divendres, 19 de març del 2010

Objectiu: Divisió d'honor

Aquest any jo jugo a futbol per estar l’any que ve a divisió d’honor, aquesta es la competició més forta de tota Espanya junt amb la de Madrid.

En aquesta competició hi juguen uns equips molt bons, en els quals els jugadors d’ alguns poden arribar a la primera divisió espanyola o a la primera divisió d’altres països, aquests equips són, el Barça, l’Espanyol i els millors equips de tota Catalunya.

Jo sóc un dels tres jugadors que tenen més possibilitats de jugar a Divisió d’honor, jo em deixo la pell a cada partit per això estic entre els millors del meu equip.

El meu objectiu és que l’any que ve pugui jugar a divisió d’honor, poder ser el capità, i jugar el màxim possible cada partit.
Aquest any, gràcies al meu esforç, em deixaran anar a veure la cursa de formula 1 al circuit de Catalunya, a Montmeló.

Jo crec que puc aprendre molt de tots els equips que jugo, perquè ara, he millorat molt des que vaig començar la temporada, també de premi em van regalar unes botes grogues Nike Mercurial calcades a les de Zlatan Ibrahimovic.


Nosaltres quan vam jugar el partit contra l’Orgèl·lia (La Seu), anàvem 0-1 perdíem, i quan quedaven quinze minuts, nosaltres vam sacar una falta, el llançador la va posar al segon pal i jo em vaig llençar en planxa i la pilota va entrar a dins de la porteria.

Jo puc demostrar que soc una peça clau en el nostre equip, perquè quan soc al camp, l’equip contrari no crea gaires problemes, però quan no soc al camp, com que la meva posició es la que ajunta el mig camp i la defensa, no podem treure tan bé la pilota del darrere i no fem tantes ajudes a la defensa.

Aquest any m’he notat una sensació que mai abans m’havia notat, tinc les ganes que mai havia tingut, he guanyat potència, velocitat, agressivitat i sobretot es que sempre vaig a per totes, acabo tots els partits rebentat, però mentres estic al camp m’ho passo molt bé.

Excursió a Barcelona!

El dia 12/03/010 vam anar a Barcelona d’excursió. Quan vam arribar, el autocar ens va deixar cassi davant del Imax Port Vell, ens vam anar a la porta de l’aquari que està tot cobert, allí vam esmorzar ràpid i vam anar directes al Imax. Només arribar al Imax ens van donar unes ulleres que eres gegants, i que no me paraven de caure.


Vam arribar a la sala, ens van fer treure les jaquetes, assentar-nos i posar-nos les ulleres. No vam púguer triar al lloc de seure, i io tenia amb un costat la Irene i a l’altre el Marc.A.


El que vam anar a veure no era una pel·lícula, era un petit documental sobre el mar. És veia la vida del mar, peixos dofins etc. La gent que vivien al mar, com pescaven. El vídeo va durar 30minuts. És molt divertit mirar les pel·lícules o documentals amb 3D!


Passeig pel port
Tot seguit, al sortir del Imax, vam anar a fer un passeig per el port. Vam passar per un petit port, i quan el vam travessar el Josep Manel ens va fer posar a tots el nens que havíem anat a l’excursió, i ens va fer una un a foto. Desprès d’una estona de caminar, vam anar a un lloc cobert i allí vam dinar. Jo tenia un entrepà de petillo.


Cap a la fàbrica de xocolata!
Desprès de dinar, vam anar cap a la fàbrica de xocolata, allà ens van explicar don venia el xocolata, i totes aquestes coses. Al cap d’una estona vam fer dos tallers, un era fer una casa de xocolata i mentrestant podíem ficar el dit allí a la màquina, i desprès un altre de dibuixar amb xocolata.


Marxant cap Albesa
Vam agafar el autocar una altra vegada, i cap Albesa. Ens van posar la pel·lícula de la pantera rosa, era molt divertida! Al arribar els pares ens esperàvem, vam agafar el xocolata i cap a casa!

Ho haurem de repetir!

El Metin

El metin italià es un joc de l’ordenador, es te que descarregar. Es com el metin2 que es el normal. El metin italià es un joc que pot jugar tot el mon, però casi nomes juguen els italians, jo no entenc res de lo que diuen.

Abans tenia el metin normal que i juga casi tot Europa, el metin2 es un avorriment, quant ja fa temps que el tens ja te’n canses. Puges de nivell molt a poc a poc i al metin italià no, nomes que matis uns gossos et puja una bola i mitja, al altre no nomes puges un cinc per cent.

Hi han armes de tot tipus, i es poden pujar +9, vol dir cada vegada que u puges mes pegarà, i mes mal farà, també pots pujar-te un escut, armadura,com una arracada, un collar, una polsera i una casco que casi tot lo que te dit es per defensar-te.
Hi ha diferents personatges com per exemple: ninja, guerrero, sura, chaman. Cada un de aquests personatges tenen coses diferents.

