dijous, 23 de febrer del 2012

Un dia amb els meus padrins


Ahir vaig estar tota la tarda amb els meus padrins de Sunyer. Ells van venir a les 5 de la tarda i em van venir a buscar a sardanes; ells van venir perquè van anar a un viatge i feia molt temps que no ens veien, des del dia 18 de febrer. A nosaltres ens van portar uns llapis i una polsera i per la família van portar sobrassada, formatge i una ensaïmada gegant.


També es van quedar a sopar i vam sopar pa amb tomata, truita d’espinacs i de postres ensaïmada, torrades amb paté, iogurt, pinya i maduixes. Aquell dia ens ho vam passar molt bé amb els padrins i sobretot amb el seu gos! Després de sopar vam mirar una estoneta la televisió i les notícies. Jo vaig ajudar a la meva padrina i a la meva mare a desparar la taula i ens van donar paga per haver-ho fet.

dimecres, 22 de febrer del 2012

Metin2

Avui ús parlaré d’un joc de rol molt divertit i es diu Metin2. 
A mi me’l va ensenyar el meu germà i des de que tenia 8 anys que hi jugo i hi juguem el Quim, el Marc, el Genís, l’Arnau i el Roger i jo.


És un joc d’acció que consisteix en comprar armes, armadures, pocions i d’altres objectes, pujar de nivell, xatejar o bé lluitar amistosament amb els amics, casar-te, comprar-te un cavall...
Primerament, elegeixes si vols ser ‘’Guerrer, Ninja, Sura o Xaman’’(noi o noia), després el teu país (bandera) i finalment el teu nom. I ja pots començar l’aventura.
A mi m'agrada molt, a la gent que coneixo també i espero que a vosaltres també us agradi.
Espero que el número dels usuaris arribi a més de 2milions.

dilluns, 20 de febrer del 2012

Un dia al riu

Aquest dissabte he anat al riu a pescar truites i ara us ho explicaré. 


El diumenge al matí el meu pare em va dir si volia anar a pescar al riu amb ell i jo li vaig dir que si. Vam esmorzar, ens vam rentar la cara, vam agafar les canyes i a pescar! Vam arribar vam preparar les canyes i vam començar a pescar, després d’un moment el meu pare en va pescar una de molt grossa que era del país, va obrir la bossa i a dins...


Llavors jo en vaig pescar una però era tan petita que la vam deixar marxar, jo vaig tindre mala sort, me’n vaig penedir que l’haguéssim d’aviar però a la meva canya vaig veure alguna cosa que estirava i era una truita més grossa que la del meu pare. Va ser un dia fantàstic espero repetir-lo un altre dia.     

Un dia al riu


Aquest dissabte dia 18 de febrer vaig anar al riu amb el meu pare i el meu germà. Allí vam caminar un rato.

A la vora del riu vam veure molts peixos, un conill... nosaltres vam caminar des del principi del riu fins a la meitat del riu. A jo m’agrada caminar igual que al meu pare i al meu germà, jo li vaig preguntar a la meva mare si volia venir a caminar amb nosaltres i va dir que no perquè estava molt enfeinada en corregir exàmens.

Al riu corríem molt i saltàvem, el meu pare quan estàvem a mig camí es va parar a beure i es va beure mitja ampolla i després nosaltres també ens vam parar a beure. Nosaltres ens agafa set de seguida i sempre que hem de beure ens bevem mitja ammolla.

Quan vam tornar al cotxe tots estàvem molt cansats i suats. Quan vam marxar cap a casa ens vam parar al bar a beure una Coca-Cola i desprès vam sortir a la sèquia per pescar una truita i no ens va picar.

Les hortensies de casa meva


L’ hortènsia és un arbust que s’ utilitza com a planta ornamental. Es pot plantar en testos o directament a terra, i es pot fer bastant alta.
Es resistent a les glaçades i no vol que li toqui el sol directe. Necessita molta aigua sobre tot a l’ estiu quan floreix. A finals d’hivern s’ esporga perquè a la primavera tregui tiges noves. Te unes flors molt grosses que surten al final de cada branca normalment són de color rosa, però també en pot haver de blanques, blaves o liles.
Hortènsia de casa meva.

El cros a Juneda

El 19 de febrer vaig anar a un cros que es feia a Juneda.

Quan vaig arribar allí i havia el Pau, bastant després va arribar el Marc i quan faltava poca estona per córrer va arribar el Quim.

Llavors vam començar a córrer, quan vam acabar ens van donar una bossa d’obsequis en la qual hi havia: una botella d’aigua, una poma, un tros de pa de pessic, un buf, un clauer i un suc. Encara que vaig quedar penúltim m’ho vaig passar molt bé i a més vaig fer esport.

