El dissabte pel matí quan em vaig despertar vaig esmorzar un got de llet. La meva mare me va fer la maleta per anar a passar el cap de setmana a Alpicat.
Quan vaig arribar a Alpicat vam anar a comprar al Carrefour: vam comprar una mica de tot.
Després vam anar al mercat de Balafia i vam comprar carn, quan vam sortir del mercat vam anar cap a casa de la meva tieta que va fer caragols a la cassola i guatlla.
Quan vam acabar de dinar vam anar a jugar a la Nintendo DS, i quan ja estàvem cansades vam anar a jugar al parc del graó amb la meva tieta.
Quan ja eren casi les set de la tarda vam anar a la placeta del "pap", quan vam acabar de fer un veure vam anar cap a casa.
Quan vam arribar a casa vam engegar l'ordinador de la meva cosina, ens vam ficar als minijuegos i vam jugar molta estona, quan ja estàvem cansades vam anar a la dutxa, quan ja ens vam haver dutxat vam anar a jugar una estona a la Nintendo DS, desprès ja estàvem cansades i vam anar a dormir.
El diumenge pel matí vam esmorzar amb tranquil·litat i després vam veure el bob esponja. Després vam anar cap a Lleida a dinar al restaurant del meu tiet, allí hi havia molta gent i el menjar era mol bo, quan vam acabar vam anar cap a casa de la meva cosina.
Quasi bé eren les cinc de la tarda i ja van venir els meus pares i la meva germana , i quan van venir els meus pares vam anar cap al aniversari de la meva cosina Ariadna, la meva cosina estava molt contenta perquè era el seu aniversari.
Quan se va acabar l’aniversari vam marxar cadascú cap a casa seva.
Jo estava molt cansada i quan vaig arribar a casa meva ja no podia aguantar més i em vaig ficar el pijama i em vaig ficar al llit.
dilluns, 28 de març del 2011
Coca de poma
La meva mare els diumenges fa una coca de poma hi esta molt bona.
Jo us aconsellaria que la féssiu!!
Ingredients:
- 5 ous.
- 1 iogurt natural.
- 3 vasos de farina.
- 1 sobre de llebadura.
- 2 vasos de sucre.
- ½ vas d’oli.
- ½ vas d’anís.
- 1 ratlladura de llimo.
- 1 poma ratllada.
S’ha de ficar al forn 45minuts i a 200º.
Agafeu un bol i fiqueu els 5 ous, després i aboques 1 iogurt natural, a continuació i fiques 3 vasos de farina, també i aboquem 1 sobre de llevadura, abans d’acabar hi fiquem mig vas de sucre, mig vas d’oli, mig d’anís, 1 ratlladura de llimo, 1 poma rallada i tot acabat cap al forn 45 minuts i el forn a 200º.
Per a mi es molt bona!
Jo us aconsellaria que la féssiu!!
Ingredients:
- 5 ous.
- 1 iogurt natural.
- 3 vasos de farina.
- 1 sobre de llebadura.
- 2 vasos de sucre.
- ½ vas d’oli.
- ½ vas d’anís.
- 1 ratlladura de llimo.
- 1 poma ratllada.
S’ha de ficar al forn 45minuts i a 200º.
Agafeu un bol i fiqueu els 5 ous, després i aboques 1 iogurt natural, a continuació i fiques 3 vasos de farina, també i aboquem 1 sobre de llevadura, abans d’acabar hi fiquem mig vas de sucre, mig vas d’oli, mig d’anís, 1 ratlladura de llimo, 1 poma rallada i tot acabat cap al forn 45 minuts i el forn a 200º.
Per a mi es molt bona!
2a Trobada PDP a Bellpuig
El dia 20 de març, amb la meva família i jo vam anar a Bellpuig, a la 2a trobada de la PDP (programa de perfeccionament) a jugar dos partits de bàsquet contra el barcelonès nord i barcelonès 2.
Quan ens vam reunir tots els membres de l’equip, ens en vam anar al vestidor a canviar-nos la roba i les bambes, quan vam estar a punt, vam entrar a pista i vam escalfar amb una roda d’entrades. El primer partit el jugàvem a les 10:00 del matí.
Al primer quart em va tocar defensar a un nen que era mig pam més alt que jo. Al principi anàvem més igualats però desprès ja vam veure que eren bastant bons. Aquest partit el vam perdre.
El segon partit ja va anar més igualat. Al primer quart els vam guanyar, de molt poc al final del partit vam acabant guanyant.
Quant vam marxar cap a casa ens vam quedar a dinar en un dels restaurants que hi havia per allà a prop. Quant vam acabar de dinar vam marxar cap a casa a veure una pel·lícula.
Va ser molt divertit jugar a bàsquet amb nens d’altres equips.
Quan ens vam reunir tots els membres de l’equip, ens en vam anar al vestidor a canviar-nos la roba i les bambes, quan vam estar a punt, vam entrar a pista i vam escalfar amb una roda d’entrades. El primer partit el jugàvem a les 10:00 del matí.
Al primer quart em va tocar defensar a un nen que era mig pam més alt que jo. Al principi anàvem més igualats però desprès ja vam veure que eren bastant bons. Aquest partit el vam perdre.
El segon partit ja va anar més igualat. Al primer quart els vam guanyar, de molt poc al final del partit vam acabant guanyant.
