Al zoològic de Barcelona

El dia dotze de abril, jo i els meus pares vam anar al zoològic de Barcelona. Les dues hores em van passar molt rapides, per què jugava a la Nintendo DS i llegia llibres.

Quan vam arribar hi havia molt de transit i a part plovia molt, vam passar per la vora de l’estàtua de Cristòfor Colom, també vaig veure l’IMAX Port Vell, el Museu de Xocolata.

A la fi vam arribar, a l’entrar es veia una imatge amb un rèptil. Quin asco!

Vaig anar corrents a la taquilla ens van donar unes entrades per a passar amb el pel dels animals a mi em va tocar la pell d’un lleopard, ens van donar un mapa primer vam començar amb els monos, els ximpanzés, els goril·les. Després els meu pare va voler anar allí on hi havia rèptils, després als felins...

Vam estar molta estona mirant animals de moltes maneres i mides, al final al mig dia ens vam trobar unes taules de picnic molt grans i a la vora hi havia un mini llac amb una llúdria que saltava donant voltes.

Quan vam acabar... A seguir mirant els animals!
Els vam mirar tots i vam acabar amb els animals de granja, els dies de cada dia deixaven pujar als ponis, excepte festa i no vaig poder pujar hi havia una cabreta petita pujada al damunt d’un tronc i no podia baixar, els cuidadors van tenir que baixar-la.
Quan vam sortir ens va anar de poc a mullar-nos perquè tot seguit de arribar al cotxe va començar a ploure.

Hi havia molt transit però vam poder sortir i jo tot el viatge vaig estar dormint.

Iron-Man 2

Personatges: Tony Stark (Iron-Man), Pepper, general Rhodes, Ivan Vanko, Happer
Iron-Man 2 és una pel·lícula que tracta en que en Tony Stark era un home molt famós que va fer descobrir la seva identitat, la d’Iron-Man.

El pare d’Ivan Vanko havia treballat amb el pare d’en Tony, Howard Stark però el pare Vanko el va traicionar i en Howard el va enviar a una preso de les estepes siberianes.

Quan el pare Vanko estava a punt de morir estava mirant en Tony Stark per la televisió i li va dir a l’Ivan que ell podia ser aquest. Ivan es volia venjar, derrotant a Tony Stark.
Va aconseguir la seva font de vida i es va fer una armadura amb una mena de fuet d’electricitat a cada mà. Ivan Vanko va demanar unes entrades per ser un dels comissaris del Gran Premi de Mònaco de Formula 1, en el que participava en Tony Stark.

En mitja cursa va sortir ell a la pista i primer es va emportar un Ferrari i quan va venir Tony Stark va partir el cotxe en mil bocins. Al veureu Pepper, va portar la maleta en la que hi havia el vestit d’Iron Man i la va donar a en Tony, llavors en Tony el va guanyar però l’Ivan Vanko semblava estar molt segur de que algun dia ell podrà derrotar-lo.



En Tony s’estava morint perquè el seu dispossitiu li estava fent molt malt i tenia que trobar una nova font de vida. Ell al estar descontrolat va fer moltes tonteries, fent el boig i no es podia controlar, fins que un dia el general Rhodes va veure que no podia controlar a en Tony i com que aquella armadura que tenia era única la va portar als investigadors perquè en fessin de noves.
Tony va veure que no anava bé i va fabricar una nova font d’energia, el triangle, que li permetia fer nous atacs i una armadura millorada.

Llavors Happer va estar molt content al tenir l’armadura i a demes va contractar a Ivan Vanko per què proves la seva armadura. Però Ivan va voler fer el que l’interesava i per un ordinador en la presentació del robots de Happer i també l’armadura del general Rhodes.

Per què els robots no matessin molta gent Iron Man els va atreure a fora de la ciutat i llavors va poder desactivar les conneccions de Vanko amb l’armadura del general Rhodes, eren en Tony i el general Rhodes contra tota la tropà de Happer controlada per Vanko.

Al veure que eren molts va fer servir un atac que havia adquirit amb la força del triangle i els va destruir tots, llavors Tony va descobrir que quan destruïes els robots tenien s’activava una bomba i va veure que Pepper estava al cantó d’una bomba a punt d’explotar llavors va activar la seva força de propulsió i va arribar a temps per salvar a Pepper.

La Mona

El dia de la mona hem vai aixecar a les 10:00 perquè teníem que dutxar-nos vestir-nos i preparar tot.

Vam sortir de casa a les 11:00 vam agafar la autovia i vam anar directament a Poblet pel camí ens vam trobar el Marc fulla ell en va beure però jo no.

Quan vam arribar a Poblet un poble petit però te un el monestir molt gran, es allí on i vaig anar,era molt gran, el terra estava fet de pedres, tenia molts arbres, gespa i llocs per assentar-se.


