Fa unes quantes setmanes vaig veure una pel·lícula al cine que es deia “Mi monstruo y yo”. Us explicaré de què va:
Comença que a un nen li fa por l’aigua, però li agrada anar a la platja a agafar unes menes de roques. Quan va agafar una roca, a sota va veure una mena de roca estranya i la va agafar. Van marxar cap a casa i el nen va netejar la roca estranya, i va descobrir que era de color blau.
La seva mare el va cridar, i el nen va córrer a veure que volia, però nomes volia saber on era.
El seu pare era a la guerra, però el nen sempre tenia esperances de què tornés, però en realitat (que ell no ho sabia) el seu pare estava mort, però ell li seguia guardant el seu lloc de treball, una habitació on el seu pare treballava.
Quan el nen va tornar va veure que aquella roca blava s’havia obert i li havia caigut un líquid blau, va seguir el líquid i va descobrir que un petit monstre molt bufó havia sortit de l’ou. El drac va creure que el nen era la seva mare, ja que era el primer que havia vist després de néixer.
El nen li va portar el cubell de les escombraries i el drac se’l va menjar tot. Quan el nen el va mirar va veure que s’havia fet mal, va anar a buscar la farmaciola i el va curar.
Quan el va curar va anar a buscar-li aigua perquè estava sec i després va deixar-lo a l’habitació i va marxar a veure qui havia tocat el timbre. Eren un exèrcit que portaven un paper per a quedar-se uns dies a viure. Amb el cuiner de l’exèrcit també hi venia un gos.
El nen va tornar amb el drac i li va dir que li posaria de nom Crusoe (de Robinson Crusoe) i va jugar amb ell. Va obrir la porta un home i el Crusoe es va amagar. Era un home i el lloc de treball del pare que li agradava tant al nen l’home se’l volia quedar i la mare no deia res.
El nen va endur-se el Crusoe i el va portar al bany. S’havia fet el doble de gros. Després l’home va descobrir el Crusoe però no va dir res a ningú, però el Crusoe cada vegada era mes gran.
Un dia el Crusoe era tan gran que el van haver de portar al llac. Un dia l’exèrcit va bombardejar el llac i el Crusoe es va espantar. Al final el Crusoe va aconseguir saltar una xarxa que havien ficat l’exèrcit i el Crusoe va aconseguir marxar al mar i va aconseguir ser lliure.
dijous, 17 d’abril del 2008
L’hort del meu padrí
Darrere de casa nostra, al jardí, hi tenim una part d’hort. Allí mon padrí hi planta tomates, enciam, faves, de vegades també hi planta maduixes, melons, síndries, també te algun arbret com per exemple un presseguer de tomata, dos cirerers i un oliver.
Jo al meu padrí l’ajudo de vegades, i el meu germà també, a mon padrí l’ajudo a regar, anem fins a la pala, l’obrim i llavors obrim les pales petites de l’hort i llavors passa per els llocs que hi ha les plantes i deixem l’aigua una estoneta perquè s’ompli tot, llavors anem a tancar les pales i ho deixem fins que absorbeix l’aigua.
També l’ajudo a plantar les hortalisses del jardí. Té una eina que la claves al terra i llavors poses l’hortalissa a dins i es planta, jo sempre porto la galleda amb les hortalisses a dins, llavors el meu padrí l’agafa i les fica a dins aquella eina. A mi, de vegades, també em deixa plantar. Segons la grandària de l’hortalissa es pot plantar amb aquella eina o no.
Tenir un hort està molt bé, però hi has de dedicar un temps cada dia. Per al meu padrí, però, és una forma d’entretenir-se i passar l’estona.
Jo al meu padrí l’ajudo de vegades, i el meu germà també, a mon padrí l’ajudo a regar, anem fins a la pala, l’obrim i llavors obrim les pales petites de l’hort i llavors passa per els llocs que hi ha les plantes i deixem l’aigua una estoneta perquè s’ompli tot, llavors anem a tancar les pales i ho deixem fins que absorbeix l’aigua.
