dijous, 17 de juny del 2010
El que m'agradaria fer
També m’agrada molt jugar a futbol, però a l’estiu parem 3 mesos de vacances, jugo a la Noguera. Ara amb els meus companys juguem a la taula de ping-pong que hi ha a la plaça de les escoles.
Des vegades amb la meva família també juguem al monopoly, la oca o al parchis. També tenim una canya de pescar i me’n vaig a la secla a pescar alguna trutxa, encara que gairebé sempre , lo únic que pesco son algues.
M’agradaria tenir una moto, però els meus parres diuen que encara soc massa petit que quan siga gran si trec bones notes que me la compraran. Alguns ratets del dia hem poso a mirar la televisió, també m’agrada mirar pel·lícules. Ara que arriben les vacances, m’agrada molt jugar a la platja.
També m’agradaria tindre gossets i gatets però la mare diu que no tenim lloc per a posar-los. Quan plou anem a plegar caragols amb la mare i el pare. Hi anem per la nit, amb una pila ja que diu el pare que llavors surten mes, però el que pase es que tinc una mica de por , un dia em vaig trobar una guineu i hem vaig morir de por. Ja no vaig voler plegar mes caragols, nomes tenia ganes de tornar cap a casa.
La meva casa
A casa meva hi ha 4 habitacions, dos menjadors hi dos cuines. Tenim dos cuines per que quan la meva mare era petita casi tot el temps estaven a baix a la botiga, com que el forn de casa també era a baix, ho preparaven a la cuina hi ho collen al forn.
La meva habitació es molt petita, per que abans la compartia amb la meva germana hi per no ficar una paret de totxos van ficar-hi una fusta.
També tenim el magatzem es bastant gran però esta molt desordenat, també tenim la botiga de pa quan la meva mare era petita tenien una botiga de pa però la van tancar per que el meu padrí va morir per un atac de cor.
També tenim les golfes en tenim dos però les dos estan apunt de caure per que la engolfà mes vella fa tants anys que esta abandonada que ja sol si hi fas un salt ja cau hi si cau la meva habitació la de la meva padrina hi la de el pare i la mare.
Una tarda a la llotja
Un dels més bonics va ser un ball que van fer era una cançó de gris n’hi havia que eren d’Albesa.
Al sortir de la sala i van fer un pica pica i estava bastant bo, i primer van fer pa amb tomàquet, patates, després van portar patates fregides amb salsa i bastantes coses més.
Tot l'estona estàvem menjant i parlant amb alumnes, professors, fent fotos... Al cap d’una estona alguns alumnes i professors van anar a sopar a un restaurant i nosaltres vam anar cap a casa.
Copa Mundial 2010
La confirmació
Al cap d’una estona havíem de fer una fila, acompanyats d’un padrí o padrina agafant-nos fer l’ombro. Dibuixant-hi una creu ens untava un oli perfumat al front i feia molta olor.
Després ens van donar la comunió als nens i nenes que feien la confirmació, hi, després els i donava a l’altra gent.
Al acabar la cerimònia ens va donar un regalet, l’estrella de la pau que estava posada en 3 diferents idiomes i ens vam fer una foto amb el senyor bisbe i els nens. Quan van acabar de fer-nos fotos s’hi van posar cada família per fer-nos una alta foto tots plegats.
Vam marxar de l’església i ens en vam anar a casa per sopar tots plegats. Primer vam menjar un pica pica amb patates, coca, còctel de gambes... De segon hi havia ternasco amb suquet també molt bo i de postres un pastís.
Em va agradar molt!!!
Les vacances de 2010 a Marroc
Anirem a la platja, a juga amb la sorra i amb el aigua, anirem a la casa de la padrina Fatima, es molt gran i guapa, esta a Berkane, nosaltres anirem a el nostre poble a on vivim a Wertax.
Berkane es molt gran es una ciutat molt bonica.
Es molt guapa, pel carrer hi han gallines, cavalls, ases i nosaltres sempre agafem gallines puguem damunt els burros i els cavalls, ens ho passarem molt bé amb la nostra tieta Nawal i també amb els meus amics: Zakaria,Mohamed,Hosam...