Les ciutats es diuen City. I també hi han arees, que son mons imaginaris que hi ha bitxos i de tot, son per matar, les arees son molt grans, ni han de diferents, ni ha alguns que els bitxos son mes forts i a alguns mes fluixos.

Les cassoles

Molts us pensareu, que son les cassoles?
Doncs ara us ho explico. Les cassoles es fan per la festa major d’Albesa però la d’hivern fem una cassola d’algun menja i anem amb les nostres colles. Molta gent les cèlebre podríem di causi tothom , molta gen ho fa al pati del escola però n’hi ha d’altres com jo que no.

Nosaltres anem a la “SARAINA” que es una finca de arbres amb una caseta que allí es on fem les cassoles.

Quant arribem comencem a fer el menja i desprès quant hi som tots dinem, quant acaben ens que dem allà juguem i anem a caminar, ens mullem al basal...

No penseu que ho faig sola també venen L’Andrea Vilella, La Irene Bó i uns amics nostres que també son d’Albesa i els amos de la “SARAINA”.


Ens ho passem genial comencem a la una del migdia hi acabem a les sis o set, Quant marxem ens mudem i anem al ball i allí juguem, ballem....

Serà el dia 20-3-2010.

Hi esteu tots convidats!!

dijous, 18 de març del 2010

L’autovia Lleida-Osca

La autovia Lleida-Osca la estant fent ja hi ha 4 trams oberts i en complet hi haurà, 115 km . L’ han començat a fer per descongestionar l’ antiga o normal i corrent n 240 en la qual es farà menys pesat el recorregut no caldrà passar per dins els pobles.

També es molt pesat passar amb camions i tractors, i els cotxes tot per allí al mig ara amb l’ ajuda de l’autovia a 22 es va més descansat.

Jo trobo que es molt divertit anar per la autovia, per la carretera el trajecte es fa més llarg foment destina 14,5 milions d’euros per fer el troç de Barbastro fins a Peraltilla.

Després d’anys de tramitacions i obres, el desembre de 2009 entra en servei el tram de Lleida a Almacelles .

Cap a Montserrat!

El diumenge 13 de març vaig anar a Montserrat, el viatge s’hem va fer molt llarg. A l’autovia es veia neu: als camps, a les vores de l’autovia, a les muntanyes...

Estàvem apunt d’arribar-hi i ja es veia neu.

Al arribar a Montserrat:

Quan vam arribar, anàvem baixant i pujant pels pàrquings, com que no hi havia lloc per aparcar, a la fi vam trobar un lloc. Hi havia neu per tot arreu, jo la xafava, la agafava i la tirava.
Vam passar per un carreró amb escales i com que hi havia una mica de teulada i s’acabava molt aviat, com que la neu s’estava derretint a poc a poc i goteta per goteta.

Quan passaves per allí d’avall et mullaves, i tenies que tenir compte al passar per les escales, ja que estaven totes molles de la neu.

A l’església:

Vam arribar a l’església, estaven fent missa. Jo em volia esperar a que acabessin però teníem que marxar, el meu pare i la meva mare volien arribar a casa per a dinar.

A la tornada:

Vam anar cap al cotxe, aquesta vegada, el camí ja no sem va fer tant llarg i em vaig posar a llegir un llibre del Geronimo Stilton: el viatge en el temps.

Encara quan vam arribar al poble vam decidir anar a voltar una mica i quan vam tornar vam arribar:

A dinar que hi falta gent!

Vam anar amb bicicleta a Castelló



El dissabte vam anar jo, el Oriol i l’Albert a Castelló de Farfanya, a les 10:05 del mati vam marxar de Albesa, per anar a Castelló, vam passar per una camí de pedres .


Vam tardar una hora justa, l’Albert per mig camí va dir que si volíem anar a casa de s’ha tieta o a casa de s’ha padrina, jo i l’ori vam dir que ens dona igual, de mentres que estiguem a Castelló... al final vam arribar, mes cansats que deu.

Primer vam anar a casa de la tieta de l’Albert, no estava a casa, segurament que estava treballant. Vam estar un rato assentats a terra, desprès vam baixar una baixada i ens vam trobar amb una tieta de l’Albert o alguna cosa així, una mica mes tard vam anar a casa de la padrina de l’Albert, i ens va donar aigua.

De seguida vam marxar perquè feia molta calor i perquè també teníem que marxar, si no faríem tard. Quan vam marxar el oriol va dir que si volíem passar per el canal que dona a la carretera, i vam dir que vale de mentres que podem anar Albesa... vam tirar tot recte.
Quant vam arribar Albesa no havia ganes de pujar la costa i vam passar per un camí que es tot pla no hi ha cap pujada. Vam anar al parc a comprar, vam trobar al amics i van parlar, fins que no van sortir els que van anar al col·legi

Excursió a Barcelona

El divendres dia 12 vam anar a Barcelona.
Ales vuit en punt teníem que ser a l’escola per agafar l’autobús per anar cap a Barcelona. Vam tindre dos hores mes o menys de camí.