Aquest va ser el meu primer cros i he de confessar que estava una mica nerviós i, a més, era un cros en el qual havia de córrer un quilòmetre i mig i per ser el meu primer cros era una distància molt llarga, cosa que em va obligar a que a vegades corregués més a poc a poc o inclús a que em parés. Però ara he vist el divertit que és anar a un cros i al pròxim cros també hi aniré i potser als següents també.

La gosseta de la meva padrina



A la meva padrina Quimeta li agraden molt els animals i per això pel seu aniversari li vam regalar una gosseta de la raça Yorsait.

És una raça que no creix, és una gosseta petitona i juganera, sempre vol estar damunt teu perquè li facis festes.

També és molt delicada, ja que s’ha de tenir molta cura amb el que menja ja que depèn del que li dónes es posa malalta.

El seu pèl es de color marró clar, llarg i llis. Sempre porta una cueta amb una cinta de color rosa a dalt del cap, té els ulls del color de la mel, les seves potes son petites i curtes, gairebé no té cua, ja que la té molt petitona.

Així es la gosseta de la meva padrina.

Els meus iaios


El dissabte els meus pares ens van deixar a jo i al meu germà Ramon a casa dels iaios d’Almenar a passar tot el dia ja que ells tenien que marxar a Barcelona per coses de la feina.

Gairebé mai ens queden sols a casa dels iaios ja que son molt grans els dos i estan delicats de salut.

Durant el mati van anar ha comprar a la pastisseria, a la peixateria, al Súper i per últim ens van portar ha una botiga de tot acent perquè ens triéssim una joguina la que volguessin. Jo hem vaig triar un camió i el Ramon uns ninots del Goku.

Tot seguit vam anar cap a casa, la iaia en va preparar per dinar pica-pica,” escopinyes, patates i gambes” de segon un bon plat de macarrons i de postres flam.

Desprès vam veure una pel•lícula de l’oest, que al iaio li agraden molt. I ens va explicar histories de quan ell era petit i tenia un cavall.

Vam acabar la tarda jugant al parxís, l’oca i les cartes, ens ho vam passar molt be. El Ramon i Jo ploràvem de tan riure. Tinc uns iaios fantàstics.

La pau


El dia de la pau és molt important per a totes les famílies del món i no vull que hi hagi guerres entre nens.
Tampoc no vull que hagi insults i contestar a la gent tots mereixem respecte.


De vegades em porto malament i contesto als meus amic i els insulto. Això ja no ho faig.
Al pati el dia 30 de Gener tots els nens de l’escola vam celebrem el dia de la pau, desprès del pati ens fiquem amb un racó del pati i vam dir unes frases de la pau molt boniques hem van agradar molt.

divendres, 17 de febrer del 2012

Un dia al Guggenheim

Aquest dissabte he vist a la televisió un reportatge sobre el museu Guggenheim de Bilbao i llavors m’ha vingut al cap el dia que vaig anar a Bilbao  amb la meva mare, el meu pare, el meu germà i el meu amic Jordi.

Vam entrar al museu i estava ple de gent, vam comprar les entrades i vam llogar uns auriculars per escoltar les explicacions de les obres exposades a les diferents sales.

A mi em va agradar l’edifici per fora perquè semblava que fos del futur, també em va agradar de dins perquè hi havia unes sales molt grans.

Els quadres, les pintures i les escultures eren molt rares i estrambòtiques. Vam entrar en un túnel que era de cinta de precinte marró i era com una cova primitiva. A dins hi havia fotos, pòsters, llaunes de begudes, rellotges... era com una cova escombraries, i ens van dir que representava el pas del temps. I una altra cosa que em va agradar molt va ser el gos gegant de flors que hi ha davant del museu i les aranyes de ferro que hi havia al costat d’un riu. Va ser un dia fabulós.     

dijous, 16 de febrer del 2012

Un dia al poliesportiu

La setmana passada vaig anar al camp de futbol d’Albesa, amb la meva mare, el meu germà i jo.

Al poliesportiu vam jugar a bàsquet, futbol i frisbee. El joc de bàsquet era un 21 que tracta de qui fa 21 punts el primer guanya, aquest joc és de més de 2 jugadors.

A futbol vam jugar un partit jo contra el Roger i la meva mare i em van guanyar perquè eren 2 jugadors contra 1. A frisbee vam fer un triangle i ens el passàvem tota l’estona i només ens va caure 3 vegades.

Amb tots aquests jocs ens ho vam passar molt bé però la meva mare es va cansar molt aviat.

Els geranis

Els geranis són plantes que necessiten molta llum, són resistents al sol i no suporten les glaçades. S’esporguen a finals de l’hivern  perquè a la primavera brotin noves tiges i més fortes.

S’ha d’adobar sobretot a l’estiu. Necessiten poca aigua i sobretot un bon drenatge per evitar que es podreixin les arrels.