Quant vam marxar cap a casa ens vam quedar a dinar en un dels restaurants que hi havia per allà a prop. Quant vam acabar de dinar vam marxar cap a casa a veure una pel·lícula. Va ser molt divertit jugar a bàsquet amb nens d’altres equips.
Les cassolades
El dia 19 de Març, aquí a Albesa vam fer una cassolada; aquesta festa consisteix en que un grup de persones fan una cassola i després hi ha un jurat que els portes una mica de cassola en un plat i el tasten; aquest any hi havia dos tercers, un segon i un primer.
Jo com cada any he anat amb la colla dels meus pares, “la colla del Melet”. Ara us explicaré com van anar aquest any les cassolades.
El dia 19 em vaig alçar aviat perquè a les 10 ens va passar a buscar la Sània i vam anar a preparar la cassola (bé, jo a jugar amb les amigues als gronxadors). Vam jugar i jugar: al fet i amagar, al pica paret ... fins que van obrir una paradeta d’aneguets i vam anar a xafardejar el que hi havia, jo em vaig comprar una polsera però no vaig pescar aneguets que ja sóc gran, per això les meves amigues casi totes es van comprar un cub de pets, i també un esprai d’espuma.
A continuació ens van cridar els pares i mares que ja estava la cassola, la de la meva colla estava boníssima; poc desprès vam anar totes les nenes que hi havia de 3r i 5è a pujar a les cotxonetes que hi havia a la placa els sarrains, va ser molt divertit i després vam anar al pati de l’escola que era on se celebrava les cassolades perquè ja anunciaven els premis: la meva colla “la colla del Melet” vam quedar primers!
Vam tornar a jugar a la placa els sarrains amb una joguina que tenia la Laia fins que ja s’estava fent fosc, vam anar al pati de les escoles i vam marxar cap a casa fins a la nit.
Aquella nit vam anar al ball que feien a la saleta, allí hi havia algunes nenes i vam jugar a amagar, vam estar-hi un rato però d’aquí una mica vaig marxar cap a casa amb els meus pares.
I fins l’any que ve ja no tornarem a celebrar les cassolades.
Jo com cada any he anat amb la colla dels meus pares, “la colla del Melet”. Ara us explicaré com van anar aquest any les cassolades.
El dia 19 em vaig alçar aviat perquè a les 10 ens va passar a buscar la Sània i vam anar a preparar la cassola (bé, jo a jugar amb les amigues als gronxadors). Vam jugar i jugar: al fet i amagar, al pica paret ... fins que van obrir una paradeta d’aneguets i vam anar a xafardejar el que hi havia, jo em vaig comprar una polsera però no vaig pescar aneguets que ja sóc gran, per això les meves amigues casi totes es van comprar un cub de pets, i també un esprai d’espuma.
A continuació ens van cridar els pares i mares que ja estava la cassola, la de la meva colla estava boníssima; poc desprès vam anar totes les nenes que hi havia de 3r i 5è a pujar a les cotxonetes que hi havia a la placa els sarrains, va ser molt divertit i després vam anar al pati de l’escola que era on se celebrava les cassolades perquè ja anunciaven els premis: la meva colla “la colla del Melet” vam quedar primers!
Vam tornar a jugar a la placa els sarrains amb una joguina que tenia la Laia fins que ja s’estava fent fosc, vam anar al pati de les escoles i vam marxar cap a casa fins a la nit.
Aquella nit vam anar al ball que feien a la saleta, allí hi havia algunes nenes i vam jugar a amagar, vam estar-hi un rato però d’aquí una mica vaig marxar cap a casa amb els meus pares.
I fins l’any que ve ja no tornarem a celebrar les cassolades.
dilluns, 21 de març del 2011
Tutor de contes ( 2ª part ).
L’altre dia vam fer tutors de contes per segona vegada i ens ho vam passar molt be.
Primer vam explicar-los un conte als nostres nens i desprès els hi vam preparar unes fitxes que havien de fer.
Com que ens van donar molt temps i nosaltres ja havíem acabat de fer-ho tot, els hi vaig fer un joc dels animals que era així:
Primer comença el mes petit i pregunta saps fer el so de (un animal)...
I l’altre li ha de fer, tot seguit el mes gran al mes petit i així continua.
Llavors quan ens vam avorrir vam cantar cançons sobre diferents animals de la selva i, finalment, quan vam acabar de cantar ja va ser l’hora de plegar.
Vam anar a P-3 i els i vam donar les fitxes i després a P-4 que també els hi vam donar les fitxes.
Dos vegades que ho hem fet i ens ho em passat genial fent-ho!
Primer vam explicar-los un conte als nostres nens i desprès els hi vam preparar unes fitxes que havien de fer.
Com que ens van donar molt temps i nosaltres ja havíem acabat de fer-ho tot, els hi vaig fer un joc dels animals que era així:
Primer comença el mes petit i pregunta saps fer el so de (un animal)...
I l’altre li ha de fer, tot seguit el mes gran al mes petit i així continua.
Llavors quan ens vam avorrir vam cantar cançons sobre diferents animals de la selva i, finalment, quan vam acabar de cantar ja va ser l’hora de plegar.
Vam anar a P-3 i els i vam donar les fitxes i després a P-4 que també els hi vam donar les fitxes.
Dos vegades que ho hem fet i ens ho em passat genial fent-ho!
dijous, 10 de març del 2011
Al cinema
Aquest diumenge e anat al cinema a Lleida, vaig anar amb els meus tiets i vam veure la pel·lícula “Els viatges del Gullivert”.