En primer lloc vam anara a la rapissa de l’acuariu a esmorzar. Desprès a l’IMAX a veure la pel·lícula: Monstres marins del nacional geogràfic.

Feia molta impressió i l’Andrea i jo vam cridar molt.


En segon lloc vam anara a el port (on estava ple de gavines i coloms que a mi no em fan molta gracia) i ens vam fer una foto i vam tornar al devan de l’IMAX on ens esperava l’autobús per anar al museu de xocolata, pero abans vam dinar.

En tercer lloc: vam anar al museu de xocolata. Allí vam fer uns figures de xocolata delicioses i apart ens van donar una xocolatina.
Però abans de fer les figures de xocolata ens vam esperar una estona.

La Sagrada Familia


Antoni Gaudí va construir la Sagrada Família. Es una obra molt bonica i amb moltes figures. A la entrada, al damunt de les portes hi ha diferents dibuixos a les pedres. Es una obra molt bonica i amb moltes figures. Fa molts anys que la volen acabar.


Si hi vols pujar amb l’ascensor tens que pagar però tens que baixar per les escales quan arribes a dalt es veu la torre Agbar i molts llocs de Barcelona hi ha unes vistes esplèndides, també hi ha torres que a cada punta tenen les formes iguales.


Per dins no es gaire bonica perquè estan fen obres i gairebé no es veu res. Val la pena anar al museu i pujar part de les torres. Quan l’hagin acabada seria bonica de visitar-la.

Cap a Castelló de Farfanya!

Ahir, dimecres, no hi havia cole perquè els professors feien baga. L’Oriol em va passar a buscar a les 10:00, i jo encara em tenia que vestir i el vaig fer pujar. Em vaig vestir i vam baixar els dos a buscar les bicicletes.

Directes vam anar a buscar al Marc.A, i allà al seu carrer deiam:

-A on anem?- deia jo
-A mes més igual- van dir el Marc.A i l’Oriol
-Anem a Castelló?- dic jo
-Vale. -diu l’Oriol.

I vam anar cap al camí de castelló. Jo i el Marc.A amb les BMX que ens cansavem molt perquè nomes tenen un pinyo i un plat, i l’Oriol amb una bici normal.
Pel camí anàvem parlant, anant fen parades, no portàvem aigua!

Quan vam arribar a Castelló, que vam tardar 1hora, vam travessar el petit tros de carretera, i vam anar a veure ma tieta.

Ma tieta no hi era perquè treballava, i vam anar a casa de ma padrina. I ens va fer pujar als tres i vam veure.

Al tornar cap Albesa, vam passar pel canal, fins als diposits i després per la carretera fins a Albesa. Tots cansats vam anar als columpios, jo em vaig comprar una bossa de pipes, i una toronjada. I m’hi vaig estar un bon rato amb l’Oriol i el Marc.A allà als columpios, perquè vam arribar a les 12:00 i marxàvem a la 13:00.

Nois o tindrem que tornar a repetir, ens ho vam passar molt bé, i vam fer molt esport!

L’excursió a Barcelona

El divendres dia 12 de març vam anar d’excursió a Barcelona, vam anar a l’Imax al port vell i al museu de xocolata.

El divendres dia 12 de març vam anar d’excursió a Barcelona, vam anar a l’Imax al port vell i al museu de xocolata.
Vam anar després de l’Imax al port vell va ser bonic perquè estàvem damunt l’aigua i ens vam fer una foto tots els nens darrere una estàtua. Vam dinar i després vam agafar l’autocar per anar al museu de la xocolata, era boníssima.

Després d’asseure’ns ens van fer fer dos tallers: un era de fer una figura de xocolata, consistia en posar un motlle a la “font de xocolata” i donar-li tres cops a la taula. L’atra amb una paperina fer un dibuix i si sobrava xocolata ens la podiam menjar-nos-la. Després ens esperaven dos hores mes de camí per arribar Albesa.

Va ser un dia magnífic!!!

divendres, 12 de març del 2010

Viatge al Marroc

Quant van donar les notes a l’estiu vaig treure un suficient. El meu pare em va dir:
- Si estudies aquest estiu, marxareu tu i la teua germana al Marroc.
Em vaig estudiar 5 pagines , al cap de dos mesos vaig recitar molt be i el meu pare em va felicitar i em va dir falta una setmana per anar al Marroc.

El dia que volia anar al Marroc estava molt contenta vaig anar amb cotxe fins a Barcelona, quant vaig arribar van esperar una hora van esmorzar allà i desprès van anar amb avio van explicar una cosa.

Quan vaig arribar al Marroc vaig veure els dos tiets i vaig fer una abrasada molt forta. Vaig anar amb cotxe fins a Casablanca 15 kilòmetres .quant vaig arribar a la meva ciutat. Vaig mirar que estic abrasant molta gen de la meua familla i quant vaig treure la pijama les meues amiges em van trucar .em vaig abrasar les totes i estic molt content , va vindre el meu tiet i la i la seua dona i el meu cusin i els meus padrins.