A dintre del monestir i avia una església molt gran també estava feta de pedra,tenia el Angel Jesús crec que era ell amb la seva mare fets de pedra es que allí tot esta fet de pedra, llavors quan vam entrar dintre, jo no meu pensaria que fos tan gran per a la meitat de la església i havia una reixa perquè no podia passar la gent se tenia que pagar per entrar-hi.

La entrada per poder passar a beure la església era cara no sabia quan valia però era molt car, llavors vam anar a la tenda que es podia comprar plats amb la foto la església, amb botelles,camisetes amb el nom del poble figures de Jesús amb la seva mare moltes coses de el monestir nosaltres vam compra com una botelleta de forma de ficar el vinagre i el oli.

Va costar 15 euros, aquella tenda era molt cara i un mini pessebre fet de ceràmica costava 1.200euros allò per a mi era una estafa, despues de sortir deli eren la 13:00 i teníem que anar a dinar i ens vam trobar un paperet al parabrises del cotxe que era un restaurant que es deia Masia Segues i vam anar allí.

Hi a un camp de futbol petit i uns columpios a la voa del restaurant i vaig conèixer molts nens per allà la 13:30 vaig anar a dinar vaig menjar macarrons i salsitxes amb ketchup i un gelat de postres i men vaig anar a jugar fins a la hora de anar a menjar la mona vam anar a les serres prades a veure les muntanyes per pujar-hi hi havia moltes curves i al final va anar a uns bancs a menjar-nos la mona i al acaba vam marxar directament.

Que faig tots els dissabtes?

Els dissabte sempre m’aixeco a les 9:00 del mati, vaig a la cuina per esmorzar mentres bec la televisió, esmorzo cereals amb llet. Quant acabo em rento la cara, em pentino i em rento les dents.

Desprès vaig un altra vegada a la habitació a vestir-me, a les 10:00 quedo amb l’Albert o el Fulla, per anar a jugar pel poble o al camp de futbol. Quant anem a al camp de futbol anem amb la bicicleta, i jo porto la meva pilota, i juguem a xuts, a un camp a camp etc.

Quant marxo a casa ja son la 1:15 perquè entre pujar la costa de el pont de les mentides, i desprès pujar la meva costa. Guardava la bicicleta al magatzem, i anava a d’alt a dinar o a l’ordinador.

Desprès marxo a jugar una altra vegada, però per aia a les 6:30h.anxego una altra vegada per jugar amb el Marc Fulla a l’ordenador. Mes tard al Fulla el truquen per anar a casa seva, i jo li dic si es conectara al seu a l’ordenador per parlar.

A les 10:30 per aia vaig a sopar, desprès mamaré diu que tinc que tancar el ordenador i tinc que tornar a dalt a la meva habitació, a tancar-lo i desprès a mirar la televisió fins a les 11:00 per allà..

Cassolades 2010

Les cassolades les vam fer el dia 20 de març, un dia abans de la primavera.
Els que juguem a la noguera vam jugar a futbol, vam acabar abans de les 2:00.

Jo i l’Albert vam quedar per anar a les cassolades, em va dir que m’aportes un bocata per així de mentres que estem voltant pel poble, nos el podem menjar, quan estàvem voltant per el poble ens vam trobar amb el Sergi, mes tard ens vam trobar amb el Carles.

Quant ens vam trobar amb l’Arnau, la Laia i el Andrei, ens van mullar amb globos de aigua, vuaa tots mullats de dalt a vaig! Després va passar el Millar pel parc i li vaig tirar un globo, em va beure i quant estava despistat, em va agafar i em va tirar un globo súper gran.

Una mica mes tard em va tornar a perseguir i em va agafar, i em va tornar a tirar un globo, però aquell era mes petit, i feia més mal!

Desprès ja em vaig aburrir una mica.

El concurs de narració de la biblioteca

El dissabte passat van fer l’entrega de premis del concurs de narració, hi havia quatre categories: la primera categoria era la “a” els de tercer i quart,la segona categoria la “b” que es cinquè i sisè, la tercera categoria la “c” els de la ESO i la ultima categoria i la cuarta els de mes de vint anys.

Els llibres que van fer diuen que van ser mol bonics alguns molt emocionants, els que decidien eren dos o tres de l’AMPA unes quantes dones de l’associació de dones, dos mestres i uns quants padrins.

Aquell dia jo no vaig poder assistir allí però els guanyadors ja se qui son:
De la primera categoria l’Andreu Terés de 3r, de la segona categoria el Joel Gomis de 5è, de la tercera categoria, la Nuria Farrús i la ultima categoria la Gala Rufach i la Laura, la filla de la Rossita de la biblioteca.

El premi era un abonament familiar per aquest any de la piscina, uns quants llibres i una bossa de la biblioteca. Als que van participar un llibre.