Les seves flors són de colors  molt vius i variats. A casa meva tenim geranis al balcó de la façana i a l’estiu estan molt florits i ufanosos.

La meva mare els rega una mica cada nit i els adoba cada quinze dies. A l’hivern l’ajudem a traslladar-los al perxe perquè no es morin amb el fred que fa. A mi m'agrada veure el balcó de casa meva tan florit i bonic com es pot veure en aquesta fotografia.

Metin 2


Ara us parlaré d’un joc que em va ensenyar el meu amic Andreu. Aquest joc tracta de que tu ets una persona que mates animals i puges de nivell.
Al començament has de triar si ets un guerrer, ninja sura o chaman. I t’has de triar el sector blau, roig o groc. Jo soc blau i soc guerrer, també hi ha parades per comprar i vendre i amb els teus amics pots fer comerç, també es pot apujar l’espasa o l’armadura sempre que tinguis yang: el yang es el diner que hi ha en aquest joc. Jo sóc nivell vint-i-u, aviat vint-i-dos.

Si teniu amics podeu fer una invitació de grup “sempre que siguis nivell alt” Quan ets nivell cinc pots tindre habilitats de arma i de màgia i si vols tindre cavall has de ser de nivell vint- i-cinc cap amunt. 
   

Vull un ordinador nou!


Cada dia quan surto de l’escola me’n vaig a fer deures i després una estona a l’ordinador, quan arriba el meu germà em fa fora. Va ser aleshores quan el meu tiet em va voler comprar un ordinador.

I fet i dit, al cap d’una setmana o així el vam anar a comprar. Quan el vam anar a comprar el noi que hi havia a la botiga en va recomanar un “Packard Bell”, perquè per fer algun treball o així en tenia de sobres.

Al cap d’uns dies ens van telefonar que ja el tenien, a la tarda el vam anar a buscar i l’endemà el vam instal·lar.

Ara em va molt bé tenir un ordinador per a mi sola, també m’agrada perquè hi tinc una contrasenya i el meu germà hi vol entrar perquè hi ha uns jocs molt divertits i així no hi pot entrar, perquè el puc fer anar quan em ve de gust...

Em van comprar un portàtil perquè es més fàcil de desplaçar si me’n vull anar al llit i mirar alguna pel·lícula..
En fi em va molt be i ara cada dia el faig anar.

Carnestoltes màgic

Un dia a l’escola vam celebrar carnestoltes. Tothom es divertia complint ordres.
Els de sisè van passar a revisar a totes les classes de l’escola que ningú no s’hagués
descuidat sabates diferents o les espardenyes. L’Andreu se les va descuidar i li van fer cantar la cançó de “ai si eu te pego”, al principi li feia vergonya però al
final la va cantar molt bé i el vam felicitar.

A l’endemà s'havia de portar una gorra. De la meva classe se la va descuidar el Pau i li van pintar la cara de color groc com el bob esponja; de sisè l’Estefi i li vam pintar de color roig.

El dimecres els pantalons al revés i les costures cap enfora, i de la meva classe només no ho va complir el Sergi, de sisè les
nenes els nens van cantar amb nosaltres dansà kuduro.

El dijous s'havia de portar tot les sabates diferents, la gorra, pantalons al revés i portar i la costura cap enfora, de sisè només les va portar les nenes i les nenes de la meva classe.

I van pintar a quasi tots: va ser molt divertit.

Un dia al wok


El dissabte al mati em vaig alçar, vaig esmorzar, pentinar i em vaig vestir.
Vam agafar el cotxe i vam anar al WOK de Lleida, onjo no hi havia anat mai. Vaig menjar tres sípies i uns quants boquerons, hi havia una font de xocolata calenta i vaig sucar una Coca-Cola i de postres vaig menjar un sushi.
Continuació vaig anar al pis del meu cosí i em vaig quedar a sopar i ens va tocar canalons.
No m’ho havia passat tan bé com aquell dia.

El futbol


M’agrada el futbol perquè sempre m’ha agradat molt xutar la pilota. Des de petit a la guarderia, ja sabia xutar. Als tres anys ja sabia fer passes, i quan ha passat el temps m’he anant fent mes bo i ara amb l’edat que tinc ja en sé bastant i no pararé mai de jugar fins que sigui gran.


A futbol hi jugo cada dia amb el meu germà, al migdia i a la tarda.
Em sento molt bé practicant aquest esport perquè el trobo molt divertit. M’agradaria jugar a futbol amb un equip. L’any que ve aniré al Lleida esportiu 15 dies de prova.

Recomanaria al Quim que vingui a jugar a futbol al Lleida perquè ell sap jugar a futbol i sempre vull que jugui amb mi.

El meu hobby


Hola em dic Roger i ara us parlaré una mica del meu hobby que és fer acrobàcies amb el patinet.