El dia següent em vaig anar amb la meua mare i la meua germana i la meua cosina que es dia Himan fa segon de ESO .Al cap de un mes va vindre la festa del ramadan les nenes compren rova nova ami em vaig comprar tres roves jo i la meva germana, a la festa me donen les familles dines el meu pare em va donar 20 euros i els meus padrins em van donar 25 euros i mes euros em van donar i al cap de una setmana volia vindre a Espanya em vaig plorar molt perquè no tint mols amigs a Catalunya.

La nostra escola

A l’escola d’ Albesa hi ha molts mestres i és molt vella, el meu pare hi anava. Hi ha 54 ordinadors, a cada classe n’hi ha dos però hi ha dos classes què estan plenes d’ordinadors, una pels més petits i una altra per cicle superior.

La sala de professors està a l’altra punta del carrer i s’ha de travessar, però la podrien fer a la vora de l’escola i així no haurien d’anar tant lluny.

També hi ha tres classes per a nens petits què fan P3, P4 I P5. Les altres són per a primer, segon, tercer, quart, cinquè i sisè. El pati és molt petit però a mi m’agrada perquè és millor què no tenir-ne, té dos porteries.

També té una porta molt gran per poder sortir i entrar. La nostra escola també té un sorral perquè els nens puguin jugar. El què m’agrada més és què hi ha molts mestres i n’hi ha què fan riure i són molt divertits. Hi ha parets pintades...

dijous, 11 de març del 2010

Els meus canaris

Quan era petita em van regalar un canaria, hi ha l’estiu per fer-la criar li vam comprar un canari per a que criessin.

Van criar dos canaris i des de llavors aquella parella sempre l’hem ajuntat a l’estiu. La primera cria que van fer va ser una canaria que em va alegrar la meva vida estava molt contenta la teníem amb una gàbia sola, li llimpiava la gàbia, li donava el menjar, li canviava el beure.
A les vacances quan la meva mare anava a treballar agafava la gàbia i li me l’emportava a la peluquería de la meva mare.

Ara té quatre anys i ja a fet vuit criades i de totes cinc canaris, l’hem ajuntat amb un canari mixta, li diuen així per què sembla un ocell de carrer.
I a l’estiu passat ens van criar un canaria igual que el seu pare, la vam ajuntar amb un altre mascle, va passar tot l’estiu i no van fer res.
Un dia que n’ havem a Lleida vaig agafar i anar a una casa de animals, ens vam dir el per què no criava la canaria, era per què les canaries mixta no crien.
Vaig tornar a casa molt trista, però em vaig animar per què quan vaig arribar a casa vaig veure que la meva canaria preferida havia fet uns quants ous i vaig tenir que esperar uns quinze dies i al final van sortir un canari però alguna cosa es alguna.

Al final em van regalar una parella de diamants, es diuen així per què semblen uns diamants.

El peix de ma germana i el meu

El peix que tenia jo el vaig comprar al jardilant, bueno jo no el vaig comprar el va comprar els meus padrins. Era de color negre amb taques blanques, es chines, era petit, amb els ulls molt grans.

Te una peixera molt gran, te pedretes petites i una tortuga petita i de joguina. Sempre que algú obria la porta o feia algun siroll s’amagava a dins de una fusta petita. Sempre li deia coses molt boniques, penso que li agradava que li digues-hi cosetes jaja. Nedava super ràpid no era com el de m’agermana. Menja molt poc, canvio l’aigua cada setmana.

Ara explicaré com es el peix de la meva germana.

El peix de m’agermana també l’hem comprat al jardilant, es molt mes petit que el meu. Es de color blau fluix i negre. Tenia les aletes super petits, es podia amagar dins petxina gran. Casi mai nada esta tot el dia quiet. Cada 4 dies s’ha de canviar l’aigua, es caga casi sempre, perquè m’agermana li dona molt de menjar. Te una peixera molt petita,però lo que m’agrada mes, es pot ficar fotos al darrera de la peixera perquè te una cosa que es pot ficar tot tipus de fotos.

El dia del meu aniversarI

El dia del meu aniversari em ban compra una DS de color blau, i em va agradar molt, el meu germà me la estava prenent tota la estona i li vaig dir que no li deixaria mes.

Però ell per les nits venia a la meva habitació i me la prenia . Però jo també li prenia la seva consola, però sempre em renyen a mi perquè crido i me sentien llavors me castigaven.

Al dia següent vam anar a casa del meu cosí que es diu Carles i te 12 anys a ell també li ban comprar la DS però a ell de colo platejat.
El dia del meu aniversari van vindre la Laura, la Jei, l'Andrea i una nena que es deia Ariadna.
A les 5:00 vam començar a jugar i primer vam comença a disfressar-nos i desprès a emprenyar al meu germà
La Laura es va queda a dormir i per a nit ens vam anar a dormir però parlàvem i la meva mare ens deia que calléssim.
Al matí ens vam aixecar a les 9:00 perquè no podíem dormir , i vam agafar la DS i vam jugar fins que es meus pares es ban alça del llit .