M’agradaria aver guanyat per l’abonament així no l’agusem tingut que pagar i per lo que m’ha agradat fer el llibre, però no ha pogut ser.

Mirem les estrelles

El dissabte dia 8 de maig de 2010,van fer la presentació del llibre “El gran telescopi de Hershel”,que els autors son l’Enric Herrero i l’Eloi Vilamajó van presentar aquest llibre a Albesa van explicar qui era Wiliam Hershel,els seus telescopis...

Al acabar la presentació van donar els premis de la narrativa breu i, després vam anar a casa.

Vam fer el sopar ràpidament perquè a les 10h havíem d’ anar al dipòsit de l’aigua d’Albesa perquè allí hi havien muntat un telescopi molt gran. Ens van explicar una mica les estrelles,planetes que veuríem i explicaven quina era quina amb un laser que semblava que les toques.

Vam veure Saturn i l’estrella de Mizar, que son dos estrelles juntes i sen considera només una.

Després com que es va ficar núvol no vam poder veure cap més estrella o planeta. i nosaltres vam marxar.
Va ser molt bonic!!!

El Cockpit d'un F1

El cockpit d’un formula 1 es el lloc on el pilot està situat i on hi podem trobar diferents peces molt importants pel bon funcionament del cotxe, com són el volant, la caixa de canvis, el sistema hidràulic (frens) i el dipòsit de gasolina.

El volant: És un sistema polivalent, i dels més espectaculars d'un bòlid de F1. La seva principal missió, evidentment, és la de governar la direcció que porta el vehicle, tal com hem vist amb la direcció, de la qual és un element més.

Però el que el fa tan cridaner i espectacular és el fet que és on estan tots els controls del pilot, excepte òbviament els pedals.
Cada escuderia fabrica el seu volant amb la seva electrònica, que és molt més actual que la de la ECU, entre altres raons, per disminuir el seu pes i augmentar la seva velocitat d'operació.

Com es pot veure, és ple de botons i commutadors, els quals serveixen per regular funcions com ara ... Règim de motor (mapa d'encesa, revolucions); Nivell de mescla (consum).

Regulació de suspensions (davantera / del darrere); Bomba de líquid per beure. Balanç de frens (eficàcia de frenada davantera / del darrere); Tipus de pneumàtic en ús.

Nivell de refrigeració (segons indicadors de temperatures a la pantalla). Marxa enrere. Règim de canvi de marxes (que del règim s'ha d'indicar el canvi) Control de ràdio, encesa / apagada, parlar / rebre; Activació d'extintors. Procés de arrencada (sortida); Indicació numèrica de pantalla en x1 o x10. Punt mort en caixa de canvis ... i algunes altres més.

Al frontal també hi ha una pantalla LCD, indicadors numèrics, als seus costats les llums d'estat de carrera (banderes) i sobre una filera de llums a manera de tacòmetre de rpm per al canvi de marxes, que es controlen des de les lleves de la part del darrere, les inferiors són el embragatge usat només en arrencada, i les superiors, la d'un costat puja les marxes i la de l'altre banda les baixa (a gust del pilot quin costat puja i quina baixa).

S'ha de poder desconnectar completament segons reglament, entre altres coses, perquè el pilot pugui entrar i sortir.



La caixa de canvis: És el bloc que s'encarrega de transmetre les voltes de l'eix del motor (cigonyal) a l'eix de les rodes del darrere (palier). Per entendre la necessitat d'aquest artefacte, n'hi ha prou només amb pensar que les rodes del darrere tenen 0,66 m de diàmetre (norma FIA), el que suposa 2,07 m d'avanç per volta.


Amb una relació 1:1 (1 volta de cigonyal es transmet a 1 volta del palier), si van a 10.000 rpm (de les 18.000 permeses) serien 20.700 metres per minut!, O el que és el mateix 1244 Km / h. Queda clara la necessitat de reduir la relació de transmissió entre eixos. D'aquí el seu nom, "transmissió", i ja que cal modificar aquestes relacions de transmissió de girs, de passada, que sigui amb diverses relacions diferents, per així poder adaptar-se millor a totes les possibles circumstàncies de carrera, inclosa la reversa o marxa enrere.

El seu funcionament en essència és enllaçar els eixos amb una sèrie d'engranatges amb diferent quantitat de pinyons (o dents), així s'aconsegueix que una volta del cigonyal pugui ser menys d'una volta del palier, i segons la marxa engranada, tindrà una relació de gir més propera al 1:1 com més gran sigui la marxa (obvi, sabut és que el cotxe corre més amb la 6 ª marxa que amb la 1 ª).

