Un gran llibre

Títol: Els guerres de les illes Ginèsies
Autor: Antoni Oliver
Editorial: Bromera
Data de publicació: 08/05/2006

Resum

En aquest llibre, una malvada Deessa converteix tots els adults de l’illa en estàtues de pedra. Un vell mestre, utilitza el seu oracle per triar deu nois perquè baixin a alliberar
el seu Déu del Llac Salat, on esta empresonat dintre d’una llàntia. Cada noi té una habilitat diferent que els ajudarà a rescatar el seu Déu. Si voleu saber si rescataran el seu Déu no dubteu a llegir-vos el llibre “Els guerrers de les illes Ginèsies” i descobrireu moltes coses sorprenents dels nostres amics.

un cap de setmana amb els cosins

El cap de setmana de fa 3 setmanes van venir els meus cosins aquí a Albesa, us explicaré què vam fer.

Els meus cosins i la meva tieta van arribar el divendres a la nit i no ens van voler despertar.

L’endemà al matí em va trucar ma padrina que els cosins eren a casa, i en primer lloc me’n vaig anar corrents a veure’ls. Els vaig donar una abraçada ben forta i van veure el meu nou pentinat. Vam mirar la televisió mentre jugàvem i parlàvem.

Després va venir ma germana i vam anar a comprar llaminadures.
Vam dinar tots junts a casa de ma padrina i el Tomàs (com sempre) no volia menjar.

A la tarda, jo i l’Anna vam anar a comprar a Lleida, a mi no em va agradar res però m’és igual, ja que només volia una gorra o una cadena per als pantalons i no en vaig trobar cap; de gorres si però no m’agradaven.
Finalment ens en vam tornar cap a casa i el Tomàs portava tot el dia jugant a la meva “nintendo”.

Vaig anar a casa a dormir i l’endemà al matí hi vaig tornar. Vam anar a comprar llaminadures i cromos pel Tomàs.
Em vaig quedar a dinar i desprès de dinar ens vam quedar mirant els Simpsons, jugant, saltant i divertint-nos.
I finalment, a la tarda, van marxar.

El Bojan Krkic és el meu ídol, m’agrada molt més que el Lionel Messi.

El Bojan és un jugador que marca el seu terreny, vol dir que domina la seva zona, que es la davantera.
El Bojan és un davanter centre, tot i que hi ha vegades que l’exentrenador del Barça (Frank Rijkaard) de vegades el posava a la banda, no és que ho faci malament a la banda però ho fa millor al mig. La davantera del Barça és tota molt jove:
- El Lionel Messi 19 anys, i juga de davanter dret.
- El Giovani 18 anys, que juga de davanter centre o de vegades a la banda.
I el Bojan només té 17 anys. Tot i que sigui tan jove no vol dir que sigui dolent, tot el contrari, per jo es el més bo d’aquests tres que ja us he nombrat.

És un jugador molt ràpid i sempre els està donant l’esquena als defensors contraris, que vol dir que se’n va com vol. Però de vegades se’n troba un de més bo i quan se’n va d’ell li fa una entrada per darrere, però el Bojan és molt valent i es torna a aixecar com si res. Porta el dorsal 27, que per ell es un número preferit o potser la seva data de naixement...

Quan fa un gol o més tots els diaris diuen:
- El petit davanter de Linyola ha marcat.
- El Barça té un blindatge gràcies a Bojan Krkic.
- Bojan salva al Barça de nou

I tot això i moltes més coses, quan era petit ho deien tots que arribaria molt lluny. I ara ja ho diu tothom que és un “krac” o es l’amo del Barça. I també te una web que és http://www.bojan-krkic.com/ on hi trobareu molta informació d’ell.

L’aniversari de la meva iaia

Feia dies i dies que la meua iaia ens va dir que volia tornar a celebrar la festa d’aniversari. Jo ja ho esperava perquè el porc senglar (la meua iaia li diu porcfe) és boníssim, encara que no és el que m’esperava.

Ens va dir que ens pagaria un dinar a Can Boix, un restaurant molt bo i de categoria. Encara estava més contenta, perquè mai hi havia anat i les germanes de ma mare es van casar allà.

Van passar dies i dies i jo estava fen-li un poema perquè cada any n’hi havia fet un. Finalment va arribar el gran dia... i estava molt emocionada.