Jo practico aquest esport des de fa un any i mig i no me n’ensenya ningú. I ens ho inventem els meus amics i jo.

Ara mateix us parlaré de com fer uns quants trucs amb el patinet: el primer que has de saber fer és “l’ollie”: es fa aixecant tot el patinet i si no saps fer aquest truc no saps fer res. L’altre que també és molt fàcil és fer el cent cinquanta, que és fer un “ollie” i girar el patinet mitja volta.

Aquí a Albesa no hi ha cap skatepark però a Lleida o a Balaguer sí. Jo no hi he anat mai però segur que ja hi aniré. I un truc que es fa molt allí és el “súper hero”, que és agafar una rampa i girar el patinet amb tu . A mi només em surt quan estic a dalt. Jo recomano que facin aquest esport perquè alhora t’ho passes bé amb els amics i fas una mica d’exercici.

M'agradaria ser...


M’agradaria ser professor de educació física perquè m’agraden casi tots els esports: el futbol, el handbol, el basquet, l'hoquei, el voley playa, polo, golf, waterpolo...


I si no trobo feina de professor educació física em trauré el carnet de camió i me n'aniré a fer carreteres.
Abans, quan era petit, també volia ser paleta, portar un toro, ser informàtic i ser professor de matemàtiques, però ara veig que ja són molt difícils, abans eren mes fàcils perquè eren només multiplicar, dividir, sumes i restes, i ara fem fraccions i moltes més coses difícils.

dimecres, 15 de febrer del 2012

L'orquestra de Planeta Bateria


Aquest any jo he començat a tocar a l’orquestra de planeta bateria. Al l’orquestra de planeta bateria hi ha 15 bateries de la província de Lleida, la majoria estudien a l’Intèrpret i estan dirigits per Ignasi Corella.

Aquesta orquestra toca música de tot tipus, l’orquestra esta formada per l’Ignasi Corella. Aquest any fem una gira per Catalunya. El dia 28 de gener vam anar Albatàrrec i vam tenir molt èxit, al març anirem a Vilanova i la Geltrú el dia 17 a les 12:00 h del migdia, a l’abril a la fira de Lleida el dia 15 a les 19:00 h, i la inauguració la farà la banda Retocada, la que hi va l’Andreu.

Encara us podeu subscriure per anar-hi. Hi ha 3 colors el groc, el roig, i el blau. El groc és el més fàcil, el roig és una mica més complicat i el blau és el més difícil. Aquí us posaré un enllaç de la pagina web per si la voleu mirar. Si aneu a l’apartat de descàrregues podreu sentir algunes cançons que toquem. 

Nou disc dels Amics de les Arts



Els Amics de les Arts han tret un nou disc que es diu “Espècies per catalogar”, aquest disc és el més nou que tenen.

La música dels Amics de les Arts per mi és molt relaxada.   M’agradaria anar a un concert seu però tots són molt lluny. Els Amics de les Arts ja tenen 6 discs més.

Aquest grup de música em va començar agradar quan vaig anar de colònies perquè al cançoner de colònies hi havia una cançó que es dia 4-3-3, quan vaig arribar a casa li vaig dir a la meva mare si podia anar a buscar aquella cançó que m’agradava tant i em va dir que sí. Després vaig escoltar més cançons i encara em van agradar més. Li vaig ensenyar a la meva mare aquell grup i també li va agradar.

Quan vaig anar a la biblioteca del poble vaig veure un cd seu i ens el vam escoltar i ens va agradar molt.I des de llavors que els escolto sempre. 

dimarts, 14 de febrer del 2012

El caps de setmana

Aquest cap de setmana he fet moltes coses però la que m'ha agradat més és anar a casa dels padrins d'Almacelles, perquè m'he retrobat amb els cosins de Barcelona. Aquest cap de setmana ha sigut diferent dels altres.

Habitualment els caps de setmana vaig a comprar amb la família el dissabte, també vaig a l'església els diumenges amb la padrina i el meu germà, a les tardes a vegades miro la TV i jugo. A vegades també anem a veure els padrins o fem alguna excursió amb els pares.

El que m'agrada més és anar a curses populars a les comarques Lleidatanes amb els amics i el Joan Iker i jugar.

A mi els caps de setmana se'm fan més curts que les vacances però més llargs que els dies de classe, jo proposaria que féssim classe sis dies i cap de setmana d'un dia.
Els dies de col·legi m'agrada perquè estudies i estàs més amb els amics.

La Banda Retocada

Fa aproximadament un any que formo part d’una banda de percussió, la banda es diu ‘’Retocada’’ i principalment toquem música brasilera.

En total som unes cinquanta persones, més o menys i quedem cada dilluns per assajar a prop de Lleida, ja que encara que sembli molt fàcil, fer-ho bé no ho és tant.

