Spider-man 3

La pel·lícula de Spider-man 3 és molt bonica i hi ha bastants personatges: Spider-man (Peter Parker), Mary Jane (novia), la tia May, Venom, Eddie Brock, l’home d’arena (Ten Carter) i El “Duende Verde”.

Peter Parker era un noi que li va picar una aranya i li va transferir uns poders anormals. Ell va pensar que per ser un superheroi necessitava un vestit especial.

La Mary Jane que era la seva novia ho s’havia tot però no li va dir res a ningú. Un dia mentre estaven descansant tranquils en una teranyina gegant va caure del cel un meteorit però ells no se’n van adonar i quan van marxar se’ls va enganxar a la moto.

Ten carter que era un presoner es va escapar de la presó i va arribar fins a casa seva on vivia la seva dona i la seva filla malalta, ell volia aconseguir diners per curar la malaltia de la seva filla. Després els policies el van perseguir fins que va caure a una mena de pou gegant.
Un dia després d’una missió es va estirar al seu llit, quan es va despertar estava amb un vestit de color negre que si sentia molt bé.

Allí el van convertir amb un que era completament d’arena i que podia adoptar qualsevol cosa. La tia May va sentir que el que havia matat al tiet Ben era Ten Carter. Llavors en Peter Parker el va voler matar, ell es pensava que l’havia matat però no ho va fer.

Un dia va descobrir que el vestit negre era dolent hi va anar al campanar de l’església i se’l va treure, llavors va descobrir el punt dèbil del vestit, era el soroll, Però li va caure a Eddie Brock que era el que li volia prendre el treball.

Venom es va apoderar de Eddie Brock i va secrestar a la Mary Jane i es van fer una aliança amb l’home d’arena. Spider-man va avisar a el Duende Verde i junts van convatre a Venom. L’home d’arena va confesar a Spider-man que va ser sense voler i tot es va arreglar

El nou campanar

El nostre campanar, el van restaura fa dos anys, per que a la guerra l’hi van tirar 2 pisos es pot beure per que els 2 pisos restaurats tenen la pedra més neta ames,l’hi van afegir una creu de un metro de altura també van renovar les escales per pujar al campanar.Des del campanar es veu molt tros del poble però del castell del Tonet del Sintó es beu tot el poble i més.

Però de la part del altre costat del campanar esta destrossada i cau,per dins de l'esglesia i a una vidriera que sol es veu des de l'interior de dins de 'lesglesia que en una ora del dia en concreel sol fa que la vidriera es reflexi al terra i allò queda molt xulo.

Els paletes que van renovar el campanar, també van arreglar la Seu vella de Lleida on 5è i 6è vam anar de excursió.

Halloween a Port Aventura

El dia de halloween vaig anar a Port Aventura am el meu cosí i m’ho vaig passar molt bé. Després vam anar a dinar a un restaurant d'allà i ens vam atipar d'allò més, després vam anar a pujar a les atraccions i la primera que vam pujar va ser el "Furios Bako" i després al "Tren de la Mina".

Quan vam acaba vam anar a la estampida, però no em va agradar molt perquè anaves tremolant tot el trajecte. Quan vam acabar vam anar a dormir a l’hotel i no era molt "xulo" perquè havies d'anar a 'abitació cada dos per tres i al final me'nvaig cansar.

L'endemà vam anar cap a casa i quan vam arribar vam anar casa de la meva padrina .

Un dia a Portaventura

Un dia vam anar a Portaventura, i aquell dia s’hi hi anaves te donaven més entrades, una per anar-hi per Halloween i l’altra per anar-hi per Nadal.

I vam anar per Halloween. Està tot guarnit de aranyes, de telaranyes, vampirs, esquelets... I vam anar amb uns amics.

Primer vam anar corrents al Furius baco, es molt divertit, però el dolent es que hi ha una cua llarguíssima. Primer accelera a poc a poc, fins que te porta davant d’una pantalla.
A la pantalla i surt un científic que mira d’arreglar alguna cosa, se veu que o espatlla, i s’inunda tot. I llavors surt disparat!



Despres vam pujar al Dragon khan, ens hi vam estar 2h i 30min allà fins que ens va tocar a nosaltres, jo ma germà i el Marc Balagueró. Comença amb una pujada que se te fa molt llarga, i després s’avia molt ràpid i fa bolteretes.