Ens o passarem molt bé, amb els nostres amics i anirem a la mesquita, tornarem d'aquí a un mes o així.
La confirmació
Va venir el bisbe del bisbat d’Urgell, Joan Enric. Abans d’això, però, durant un mes, els nens van anar a catequesis. Primer el mossèn Ramon ens va fer un petit sermó, i desprès va pujar una dona del poble a llegir les cartes dels Apòstols.
A continuació, el bisbe Joan Enric, ens va fer un discurs una mica estrany. Ens va parlar de diners, del Mundial de Futbol, dels programes de Telecinco... També ens va parlar sobre els peixos, com podíem saber si estaven morts o vius. Tot això eren exemples sobre Déu.
Desprès d’això, el bisbe ens va confirmar. El sagrament de la confirmació, consisteix en: la persona que a de ser confirmada puja a l’altar acompanyada del padrí o la padrina, i el bisbe, li fa una creu al front amb l’oli perfumat.
Desprès d’això, alguns nens van llegir unes frases que els havia donat el mossèn el dia abans de la confirmació. Per últim, ens vam donar la pau i el bisbe i els mossens ens van regalar una estrella de fusta on i ficava Pau en tres idiomes diferents. L’ estrella, va ser tallada a mà a Betlem. Així va ser la meva confirmació.
Barça campió de lliga
El F.C.Barcelona va aconseguir en tota la lliga noranta-nou punts i va aconseguir superar l’equip del Reial Madrid que va aconseguir noranta-sis punts, el F.C.Barcelona també va aconseguir trenta-una victòries, sis empats i una sola derrota.
De cara als gols en va marcar noranta-vuit i al porter Victor Valdés només en va encaixar vint-i-quatre que fa un total de diferència de gols de setanta-quatre. Leo Messi va ser el màxim golejador de la lliga BBVA amb trenta-quatre gols i va empatar a Ronaldo que també havia fet trenta-quatre gols a la lliga.
El F.C.Barcelona és l’equip que més jugadors portarà al Mundial de Sud-àfrica i amb diferència del seu màxim perseguidor que es el club de Londres del Chelsea.
Victor Valdés amb la seva gran temporada es mereixia anar al Mundial, Eric Abidal anirà amb la seva selecció també, la Francesa, igual que Henry, Dani Alves amb Brasil, Gerard Piqué i Carles Puyol amb la roja, igual que Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Sergio Busquets, David Villa, Pedro Rodríguez i ara igual Cesc Fabregas ampliaria la llista.
El F.C.Barcelona ha polvoritzat tots els rècords de la Lliga, noranta-nou punts amb una temporada no ho havia fet mai cap equip ni si han acostat, una sola derrota en trenta-vuit partits, guanyar quatre clàssics del futbol europeu seguits, l’any passat al Camp Nou 2-0, al Santiago Bernabéu 2-6, aquest any al Camp Nou 1-0, i al Santiago Bernabéu 0-2.
Segueix així, Barça.
El meu jacuzzi
Té com una pantalleta petita amb botons. Hi ha Quatre botons un que hi ha el número 1, a l’atre el 2, a l’altre el 3, i el últim està en blanc.
Quan pitges el botó del número 1, l’aigua que surt a presió per ferte el massatge surt tranquileta.
El numero dos, ja comenta a sortir amb més presió, i el número 3 surt l’aigua amb molta pressió.
No m’hi banyo gaire, però s’hi m’hi banyo al hivern.
El jacuzzi està decorat amb moltes petxines per la vora, i una plateta amb un mun de cargols de mar.
A l’esquerra del jacuzzi hi ha una dutxa per despres al acabar, fer-te una dutxa ràpida. Un jacuzzi relaxa molt, i t’acalenta molt.
Jo al jacuzzi el que més m’agrada fer és: Jugar a pilota, obrir la boca al forat de l’aigua a presió i et dona gustet, i per últim estar-me un bon rato, fins que no pugui més, davall de l’aigua.
Un jacuzzi a casa no va gens malament t’ho asseguro!