A la banda, hi ha diferents instruments: caixes, timbaus, surdos, agogos, chocalhos, ganzàs, repiniques, i tamborims, que és l’instrument que toco jo.

De tant en tant els ajuntaments ens lloguen per a fer actuacions o cercaviles, i ens ho passem molt bé, però acabem esgotats de tant saltar i ballar.
També fem algun sopar o dinar, i de vegades calçotades i caragolades.

Fa poc van venir uns professors de Brasil a fer-nos un curs intensiu de batucada que va durar tres dies i vam aprendre moltes coses.

Fa prop de mig any vam fer un videoclip junt amb un grup que es diuen ‘’Hewell’’, si el voleu veure aquí teniu l’enllaç:


La pròxima actuació que farem serà dissabte que ve, per la rua de carnestoltes de Lleida, i anirem disfressats de vampirs. 

Recomanaria a la gent que volgués que s’hi apuntés, perquè és molt divertit.
      

dilluns, 13 de febrer del 2012

Escola nova?

Crec que els nens de l'escola Alber d'Albesa i els habitants d'Albesa s'alegraran de llegir aquesta carta.

Fa més de 10 anys que Albesa demanem una escola nova i el nostre alcalde ens va dir fa 5 anys que ens la faria aviat. Els veïns d'Albesa tenim por que ens caigui a damunt perquè no només els fara mal als nens, podria ser que faci mal a alguna persona que passi pel carrer o que destrossi algun cotxe. Si no hi ha escola els nens no podran aprendre. Així que si us plau volem una escola nova.


Nom: Pau Cacho Fontanet
Localitat: Albesa   

Un dia amb bicicleta

Aquest diumenge vaig anar amb bicicleta amb el meu pare i el meu germà. Vam anar fins a la peixera. Quant vam sortir de casa vam agafar una motxilla i hi vam ficar aigua i el berenar. Primer vam unflar les rodes, sobretot a la del meu pare.

Nosaltres no ens vam cansar però el meu pare sí. Jo volia fer mes camí però el meu pare em va dir que no perquè es va esgotar. Vam parar a la peixera a berenar i a veure aigua. Ens hi vam estar un ratet i vam marxar cap a casa.

A aquell lloc hi anem 2 o 3 vegades a l’ any, sobretot hi anem a la primavera i a l’estiu. Sempre que hi anem agafem la càmera i ens fem moltes fotos.

El dia de la pau

El dia de la Pau és molt important per a mi perquè jo vull la Pau al món.
A mi m’agrada perquè la gent s’ajuda entre ells.
El dia de la pau l’hauríem de celebrar tot l’any.
Els polítics també han de posar de la seva part, com per exemple tancar als que roben o als que segresten.
Els problemes entre les persones no se solucionen barallant-se, se solucionen parlant.

Ser més fort no vol dir ser superior als altres que són més dèbils, sinó que vol dir  que ets mes fort perquè potser  ell és més llest que tu.
Jo ja se que tinc he de millorar la meva actitud però ja intento ser amable amb tothom, per això desitjo que hi hagi pau al món.    

Un cap de setmana

Aquest cap de setmana ha estat igual que quasi tots els altres.

El dissabte al matí vaig jugar a la "PSP" i a
la “Play Station 2”. A la play normalment jugo a jocs de cotxes, però aquell dia vaig voler jugar al joc del“Spyro 2”.

A la tarda em vaig trobar el Quim i l’Andreu, després, el Mihai va pujar a una teulada i em va baixar una pilota que jo havia embarcat.

Després vam anar a la plaça dels sarraïns a jugar-hi, i ens hi vam trobar al gos del meu tiet ell sol perquè s’havia escapat. Vam jugar amb ell a pilota i al cap d’una estona el vaig tornar a casa. El Quim i l’Andreu van marxar, com que no sabia que fer me’n vaig anar a casa dels altres tiets. Allí vaig jugar una estona sol a la “Xbox 360” i al cap d’una estona va venir el nòvio de la meva cosina i hi vam jugar junts.

Després, me’n vaig anar a casa a sopar i a dormir.



El diumenge al matí vaig fer quasi bé el mateix que el dia anterior. Aquell matí nevava una miqueta així que vaig pensar amb quedar amb l’Andreu i així ho vam fer.

A la tarda quan hi vaig anar el primer que va fer ell va ser preguntar a que jugaríem, jo li vaig dir unes quantes idees però ell deia que no. Al final vam jugar una estoneta a l’ordinador. Quan ens en vam cansar vam anar al menjador, a jugar al “Fifa 10” a la “Play Station 2”. Jo els vaig perdre tots per diferència menys dos o tres que els vaig perdre per 1 gol.

dijous, 9 de febrer del 2012

El que vull ser de gran


Jo de gran voldria ser xef. A mi m’agrada cuinar amb la meva mare quant fa el sopar o el dinar sempre li pregunto si la puc ajudar i hem diu que si.