Com que la diferència de règim de gir dels diferents eixos (cigonyal i palier) és elevada, i la potència transmesa és també considerable, sembla evident que haurien de portar alguna cosa per sincronitzar els arbres, però ja que els seus pinyons no són helicoïdals, sinó rectes, i també a que el punt de canvi està finament calculat (sempre es canvia de marxa a una superior al marge superior de gir, o sempre es redueix al que en aquestes màquines són poques rpm.), al contrari que a els cotxes de carrer, aquestes caixes no necessiten de sistemes de sincronització. A més, tampoc estan pensades per fer 100000Km. com en els nostres cotxes ...

Cal esmentar la tremenda quantitat de forces que es transmeten per aquest sistema fins a les rodes del darrere, que són les que empenyen tot el cotxe. Per això la tenacitat dels seus elements ha de ser molt alta, però sense oblidar-nos que ha de pesar el menys possible, per això la seva delicadesa.

A més els sistemes pels quals apareix incorporat una marxa o altra són sistemes hidràulics, de manera que els sistemes de govern han de ser estancs, mentre que el conjunt d'eixos i engranatges han d'estar submergits en lubricant per minimitzar els frecs, desgasts i inèrcies indesitjades. Com s'aprecia a la foto de l'esquerra, fins a les caixes de canvis de joguina per maquetes, presenten una certa complexitat (la de la foto només té 2 velocitats), així que les altres ...

Actualment es munten unes caixes de canvis el temps de commutació de marxes és pràcticament zero, el que permet no deixar d'aplicar tracció a les rodes en cap moment, i en conseqüència, la seva complexitat tècnica és molt elevada.

Sobre l'estructura de xoc ... doncs és això, una peça pensada per poder fer de para-xocs del darrere, que encara que no evitarà els danys majors al aleró posterior d'un i el frontal de l'altre (obligant a abandonar generalment) pot evitar l'efecte llançament cap amunt del cotxe que impacti en la posterior d'un altre, i de no menor importància, evitar danys severs als pilots. I ja de passada ..., és un lloc ideal per posar una llum darrere d'indicació de posició per als pilots que vénen per darrere, a més d'altres funcions, com gairebé tot en F1!

Això és tot el que havíem de posar, i en el seu aspecte global ja sembla una cosa que recorda un cotxe, però perquè es pugui moure per si mateix encara falten elements, a saber:

En un proper article us explicaré més coses sobre el cockpit i els seus elements.

El mal d’altura

Mal d’altura és una sèrie de símptomes que sofrim al superar una altitud superior a 3.000 metres, si es fa gradualment, o més de 2.500 si ho fem de forma sobtada. La causa d’aquest "mal" és la falta d’oxigen que arriba als nostres teixits.

També pot produir-nos alteracions les baixes temperatures que solen acompanyar a aquests llocs, i la dificultat que suposa l’activitat física a causa de la pressió.

Els símptomes no apareixen immediatament, solen fer-se palesos de 4 a 8 hores després de la nostra arribada, i solen ser els següents: mal de cap, dificultat per a agafar el son, inapetència, marejos, Vòmits, i extrem cansament.

Per a evitar aquests problemes, el més important és intentar habituar-se a poc a poc a l’altura. No ascendir ràpidament. Si no s’ha fet així, pot ser que el cos no s’acostumi a les altures en unes hores, o fins i tot pot ser que sigui necessari abandonar el lloc per a deixar de sofrir-los, ja que en ocasions pot tenir conseqüències veritablement serioses com edemes pulmonars o cerebrals que impliquen l’actuació d’especialistes mèdics.

Band Hero

Band hero es un joc de música per diferents consoles. Jo aquest joc el tinc per la Play Station 2, però també hi és per la wii, per la PSP, per la NintendoDS i fins I tot amb alguns móvils.
Aquest joc el vam comprar pel Nadal de l’any pasta,(el del 2009). El vam demanar entre jo i el meu germà.

Al joc hi va una bateria, que els plats i els bombos de la qual son de goma, una guitarra, que es clar, no te cordes té diferents colors, i cada vegada qui apretes un botó tens que fer girar una palanca, i un micro, que funciona com un de veritat.

Tot això funciona del mateix sistema, a la pantalla i surt una sèrie de colors i per exemple, a la bateria tens que anar picant amb els Pals de fusta els colors que et surten indicats a la pantalla.
Amb la guitarra, amb els dits tens que anar apretan els colors, i tal i com os he dit abans al pitgar el color girar la palanca.
I, el mocròfon, et surt la lletra a la pantalla.

Aquest joc consisteix en triar una cançó, i fer un concert, i después t’avaluen. Amb aquest joc pots tocar tu sol una cançó, amb modo lliure, que això vol dir que encara que ho toquis malament no et descalifiquen, o modo normal, que si falles molt et descalifiquen.
També tal com he dit pots fer conçerts, I tocar la bateria la guitarra I el micro alhora. Quasi sempre el meu germà toca la bateria, i jo la guitarra. El micro ningú el fa anar.

Aquest joc t’entreteneix molt! Hos ho puc asegurar. Et fa passar els ratos de maravilla.