La pel·lícula anava d'en Gullivert que era molt gros i els seus companys eren mes petits que ell, a continuació anava tirant a terra tots els castells on vivia, el Gullivert va lluitar amb un home escarransit i més petit que ell. En Gullivert estava emocionat perquè sempre guanyava a les lluites, el seu company també va lluitar amb el Gullivert i el va guanyar.
Tots els de la ciutat estaven molt contens de tenir un noi tan fabulós, la gent d’aquella ciutat estava en ruines perquè tots els castells de la ciutat estaven tots a terra. En Gullivert i els seus acompanyants van anar cap a la ciutat del cantó i en Gullivert va veure que tot estava organitzat va i ho destrossa tot, la ciutat que vivia ell la va començar a arreglar-la i totes els seus enderrocs que va fer als pobles les va anar arreglant totes.
En Gullivert es va fer amics ambuna noia i el Gullivert li va fer unes quantes preguntes, la noia estava emocionada amb aquell moment, van anar a la casa. En Gullivert va fer una màgia per poder entrar a la seva casa que la porta era molt petita, a vegades s'havia de quedar a carrer i li donaven el menjar per una finestra de la seva altura perquè si no, no hi arribava.
Ell a l’últim es va fer amic de tots i totes les persones que hi havien a la ciutat, totes les persones estaven molt contents per tenir aquell home forçut. Cada persona li deia una cosa i ell ho havia de fer. A l’últim va haver de destruir un castell i ell no podia fer tantes coses però ho va haver de fer.
Els soldats d’aquella ciutat l’estaven perseguint tot el rato però ell estava tan fort que quan anava corrent estava tirant a terra totes les cases, i les persones deien que no podia ser el que havia fet i no s'ho volien creure de cap manera.
Al Gullivert li agradava estar amb les persones amables i molt educades perquè amb ell li havien ensenyat així. Les persones estaven molt emocionades de tenir aquell home tan fantàstic per ells, no en volien abusar i en alguns moments estava molt fatigat perque sempre li manaven coses.... Bé, ja us he explicat unes quantes coses, per a mi va ser molt divertida!
La pel·lícula anava d'en Gullivert que era molt gros i els seus companys eren mes petits que ell, a continuació anava tirant a terra tots els castells on vivia, el Gullivert va lluitar amb un home escarransit i més petit que ell. En Gullivert estava emocionat perquè sempre guanyava a les lluites, el seu company també va lluitar amb el Gullivert i el va guanyar.
Tots els de la ciutat estaven molt contens de tenir un noi tan fabulós, la gent d’aquella ciutat estava en ruines perquè tots els castells de la ciutat estaven tots a terra. En Gullivert i els seus acompanyants van anar cap a la ciutat del cantó i en Gullivert va veure que tot estava organitzat va i ho destrossa tot, la ciutat que vivia ell la va començar a arreglar-la i totes els seus enderrocs que va fer als pobles les va anar arreglant totes.
En Gullivert es va fer amics ambuna noia i el Gullivert li va fer unes quantes preguntes, la noia estava emocionada amb aquell moment, van anar a la casa. En Gullivert va fer una màgia per poder entrar a la seva casa que la porta era molt petita, a vegades s'havia de quedar a carrer i li donaven el menjar per una finestra de la seva altura perquè si no, no hi arribava.
Ell a l’últim es va fer amic de tots i totes les persones que hi havien a la ciutat, totes les persones estaven molt contents per tenir aquell home forçut. Cada persona li deia una cosa i ell ho havia de fer. A l’últim va haver de destruir un castell i ell no podia fer tantes coses però ho va haver de fer.
Els soldats d’aquella ciutat l’estaven perseguint tot el rato però ell estava tan fort que quan anava corrent estava tirant a terra totes les cases, i les persones deien que no podia ser el que havia fet i no s'ho volien creure de cap manera.
Al Gullivert li agradava estar amb les persones amables i molt educades perquè amb ell li havien ensenyat així. Les persones estaven molt emocionades de tenir aquell home tan fantàstic per ells, no en volien abusar i en alguns moments estava molt fatigat perque sempre li manaven coses.... Bé, ja us he explicat unes quantes coses, per a mi va ser molt divertida!
L’últim porc ja està mort!
El dia vint-i-sis de febrer a la mina del meu padrí va succeir un fet que ja havia passat dos vegades mes, hi sabeu que? Doncs que vam matar l?últim porc, el mascle!A les nou del matí vam anar i el van portar per penjar-lo, tot seguit li van fer un tall al coll i li van treure la sang perquè així poguéssim fer les botifarres negres amb pa.
A continuació el vam posar a una taula i li vam treure el pèl i tot seguit el vam obrir fins que es va quedar tot a trossos.
Quan estava tot a trossos vam posar algunes parts com el cap al calder. I mentre van anar a portar les mostres al veterinari.
Quan van venir vam fer el dinar perquè vam saber que el porc estava boníssim per menjar.
Acabant de dinar vam fer les botifarres i xoriços, i ens en vam anar a dormir.
L’endemà vam anar a la mina a fer les llonganisses i quan vam acabar de fer les llonganisses va venir la meva cosina i ens vam quedar a dinar fins que els pares de la meva cosina se’n van anar, i nosaltres, els padrins i la meva cosina ens vam quedar a casa dels padrins a dormir.