La meva padrina m’ ensenya a fer coses i ja se fer una truita, un ou ferrat, gelatines... a mi m’ agrada la cuina perquè quan sigui gran vull treure un restaurant.

Ara ho intento fer lo millor possible, al meu pare li van regalar un llibre del Carlos Arguiñano i sempre me'l miro. Jo hem passaria tot el dia a la cuina, de gran jo volia treure un restaurant amb l’Èric Piqué. Si traiem aquest restaurant tothom que llegeixi aquest text li farem un menjar gratis!

Les coses que m'agradaria ser de gran.


A mi de gran m’agradaria ser professor d’ INEF o músic. M’agraden aquestes dos coses i la música se’m dóna molt bé i a més toco la guitarra elèctrica.

 Des que tenia tres anys volia tocar guitarra i els meus pares em van dir que no, que toqués el piano, desprès d’un temps s’ho van repensar i van dir que si i ara toco guitarra elèctrica. M’agrada fer cançons de tots els estils de musica.

M’agradaria ser un músic famós arreu del món i tindre un mini grup de música i fer cançons, poder-les tocar i treure un disc.

I de l’altra part ser professor d’ INEF perquè sempre m’han agradat tots els esportes i jugo a: bàsquet, handbol, hoquei i molts més, però l’esport que m’agrada més és judo. M’agradaria ser cinturó negre i saber totes les tècniques, judo l’he començat aquest any i m’agrada bastant, encara que ens cansem bastant es divertit i alhora aprens a caure i no fer-te mal...

Però de gran el que m’agradaria ser més és ser músic Professional.

Els meus caps de setmana

El darrer cap de setmana he fet bastantes coses, però la majoria de temps l’he malgastat mirant la televisió o jugant a l’ordenador. Jo els dissabtes faig tots els deures i quan els acabo dibuixo, quedo amb els amics... i els diumenges, pels matins de vegades vaig a l’església amb els meus amics, i per la tarda quedo per jugar. Però no són gaire diferents als altres. De vegades vaig al cinema amb el meu pare i també invito als amics per si volen venir amb mi.

 El que m’agrada i habitualment faig és tot el que us he explicat. Però hi ha una altra cosa que faig habitualment: les manualitats. Jo faig manualitats entre els caps de setmana. Les idees les trec d’un programa que tots coneixem: “Art Attack”. Mirant aquest programa, he fet: una guitarra amb cartró, un ninot que serveix per jugar a bitlles... i moltes coses més.


Els caps de setmana són bastant curts, però pels nens ja en tenim prou, al menys per a jo. Jo proposaria un dia més a la setmana i que sigues festa. El podríem anomenar dillurts, dimous, direcra... o el nom que volguessin, jo no en se gaire però si ho fessin votaria que sí. I amb aquest dia més tindríem més temps per fer les coses, anar de vacances, fer festes...


A mi m’agraden més els dies de cap de setmana, que els dies de escola perquè tinc temps per jugar i per fer altres coses. Però anar a l’escola també és bo, però hi ha alguns que no ho valoren.

Què m'agradaria ser de gran?

Jo quan era petit volia ser mecànic de cotxes de “Fórmula 1” perquè a mi aquelles carreres m’apassionen molt igual que les carreres de “Moto GP”. Però m’hauria agradat més ser pilot.


Després de 2 o 3 anys em vaig inspirar més amb ser propietari d’un bar-restaurant amb l’Arnau Beà, ens va agradar molt perquè a nosaltres ens agrada cuinar. Però vam veure que hauríem de treballar quasi tots els dies de l’any, que no podríem fer un “hobbi” que després us el diré i que també hauríem de contractar personal per a la cuina. Així que jo i l’Arnau vam decidir canviar d’ofici.

Ara, de moment, m’agradaria ser banquer, perquè fan totes les festes de l’any i guanyen molts diners al mes.



Ara us explicaré el “hobbi” que amb alguns de la classe vull fer de gran: de gran també m’agradaria tocar el baix elèctric amb un grup que estem pensant fer amb l’Arnau, la bateria, el Roger, la guitarra elèctrica, l’Anna controlant els llums de l’escenari, la Clàudia cantant, jo ja us ho he dit i l’Andreu potser la guitarra espanyola.

El que faig el cap de setmana

Les coses que m’agradaria fer el cap de setmana. Aquest cap de setmana he fet les coses habituals que faig els cap de setmana:

El diumenge em vaig despertar aviat i vaig anar a mirar la tele, a les nou vaig anar a esmorzar i després me’n vaig anar a la meva habitació a fer els deures, quan els vaig acabar vaig anar a juga a l’ordinador.