Tutors de contes

Tutors de contes es una activitat que fem els de 5è i 6è. L’activitat consisteix en explicar un conte als nens d’infantil i després fels una activitat sobre el conte.

Es divertit perquè ens relacionem mes amb els petitis ja que nosaltres casi som els mes grans de l’escola.

Hi ha nens que van a P-5 i n’hi ha que van a P-3, jo a P-3 (a contals-hi un conte.)

L ‘activitat també consisteix a que els nens es diverteixin i s’ho passin bé tota l’estona que hi estem. Estem tres quarts d’hora.

Els de 5è fem P-3 i P-5, jo tinc un nen P-3 i una nena de P-5 la Claudia i el Yeray.

Ens ho passem bé tots plegats es una estona molt mes divertida que fe classe!

El que faig el diumenge


El diumenge em llevo a les 9 del mati miro la televisió fins a les 10 del mati al menjador i desprès em bec la llet amb cacau,quant he acabat vaig a veure a la padrina al llit és lleva i es beu la llet amb cafè.

I jo mentrestant truco per telèfon al padrí per que vingui cap a casa a buscar-nos ,
Quant ja ha arriba’t ens canviem de roba per anar a la granja .Marxem cap a Castelldans a fer un beure quant amb acabat marxem cap a la granja a 4 km de Artesa de Lleida anem a la granja a veure els porcs que van vindre del poble de la padrina es de castillazuelo Aragó. I així mateix els miren els punxem i els que tussen i els que tenen diarrea.

Jo mentrestant amb el tractor de pedals amb el remolc, porto les ampolles els esprais i la xeringa i quant hem acabat ens espolsem i marxem cap a casa a dinar.
Per mi els diumenges son especials perquè m'agrada veure porcs i animals de aquesta mena També el meu pare me ensenya a conduir el tractor millor.
Això es tot amics!

Invizimals

Els videojocs són una passada, hi ha molts jocs en que tu vas pujant de nivell fins que et trobes a rivals més difícils de derrotar.

Invizimals es un videojoc en que hi ha una mena de bitxos que estan al nivell 1 i després aconseguin vats vas acumulant punts per pujar de nivell fins que arribes al nivell 5, llavors s’evolucionen en un que es més fort i més poderos, després la propera evolució es quan arribes al nivell nou però per això es tenen que aconseguir molts vats, el màxim es el nivell 12.

Primer els Invizimals són com nadons i quan evolucionen semblen vertaderes besties. Hi ha moltes formes d’atrapar Invizimals, per exemple apretan fort sobre la trampa i esquivan coses etc. Per aconseguir guanyar més combats hi molts vectors que són els que t’ajuden a derrotar els més forts, els vectors són: el paquet de vida, que serveix per que quan se t’acaba la vida te’n pot recarregar 50+, paquet de stamina, serveix per recarregar l’stamina que es la potencia en que pots atacar o defendre, te’n dona 40+, també hi ha el superpaquet de vida que et pot recarregar fins a 150+, el porta’m a casa que et recarrega tota l’stamina.

Després hi ha uns altres vectors que són l’huracà que li treu bastanta vida, el cop de llamp, que li pren una mica més de vida que l’huracà i el vector que es diu elemental de foc, de gel, de roca, de herba i de aire que li treuen quasi tota la vida.


Invizimals és un joc en que si tu agafes les espurnes que surten al realitzar un atac allò et serveix per a comprar nous vectors i poder derrotar-los, les espurnes són com els diners.

Aquest videojoc es divideix en diferents missions, capturar Invizimals combatre els líders de cada ciutat i obtenir els seus Invizimals, primer comences amb uns rivals fluixets, fàcils de guanyar però a partir de les muntanyes de gel, tot comença a ser més difícil, però ja aconsegueixes més elementals, també a partir de les muntanyes de gel tots els Invizimals ja són de nivell 12 i quan els captures ja no cal que els evolucionis més.

Quan vas pujant de nivell pots triar si apujar la vida l’stamina la recuperació de l’stamina, l’atac i l’armadura. Molts Invizimals quan els veus et penses que no són guapos però quan els evoluciones els veus canviats, més grans, amb més vida, més armadura, més stamina, de tot.

Invizimals és un joc que costa molt de passar-lo tot i això es bo perquè hi ha joc que són molt guapos però s’acaben de seguida en canvi aquest costa molt d’acabar-lo.

La meva bmx

Aquest nadal em van comprar una bici anomenada BMX. És una marca molt bona GT hi ha de tot tipus de bicis. Ja feia temps que volia una bici, i per fi vaig convènçer al meu pare.


La bici es negra, blanca i groga. Ara la tinc pinxada, i encara la tinc que arreglar, no és la primera vegada. Te estrivors radera però, davant encara no perquè els estrivos que m'agradaven només ni quedava un parell.