Després ja mon vam anar a dinar, vam dinar molt bé!
Després a la tarda, ja vam acabar de pujar als puestos, al Huracán condor, l’estampida, i el mes xullo l’atracció de por. Es com un laberint que no te paren de fer sustos, està tot molt ben decorat de por...

I per allà a les 8:30h cap a casa! Estavam tots molt cansats. Sort que l’un dema era diumenge...

El meu gat Misel

El meu gat és diu Misel, es de color negre, te els ulls marrons, te 4 mesos i es mas-cle. Fa 1 any i algo, li agrada molt jugar amb la gent, de vegades li agrada jugar amb la gent que te por d'ell.

La cua es de color negre fort i negre fluix. Te 1 any just, li encanta surti de casa i passejarse pels carres, pero el mes que li agrada es estar al garatge, per que esta molt fresquet per que a dintre de la casa fa molta calor i se fica sota els cotches.

Cada dia esta a casa dorm, menga i es passeja pels carres.Li agrada dormi als meus peu, i a mi també m'agrada que se posi als meus peus per que esta molt finet.

El menja que li agrada mes al Misel es el formatge, peix , xocolata, yogur de fruites,pollastre, ossos de pollastre i el gelat.

La meva nova bmx

La meva nova bicicleta es una bmx, es una bici amb amortiguadors molt forts i bota molt.


Es de color negra,el manillar blanc, i a les rodes hi ha uns pals que se poden ficar a les rodes de
davant i a les de darrere, si poden ficar una persona a darrere, però a davant no perquè pots caure.


Hi no veus lo que hi ha a davant. Les rodes poden anar al fang i als camins llisos, perque si vas
pel camins de pedres, pots punxar la roda.

Es poden punxar facilment perque són de goma.

El seient es comode, n'hi ha que porten el seient a vaig de tot,però jo el porto a dal de tot,
sol cal que vagis ràpid i se ten va sola. La bmx es una de les bicicletes més guapes
de totes, peró jo m'astimo més la meva.

M'ho passo molt bé amb la bicicleta.

El meu Nadal

Cada any per Nadal em quedo fins molt tard per veure el Pare Noel si passa volant amb el trineu però sempre m’adormo i no el veig.

Aquest any no penso dormir i el veuré passi el que passi, de vegades veig al carrer algú que es disfressa de Pare Noel i passegen pels carrers donant caramels als nens que es troben. Però jo no crec que el Pare Noel existeixi en la realitat.

De vegades també faig veure que dormo per veure si ve però no el veig mai. Per Nadal també fico un arbre molt gran.

Aquest cap de setmana he vist al Pare Noel volant amb el seu trineu, em va veure i no em va dir res però em va tirar un regal, era una jaqueta de color verd que em va regalar per veure’l.

Així doncs, nenes i nenes, ja veieu que hauríeu de creure més amb el Pare Noel, perquè ja veieu que a mi ja m'ha començat a portar algun regalet...

Bon Nadal a tots!

L'apartament nou de Cunit

El meu aprtament es espectacular, el vam estrenar el dia 10-7 -2009. L' apartament ens va tocar a mi i la meva novia a una rifa a Tarragona.

Estic molt content de tenir-lo el dia que ens van donar les claus del apartament. El vam anar a veure i era molt bonic, cada 15 dies hi anem ella i jo a passar el cap de setmana . El diumenge hi tornem, m'ho passo molt bé i desconectem del cole.

Un dia a L'INEFC de Lleida

El divendres dia 27 de novembre vam anar a l'INEFC de lleida, nomes hi vam anar 2 persones, el Sergi de 6è i jo.
Hi vam anar amb autobus "gratis". Quan vam arrivar vam anar a l'entrada i ens van ficar una pulsera amb el nom de l'escola i vam anar cap a una activitat, era la de gimnastica ritmica, després a judo i vam esmorzar, vam acavar i vam fer rutbi, despres vam dinar. Vam tenir una estona de temps lliure, a les tres i deu vam anar cap a volei a la sorra vam fer molts jocs "amb grups" i després a tenis, vam fer grups i i vam fer un parit i vam descansar un rato. Vam acabar i vam anar cap a casa cada activitat durava 30 minuts.