Sortida a Àger
Vam anant caminant cap al poble, la caminada va ser horrible, perquè estava ple de vitxos i esbarzers, a part d’això tot bé. Quan vam arribar al final de la via, que s’havia de creuar un pont, ens vam fer una foto amb els d’Àger, hi vam seguir cap dins al poble.
Vam anar a una església bastant petita anomenada Sant Vicent allí els d’Àger ens van explica una tomba molt antiga que hi havia. Vam anant entrant per grups tothom volia ser el primer, per veure el que hi havia.
Quan vam ser a una sala que hi havia bar, banys... vam parar unes cuantes taules hi vam dinar allí. Vam acabar de dinar hi vam anar a un parc, on hi havia un parc hi un camp petit de futbol,ens hi vam estar una bona estona jugant hi després vam marxar una altra vegada cap a l’escola.
David Villa: fitxatge estrella
Res més saltar, David Villa ha saludat, fent-se les habituals fotos. El públic ha corejat el ja famós "illa, illa, illa, vila meravella" a més d'altres càntics. David ha posat amb la nova samarreta blaugrana, convertint la seva presentació també en la presentació de la que serà la nova equipació del FC Barcelona per a la temporada que ve.
La nova samarreta, amb el número 7 ja està en venda a la botiga oficial del F.C. Barcelona, i està tenint un gran èxit.
Sens dubte, ha estat un dia molt especial i emotiu per a David Villa, ple d'emocions i sensacions que vol compartir amb tots els seus fans
dimecres, 16 de juny del 2010
La Llotja
Tambe va venir a parlar una dentista sobre les posibles enfermetats de les dents. Mentres estaven parlant totes les autoritats assistens hi els doctors, a fora de la sala al vestivol estaven preparant membres de l'associacio postres sense sucre.
Quant va acabar la xarla ens van convidar a tots a provar-los, després ens van preguntar que ens havien semblat i els vam dir que ens havien agradat molt.
Despres vam anar a donar un tomb per tota la llotja. Al vestivol l’assosiasio habia exposat tota una serie de productes sense sucre que si voliem en podiem comprar.
Jo no vaig comprar res ja que la meva mare va a Lleida a la assosiacio de de diabetics i allí hem compra tot els dolços que necesito sense sucre.
Una cosa mes: si teniu ocasio aneu a veure la llotja de Lleida, no ho dubteu n’hi un sol moment.
Val la pena!!!!!!!!!!
Vacances d'estiu
El que mes m’agrada es tirar els petardos,a pesar que m’agerma l’any passat l’hi van tirar un petardo i reconec que es perillos.El dia de la verbena a la plaça donen els de l’ajuntament bocates de llonganisa al preu simbolic d’un euro.
A l’endema dia 24 amb els meus pares i el meu germa i 2 families mes marxen alguns dies de vacances, aquest any anem a Torreblanca provincia (Castello de la Plana) espero pasar-m-ho força bé ja que la platja a mi m’agrada molt.
Nomes hem preocupaba les 2 o 3 hores que tindria que anar dintre el cotxe.Quan vaig a dintre m’agafen tots els mals del mon, pero el mes segur es que valdra la pena de aguantar-se ja que segur que m’ho pasare molt bé. Les piscines ja estarán obertes, agafare la bicicleta i allí pasarse la tarde.
El 15 d’agost son els correfocsi m’agrada pasar per d’avall del foc. I tot lo altre es voltar i anar a jugar a l’ordinador i tot aixo. I ja esta de moment.
Dinar a la finca de les planderes
Quan va arribar el postre vam posar un pastis amb el numero 70 ,i al padri el vam fer bufar i l’hi vam cantar moltes felisitats.
Despres de dinar va manar a la sequia i vam obrir la pala perque vaixes aigua pel braçal del tros del padri i jo i tots els meus cosins i el meu germa ens vam banyar , no feia gaire bon temps ,ja que inclus va ploure una mica,i tot el dia estaba molt nuvol ,l’aigua estaba molt freda pero no va pasar res .
El meu cosí l’Iñaki tambe i va ficar els peus.
Despres de banyar-nos vam berenar tots,ja que había sobrat menjar de dinar.Quan es va fer fosc vam marxar el pare i jo cap a casa amb bicicleta.