El aniversari de la meva cosina Arianda
El dia tres de març del dos mil onze, va ser el aniversari de la meva cosina Ariadna, que va fer sis anys.
Ho vam anar a celebrar el diumenge, cap alla a les set, ens vam ajuntar tots els germans del meu pare. Quan ja van arribar tots, la meva tieta ens va preparar el menjar (pizza, croquetes de pernil, pinxos de pollastre, olives, pepinos i altres coses mes). Quan ja ens ho vam menjar tot, els pares ja ens van deixar anar a jugar.
Vam anar a jugar amb les meves cosines, vam jugar a l'escondite i a altres coses mes. Quan ens vam cansar de jugar vam anar a veure el bob esponja, quan se va acabar bob esponja ja vam marxar cap a casa a dormir.
Ho vam anar a celebrar el diumenge, cap alla a les set, ens vam ajuntar tots els germans del meu pare. Quan ja van arribar tots, la meva tieta ens va preparar el menjar (pizza, croquetes de pernil, pinxos de pollastre, olives, pepinos i altres coses mes). Quan ja ens ho vam menjar tot, els pares ja ens van deixar anar a jugar.
Vam anar a jugar amb les meves cosines, vam jugar a l'escondite i a altres coses mes. Quan ens vam cansar de jugar vam anar a veure el bob esponja, quan se va acabar bob esponja ja vam marxar cap a casa a dormir.
Recepta de coca de poma
Ara us explicaré com es fa la coca de poma que fa la meva padrina; es boníssima !!!
Ingredients:
- 4 pomes
- 2 ous
- 1 sobre de ROYAL
- 1 vas de farina, llet, sucre
- ½ vas d’oli
- 1 raiget d’anís
Com es fa:
1- Es pelen les 4 pomes, tallades amb bocins prims i se deixa amb un plat apart.
2- Amb un bol es posa els demes ingredients.
3- Es tritura i es remena i s'hi afegeix la poma.
4- Amb un recipient per al forn es posa un paper anomenat “ PAPER FORN”.
5- Al damunt de aquet paper es posa tots els ingredients i la poma.
6- El poses dintre el forn i el deixes durant mitja hora
7- El treus del forn i a menja !!!!!
BON PROFIT !!!
dilluns, 7 de març del 2011
El cross de Balaguer
El dia 20 de febrer vaig anar al cros de Balaguer, alguns nens i nenes de Albesa també si van apuntar, com l’Oriol, el Kamal, l’Andrea, l’Anna... A les 9:00 del matí vam marxar cap a Balaguer perquè les carreres començaven a les 9:45. A les 9:15 vam arribar a Balaguer.
Hi havia molta gent amb aquella hora, uns vint minuts abans de fer la carrera vaig escalfar una mica perquè si no et pots trencar el peu, esquinçar... Quant faltaven 5 minuts, ens van ficar en unes grades on ens esperàvem que toqués la nostra categoria. Primer de tot van ser els Babys, a continuació els Pre-benjamins, després els Benjamí, els Aleví (nosaltres), Infantils, Cadet i els més grans, que feien la mitja marató.
Al principi estava una mica nerviós però després no. Primer els hi tocava les nenes, els i van ensenyar el circuit primerament i després van córrer. Hi havia molta gent, així que era difícil avançar, tot seguit ens va tocar a nosaltres l’hora de córrer.
Érem molt nens i semblava difícil quedar entre els tres primers, quan van dir “ja” tots van començar a córrer i a espentejar com uns bojos.
Al principi vaig sortir quart, però cap a la segona volta vaig perdre algunes posicions, però després en vaig recuperar algunes, al final vaig quedar a la sisena posició.
Tot seguit ens van donar un esmorzar i ha continuació vam marxar cap a casa, aquest cros va ser molt divertit i espero que el repeteixin molt anys. Us recomano que hi aneu, espero que us animeu!
Hi havia molta gent amb aquella hora, uns vint minuts abans de fer la carrera vaig escalfar una mica perquè si no et pots trencar el peu, esquinçar... Quant faltaven 5 minuts, ens van ficar en unes grades on ens esperàvem que toqués la nostra categoria. Primer de tot van ser els Babys, a continuació els Pre-benjamins, després els Benjamí, els Aleví (nosaltres), Infantils, Cadet i els més grans, que feien la mitja marató.
Al principi estava una mica nerviós però després no. Primer els hi tocava les nenes, els i van ensenyar el circuit primerament i després van córrer. Hi havia molta gent, així que era difícil avançar, tot seguit ens va tocar a nosaltres l’hora de córrer.
Érem molt nens i semblava difícil quedar entre els tres primers, quan van dir “ja” tots van començar a córrer i a espentejar com uns bojos.
Al principi vaig sortir quart, però cap a la segona volta vaig perdre algunes posicions, però després en vaig recuperar algunes, al final vaig quedar a la sisena posició.
Tot seguit ens van donar un esmorzar i ha continuació vam marxar cap a casa, aquest cros va ser molt divertit i espero que el repeteixin molt anys. Us recomano que hi aneu, espero que us animeu!
Viatge a Andalusia
El dia 28 de febrer els meus padrins i jo teníem un viatge a Andalusia.
Teníem que esta a les cinc i mitja al autocar per agafar als de Alamús, Alcoletge i Fraga. Quan els vam agafar a tots vam marxar, ens vam estar tot el dia viatjant, però al cap de 14 hores vam arribar a Córdoba.