Els pedals són de ferro els que més m'agraden! Però si te fas un cop fan molt mal, peró si tens compte no te faras.

Les BMX no tenen ni pinyos ni plats.

La meva BMX no gira tot el manillar però no me cal, a mi m'agrada fer el boijet amb els estrivors, ja els tinc tots rallats.

A les trialeres, que es un turó que hi ha tot de rampes, baixades amb molt de pendent, vots etc.
El meu pare me diu que s'hi vaig allà tinc que portar casco, peró a mi el casco em fa nosa i sempre el deixo, com a molt em poso guants. S'hi tinguessa una moto de cross tamb hi aniria però la moto que tinc es de carretera.

Les BMX acostumen a anar per les ciutats, però la meva es de trial, vui dir que es per fer carreres. Jo no faig carreres però tal com os e dit vaig a les trialeres.
Allà i vaig amb el Marc.A i de vegades amb l'Oriol

Si voleu una bici jo os aconsello una BMX s'hi va molt comodo, i és pot fer moltes coses que amb bicis normals no és poden fer

La meva play2

La play 2 es una consola que la tinc a casa i no es portable com la PSP la nintendo DS... Jo en tinc una, tot i que fa molt temps que la tinc, va molt bé.

Jo tinc molts jocs, i entre ells jocs pirates. Els jocs pirates són uns jocs que no els compres o tel`s baixes d’Internet o amb una gravadora te graven el joc. Un amic meu me grava els jocs i és com s’hi fossin normals.
Si vols jugar amb jocs pirates tens que piratejar la play. Si et vols piratejar la play digues-li amb algú que en sàpiga o amb algú que entengui amb ordinadors.

Jo tinc el pro evolution, un joc de futbol molt realista i que els jugadors s’assembla molt.
El teken 5 un joc de lluita que a mi m’agrada molt, consisteix en crear-te jugadors i lluitar amb altres.

La FifaStreet, tracte de fer partits de futbol pel carrer i fer xuleries. I dintre d’aquets en tinc molts més. Fifa vol dir i street

Si vols jugar a la play dos, la tens que enxufar a la play, i tindre dos comandaments. Ara han fet la play tres, te molts mes detalls, es molt més realista i els comandaments són inal·lambrics.

La primera play que hi va aver va ser la play 1. Jo de consoles tinc: la Wii, la nintendo DS, la PSP.


Ara la play dos la tinc amb una sala molt gran que tenim junts amb la taula de pingpong.

Os aconsello que os compreu una play dos, os ho passareu molt bé animeu-vos. Amb els moments que estigueu avorrits podreu anar a la play dos hi allà no os avorriu ni de broma!

La meva Wii

La Wii es una consola de casa no es portable d’un lloc a l’altre com la Nintendo DS. M’he la vaig comprar un dia i vam anar expressament a Lleida, vaig decidir que m’he la muntar-la jo mateixa, però al final la va muntar el meu pare, només i anava dos comandaments : el de dreta i el de esquerra.

Hi ha una promoció que si compres la Wii et deixen triar un joc. Jo vaig agafar un joc d’esports. A mi m’agraden molt llàstima que no i hagi jokey.

Però en tenia prou, aquest Nadal em van comprar els dos parells de mandos més per a que pogués jugar amb els meus pares.
Quan m’he la van portar estava molt contenta ja que sempre n’havia volgut tenir-ne una.
Me la van muntar aquella mateixa nit.

Com que al dia següent els meus pares no treballaven, ens vam posar a jugar a al joc: Wii SPORT fins a les dos de la matinada.

Desprès vam jugar a golf es molt difícil però divertit. A golf la meva mare sempre guanya, ja que s’entrena quan esta sola o almenys es nota.
Jo i els meus pares vam arribar a un acord: que sol podria jugar amb la WII els dies de vacances, al temps lliure i els caps de setmana.

Quan juguem a bolos els primers dies sempre em guanyaven però ara que m’estic entrenant la pròxima vegada els guanyaré.

Ara m’han regalat dos jocs més, com que no coneixen tots els jocs nous i les primeres partides que juguem junts segur que els guanyo o tinc segur.

El museu de la ciència

Caixa Forum es un lloc molt gran de Barcelona. Hi ha una sala molt gran que pots fer diverses activitats i veure moltes coses i saber-n’hi.

A la sala el que hem va sorprendre es un rellotge molt gros que des d’un punt baixava una corda i a l’acabar la corda hi havia una bola de ferro. La bola anava donant impulsos cada cop més grans. Al rellotge també hi ha unes barretes de ferro que al donar impulsos no les toca es van obrint és fins que la toca.

També hi ha un aquari molt gros que hi ha uns peixos molt grossos.
Hi ha una petita selveta on hi ha arbres i que es veu l’altra part de l’aquari allí dins hi fa molta calor perquè es un lloc molt tancat.

Hi ha mes sales que s’hi hi vols entra-hi ha pantalles i escrits que t’expliquen varies coses. Hi ha moltes coses per visitar.