De primer plat vam tenir un pica-pica que va durar molt temp,s però era molt bo tot. De segon podíem triar entre quatre plats i jo vaig agafar vedella, era boníssima. De tercer hi havia un pastís boníssim. Però tot i això encara no s’acabava la festa...


Més tard va arribar l’hora de les llàgrimes, l’hora dels versos o poemes. La meua iaia en va dir un, la meva tieta va dir vivències mai oblidades de la seva vida. I jo vaig fer un poema. Primer va començar la meua iaia dient el poema i jo vaig plorar molt i després el vaig dir jo i no vaig plorar.

Al acabar vam anar a mirar tot el hotel i era tot guapíssim. També vàrem trobar un cotxe descapotable i aquell senyor ens va dir que només ni havia quatre a Espanya, ja que valia una milionada...

Trobada Esportiva a Balaguer

El dia 30 d’abril els alumnes de cicle superior vam anar a una trobada esportiva a Balaguer. Hi havia diferents escoles, allí ens distribuir per grups i llavors vam començar a jugar a diferents esports.

Cada grup jugava a un joc diferent i cada tres quarts d’hora aproximadament canviàvem d’esport. Nosaltres, primer, varem anar a la piscina, primer havíem d’anar als vestidors a posar-nos el banyador, agafar la tovallola i les xancles, però també havíem de portar gorra de bany.

Primer et deien un numero i quan el deien, havies de saltar a l’aigua i començar a nedar, era com una cursa. Després el meu grup va anar al poliesportiu, allí vàrem jugar a voleibol per a persones discapacitades, no podíem tenir tantes cadires de rodes, és a dir que ens havíem d’asseure al terra i no ens podíem moure; quan et tiraven la pilota només podia fer un bot i llavors calia tocar-la, si en feia dos o més era punt pels altres.

Després vam jugar a futbol cranc, havies d’anar com un cranc, però era molt xulo, l’unic que podia estar de genolls i fer anar les mans, el nostre equip va quedar empatat. Després vam anar a esmorzar i ens van donar coca, xocolata i suc de préssec o pinya.

Tot seguit, vàrem jugar a korfbal, que és un joc que es com el basquet però la cistella no té tauler, no es pot córrer amb la pilota ni tant sols botant-la. No és com el bàsquet que no es pot anar a darrere la cistella, en aquest joc si que s’hi pot anar.

Aleshores vam jugar a handbol al camp de futbol del Balaguer. Com que era gespa artificial la pilota no botava massa. Tots dos vam guanyar, jo vaig fer una estona de porter i no em van fer cap gol.

Finalment va arribar l’hora de dinar, tots teníem molta gana. Quan vam acabar de dinar ens van deixar un hora i mitja d’estona lliure. I ens vam donar molts messengers de nens i nenes de d’altres escoles. Al final també ens van donar un diploma.

Ens ho vam passar molt bé i ens agradaria repetir l’experiència l’any vinent.

Article publicat per
Arnau Palau i Oriol Colomina.

Continuació de Power Ranger Mystic Force

Després de la lluita, com us ho dit, els guardians es van quedar amb els poders llegendaris.
L’Imperius va destruir al cavaller Solaris i van descobrir que en Corag en realitat era en Limbou, el marit de l’Udona, i també van descobrir que en Nick era el fill de l’Udona i en Limbou.

Després d’uns dies van aparèixer les deu terrors buscant la Llum que era en Nick.

Van destruir el primer, el segon, el tercer, el quart, el cinquè i el sisè. El setè es va fer bo però L’Amo es va ficar al seu cos i els altres terrors el van destruir i va aparèixer L’Amo.

La vuitena es deia Itasis i es va fer bona. Van destruir al novè i la Itasis a l’últim.
L’Amo va portar als guardians a un món on quasi els guanyen i després en Nick amb un atac va fer que l’Amo els tornés al seu món.
Quan van arribar al seu mon van perdre la màgia. Després van vindre els homes de la ciutat i les criatures màgiques del bosc. Els homes i les criatures màgiques es van fer amics i van donar la seva màgia als guardians i van destruir a l’Amo.

Després de uns dies van estar tranquils i feliços i en Nick se’n va anar amb la seva família tots tres amb moto.
Al final la Cleer va ser una bruixa de veritat i va estar molt contenta.

Fi

Poemes fets per mi

M’agrada fer poemes durant el temps lliure, ara us en diré dos:

Quan feia P-3

Quan feia P-3
no sabia fer res,
inclús plorava
i em queia la baba.