Gran premi Catalunya Bellpuig 2010.

Els millors pilots del món de motocros es van trobar a Bellpuig el cap de setmana del 15 i 16 de maig, dies plens de curses i activitats off-road.

Hi ha quatre categories en joc: MX1, MX2, Fèmines i l'Europeu de 125 cc, que és una de les novetats d'enguany.

El Circuit de Motocròs de Catalunya és l'únic mundial del país, es coneix com circuit de "Montperler", per la denominació dels terrenys de Bellpuig on es troba situat. També hi ha instal·lacions per a la iniciació i la pràctica del motocròs.


El dissabte 15, la jornada començà a les 8:05 h, els 180 pilots han de passar el tràmit de les verificacions i han de preparar les seves motos per afrontar la jornada d’entrenaments oficials, que ja registra les primeres competicions, amb quatre curses de classificació i la primera cursa que puntua per al mundial en la categoria MX femení, acabant la jornada sobre les 19 h.

El Diumenge 16, es van disputar 2 curses del mundial MX1 i 2 de MX2, segona cursa del mundial femeni i 2 curses del Campeonat d’Europa. Campano i Lozano i Carmen Segura van ser els espanyols més destacats.
Va ser un cap de setmana ideal pels amants del motocros i del Moto Club Segre, entitat responsable de l’organització.

La meva PSP

Fa un parell d’anys, un dia de nadal, estavem per Lleida compran. Jo li havia demanat al meu pare que me compres una consola portable, la PSP. I aquell mateix dia vam anar al PC city i em la van comprar. Només en quedava una, la més guapa de totes, la plategada.
La vam anar a buscar ràpida, i vam agafar un pack amb tres jocs, un de tennis, un de cotxes i un altre de formula 1.

Un dia, un amic meu, ens va dir que la pirategessim, i ell ens baixaria jocs de l’ares i ens els posaria a la PSP. Nosaltres li vam dir que com es feia, i ens va dir que ell la va enviar a Madrid, i amb menys d’un dia, t’arriba a casa pirategada, i es clar, amb la factura.

El meu amic, un dia va vindre a casa amb tot preparat, i ens va ficar tots els jocs a l’ordinador, i ens va ensenyar a passar-los a la PSP cada vegada que vulguessim. A la carpeta que ens va posar hi havia un sarpat de jocs, jocs de fútbol, de cotxes, de motos, d’aventures, de misions, de por, em vaig quedar bocabadat!

Ara sempre estem jugant a la PSP, ara han creat com un cable, que l’enxufes a la PSP, i amb el mateix cable a la televisió, i ademés de veure els jocs a la pantalla de la consola o veus a la televisió, et dona molta impressió!

Ara amb anat comprant jocs, com ara, el joc de NBA, un de trial, i no gaires més, perquè ens en posen molts al ordinador. Nosaltres no sabem baixar jocs, però ens ho fan.

Os recomano una PSP és molt divertida, entretinguda, i te la pots emportar a tota arreu.

La meva casa

La meva casa de tres pisos, el primer pis hi ha un lloc que sol hi deixem les coses velles.
Com alguna bicicleta trencada, alguns objectes que no vaguin be i han unes escales per pujar al segon pis, al segon pis hi ha un passadís per passar a la terrassa, i ha lavabo i al costat de lavabo hi ha l’habitació de la meva mare el meu pare i el meu germà petit Yassine alo costat de l’habitació hi ha la cuina que dins de la cuina hi ha una habitació molt petita al costat de la cuina hi ha una altra habitació molt fosca al costat de l’habitació fosca i a una sala que a la sala hi ha la televisió i al costat de la sala hi ha la nostra habitació que es del Mohamed l’Ayoub i jo el Kamal hi ha un altre pis que hi puges unes escales per pujar a la teulada la casa te 2 pisos però ara ja no viurem mes allà perquè es vella i ara anirem a viure en una altra casa al carrer nou en una casa que estan fen nova i es molt guapa.

Els Meus Gossos

Els meus gossos es diuen Linda i Xac. La Linda es una noia i el Xac un noi. També la Linda és mes alta perquè es mes jove que el xac, en Xac té ara 10 anys, la Linda 4 anys. Mengen el que volen, li donem talls de llom, ossos, aigua i sopa estan per la terrasa. La terrasa és molt petita i te com un cuartet on hi guardem les coses.
Deixem que els gossos es quedin allí a jugar, i tambe tenen una porta de ferro, estan tancats allí.

Peró hi ha un forat per davall del ferro que hi pot passar el Xac sol ell perquè la Linda no pot pasar-hi.

Sol deixem passar al Xac perque sempre està quiet, no com la Linda. Alla on hi ha la Linda i el Xac es un lloc enorme, baixen per unes escales i llavors cap a la dreta hi ha unes plantes, i corrent pugen a unes escales i dóna fins al cuartet.