Jo m’ho vaig pasar molt bé, hem va agradar molt anar a dinar a la finca.Espero pugueri anar algun altre dia.Llavorns al arribar a casa hem vaig dutxar i llavorns vam anar a cala padrina i jo i el xavi vam jugar a vaix i llavorns aquell dia ens quedavem a sopar.I quan vaig arribar a casa eren les 11:00 i m’en vaig anar a mirar la tele i llavorns feien smallvile i hem vaig quedar adormit i quant hem va beure m’ompare que eren les 11:35 m’he va portar al llit i vaig anar a dormir.
dimarts, 15 de juny del 2010
Les meves vacances
Erem a l’hotel Cap Salou, situat a la cala Font. Era una cala molt petita però molt acollidora. Per aquella cala ens passejavem pel mar amb la meva barca inflable. Quan hi havia mala mar no podiem passejar-nos, llavors ens banyavem i jugavem amb la sorra.
Ens passavem tota la tarda a la platja i quan es feia fosc, anavem a l’habitació a dutxar-nos i a preparar-nos per anar a sopar. Després mentres els pares preneien cafes a la terrasa de la cafetería, nosaltres anàvem a tirar petards a la platja ja que la teniem allí mateix, i si la mar estava quieta aprofitavem per pescar.
Si no hi havia sort amb la pesca ens en anavem a jugar a les màquines recreatives de l’hotel, o miravem els espectacles que feien per la nit i després anavem a les habitacions on feiem un petit pica pica, jugavem a la PSP o feiem petar la xerrada abans d’anar a dormir.
La Sèquia d'Albesa
Té una longitud aproximada de 12 kilòmetres. Tot aquest recorregut està vorejat per un camí que s’anomena el “Caixer”, on el pas es prohibit excepte als regants de la comunitat, peró la gent ho te com a lloc de passeig.
La sèquia neix en un paratge anomenat la Peixera que és on se separa del riu. Una vegada va seguint el seu curs trobem que passa pel Romeral, on s’ubica la Vila Romana. També s’hi trova una petita central hidroelèctrica amb ruines, que en els seus temps produia l’electricitat al poble.
Baixant sèquia avall, i abans d’arribar al poble, trobem els ponts de la Dula i el pont de la Torrosulla, que són el nom de diferentes partides del terme. Una vegada arriba al poble el travessa soterrada des del pont de Mig Horta fins a la plaça dels Sarraïns, passant per sota de l’escola. Després passa pel pont de les mentides i continua per la part anomenada les Canals, on hi havia situat el anomenat Clot de l’Infern, i també és el lloc on ens banyem, després continua fins travessar la carretera de Menarguens sota el pont de l’Amor.
Continuant sèquia avall trobem el pont del Siscà, el de Camporells fins a tornar a creuar la carretera al pont del Pas dels Carros, a partir d’aquí comencen les partides dels regues on la sèquia casi al final del terme agafa forma de serp per poder regar més terreny. I acabant en un reguerol direcció a Torrelameu.
El dia de la Confirmació
Aquell dia varen venir a dinar a casa el Jordi i la Jose, vam dinar i tot seguit la Jose em va tallar el cabell i em va pentinar. Mentrestant m’esperava per confirmar-me, jugaba a l’ordinador i m’anava vestint.
Quan eren dos quarts de vuit vàrem anar cap a Albesa, davant nostre anava un cotxe amb matrícula Andorrana, era el bisbe, que també es coprincep d’Andorra. A l’arribar allí vàrem deixar la mare i la padrina Montserrat, després vàrem anar a buscar la padrina Lliberata, que ja ens estava esperant, ella era la padrina que havia escollit perque m’acompanyés.
A l’arribar a l’església hi havia molta gent, a nosaltres ens havia tocat el segon banc de la dreta, que compartiem amb el Jordi Perez i l’Albert Colomina amb les seves padrines.
El senyor bisbe ens va fer un llarg sermó, parlava molt fort i de manera molt expressiva, posava molts exemples perque entenguessim millor el que explicava, ens va fer alguna pregunta i ens va fer riure algun cop, era molt simpàtic.