Jo aconsello que hi aneu per visitar-lo que per mi es un lloc molt bonic.

Les meves dos mascotes

Jo tinc dos mascotes, són dos periquitos. S’ha semblen als canaris però són més grossos. Es diuen Nuca i Green (verd amb Inglés).

Els tinc a la cuina i quant algú xiula es posen a cantar (a la seva manera).

Les meves mascotes els i agrada veure tot el que passa a la cuina quant mirem la tele (mira a veure si la poden sentir ja que no la poden veure perquè esta penjada justament una mica més lluny de la gàbia però al damunt), si mengem miren com si no ho hagesen vist mai però en realitat ho veuen cada dia.

La Nuca es tota blava menys les ales que són blanques i el seu contorn una mica negre. Ja fa dos anys i mig que la tinc.
El Green es de color verd i la cua te ratlles negres. Ja fa mig any que el tinc a l’estiu en farà un que el tinc.


Fins fa poc el Green no era de la família abans teníem al Jaqui que era molt igual l’únic que canvia es el seu caràcter, el Jaqui aquest estiu el vaig portar a casa de ma tieta i me’n vaig anar de vacances i quant vaig tornar em van dir que el segon dia de lo espanta que estava perquè no coneixia a ningú es va donar un cop al cap i es va matar.

Pues ara tinc el Green. Si us eu de comprar un periquito us dic que els que tenen el color més viu com per ex: verd, grog...Normalment son mascles i els que tenen els color mes apagats com per ex: blau... Normalment son femelles.

Atlètic Segre

L’Atlètic Segre Aleví B, va començar la segona volta molt bé després de guanyar cincpartits seguits, 0-2 contra el Pinyana, 2-0 una altra vegada contra el Balafia, 0-6 contra el Balaguer, contra el Mollerussa 4-0, 1-3 contra el Tarrèga i 1-1 contra l'Orgel·lia.


Jo jugo de migcampista defensiu, soc un dels més clars junt amb altres 2 perquè l’any que be jugui amb l’equip Aleví A i jugar en la lliga de futbol Aleví més forta junt a la de Madrid, o sigui jugar contra el Barça, Español i els millors equips de tota Catalunya.

Jo per ara només e fet dos gol, però n’he donat cinc o sis, per això soc un
dels que fa més passes. Ara jo recupero unes 15 pilotes per partit sense contar les que tallo i van cap al contrari. Jo a la primera volta no jugava tant com ara, abans jugava uns trenta minuts, per allà i ara m’he afilerat i en aquests últims sis partits he jugat tres-cents quaranta-cinc minuts dels tres-cents seixanta possibles, o sigui que si els partits tenen seixanta minuts jo dels sis partits només me ne perdut quinze.

El migcampista defensiu és una gran responsabilitat per a l’equip per què es la línia en que es separa la defensa del mig camp, els migcampistes defensiu estan per treure la pilota controlada i passar-la amb criteri. Moltes vegades jo m’ofereixo per rebre la pilota i després poder treure-la amb més solvència, de vegades faig algun driblin per sortir de la pressió, per cert el driblin que em surt més bé el vaig aprendre d’un jugador que en sap molt de fer-lo es Xavi Hernandez, és el driblin en que dones una volta sobre tu mateix i deixes fora del teu abast el contrari, quasi mai em complico la vida, sinó ho veig clar o la passo als defenses perquè la puguin treure millor o llanço diagonal perquè corri el davanter.


M’agrada molt aquesta posició ja que l’any passat jugava de central i molts partits m’avorria perquè no arribaven, aquest any en canvi treballo molt més, em moc més i tinc més llibertat a dins del camp, aquesta posició es relaciona amb les meves característiques tan tècniques com físiques, perquè puc fer més passades a l’espai, puc pujar més a rematar, ara ser que si vull puc passar la pilota enrere, abans tenia el porter i li complicava la vida.

Aquest cap de setmana passat vam jugar contra l’Orgel·lia (La Seu) que quan quedaven quinze minuts em vaig tirar en planxa i vaig fer un gol de cap que va donar un punt merescut per l’Atlètic Segre.

Força Atlètic!!!

Aeroport Lleida-Alguaire

El dia 17 de gener de 2010, el dia dels tres tombs es va inaugurar l’aeroport d’Alguaire. El va inaugurar el president de la Generalitat el SR. Montilla.

Va arribar en un avió de la companyia Vueling, l’Airbus A320. Hi havia molta gent, primer l’avió va vaixar una vegada i es va tornar a enlairar a causa dels tres tombs, llavors va fer maniobres i va tornar a aterrar, es va tornar a enlairar i ja va aterrar definitivament, abans d’entrar al pàrquing, dos camions de bombers de la Generalitat van fer un arc amb aigua i l’avió va passar per davall. Llavors van posar les escales, primer van baixar els periodistes i despres les autoritats.


El primers vols amb passatgers van sortir el dia 5 de febrer amb destinaciö a Palma de Mallorca i París. També el mateix dia a l’aeroport de Leida-Alguaire van arribar vols d’aquestes ciutats. L’aeroport funciona divendres i diumenge.