Sempre la Linda passa per un tronc com una taula, però pot caure i fer-se molt mal.
Aquell tronc dona cap al segon pis per una finestra, però no pot passar. Bé, si que pot passar però te por. I el Xac es amaga entre unes fregones.

Què vaig fer diumenge?

El diumenge passat tenia molta feina, de cole, medi, mates, català. M’ho vaig arreglar per fer tota la feina pel matí, sol vaig tenir que acabar medi per la tarda.

A la tarda vam engegar les motos i vam anar a les trialeres de la Portella, que estan a un kilòmetre del poble. A mi m’agrada córrer molt i anar confiat que no caure.

Vam arribar allí i les vaig començar a pujar i a baixar però a la quarta volta vaig tenir un accident una mica greu per la moto. Vaig agafar una pedra que estava tapada amb herba. Se'm va trencar el collarin que enganxa la maneta de l’embrague.
El pare portava una corda per si de cas, i la vam haver de fer servir, em va haver d'estirar amb la Yamaha fins a casa. Quan venia la baixada em va desenganxar i en aquell mateix moment ens van parar els Mossos d’Esquadra. Jo no hi vaig anar perquè havia d'aguantar la moto.

Llavors vaig baixar la costa corrent i vaig travessar la rotonda i després el meu pare em va estirar fins a casa, li vam dir a la mare el que ens havia passat.

L’endemà vam anar a Andorra i de collarins no en tenien, baixant vam passar al Pascuet i li vam comprar la peça i li vam preguntar si tenia entrades i ens en va donar 2, una pel pare i l’altra per la mare i els menors de 12 anys no paguen.

El Port de la Selva i Lloret de Mar

El dia 9 de maig del 2010 vaig anar Al Port de la Selva (Girona) perquè la meva cosina feia la primera comunió.

Hi ha tres hores de viatge i es molt cansat perquè tres hores tancat a dins del cotxe. Em va donar temps de mirar dos pel·lícules al cotxe. El Port de la Selva es el poble del meu pare i allí hi tinc: l'avi, dos tietes i 4 cosins, el Victor, el Marc i el Toni, que són bessons. La Sílvia, la quarta cosina, és la que va fer la comunió i es filla única.

La Sílvia anava molt guapa, portava un vestit molt llarg i bonic. El restaurant era grandíssim i tenia una piscina però no em vaig poder banyar perquè feia molt vent (allà es la Tramuntana), la comunió va acabar a les set de la tarda.

Quan va acabar la comunió vam anar a Lloret de Mar a un hotel que es deia Hotel Dex, allà vam passar la nit perquè el dilluns havíem d’anar a Sant Boi de Llobregat a comprar.

Ens ho vam passar molt bé!!!

Dragon Khan

El dragon Khan es una atracció de Portaventura, una de les més fortes. El dragon Khan és a partir de metro 40, això vol dir que s’hi fas menys de m.40 no hi pots pujar. És coneix com a dragon Khan perquè està inspirat com s’hi fos un drac, com aquells que fan servir a China per les festes.

Portaventura està partit amb quatres parts: China, on hi ha les atraccions més fortes, la Mediterrànea, on hi ha una atracció forta i nova, el Furius Baco, la Polynesia on hi ha espectacles hi atraccions per nens més petits, i per quarta hi última part Mèxic, on quasi sempre fan espectacles.

El dragon Khan comença amb una pujada molt llarga i emocionant, i quan arrives a dalt,arriba una baixada extraodinaria, on tot seguit hi ha dos volteretes. Desprès de les dos volteretes, hi ha una curva súper tancada hi una altra voltereta, fas una altra petita baixada i arriba l’última voltereta, quan acabes la voltereta, el dragon khan ja va afluixan fins que arribes amb aquella mena de caseta on pujen i baixen les persones.

Quan baixes del dragon Khan, et diuen que tens que tirar recte, on hi ha una botiga on hi ha les fotos que t’han fet mentres estaves pujant. Si la compres te la posen amb un marc i et la donen.

El dragon Khan té 2,5Km. És una dea les millors atraccions.

Un dia al circuit de Corbins.

El diumenge pel dematí el meu pare va preguntar al marc, el meu cusi on era el circuit de motocross de Corbins. Ells dos ho vam mirar al “Google Earth”. El recinte de cros esta al costat del riu noguera ribagorçana, davall del camí de la portella a Corbins.

Vam dinar, a les tres de la tarda vam agafar les motos jo la Kawasaki i ell la Yamaha. I vam agafar el camí del circuit. El pare s’indicava per les granges de porcs, perquè al davant hi ha un camí molt misteriós que Baixa cap al riu.