La meva comunió

El dia més important
El dia trenta-u de maig, vaig fer la primera comunió amb l’Andrea, la Jei, la Inés, la Marina, l’Albert, l’Oriol, el Marc Anadon, el Marc Fulla, la Andrea Codes i la Zaira. A les set del matí em vaig despertar per a pentinar-me i arreglar la casa per a quan vinguessin els invitats.

Al matí
A les nou em vaig començar a vestir: la samarreta, els mitjons… i l’últim el vestit, quan van arribar els invitats. Es pot dir que s’abarallaven per a fer-me fotos amb tota la família ara els tiets, ara les padrines i així tot el rato fins a l’hora de marxar.

Vam anar caminant fins a l’església, quan vam arribar allí l’Andrea i les altres ja hi eren però encara no era l’hora, vam començar quan va arribar el mossen. Per a mi es va fer molt llarga la missa, quan va acabar vam fer una foto de grup i després amb la família.

Anem a dinar
Quan vam sortir de l'església tots teníem molta gana i vam anar a dinar al restaurant (Fonda Nastasi de Lleida), vam fer l’aperitiu i a començar a dinar.
Quan vam acabar van portar el pastís de tres pisos, ens el van repartir però jo i les meves cosines no en volíem, vam anar als inflables, hi havia un espectacle de pallasso i ens ho vam passar bomba totes juntes, per fi es va acabar amb un gran ball que el vam obrir jo i la meva mare.

A la tornada cap a casa
Vam tornar a casa i llavors com que els meus pares no m’ havien fet fotos llavors em van fer més fotos i al final em vaig enfadar i vam fer guerra de coixins.
Per ara va ser el moment més important de la meva vida.

L'escalanifi

Cada any es celebre l'ecalanifit en aquestes dates per contribuir en una causa benefica a l'amarato de TV3.

Com ho fem?

L'escalanifit es un munt dactuacions, en els cuals ballem grans i pepetits.

Es molt bonic i fen-lo esns o pasem genial aquest any tambe sortim: L'Andrea Vilella, la Jei, l'Irene, les de 4t i jo, ballem una canso molt moguda i els petits una altrea de mes lenta.

Horari de l'escalanifit

Sera el dia 13-12-09. Com e dit sira aquest diumenge i comensará a 6 o 6:30.

Junt amb el festival que fem amb la Mari Carmen.

Com anirem vestides?

Anirem amb un vestuari bastan raret pero entretingut.

Aquest any sera diferent del altres anys ho em montat tot d'una manera diferent jo crec que tothom que vingui so pasara genial.

Us hi esperem a tots, encara que s'ha de pagar una entrada força econòmica.

La meva moto nova

El dissabte 24 d'octubre vam anar al circuit de Pons a mirar una moto per a mi, vam parlar amb el propietari d'una kawasaki 85 de cross, la vam provar i ens vam comprometre a comprar-li si ens la portava fins a casa meva.

El dimecres quan vaig arribar del cole, me la vaig trobar arropenjada a una paret, em vaig quedar molt sorprés, no esperava que la portessin tan aviat.

De seguida la vaig voler provar, el meu pare no em va deixar perquè haviem d'anar a dinar. Dijous la vam anar a provar amb el meu cosí. Jo la feia córrer molt, i una vegada amb una pujada la vaig plantar una mica. La moto es va embrutar d'herba i d'oli que escupia el tub d'escapament.

Dissabte la vam anar a provar a Albesa, on hi ha molts camins de terra i pedres, és molt divertit. Ara ja sé bastant be com funciona, sol em falta acostumar-me a dur les botes per evitar cremades i cops a les cames i als turmells.

Ara ja podem fer sortides amb el meu pare amb una moto cadascú, i no com abans que jo sempre havia d'anar de paquet.

Les colònies a AINA

Aina, són unes colònies que duren 13 nits i 14 dies i es fan a Canillo (Andorra).
Aquest any serà el meu 4 any seguit que hi vaig.
Aquest any hi he anat amb l’Andrea Vilella i ens ho passem genial, es molt divertit tenim molts monitors i monitores i coneixem a molts nens i nenes.

Hi han tres etapes: la casa, que si pot anar dels 6 als 13 anys, la borda, de 13 a 16, i campaments, que es 16 a 23 anys.
Som com a 2.000 nens nomes a la casa i coneixem a mes persones.
Es genial escalem, fem Gimcana, celebrem les olimpíades.