Quan vam arribar ens vam donar la clau de el hotel, per cert l'hotel es deia Palacete. Vam arribar molt cansats i aquell dia no vam fer res mes que descansar. L’endemà ens van explicar el que faríem.
Vam anar a veure: la Mesquita de Córdoba, quan vam acabar ens van deixar temps lliure i vam anar a fer una visita a les botigues amb el meu grup. A la una i mitja vam anar a dinar amb un bufet lliure. Despéès d'un temps vam marxar de seguida a Sevilla.
Quan vam arribar a Sevilla estava ple de gent pobre que demanava diners, vam arribar allà a la nit, ja era massa tard per anar a algun lloc de Sevilla, sol vam tindre temps per sopar, vam anar a dormir aviat perquè l’endemà hauríem alçar-nos aviat.
Quan ens vam alçar vam anar a esmorzar, havíem d'anar a veure també una mesquita. L’endemà al mati vam arrencar cap a Granada.
A Granada vam anar a veure tablero el flamenco, es un lloc que les gitanes ballen claqué.
També vam veure l'Alhambra de Granada a la nit il·luminada.
El dia dissabte a la matinada vam marxar cap a Lleida i sabeu on vam dinar?
Vam dinar a Valencia i per dinar ens van donar una paella valenciana. Quan vam acabar vam començar a tornar altre cop cap a Lleida. Quan vam arribar vam veure unes carrosses.
M’ho vaig passar molt be i ho voldria tornar a repetir l'any que be però la desgràcia es que l'any que ve si hi vull anar ho hauré de pagar jo.
Teníem que esta a les cinc i mitja al autocar per agafar als de Alamús, Alcoletge i Fraga. Quan els vam agafar a tots vam marxar, ens vam estar tot el dia viatjant, però al cap de 14 hores vam arribar a Córdoba.
Quan vam arribar ens vam donar la clau de el hotel, per cert l'hotel es deia Palacete. Vam arribar molt cansats i aquell dia no vam fer res mes que descansar. L’endemà ens van explicar el que faríem.
Vam anar a veure: la Mesquita de Córdoba, quan vam acabar ens van deixar temps lliure i vam anar a fer una visita a les botigues amb el meu grup. A la una i mitja vam anar a dinar amb un bufet lliure. Despéès d'un temps vam marxar de seguida a Sevilla.
Quan vam arribar a Sevilla estava ple de gent pobre que demanava diners, vam arribar allà a la nit, ja era massa tard per anar a algun lloc de Sevilla, sol vam tindre temps per sopar, vam anar a dormir aviat perquè l’endemà hauríem alçar-nos aviat.
Quan ens vam alçar vam anar a esmorzar, havíem d'anar a veure també una mesquita. L’endemà al mati vam arrencar cap a Granada.
A Granada vam anar a veure tablero el flamenco, es un lloc que les gitanes ballen claqué.
També vam veure l'Alhambra de Granada a la nit il·luminada.
El dia dissabte a la matinada vam marxar cap a Lleida i sabeu on vam dinar?
Vam dinar a Valencia i per dinar ens van donar una paella valenciana. Quan vam acabar vam començar a tornar altre cop cap a Lleida. Quan vam arribar vam veure unes carrosses.
M’ho vaig passar molt be i ho voldria tornar a repetir l'any que be però la desgràcia es que l'any que ve si hi vull anar ho hauré de pagar jo.
Tutors de Contes
El dia setze de febrer, el alumnes de Cicle Superior van contar contes als alumnes de Cicle Infantil.
Els alumnes de cicle infantil van ser repartits en grups de un a dos nens.
Els tutors de contes els hi van explicar diversos contes als nens que els hi havien tocat i, desprès d’explicar-los-hi els contes, els hi van donar les fitxes que, els tutors, els hi havien preparat.
Hi van haver nens , que van tenir la sort de que els seus Tutors de Contes els hi havien preparat titelles per explicar-los-hi el conte però que desprès els tutors se les quedaven, d’altres, els hi van explicar el conte i, al acabar el conte les hi van regalar, i d’altres que no van portar titelles.
Quan tot va acabar, els tutors van parlar a classe sobre com els hi havia anat a cadascú: algunes persones van explicar que al final, quan els nens van acabar de fer les fitxes i encara quedava estona, alguns tutors van improvisar fent que els nens juguessin amb les titelles, d’altres van anar a veure que feien els altres grups; i alguns altres van explicar que a ells, el temps va ser molt just i que van haver d’anar més ràpid i... I moltes coses més.
I així acaba l’emocionant dia de Tutors de Contes.
Els alumnes de cicle infantil van ser repartits en grups de un a dos nens.
Els tutors de contes els hi van explicar diversos contes als nens que els hi havien tocat i, desprès d’explicar-los-hi els contes, els hi van donar les fitxes que, els tutors, els hi havien preparat.
Hi van haver nens , que van tenir la sort de que els seus Tutors de Contes els hi havien preparat titelles per explicar-los-hi el conte però que desprès els tutors se les quedaven, d’altres, els hi van explicar el conte i, al acabar el conte les hi van regalar, i d’altres que no van portar titelles.
Quan tot va acabar, els tutors van parlar a classe sobre com els hi havia anat a cadascú: algunes persones van explicar que al final, quan els nens van acabar de fer les fitxes i encara quedava estona, alguns tutors van improvisar fent que els nens juguessin amb les titelles, d’altres van anar a veure que feien els altres grups; i alguns altres van explicar que a ells, el temps va ser molt just i que van haver d’anar més ràpid i... I moltes coses més.