A continuació i amb fila vam anar passant acompanyats dels padrins fins al davant del bisbe qui ens va confirmar. A l’acabar ens va fer un petit obsequi, una estrella de fusta d’olivera feta manualment a Jerusalem i hi posa PAU en tres llengues.
Finalment ens vam fer una foto de grup amb el retaule Gòtic de Santa Maria de L’Assumpció al fons.
La piscina de casa
Quan vaig marxar del campament ja portava el banyador posat per quan arribes, pel camí la meva mare em va dir que hi havia una sorpresa. Jo anava dient coses a veure si ho encertava, fins que ho vaig encertar després d’haver-me donat moltes pistes, una barca teledirigida.
Quan vaig arribar no vaig anar ni a saludar als padrins, em vaig tirar de seguida a la piscina. Aquell dia ens hi vam banyar tots: el pare, la mare, el Marc i jo.
Amb el meu amic Genís, quan estavem cansats de voltar i teniem molta calor ens hi anavem a banyar. Ens hi estavem quasi una hora cada dia de les 12 fins a les 13.
Per les tardes no em banyava perquè anava a les piscines d’Albesa o a la de casa del Jaume. Quan arribava d’Albesa em tornava a banyar-me fins a les deu de la nit, que era l’hora que arribava el pare de treballar.
Aquest any ja vaig voler omplir-la abans, el 14 de maig, perquè així es calentes, ja que el sol no hi va directament, a l’estar coberta de xapa d’uralita. Ara canviarem les tres xapes que están per damunt de la piscina perquè pugui entrar el sol tot el dia i s’acalenti més ràpid. Va trigar a omplir-se 4 hores i mitja
Sant Joan a Albesa
A les cases dels pobles, com que hi ha bastant espai, es guarden totes aquelles coses velles de fusta per a cremar-les aquesta nit, portant-les a la plaça per fer la foguera, que s’encendrà amb la flama del Canigó, que la porten fent relleus des del Pirineu.
A Albesa la porta el club ciclista d’Alguaire junt amb alguns ciclistes del poble, un cop arriba es llegeix el manifest de pau i tot seguit s’encén la foguera.
Quan comença a cremar fa molta llum que ilumina tota la gent i també fa molta calor, després poc a poc es van fen brases i es pot pasar ràpid amb un bon calçat per sobre.
Aquesta nit la gent acostuma a fer sopars en grup al voltant de la foguera. Aquí a Albesa preparen entrepans de llonganissa per a tothom que vagi a recollir un ticket a l’ajuntament. També és menja coca de Sant Joan, que és com una coca de sucre amb fruita confitada per sobre, o coca de crema o sucre.
Durant tota la nit no para d’exclatar petards, focs d’artifici i traques, és una nit de molt soroll i molta llum de colors. És una nit que els serveis d’urgències, bombers, hospitals… han de treballar molt perquè es fa un mal ús dels productes pirotècnics.
Hi ha molta gent que aquesta nit es banya al mar, al riu i sèquies per curar malalties de la pell, s’endú aigua a casa seva i d’altres van a recollir herbes per a fer cures durant tot l’any.
dilluns, 14 de juny del 2010
Què faré aquestes vacances?
Però això comporta un inconvenient, el mes grans cada any es posen a rebentar les bústies ficant-hi petards dintre i desprès en criden a l’ajuntament per aclarar aquests problemes.
Per sopar es mengen bocata que es compren per un euro a l’ajuntament i que desprès es serveixen a la plaça del poble, la sels Sarraïn. Desprès de Sant Joan aniré cinc dies de vacances a Castellón de la Plana. Al tornar de vacances continuaré amb la mateixa rutina de sempre.Alguns dies jo a les piscines fare cursets e natacio pero als cursets de natacio si apren a nedar i tambe a fer coses que no savia fer jo sol. Ja t'ho dic ,va be aixo de fer natacio . Sol val 25€.pero sempre que surto de la piscina estic mort de congelat que astic.Adeu a tots.
diumenge, 13 de juny del 2010
Passeig en bicicleta
Ara, hem tingut que posar obligatòriament llums a la bicicleta per a poder circular de nit, ja què les noves normatives de tràfic obliguen a portar-ne.