Els diumenges anem a l’església i alguns nens diem oracions.
El diumenge següent tornem anar a l’església i allar ens trobem els pares i llavors tornem a la casa de colònies i allà fem una barbacoa que si volem ens podem quedar a menjar o podem marxa cap a casa.

Son unes colònies inoblidables.

El que fem a l'entrenament

Entrenem a Albesa al camp d'herba.

Els dies que entrenem són els dimecres i els divendres , entenem de les 7:00 a les 8:30 aproximadament, sempre al començar correm deu voltes fins al mig camp, però de vegades xerrem molt i ens fa correr mes voltes.

Després escalfem o fem joc de pilota, com per exemple un rondo. De vegades l'entrenador s’enfada perquè no ho fem bé, i ens fa córrer mes voltes. De vegades també fem un partidet, amb els infantils o sols. Quan falta cinc minuts sempre fem xuts a el porteria, l'Oriol sempre s'hi fica...

Quan hem acabat de fer-ho tot, l'entrenador ens diu on juguem i aquina hora hem de estar al partit, però això sempre ens ho diu el divendres.

Quan he acabat anem a dutxar-nos a les casetes, ens ho passem molt bé, però l’aigua està mol calenta.

El meu país: Marroc

Marroc es el meu país, Marroc es un país bastant gran, i a jo m’agrada molt perquè allà i viu : el meu avi, la meva avia, i els germans de la meua mare no tots perquè alguns viuen aquí a Albesa, I jo el Kamal, el Mohamed i el Ayoub som també de aquí a Albesa.

Nosaltres som de una ciutat que es una mica gran, la ciutat es diu Berkane, aquella ciutat a jo m’agrada molt perquè vaig neixer allà i també perquè es molt bonica i bastant gran.


Allà al Marroc i han moltes mes ciutats i Berkane es molt gran i estavem menjant alla cuscus. El cuscus es molt bo i tambe alla i jugavem molt amb els meus germans, els meus cusins de Marroc i amb alguns amics d'allà a Marroc i casi sempre anavem a la platja i alla a la platja jugavem molt i ara hem vingut aquin a viure a Albesa i tambe m'he fet molts amics .

La novia de Chuky

La novia de Chucky es una pel·licula de majors de 18 anys de terror.
Tracta que una noia que es troba un ninot i el cosia fins que el va acabar, va comprar un llibre per als tontos i va dir unes paraules i li va donar vida però no es movia. Llavors va vindre un amic de la noia, quan van entrar el Chucky, que era el ninot, ella va lligar al noi als pals del llit i va ficar el ninot a la panxa del noi, llavors es va girar el cos i va ofega a la Narlo i el ninot va matar a la noia i va dir les paraules i la va convertir amb un ninot.

Van anar a matar a tothom i van decidir casar-se i van tindre un fill i uns nois que els persegien, van matar als ninots i els van enterrar, al cementeri. Però cap no havia mort...

Jo recomano aquesta pel·lícula als que no tinguin por...

Un dia a Portaventura

Un dia vaig anar a Port Aventura i quan vaig arribar allí vam donar la volta, llavors vam anar a les atraccions:

Tutuki: vam fer el recorregut i al final hi ha una baixada de 10 o 15 metres d’altura.
Tren de la mina: és un tren que va per uns ferrocarrils i depresa.
Vaixell de víquings: es un vaixell que es balanceja. baixada de 10 o 15 metres d’altura.

No vam anar a dinar fins a dos quarts de tres, i després vam anar un altre cop a les atraccions.
I a les cinc vam marxar cap a casa.

Les meves vacances.

Els meus canaris
Aquestes vacances he estat molt pels meus onze canaris els hi he donat menjar, beure .....
M’ han criat cinc canaris petits, ara ja son molt alts però tenen set mesos.

A Penyiscola
El dia sis de setembre, vaig anar a Penyiscola fins el dia onze. No vaig conèixer a ningú però m’ho vaig passar molt bé al Gran Hotel Penyiscola, hi havia quatre piscines una plena de bombolles, segona pel voltant i les altres dos normals.

A la nit
Hi havia un home que cantava i la gent ballaven. Un home vell ens va ensenyar a ballar el coyote, no el se però crec que amb una mica més de practica o aconseguiria. La nostra habitació era amb vistes al mar, al matí anàvem a passejar per la platja desprès d’esmorzar.