I així acaba l’emocionant dia de Tutors de Contes.
Excursió a Portainé
El dissabte dia 12 de Febrer vaig anar a Portaineé a esquiar. A les sis i mitja del matí marxava l’autobús així que em vaig haver d'aixecar de dormir aviat. Vam estar tres hores a l’autobús i finalment després de un llarg viatge vam arribar.
Al arribar ens vam posar a esmorzar i ens vam preparar, vam anar al telecadira i vam pujar fins a pistes. Allà vam anar a buscar les botes i els esquís, quan érem a fora em vaig ficar els esquís, però m’en anava costa avall així que hem vaig treure els esquis i vaig anar caminant fins a dalt.
Quan vam ser a dalt hem vaig tornar a ficar els esquis i els monitors van fer els grups per nivells, el nivell 0 va ser el meu així que vaig anar amb la resta del grup. Havíem de pujar per una cinta que et portava fins dalt de la costa i després al anar a baixar vaig trobar una nena al terra i la vaig anar a ajudar i llavors és quan vaig fer la primera amiga que es deia Gemma.
Jo anava molt depresa i no sabia com parar així que hem tirava a terra. Al cap de una estona, va venir un monitor a fer classes peró al baixar com tots anava a xocar així que hem vaig tirar i hem vaig fer mal al peu i vaig anar a un racó a descansar junt amb altra gent que també es va fer mal.
A l’hora de dinar vam anar a la cafeteria i vam dinar encara que el menjar no era molt bo però era comestible.
Després de dinar no vaig voler tornar a esquiar perquè estava cansada de caure.
A les quatre i quart vam marxar cap a l’alberg i ens vam dutxar, ens vam canviar i vam anar a sopar.
L’endemà al mati vam anar a deixar les maletes i vam anar a esmorzar, després vam tornar a pistes i vam fer el mateix però vaig poder assistir a les classes i al final vaig aprendre a esquiar i em va ser mes divertit, finalment vam haver que marxar.
Al arribar ens vam posar a esmorzar i ens vam preparar, vam anar al telecadira i vam pujar fins a pistes. Allà vam anar a buscar les botes i els esquís, quan érem a fora em vaig ficar els esquís, però m’en anava costa avall així que hem vaig treure els esquis i vaig anar caminant fins a dalt.
Quan vam ser a dalt hem vaig tornar a ficar els esquis i els monitors van fer els grups per nivells, el nivell 0 va ser el meu així que vaig anar amb la resta del grup. Havíem de pujar per una cinta que et portava fins dalt de la costa i després al anar a baixar vaig trobar una nena al terra i la vaig anar a ajudar i llavors és quan vaig fer la primera amiga que es deia Gemma.
Jo anava molt depresa i no sabia com parar així que hem tirava a terra. Al cap de una estona, va venir un monitor a fer classes peró al baixar com tots anava a xocar així que hem vaig tirar i hem vaig fer mal al peu i vaig anar a un racó a descansar junt amb altra gent que també es va fer mal.
A l’hora de dinar vam anar a la cafeteria i vam dinar encara que el menjar no era molt bo però era comestible.
Després de dinar no vaig voler tornar a esquiar perquè estava cansada de caure.
A les quatre i quart vam marxar cap a l’alberg i ens vam dutxar, ens vam canviar i vam anar a sopar.
L’endemà al mati vam anar a deixar les maletes i vam anar a esmorzar, després vam tornar a pistes i vam fer el mateix però vaig poder assistir a les classes i al final vaig aprendre a esquiar i em va ser mes divertit, finalment vam haver que marxar.
Cursa a Arbeca
El dia sis de Febrer es va fer una cursa a Arbeca on es podia córrer diferents categories i es corria femení i masculí separat.
Quan vam arribar a Arbeca i vam entrar a les Pistes d’Atletisme Municipals d’Arbeca no hi havia ningú d’Albesa, però llavors van arribar les bessones i el Tomàs.
Tots junts vam anar a buscar els pitrals i quan ja ens els vam posar vam anar a escalfar tots en una zona d’herba, que per cert estava una mica molla i en alguna ocasió vam caure però no feia mal i ens posàvem a riure.
Vam acabar i vam anar a veure el recorregut que havíem de córrer amb aquella cursa, que els seus metres eren 1200 metres; poc desprès vam mesurar el camí i vam recordar la Paula, Tomàs i jo el que ens va dir la nostra professora d’atletisme per resistir aquells metres.
Va arribar l’hora de córrer, anàvem corrent pel voltant de la sortida i quan la gent d’una altra categoria acabava de córrer ja va ser l’hora de col·locar-nos a la línia de sortida.
Fins que un home va disparar amb una pistola i vam començar la cursa.
Primer vaig fer un sprint, estava en setena posició però desprès em van avançar nenes durant la cursa i, finalment, vaig quedar aproximadament quinzena i la Paula vintena; per participar ens van donar una bossa amb bolígrafs, un frontal, un llapis...
No vam parar de caminar per allí, per no agafar “flato” fins que ja no estàvem tan cansades i vam anar a veure altres curses que feien a Arbeca.
En aquell moment estaven a punt d’arribar a la meta la Tresa i la Ester; van quedar més darrera de la meva posició.
I per últim va córrer el Dídac, que també va quedar igual que totes nosaltres.