Un dia em vaig escapar
i els meus amics em van mirar,
l’Oriol va sortir amb mi
i com ens vam divertir!


Mi bosque

Mi bosque es genial,
es un bosque excepcional.

Me gusta soñar
con los pájaros al cantar.

Jugamos al escondite
Mientras yo me pienso un chiste.

Créete quien es mi amigo
Porque no es un chico.

Mi amigo es un león
que se llama Lion.

Visita al Castell de Ciutadilla

El dia 4 de maig, vaig anar al castell de Ciutadilla amb la meva família. El castell encara està en obres, però vam poder veure’n una part. Pels carrers del poble hi havia paradetes relacionades amb l’edat medieval on hi venien moltes coses. La gent del poble anava disfressada de l’edat medieval i anaven fent espectacles pel carrer.

Al castell es podien veure perfectament les sales de la planta baixa i també alguna sala del segon pis, en una de les sales de dalt la gent del poble hi ha muntat un bar.

El meu pare (que ara treballa al castell) diu que a finals de mes el castell ja estarà acabat i es podrà visitar tot. El castell té una torre, que no porta enlloc, dos sales a la planta baixa i unes quantes mes que no es poden veure.

El dissabte, dia 3 de maig, es podia veure una demostració de tir i d’altres coses.
L’any vinent ho tornaran a fer, i jo espero veure-ho. Us ho recomano que el visiteu.

Leo Messi, un jugador excepcional

Leo Messi és un jugador del Barça que és boníssim, és una mica baixet però tot i així és dribla a quasi tot l’equip contrari. Aquesta temporada es va lesionar de la cama esquerra, i quan va sortir del camp és va posar a plorar perquè ja sabia que quedava pocs partits per acabar la temporada.

El Messi juga a l’estil d’una gran llegenda com és el Maradona. Els que fan reportatges posen al Messi i al Maradona junts i fan la jugada calcada. El Messi i el Maradona ja és coneixien, perquè els dos són d’Argentina. Una vegada al Messi li van centrar una pilota i fa fer gol amb la mà, i per casualitat el Maradona també havia fet un gol amb la mà (“la mà de Déu”) anys enrere.

El Messi és bon amic de tota la plantilla blaugrana. Porta el número dinou i li agrada a molta gent. Porta el cabell una mica llarg i patrocina la marca puma. Li paguen molts diners per sortir a les propagandes de plays, de materials de moltes coses, a part del que cobra al futbol, on cobra 6.000 euros per dia, tant si juga com si no. Té uns dinou anys, és una mica més gran que el Bojan. El Messi, el Giovanni i el Bojan són els tres molt jovens i són molt amics.

El Messi fa un temps es va lesionar contra jugant contra el Schalke 04, però al cap i a la fi el Barça va guanyar per 1-0 i es va classificar per a la semifinal de la Champions, on després va perdre contra el Manchester United.

Quan va arribar el dia del partit contra el Schalke 04, Leo Messi va controlar una pilota amb el pit i de primeres li va fer un “barret” amb un jugador, quina gran jugada! Va arribar el dia del partit contra el Manchester United. Al minut 14, el Zambrotta la va treure cap al centre de la pista i un jugador contrari va xutar de primeres i va fer gol, el Valdés no la ni veure. Als últims 10 minuts tots li passaven al Messi perquè fes un gol, però la defensa del Manchester era massa bona, era una muralla. Al final, doncs, malgrat l’esforç de l’quip i la qualitat del Messi, el Barça va ser eliminat de la Champions. L’únic que li queda al Barça per salvar la temporada, seria guanyar al Real Madrid al seu camp el dimecres a les 10; seria tot un festival però del tot inútil. Els de Madrid encara hi posen llenya al foc i diuen que li cantaran el “Chiki Chiki” al Barça canviant la lletra i dient coses ofensives i burletes contra els culés. Esperem que no es passin massa aquests de Madrid.

L’Ikariam

L’Ikariam és un joc d’estratègia molt divertit. Primer comences amb una casa, desprès d’un quan temps arribaràs a fer moltes coses, soldats, vaixells, cases i moltes més coses.