Quan vam arribar el vam començar a fer-lo, el pare es va rendir, perquè la seva moto patinava i tenia por a caure. Perquè si et cau a terra costa molt de plegar-la.
El pare va buscar una sortida i ell em gravava desde un lloc alt. Jo vaig acabar tot brut de cap a peus. Llavors vam anar a les trialeres de pantano de Baix un ratet.
Després vam anar a casa a rentar les motos i a mirar els meus vídeos.

Formula 1 al circuit de Catalunya

Aquest cap de setmana passat es va celebrar el 54 gran premi telefònica de formula 1 al circuit de Catalunya. Jo hi vaig estar amb 98.116 espectadors més.

Nosaltres ens vam llevar a tres quarts de sis, així a les sis ja podríem agafar la carretera en direcció al circuit de Catalunya, a les set del matí vam parar a esmorzar en un bar, hi ha dos quarts de vuit vam marxar sense cap més parada fins a Montmeló.

Abans de la formula 1 feien altres curses amb diferents cotxes, com: la formula BMW, la GP3, la GP2, la Porsche Supercup i per arrodonir la festa, la formula 1.

Nosaltres vam començar a dinar a dos quarts, perquè volíem veure com la patrulla àguila feia la seva actuació sobrevolant el magnífic escenari del circuit de Catalunya. Quan vam acabar de dinar, ràpidament vam anar a veure la presentació dels pilots que anaven amb antigues perles de l’automobilisme.

Jo estava a la tribuna principal, podia veure bé la sortida i tots els cotxes quan paraven a boxes. Tots els cotxes feien un soroll tan fort, que fins i tot em faig tenir que posar taps a les orelles.

La graella de sortida estava composta per els 24 cotxes pilots, en la primera fila hi havia Mark Webber que havia fet la Pole Position i segon el seu company d’equip Sebastian Vettel. En la segona fila hi havia Lewis Hamilton tercer i Fernando Alonso quart. En la tercera fila hi havia a Jenson Button cinquè i sisè el Kaiser, Michael Schumacher. Per part als pilots catalans Pedro Martínez de la Rosa dotzè i Jaume Alguersuari quinzè.

Quan els pilots ja estaven a punt de sortir es va apagar un semàfor, dos, tres, quatre i el cinquè semàfor va ser el que va donar l’ inici al gran premi de formula 1. Al principi semblava que Fernando Alonso guanyaria la partida a Hamilton a la sortida però l’anglès va tancar bé les portes.

A mesura que passaven les voltes no havia passat res, però a la primera parada a boxes, Hamilton va avançar a Vettel i Schumacher també va avançar a Button.

Alonso estava cada vegada més a prop de Vettel fins que ell va fer una excursió i va tenir que fer la seva segona parada. Encara no sabia acabat tot Vettel havia trencat els frens i tenia que reduir més la velocitat.

Quan quedaven dos voltes Hamilton va punxar la roda davantera esquerra i que li va permetre a Alonso que es col•loques en segon lloc. Vettel ja havia vist que tenia molt lluny a Schumacher hi va frenar una mica.

Victoria de Mark Webber, segon Fernando Alonso i ocupant l’últim esglaó del podí Sebastian Vettel.

La Festa de fi de curs a l’escola!

L’últim dia de classe, a l’escola L’Àlber fem una festa. Per començar, els de cicle superior organitzen botigues i paradetes al pati.

Fan fer proves a la resta del cole. Per exemple: fer girar una ruleta i toca fer alguna cosa, si la fan bé, una gominola i si la fan malament no res. Hi ha moltes mes proves diferents com la dels gustos, que te tapen els ulls, i te posen alguna cosa a la boca i tu tens que encertar el que és. Fa temps quant feia segon, me’n vaig anar jo amb aquesta prova, em van tapar els ulls, i em van posar una cosa a la boca. Era mostassa!

-T’agrada?- em diuen.

-Si, si molt... Egggss!- vaig res`pondre io.

I em va quedar molt mal gust a la boca. Però al menjar-me la gominola em va marxar. Mmmm!
La prova més original de totes va ser quan feia primer. Van ficar com un cubell ple de farina, i amb la boca tenies que ficar-hi la cara i agafar els caramels. Acabaves tot brut, però el que interessa és que ens ho passem bé!

Després de tot això, ho treiem tot i deixem el pati net. Poc més tard, tots els cursos tenen preparada una cançó i la ballen! Amb els pares allà, es clar. I quan tots els cursos acabem de ballar els de sisè es s’acomiaden de l’escola amb una cançó molt xula amb anglès!

Aquesta festa es inoblidable! Tothom s’ho passa molt bé! I fins l’any vinent! !Cada vegada queden més pocs dies per aquesta festa!

Què vaig fer el dimecres passat?