LA CONFIRMACIÓ
L’església estava plena, no hi cabia gairebé ningú mes a l’església, ja que confirmaven a nens i nenes de quatre quintes diferents.
Al principi hem pensaba que seria una cosa molt aburrida, pero, el bisbe era un bromista, i ademes ens ho feia passar molt bé, segons el meu germà, era un flipat i un motivat. El bisbe es diu Joan Enric. Desprès d’Albesa, el diumenge anava a confirmar els nens i nenes de Menàrguens i Térmens. Aquest bisbe baixa cada 3 anys, així que fins al 2013 ja no tornara.
Després de sopar, vam anar a celebrar-ho. Per sopar, la mare hem va fer un plat de sopa de primer i de segons un combinat de carn(llom, llonganissa, entrecot...) i amb moltes patates. De postre hem vaig menjar un bon gelat de llimona. Després vam mirar una pel·licula "El senyor de los anillos" amb tota la familia al sofá.
Sopar del futbol
Desprès de córrer i saltar, hem vaig començar a trobar bastant malament i vaig tenir que anar am el meu pare a prendrem un medicament. Desprès d’això al dia següent ho vaig passar molt malament, ja que tenia molt mal de panxa i febre i no vaig poder sortit de casa pero a casa m'ho vaig passar molt be,perque vaig jugar a la play al fifa 04.El dilluns encara no hem trobava gaire be pero hem vaig poder recuperar ja que no vaig poder anar al cole perque tenia visita al pediatra.
dijous, 10 de juny del 2010
El cockpit, 2a part
És a dir, la lliga dels frens davanters és diferent de la dels frens del darrere o del sistema hidràulic. En prémer el pedal, l'empenta s'aplica pressió al reforçador, que augmenta i transmet la pressió a la bomba, el que la fa funcionar i aplicar una pressió proporcional al circuit, que a través dels bombins, fan sortir als pistons, que al seu torn empenyen les pastilles contra el disc, frenant el gir del disc que està unit a la roda.
Cal esmentar un fet vital per al funcionament correcte dels frens, la seva temperatura. Els discos de fre, són discos de carboni, i la seva temperatura de treball operativa, comença sobre els 750 º i arriba a assolir els 1.200 º en el seu ús extrem. A la vista d'això, és vital una bona refrigeració del conjunt, que per normativa s'ha de realitzar amb l'aire ambiental.
Però hi ha un detall més que també és fonamental, quan un disc sobrepassa els 800 º es comporta de manera òptima, però si després es refreda massa (per sota de 250 º) la superfície pateix una mena de cristalització, el que els converteix en pràcticament inefectius fins que no tornin a arribar als 800 º.
Però després de "cristal.litzar" la fricció és menor i el seu augment de temperatura és molt més lent del normal, de manera que les frenades han de ser molt més llargues perquè tornin a agafar la seva temperatura òptima.
És per aquesta raó, per la qual la zona dels frens és una de les més modificades carrera després carrera, i és font de controvertits elements, com les actuals tapes de rodes que va innovar Ferrari l'any 2006 i que gairebé tots els equips han adoptat més recentment, la funció primordial és millorar l'extracció del flux d'aire que refrigera els frens.
Dipòsit de combustible: Esta situat darrere del pilot i davant del motor, dins el monocasc, però fora de la cèl·lula de supervivència, i per normativa ha de romandre íntegre després dels impactes, encara que es pugui deformar.
No existeix una normativa que específicament limiti la seva capacitat, encara que els requisits del propi disseny imposen unes tendències per les que la seva capacitat ronda els 100 litres, o més concretament, els 100 Kg de pes en ple, perquè encara que el litre de gasolina no pesa un quilo, el dipòsit buit també pesa.
Quina remuntada
A la primera volta ja va avançar a l’Hispania de Bruno Senna i llavors al final d’aquella volta va parar al box per què quan sortís tingués via lliure i pogués recuperar uns quants segons.
Quan tots els pilots del cap de cursa van fer la parada, Fernando Alonso es va col·locar en la sisena plaça per darrere de Lewis Hamilton i per davant de Michael Schumacher, la carrera va quedar així durant molta estona, però a l’última volta quan hi havia Safety Car (cotxe de seguretat) en pista Michael Schumacher va avançar a Fernando Alonso, i per aquesta jugada il·legal per part de Michael Schumacher els comissaris el van penalitzar amb vint segons.