Després de córrer el Dídac vam marxar cap a casa i per cert molt cansats i amb una mica de mal de cames; però després se’ns va passar tot.
Campus Lleida bàsquet 2011
Els dies 28,1,2, 3 i 4, vam anar el meu germà i jo a un campus de bàsquet a Lleida.
El primer dia no coneixia molts dels nens que hi havia però després ja ens vam fer tots amics.
Quan van fer els dos grups, uns nens que eren del meu equip van anar en un dels grups, però un altre nen i jo ens van posar en l’equip dels grans.
Cansava bastant l’entrenament, tot i que apreníem molt, sobre el bot, el control de la pilota, el desplaçament defensiu i moltes coses més.
El segon dia, vam escalfar, estirar i entrenar, també vam fer competició grans i petits. El joc es tractava de posar com més cistelles millor, i així ho vam fer per parelles, a mi em va tocar amb l’Arnau Jové, vam quedar cinquens però ens ho vam passar molt bé.
El tercer dia vam anar al Cuca blanca, ens ho vam passar genial, hi havia moltes atraccions, jocs i inflables. Jo vaig pujar en uns llits elàstics que saltaves al menys un metre. Molt després ens en vam anar a patinar sobre gel, al principi, a tots ens va costar una mica de agafar-li el truc però després alguns ja ho tenien ben dominat i anaven molt de pressa amb els patins.
Al quart dia vam escalfar, vam estirar els músculs, l’entrenament i finalment la competició d’habilitats.
Jo vaig quedar el primer en el concurs, amb un minut i divuit segons, el Guillem Jové segon, amb un minut i dinou segons i el tercer un nen, que va fer un minut i vint-i-dos segons.
L’últim dia vam escalfar, estirar, entrenar i una competició de dos contra dos. A mi hem va tocar amb un nen que es deia Pau. Vam quedar-nos a la lliga ACB,
hi havien cinc lligues: la EBA, la LEB de plata, la LEB d’or, la ACB i la NBA.
Van venir alguns pares i vam fer un esmorzar familiar. Després ens van donar uns obsequis i un diploma per a cada un dels nens, van venir els jugadors del primer equip i el seu entrenador.
Va ser un campus molt bo i original.
El primer dia no coneixia molts dels nens que hi havia però després ja ens vam fer tots amics.
Quan van fer els dos grups, uns nens que eren del meu equip van anar en un dels grups, però un altre nen i jo ens van posar en l’equip dels grans.
Cansava bastant l’entrenament, tot i que apreníem molt, sobre el bot, el control de la pilota, el desplaçament defensiu i moltes coses més.
El segon dia, vam escalfar, estirar i entrenar, també vam fer competició grans i petits. El joc es tractava de posar com més cistelles millor, i així ho vam fer per parelles, a mi em va tocar amb l’Arnau Jové, vam quedar cinquens però ens ho vam passar molt bé.
El tercer dia vam anar al Cuca blanca, ens ho vam passar genial, hi havia moltes atraccions, jocs i inflables. Jo vaig pujar en uns llits elàstics que saltaves al menys un metre. Molt després ens en vam anar a patinar sobre gel, al principi, a tots ens va costar una mica de agafar-li el truc però després alguns ja ho tenien ben dominat i anaven molt de pressa amb els patins.
Al quart dia vam escalfar, vam estirar els músculs, l’entrenament i finalment la competició d’habilitats.
Jo vaig quedar el primer en el concurs, amb un minut i divuit segons, el Guillem Jové segon, amb un minut i dinou segons i el tercer un nen, que va fer un minut i vint-i-dos segons.
L’últim dia vam escalfar, estirar, entrenar i una competició de dos contra dos. A mi hem va tocar amb un nen que es deia Pau. Vam quedar-nos a la lliga ACB,
hi havien cinc lligues: la EBA, la LEB de plata, la LEB d’or, la ACB i la NBA.
Van venir alguns pares i vam fer un esmorzar familiar. Després ens van donar uns obsequis i un diploma per a cada un dels nens, van venir els jugadors del primer equip i el seu entrenador.
Va ser un campus molt bo i original.
Recepta per a fer donuts a casa
Aquesta és una recepta molt fàcil per a fer dònuts i surten gairebé igual de gust que els de veritat. Si en feu, en podeu portar algun a classe per compartir un bocinet amb els companys...
Ingredients:
50 gr. de sucre2 cullerades de mantegaUna “mica” de ratlladura de taronja15 gr. de llevat de forner1 rovell d´ouUna mica de nou moscada1 / 2 vas de llet200 gr. de farina, una miqueta de sal.
Primer que tot barregem tots els ingredients en un bol fins que ens quedi una massa ben lligada. Una vegada que la tinguem ben amassada, la deixem reposar uns 15 minuts en un lloc que estigui una mica calentet, per exemple, a prop del radiador.
Després estirem una mica la massa aplanant-la amb un rodet o amb una botella fins que quedi un gruix de mig centímetre. Quan ja la tenim estirada, agafem un got i el clavem damunt de la massa per tallar una peça rodona que serà la rosquilla. Traiem la massa que sobra del voltant i la guardem.
Per fer el forat del mig, agafem un objecte més petit, com un vaset de xupito... o qualsevol altra cosa que ens vagi bé, i el clavem al mig de la rodona.
Traiem la massa que ens sobra del mig i l’ajuntem amb l’altra que ens havia sobrat, tornem a fer una bola i repetim tots els passos per a fer una altra rosquilla i desprès una altra fins que se’ns acabi tota la massa.