El dimecres passat, quant m’he vaig aixecar per anar a l’escola, primer em vaig vestir, mes tard vaig anar a baix a la cuina a esmorzar, vaig esmorza llet amb cereals. Quant vaig acabar em vaig rentar la cara, les dents i mullar-me el cabell.

a les 8:40 vaig anar tiran cap al col·legi, quant ja estic al cole la porta tancada. Vam fer classe i a les 11:15 vam sortir a jugar al pati, amb els de 6è. Va tocar el timbre a les 11:45. Vam classe fins a les 12:50 perquè vam anar amb el autor Josep-Francesc Delgado, vam sortir a la 1:30 perquè vam fer moltes preguntes.

Quant vaig arribar a casa ma maré em va dir perquè havia tardat tan. Jo li vaig dir tot lo que va passar. Vam dinar estofat de carn, quant era les 2:00 vaig obrir la televisió per mirar the Simpson.

A les 2:30 vaig marxar amb el conte de tutors de contes,l’estoig i la pilota. quant i vaig anar no havia ningú. Vaig espera que arribes algú, desprès de 10 minuts va arribar el Manel i el Fulla vam xarrar una mica, i jo li pregunto al Fulla que portes el llibre de tutors de contes, ell va dir ostia no ara vinc. Desprès va vindre molta mes gent, la Marta, la Torres, el Sergi,l’Hospital...

Vam entrar tots junts al col·legi, quant va tocar el timbre vam pujar a la classe per agafar tots el llibres, per llegir-los a els nens petits, jo li vaig contar al Joel i al Norbert, el conte era "Un dia màgic per comprar".
.
Desprès vam anar a la classe a fer plàstica, teníem que fer el mosaic, podíem agafar papers, llenties crues, arròs cru etc. Tothom podia fer totes les coses, com per exemple: una lluna, un coet, un lleó...

A les 5:00 vam marxar de l’escola, vaig anar a jugar als sarrains a futbol, amb el Hospi, el Sergi i l’Albert. Quan eren les 5:30 vaig tindre que marxar perquè tenia que anar a futbol a fer un partit. Quan vaig anar a futbol hi havia molt poca gent, però mes tard van vindre.

Vam començar a les 7:15 i vam acabar a les 8:15, vam quedar 2-4, vam perdre. Més tard vam marxar dutxats, a casa.

F.C.Barcelona Vs. Reial Madrid

La Lliga BBVA està molt ajustada després de que el F.C. Barcelona deixes anar dos punts contra l’Espanyol, al nou estadi de Cornellà-el prat i acabes eliminat de la Uefa Champions League després de perdre a les semifinals contra l’internazionale de Milà i ara només pensar en la Lliga.
Ara el Reial Madrid està a un sol punt del F.C. Barcelona en la classificació general, però el F.C. Barcelona té en favor el gol averaix particular.

Ara el F.C. Barcelona té vuitanta-set i el Reial Madrid un menys, vuitanta-sis. Ara el Barça rep al Camp Nou el Tenerife i el Valladolid, m’entres que ha fora de casa rep dos durs rivals, el Sevilla i el Villarreal.El F.C. Barcelona pot aconseguir si guanya tots els partits que li queden noranta-nou punts, el seu objectiu aquest any es guanyar almenys la Lliga i demostrar al Reial Madrid que els fitxatges no ho són tot, també hi ha d’haver bona relació entre tots els jugadors.

Entre el F.C. Barcelona i el Reial Madrid hi ha una gran diferència que en el Real Madrid hi han estrelles: que només juguen per ells i només volen el millor per ells i no juguen per l’equip, com C. Ronaldo, Higuaín etc. En canvi al Barça hi ha sols: que són molt bons jugadors i a demés juguen per l’equip.

Molts ara critiquen al Barça pel que ha fet aquest any, però es que el difícil no es guanyar-ho tot sinó mantenir-se guanyant-ho tot.

Jo, l’únic partit que vaig veure el F.C. Barcelona un pèl fluix va ser l’anada de semifinals contra l’Internazionale de Milà.

Ara em d’anar a mort per la Lliga.

La Festa Major

La festa major del any passat de Torrefarera va ser molt guapa hi havia inflables cotxes de xoc primer vaig anar als cotxes de xoc ,i em vaig gastar 10 euros per a 8 fitxes.

Llavors vaig anar als inflables mi vaig gastar 5 euros, per als inflables, llavors vaig anar amb uns amics a les colxonetes, ens hi vam passar molt temps hi ens vam gastar tots els euros fins al dia següent sol si quedaven 4 dies llavors els vaig aprofitar agafar euros de casa uns quants així cada dia una atracció.

Fins al últim dia em que vaig gastar tot lo que tenia i ja no podia fer res fins al any que ve. També tinc que tindre mes euros per a l’any que ve que si no tindre que estar a casa sense fer res aquesta festa major es la millor que e estat per que estava amb els meus amics i també per
les atraccions.Era la millor de aquell any espero que el any que be sigui millor i amb mes atraccions i menys car.