L’últim dia
Aquell dia plovia molt al matí, cap a la tarda va començar a fer sol i vam anar a la platja tota la tarda, quan va ser l’hora de sopar com que era l’últim sopar ens van posar una bela, al acabar vam anar al bar tropical on ensenyaven a ballar, allí a la vora hi havia una maquina de peluixos molt bonics, mon pare ho va provar, per sort sen va sortir i em va poder agafar una girafa rosa amb taques blau fort.

Al dia següent a primera hora del matí vam marxar, jo ja tenia ganes de tornar a casa.

L'equip de futbol de la Noguera

L’equip de futbol de la Noguera es una escola de futbol hon s’hi apunte molta gent. Jo hi jugo soc aleví de primer any. Vam començar molt bé vam guanyar 3 partits seguits, pero despres ja ens va manar desmarxant, i els vam perdre tots menos algún que vam empatar.
Anem sisens a la classificació de dotze equips que hi ha. El meu germà també jugue a la Noguera, ell es infantil també de primer any.

Entrenem dos dies a la semana, el dimecres i el divendres. La majoria del temps estem corrent, perquè ens portem malament. El nostre entrenador es diu Eric i el delegat es diu Pere.
Jo porto el número catorze el del Henry, volía portar el 10 però me’l van pendre. Jo fair de mig campista tot i que a vegades em fan jugar de defensa. A mi no m’agrada fer de defensa però si m’ho diuen…

Als partits, els juguem a aubesa (els que són a casa) i els que son a fora pues depén d’on des el nostre rival. Els vestidors no són molt grans, però ens hi fiquem com podem.
Som vint jugador al equip i cada cap de setmana dos no estan convocatsn i s’hen van a jugar amb els infantils perquè son justos. La Noguera es un bon equip per els que vulgon aprendre a jugar a futbol!

Una mala ratxa

L’Atlètic Segre es un club on vaig començar a jugar des de prebenjamí. Aquest es el cinquè any que soc a l’Atlètic i estic molt content perquè l’entrenador em fa jugar molt.

Aquest any jugo de mig per davant de la defensa ja que l’any passat jugava de central. Tallo moltes jugades i tinc molt bona visió de joc per fer passades als davanters i als extrems.

Soc molt bon rematador de cap encara que aquest any encara no he fet cap gol, també xuto molt bé les faltes, un dia vaig fer un pal.

L’Atlètic Segre Aleví B, va començar la temporada molt bé, després de guanyar 4 partits en 5 jornades anàvem segons a la classificació general, fins que en el partit contra la Seu d’Urgell vam perdre 0-2 i desde llavors no em guanyat cap partit.

Vam empatar contra el Mig Segrià, l’equip de l’Hospi, vam perdre contra el Lleida 0-1, vam jugar contra els líders, el Baix Segrià que no ha perdut cap partit i només n’ha empatat un, vam perdre 3-0 i aquest cap de setmana juguem contra el Tremp. Hem de guanyar, si no volem quedar-nos enrere en la classificació general.

El campament de Toirigo

El campament esta situat a les afores de Caldes de Boí, davall de la presa de Cavallers. Aquest any hi vam estar 10 dies del 16 de juliol al 26.

A la Vall de Boí hi molts bons paisatges: el Parc Nacional d'Aiguestortes, l'estany de sant Maurici, l'esglesia de Sant Clement de Taüll, catalogada com a patrimoni de la humanitat, els llacs de Gémena; dalt i baix.

També hi ha llocs per allotjar-se: al balneari, i els refugis que hi ha Aiguestortes i al llac Negre.

Hi estavem acampats aproximadament 100 persones, erem nens i nenes majoritariament de la comarca de la Noguera i algun de Barcelona. Dormiem a les tendes, màxim 7 persones, a dins hi teniem uns aillants i al damunt matalassos i el sac.

Hi havia 2 barracons que eren els lavabos, 3 pavellons de fusta que son la cuina, el menjador i la infermeria. Havia dies que sortiem d'excurció caminat i amb 4x4, casi cada dia anavem a Caldes i podiem comprar el que vulguessim a les botiguetes.

Després d'esmorzar ens deixaven mitja hora per endressar la tenda, cuan acabavem de dinar ens deixaven una hora de lliure, també a la nit mitja hora per anar a buscar la llanterna i canviar-nos per anar a fer els jocs de nit.