El Futbol
Lo únic que necessiten aquells dos equips per jugar es una pilota, i 2 porteries. Guanya el equip que marqui més gols.
Per marcar un gol, es te que tirar la pilota a dintre de la porteria del altre equip. Sembla fàcil ¿no? Ja. Però sol es pot fer utilitzar els peus. El porter la pot agafar la pilota però, si surt de la aira es falta.
El camp de joc pot tindre gespa o de terra.
Hi ha 1 arbit al camp i dos a les parts de fora,per beure si es falta o fora de joc o corner.
Al porter quan esta a l’aira petita es intocable no se li pot fer falta si u fas falta favorable al porter i si es forta a lo millor targeta.
Depent dels partits pot aberi prorroga com a la copa del rei o a la champions o amb una copa important, afegigen 15 minuts de la primera part de la prorroga i 15 mes a la segona aixo pasaria en cas de enpat, si encara estan enpatats i s’acaba la prorroga an de anar a la tande de penaltis, el equip que faji mes gols a la porteria guanya.
La meva casa
Al segon pis hi ha un passadís per passar a la terrassa, hi ha lavabo i al costat de lavabo hi ha l’habitació de la meva mare el meu pare i el meu germà petit Yassine. Al costat de l’habitació hi ha la cuina que dins de la cuina hi ha una habitació molt petita, al costat de la cuina hi ha una altra habitació molt fosca, al costat de l’habitació fosca hi ha una sala que a la sala hi ha la televisió i al costat de la sala hi ha la nostra habitació que es del Mohamed l’Ayoub i jo, el Kamal.
Hi ha un altre pis que hi puges per unes escales per pujar a la teulada, la casa te 2 pisos però ara ja no viurem mes allà perquè es vella i ara anirem a viure en una altra casa al carrer nou, en una casa que estan fen nova i es molt guapa.
De mudances
Erem el meu pare, la mare, el Marc, el Jordi, la Jose i Jo.
Ens hi vam estar 2 hores, de les 22h a les 00h.
Quan vam arribar allí estaven desmuntant mobles i tenien la furgoneta per portar-los a l’altra casa que també és al poble.
El Jordi va entrar la furgoneta al magatzem subterrani que hi ha al davall del Plusfresc, vam començar a baixar els mobles per l’ascensor, al parking, on estavem el Marc, jo i el Jordi, que hi era molt poques vegades. Jo pujava amb l’ascensor quan tirava amunt. Quan teniem la furgoneta cargada l’anavem a descargar a la casa nova.
El dissabte ens van trucar a les 9.15 del matí per fer-nos saber que ja hi podiem anar-hi, ens vam vestir i hi vam anar.
Alli vam fer el mateix que el divendres, treure els mobles i portar-los a l’altra casa. A la tarda van venir la Marta, que es la germana gran de la Jose i el Jordi el seu novio.
El Jordi va portar un carro de compra ple da roba pel carrer principal. Més tard va venir el Lluís el germà de la Jose i entre tots van pujar els mobles al pis, aquí no hi ha ascensor, i els vam tenir que pujar per l’escala, menys la vitrina, que la vam pujar pel terrat amb una soga, que pesava molt.
El diumenge pel matí no hi vam poder anar, perque ens va trucar el Josep Maria per anar a la granja. Per la tarda si que hi vam anar, vam muntar el més important i necessari, el dormitori, la sala i la cuina i el pare es posa a montar un circuit d’aigua per poder posar la rentadora a la cuina.
El diumenge per la nit ja va quedar quasi tot enllestit, l’antic pis buit i net, i la casa nova amb els mobles al lloc i moltes coses per colocar i muntar.
800 grans premis de Ferrari
Mark Webber va tornar a fer la Pole Position, per davant de Lewis Hamilton, segon i Sebastian Vettel, tercer i Jenson Button quart. Els primers llocs de la graella estaven coberts pels Red Bull i els Mclaren.
Ha Ferrari diuen ara, a pel nou-cents.