Quan tinguem totes les rosquilles fetes les deixem reposar una altra vegada perquè s’inflin, fins que tinguin la mida d’un dònut.
Un cop estiguin inflades (pot tardar una hora, més o menys, depèn de la temperatura que hi hagi a casa), les fregirem a la fregidora o en un pot amb molt oli que no estigui massa calent. Si l´oli està massa calent es torraran per fora i quedaran crues per dintre. Les courem poca estona, fins que canviïn a color rosset, no massa cuites, i les posarem sobre paper de cuina.
Per posar el glacejat per sobre, primer hem de fer la glaça (una mica de mantega barrejada amb aigua i sucre glas, fins que aconseguim una textura semblant a la mel). Pintem les rosquilles amb ella i les introduïm en el forn a 160 º C, durant només 15 segons, perquè la glaça es solidifiqui.
Les traiem i ja podem gaudir de les nostres rosquilles glacejades que són iguals de bones que un dònut!
Ingredients:
50 gr. de sucre2 cullerades de mantegaUna “mica” de ratlladura de taronja15 gr. de llevat de forner1 rovell d´ouUna mica de nou moscada1 / 2 vas de llet200 gr. de farina, una miqueta de sal.
Primer que tot barregem tots els ingredients en un bol fins que ens quedi una massa ben lligada. Una vegada que la tinguem ben amassada, la deixem reposar uns 15 minuts en un lloc que estigui una mica calentet, per exemple, a prop del radiador.
Després estirem una mica la massa aplanant-la amb un rodet o amb una botella fins que quedi un gruix de mig centímetre. Quan ja la tenim estirada, agafem un got i el clavem damunt de la massa per tallar una peça rodona que serà la rosquilla. Traiem la massa que sobra del voltant i la guardem.
Per fer el forat del mig, agafem un objecte més petit, com un vaset de xupito... o qualsevol altra cosa que ens vagi bé, i el clavem al mig de la rodona.
Traiem la massa que ens sobra del mig i l’ajuntem amb l’altra que ens havia sobrat, tornem a fer una bola i repetim tots els passos per a fer una altra rosquilla i desprès una altra fins que se’ns acabi tota la massa.
Quan tinguem totes les rosquilles fetes les deixem reposar una altra vegada perquè s’inflin, fins que tinguin la mida d’un dònut.
Un cop estiguin inflades (pot tardar una hora, més o menys, depèn de la temperatura que hi hagi a casa), les fregirem a la fregidora o en un pot amb molt oli que no estigui massa calent. Si l´oli està massa calent es torraran per fora i quedaran crues per dintre. Les courem poca estona, fins que canviïn a color rosset, no massa cuites, i les posarem sobre paper de cuina.
Per posar el glacejat per sobre, primer hem de fer la glaça (una mica de mantega barrejada amb aigua i sucre glas, fins que aconseguim una textura semblant a la mel). Pintem les rosquilles amb ella i les introduïm en el forn a 160 º C, durant només 15 segons, perquè la glaça es solidifiqui.
Les traiem i ja podem gaudir de les nostres rosquilles glacejades que són iguals de bones que un dònut!
dissabte, 5 de març del 2011
El carnaval a Albesa
El dia 5 de març del 2011, vam fer el carnaval a Albesa. Aquest any es va disfressar molta gent, alguns s'han disfressat de spiderman, pallasso, pirates, princeses, bruixes i bruixots...
Al principi tots estàvem a la plaça de les escoles. Tot seguit han obert les portes de la saleta i tots els nens i nenes han anat entrant allà de un en un. Al cap de 5 minuts a dintre a sortit dos homes i una dona que feien de presentadors, era un grup d'animació “Albert Show”.
Ens han fet jugar i han fet alguns trucs de màgia. Un truc de màgia ha sigut que, li han ficat a un home una caixa al cap, i li han clavat unes espases, després les hi han tret i al final a sortit il·lès.
Després han tirat unes pilotes i nosaltres no podíem deixar que toquessin al terra. Tot seguit amb una pilota hem fet un partit de “Volei Ball”, al final hem guanyat els nens per 3-2. Tot seguit hem fet una guerra de confeti, tots el tiràvem damunt de l'altra gent.
A l'acabar la festa l'Ampa ens ha donat coca i xocolata per berenar a tothom.
Tots ens ho hem passat molt bé i esperem repetir-ho l'any vinent.
Al principi tots estàvem a la plaça de les escoles. Tot seguit han obert les portes de la saleta i tots els nens i nenes han anat entrant allà de un en un. Al cap de 5 minuts a dintre a sortit dos homes i una dona que feien de presentadors, era un grup d'animació “Albert Show”.
Ens han fet jugar i han fet alguns trucs de màgia. Un truc de màgia ha sigut que, li han ficat a un home una caixa al cap, i li han clavat unes espases, després les hi han tret i al final a sortit il·lès.
Després han tirat unes pilotes i nosaltres no podíem deixar que toquessin al terra. Tot seguit amb una pilota hem fet un partit de “Volei Ball”, al final hem guanyat els nens per 3-2. Tot seguit hem fet una guerra de confeti, tots el tiràvem damunt de l'altra gent.
A l'acabar la festa l'Ampa ens ha donat coca i xocolata per berenar a tothom.
Tots ens ho hem passat molt bé i esperem repetir-ho l'any vinent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)