Quan va arribar l’hora de dinar vaig anar a dinar i després vam jugar amb els meus pares i amb el meu germà, vam jugar al parxís i, després, a un joc de la play station. Aleshores me’n vaig anar a para taula, quan vaig acabar de dinar vaig jugar a l’ordinador amb el meu cosí.


El diumenge vaig quedar a casa de l’Andreu i m’hi vaig quedar fins a la una i mitja, després vaig anar a dinar a casa de la meua padrina i vam vindre els meus cosins, quan vam tornar a casa vaig anar a ficar-me el pijama vaig anar a sopar, després vaig anar a dormir.

Quan m’estava adormint vaig pensar que els cap de setmana són molt curts i no puc fer totes les coses perquè els altres dies hi ha col.le, llavors em vaig adormir.

L’endemà pensava que era diumenge i em vaig donar que era dilluns, em vaig vestir ràpid i vaig anar a esmorzar, quan vaig acabar d‘esmorzar vaig anar corrents cap al col•legi.

El meu cap de setmana


El dissabte, dia 4, em vaig llevar, la mare em va preparar l’esmorzar, me’l vaig prendre i tot seguit cap a fer els deures. Després de dinar la meva mare, el meu pare i jo ens en vam anar cap a l’ “Unipreus”, vam donar un tomb, vam comprar una mica i ens en vam tornar cap a casa.

El diumenge, dia 5, vam anar a Ivars d’Urgell, feia molt de fred, tot just quan vam començar a dinar es va posar a nevar, ho feia amb ganes i vam haver de entrar-li molta llenya, quan vam acabar de dinar jo i el Marc, el meu germà, vam anar a fer un “mini” ninot de neu.

Aquest cap de setmana a estat diferent dels altres perquè ha nevat, vaig anar de compres... Habitualment quedo amb els amics, em quedo a casa, a ajudar a la mama a repartir cartes... M’agradaria anar a esquiar, anar al cinema, amb un balneari...

Per mi els caps de setmana són massa curts, perquè no podríem fer el cinc dies festa i els dos escola? Proposaria això perquè seria més guai, tot i que no aprendríem res. A mi, m’agrada més el cap de setmana perquè tenim temps per jugar, quedar amb els amics...

En resum, m’agraden més els caps que els dies de escola, però crec que tampoc està tant malament anar a l’escola perquè allí hi aprens.

El que faig els caps de setmana

Aquest últim cap de setmana he anat a casa dels bessons i amb bicicleta pel poble. Ha estat especial perquè va nevar i m’ho vaig passar molt bé.
Normalment, els caps de setmana vaig en bicicleta o bé vaig a Ivars de noguera , i  de vegades quedo amb els amics per a jugar.


Els caps de setmana m’agrada anar a les piscines tota la tarda (a l’estiu) i algun dia m’agradaria anar d’acampada. Anar d’acampada m’agrada perquè menges i dorms a l’aire lliure, i surto a explorar boscos amb l’Arnau, un amic del meu germà i el meu pare.    
Els caps de setmana són massa curts perquè després hem de tornar a l’escola i necessitem més dies de festa i menys  d’escola, i em sembla que tots els altres nens estan d’acord amb mi.

Text argumentatiu


Per què hi ha persones que cobren tant i hi ha nens que passen gana?

Cada any quant comença la lliga la premsa i el televisor parlen dels diners que cobren els futbolistes, unes xifres molt altes.

Opinió a favor: Si els diners estiguessin repartits els jugadors podrien cobrar una bona quantitat de diners i els nens podrien estar ben alimentats.

Opinió en contra: Els futbolistes han de cobrar mes perquè entrenen moltes hores i per això han de cobrar alt.

Opinió de la gent: Nosaltres creiem que podrien cobrar una mica mes els futbolistes però també podrien cobrar una quantitat petita fins així en tindrien per tot el mes.

opinió personal: Podrien cobrar molt els futbolistes però els d'Àfrica sense treballar cobrarien i els ajudariem.

El que vull ser de gran

En primer lloc, de gran m’agradaria ser cuiner, perquè m’agrada cuinar i fer menjar per posar contenta a la gent. I de gran pot ser que obri un restaurant molt bo.
Me’n recordo que un dia vaig ajudar a fer un gran dinar amb invitats i va sortir molt bo. De moment ja ser fer uns quants plats, però encara em queda molt per aprendre.  
També m’agradaria ser paleta perquè m’agrada fer construccions, i des de que era petit que ho volia ser.
També m’agrada perquè sempre que el meu pare ha d’enderrocar o construir una casa l’ajudo.

Les coses que faig els caps de setmana.