En aquest joc és molt difícil de guanyar, però a l’hora també molt divertit. Al joc has d’aconseguir unes coses, com ara vi, pedra, or, fusta i moltes més coses. Quan vas a aconseguir aquestes coses et pots fer soldats perquè et defensin la teva ciutat.
Primer, si no tens gaires coses pots fer uns soldats (honderos) que lluiten però necessites molta fusta.

Quan tens més “azufre” et pots construir uns soldats més forts que els honderos, que es diuen falanches. Quan ja tens molts soldats, ja pots atacar moltes ciutats però si no tens vaixells no podràs atacar a ningú.

Perquè els teus soldats tinguin més força i més menjar t’has de fer uns carnissers. La teva illa pot ser també atacada però si et construeixes una muralla i tens prou soldats per defensar-te pots guanyar la batalla. El joc és molt divertit, os recomano que hi jugueu. L’adreça és la següent: www ikariam.es.


FIN

Les vacances de Setmana Santa

Avui ús parlaré, encara que amb molt de retard, de les meves vacances de Setmana Santa. Han estat molt divertides i molt entretingudes.

El Divendres a la tarda vaig anar a casa la meva padrina, al matí vaig fer uns quants deures i vaig mirar la televisió, a la tarda, a les 19:00, vaig anar a entrenar fins a les 20:30 i a les 21:00 vaig arribar a casa, em vaig dutxar, vaig mirar la televisió fins a les dotze i després vaig anar a dormir.
L’endemà a les 9:00 havia d’estar al camp de futbol perquè jugàvem un partit de futbol contra Baix Segrià. A les 12:00 vaig anar a Radio Albesa perquè s’estrenava aquell dia Desprès vaig anar a les cassolades.

A la nit vaig anar al ball que feien fins a les 23:00, després me’n vaig anar cap a casa i me’n vaig anar a dormir.

El diumenge em vaig aixecar i vaig jugar a la play i a la PSP, al migdia vaig fer deures i a la tarda vaig estar per casa.

El dilluns em vaig aixecar amb una mica de mal de panxa, vaig esmorzar i em vaig posar a mirar la televisió. A la tarda em vaig avorrir molt.

Dimarts em vaig aixecar amb mal de panxa i mal de cap, a la tarda estava marejat.
Dimecres al mati estava molt bé i vaig fer molts deures i a la tarda vaig ajudar a la meva mare.

Dijous, quan em vaig aixecar, els meus pares havien anat a Lleida i jo vaig fer uns quants deures. Quan van arribar ens vam posar a dinar vam menjar macarrons i a la tarda vaig veure la televisió i vaig anar a Lleida. A les 19:00 vaig tornar cap a casa i vaig mirar el Barça de bàsquet contra el CSKA de Moscou: el Barça va guanyar de dos punts 64-62.
I a la nit van vindre uns amics a sopar i vam veure el Barça, que va perdre 3-2 contra el València. L’endemà a les 8:00 em vaig aixecar i vaig fer les maletes perquè marxàvem a Lluzas perquè els meus padrins hi tenen una casa.

El Divendres a les 12:00 vam marxar d’Albesa cap a Lluzas i vam arribar a les 13:00. Quan vam arribar la meva padrina va fer el dinar i a la tarda vaig jugar a la plaça amb el Dani, el meu cosí. A la nit vam jugar a futbol a la plaça i també una estona a la PSP. A la 1:00 ens en vam anar a dormir.

L’endemà al matí em vaig aixecar a les 11:00, vaig jugar i vaig anar a dinar a les 14:00. A la tarda vam jugar a tennis a la plaça. A la nit vaig anar a sopar a casa del meu cosí i l’endema em vaig aixecar a les 10:00 i vaig jugar fins a les 12:00 amb el meu cosí, la meva germana i les seves amigues al “pilla pilla”. A les 14:30 vaig anar a dinar, va venir el meu cosí a dinar i vam menjar macarrons. A la tarda vam veure Raw, la lluita lliure. I després vam jugar al monopoly amb el meu cosí, jo, la meva germana i dos amigues seves; la guanyadora va ser la meva germana, es va anar fent hotels i va guanyar, jo vaig quedar tercer de sis perquè la meva germana em arruïnar. Vam estar de 17:00 a les 20:00 jugant, després vaig fer deures fins a les 22:00, hora en què vam sopar i a la nit no vam fer res.

L’endemà la meva mare em va obligar a anar a missa però jo no volia i a la tarda vam menjar-nos la mona i vam marxar cap a casa.