A partir del mes d’abril la companyia Ryanair comença els vols amb destinació a Milà i Frankfurt.
Des de l’aeroport hi ha autocars que van fins a Lleida i Barcelona, i properament també arribaran fins a la Vall D’Aran.


L’edifici de l’aeroport simula els camps dels voltans, te una cafeteria-restaurant amb unes grans vidrieres don es veu la pista.
Els caps de setmana, a part dels viatgers, s’omple de visitants curiosos per veure els avions com aterren i s’enlairen.

dijous, 4 de març del 2010

La meva moto

Fa temps vaig convèncer al meu pare, perquè em compres una moto. I me va dir que me la compraria per la comunió.

Uns dies abans de la comunió, el meu pare ens va portar amb una casa, i allà l’esperava un amic.
Aquell amic del meu pare, te un fill que corre amb motos, i fa carreres al circuit de Menàrguens.

La que me vaig comprar aquell nen que es deia Toni, la feia servir per entrenar-se. El seu pare era mecànic, i li va trucar el motor i el pistó. És una moto petita, anomenada poquet. Corre a 75km/h per la seva mida corre molt. Moltes vegades hi anem a corre, més a l’estiu perquè tenim les vacances.

Mon pare m’obliga a portar casco, guants i una jaqueta. A mi m’agrada molt el món de les motos.



Però si caus no és igual que un cotxe, perquè amb la moto no vas tan protegit i si caus tens mes possibilitats de morir o d’estar molt ferit.

La meua moto, és de color negre i a radere unes línies grogues, per això li diem el abejorro. Està molt ven protegida.

Os aconsello que proveu el món de les motos!

Festa major de La Portella

Va ser els dies 19 i 20 de septembre. Per camençar la festa major el dissabte 19, a les 9 del matí es va fer una cursa de prekorientacio, s’havia de portar un paper i amb una grapadora feia uns forats numerats al paper per anar ben controlats.A les 4.30 de la tarda, actuacio infantil amb la companyia katrasta, després van fer jocs de taula. Tambe van donar coca amb xocolata.


A les 11 de la nit amb els correfocs, amb els diables de Tarrega, vam correr pel casc antic del poble, eren pocs peró van fer molt soroll i despres nit Jove amb “tete production”.El diumenge 20 a les 11 del mati una concentració de gegants i grallers ens van despertar amb una cercavila pels carrers.

Després de dinar van fer festa de l’escuma i per acabar la festa es va fer ball de festa major.

Uefa Champions League

Aquest any la Uefa Champions League va comptar amb 8 grups amb quatre equips cada grup i passaven els 2 primers de cada grup.
Al grup A hi havia el Bayern de Munich, la Juventus, el Bordeaux i el Maccabi Haifa, d’aquests van passar el Bordeaux i el Bayern de Munich.
Al grup B hi havia el Man.United, el CSKA de Moscou, el Besiktas i el Wolsburg, d’aquests van passar el Man.United i el CSKA de Moscou.
Al grup C hi havia el Reial Madrid, el Milà, el Zurich i el O.Marsella, d’aquests van passar el Madrid i el Milà.
Al grup D hi havia el Chelsea, el Oporto, el Atlètic de Madrid i el APOEL, van passar el Chelsea i el Oporto.
Al grup E hi havia el Liverpool, el O.Lyon, la Fiorentina i el Debreceni, van passar el O.Lyon i la Fiorentina.
Al grup F hi havia el F.C.Barcelona, l’Internazionale, el Dynamo de Kiev i el Rubin Kazan, van passar el F.C.Barcelona i l‘Internazionale.
Al grup G hi havia el Sevilla, el Rangers, el Stuttgart i el Unirea, van passar el Sevilla i el Stuttgart. Al grup H hi havia l’Arsenal, el Olympiacos, el Standard de Liege i el AZ Alkmaar, van passar l’Arsenal i el Olympiacos.


Els equips ara mateix juguen els partits d’anada dels vuitens de finals de la Champions. Els partits de vuitens de final són:
Bayern de Munich VS Fiorentina, al partit d’anada al camp del Bayern van quedar 2-1.
Internazionale VS Chelsea, al partit d’anada al camp de l’Internazionale van quedar 2-1.
O.Lyon VS Reial Madrid, al partit d’anada al camp del O.Lyon van quedar 1-0.
Oporto VS Arsenal, al partit d’anada al camp del Oporto van quedar 2-1.
Milà VS Man.United, al partit d’anada al camp del Milà van quedar 2-3.
F.C.Barcelona Vs Stuttgart, al partit d’anada al camp del Stuttgart van quedar 1-1.
CSKA de Moscou Vs Sevilla, al partit d’anada al camp del CSKA de Moscou van quedar 1-1.
Olympiacos VS Bordeaux, al partit d’anada al camp del Olympiacos van quedar 0-1.
Així esta la Champions als partits de vuitens de finals.