Els caps de setmanes que faig jo quasi tots són iguals. L’últim cap de setmana que he tingut he fet: el dissabte he anat a música i a tocar amb un mini grup que tinc, i desprès al musical Lleida a comprar unes cordes de guitarra.

A la tarda ensejar una cançó i penjar-la una cançó a youtube amb l’Andreu, el quim, el meu germà i jo. I el diumenge al matí vaig anar a missa i celebrar l’aniversari amb la família.

Amb teoria tots els caps de setmana faig el mateix però els diumenge de vegades vaig a veure el futbol club Albesa amb el meu amic Eloi. A mi les coses que m’agraden fer mes els cap de setmana es quedar amb els amics o tocar amb el meu germà. A mi el que m’agradaria fer mes es quedar amb persones o amb el grup d’Albesa Oriol foll i començar a tocar.

Per a mi els caps de setmana són molt curts dos dies de festa no m’agraden, m’agradaria que fos divendres, dissabte i diumenge. Com va dir el senyor Ramón. A mi m’agraden mes els caps de setmana per que puc tocar mes la guitarra i quedar amb els amics per que els dies de cada dia no es pot fer res.

dimecres, 8 de febrer del 2012

Els meus caps de setmana

Jo els caps de setmana d’hivern vaig a música a tocar la bateria. Després vaig a tocar amb el meu germà a combo. A les tardes quedo amb els amics, a casa d’algú . Aquest cap de setmana amb el meu germà, vaig quedar amb el Quim i l’Andreu per gravar una cançó amb música i imatges. Després ho vam penjar a youtube.
Els caps de setmana de l’estiu vaig a pescar amb el meu pare i un amic seu. Pescant ens hi passem tot el dia i ens divertim molt !



A mi els caps de setmana m’agradaria que pogués anar a la piscina coberta de Balaguer però estic molt enfeinat estudiant música.

Jo proposaria que els caps de setmana fossin de 3 dies perquè tothom diu que són molt curts. Jo trobo que és una bona proposta i estic segur que amics meus i els de la meva classe hi estan d’acord.

dimarts, 7 de febrer del 2012

Els meus caps de setmana

Avui us parlaré sobre els meus caps de setmana.

 Aquest cap de setmana ha set una mica diferent dels altres, perquè normalment en el matí del dissabte dormo fins a les deu o fins a les onze, i el temps que em sobra el dedico als deures.

La tarda del dissabte jugo a l’ordinador, a la wii , a la Nintendo... I el diumenge... jugo tot el dia, normalment com a la tarda del dissabte (si no marxem amb els meus pares i la meva germana a Lleida o a algun altre lloc.).

 Però... aquest cap de setmana ha set diferent, bé en realitat nomes la tarda del diumenge perquè el dissabte a set igual que els altres, aquest diumenge em vaig passar tota la tarda fent experiments.

 Els caps de setmana almenys un,­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­ m’agradaria invitar un amic a una casa que tinc al camp per poder jugar en un garatge vell però divertit, o si no m’agradaria anar d’excursió amb els amics a la muntanya per poder jugar entre rius i pedres.

La veritat es que els caps de setmana són un pelet massa curts perquè nomes hi ha dos dies a mi m’agradaria que es composes per tres de dies per que així es podria fer mes cosses durant més temps.
A mi m'agrada tota la setmana, sigui cap de setmana o dia d'escola.

dilluns, 6 de febrer del 2012

El dia de la pau

El dia de la pau és important, s’ha de celebrar, celebrar per que es un dels pocs dies en el quals intentem no pegar-nos els uns als altres. Les baralles, els insults i les paraulotes s’intenten evitar en el dia de la pau, tots procurem ser amics però alhora procurem portar-nos bé.

 Té tot el sentit del mon celebrar aquest dia perquè si no tots ens portem malament, però en aquell dia substituïm les males paraules per bones i les baralles per ajudes, és més, aquest dia no hi hauria de ser només aquest dia sinó durant tot l’any i així no hi hauria guerres ni batalles entre amics.



Jo proposaria que tothom repetís aquest anunci “la pau no és un colom sinó un sentiment , tots els dies han de ser el dia de la pau i per tot el món, els pobres s’haurien de fer rics i els rics pobres així tothom notaria el que es viure amb pobresa o amb diners i al final els rics donarien als pobres i tots seriem iguals però alhora diferents.” 

 Hi ha maneres de solucionar els conflictes que només trobem en el dia de la pau (parlant) però si cada dia busquéssim en la pau en trobaríem milers que no fossin fent coses dolentes. Quan algú ens pega o ens insulta sentim una ràbia dins nostre , i la ira s’apodera de nosaltres, però en canvi si seguíssim les lleis de la pau això no passaria perquè tots seriem amics.

La veritat es que aquí a Albesa i als pobles d’aquí a prop no passa gaire però si a algú li passa que busqui a la pau i trobarà la solució.