També l’ajudo a plantar les hortalisses del jardí. Té una eina que la claves al terra i llavors poses l’hortalissa a dins i es planta, jo sempre porto la galleda amb les hortalisses a dins, llavors el meu padrí l’agafa i les fica a dins aquella eina. A mi, de vegades, també em deixa plantar. Segons la grandària de l’hortalissa es pot plantar amb aquella eina o no.
Tenir un hort està molt bé, però hi has de dedicar un temps cada dia. Per al meu padrí, però, és una forma d’entretenir-se i passar l’estona.
Una assignatura que m’encanta
A mi sempre m’ha agradat molt l’assignatura de socials. Sobretot els mapes i els temes relacionats amb les persones. Per a mi són molt divertides, i a més a més aquest tema el trobo molt interessant. Potser algunes persones, prefereixen altres assignatures com matemàtiques o naturals, en canvi altres potser els agraden tant les socials com a mi.
Nosaltres, a socials, fins ara hem donat alguns dels següents temes: les comarques de Catalunya, els països del món, les comunitats autònomes
d’ Espanya, el sector primari i el secundari, (que l’estàvem donant fins fa poc) i la població de Catalunya.
També fem el projecte de l’aigua, (que en un altre text ja us n’he parlat). A mi també m’agrada el projecte de l’aigua perquè el trobo molt interessant i divertit.
Ara us parlaré una mica més del projecte de l’aigua.
El projecte de l’aigua, està penjat a la nostra classe, igual que els pòsters referents a l’aigua. També hem fet una fitxa on havíem d'escriure els litres que gastàvem en total. Així vaig poder veure que gastàvem molts litres al dia.
També hem fet molts altres temes igual d’interessants.
Nosaltres, a socials, fins ara hem donat alguns dels següents temes: les comarques de Catalunya, els països del món, les comunitats autònomes
d’ Espanya, el sector primari i el secundari, (que l’estàvem donant fins fa poc) i la població de Catalunya.
També fem el projecte de l’aigua, (que en un altre text ja us n’he parlat). A mi també m’agrada el projecte de l’aigua perquè el trobo molt interessant i divertit.
Ara us parlaré una mica més del projecte de l’aigua.
El projecte de l’aigua, està penjat a la nostra classe, igual que els pòsters referents a l’aigua. També hem fet una fitxa on havíem d'escriure els litres que gastàvem en total. Així vaig poder veure que gastàvem molts litres al dia.
També hem fet molts altres temes igual d’interessants.
divendres, 11 d’abril del 2008
La feina de pastisser
La feina de pastisser és molt dura, perquè cada nit s'ha d'aixecar a les 12:00 de la matinada a fer pa, perquè comenci a pujar el llevat ...
Primer comença per les baguettes i va fent, però mai sap el que tindrà d'un dia a l'altre. Cada dia a les 9:00 de la nit tothom truca a la meva mare o ens o envien al correu la llista del que volen. De vegades li diuen que volen coca de poma, coca de pebrot, magdalenes o panadons.
Després de fer el pa de la nostra botiga, també ha de fer el de d'altres botigues de Lleida i altres llocs, que són 11.
Coca de pebrot
Diuen que la nostra coca és boníssima, i no ho dic per "xulejar", ho faig perquè ens ho diuen. La coca, com us deia, es fa amb pa de pasta, després d'estira-la i posar pel voltant i desprès al mig una tros de pebrot.
I la poses al forn mitja hora. Si l'heu de menjar és millor calenta que freda, o si és freda la poses al microones i segur que estarà boníssima.
Els panadons
A mi els panadons no m'agraden amb panses, m'agraden sense panses, però a molta gent els agraden amb panses. Els panadons es fan amb pa de pasta llevadora, estires la llevadora i ja està, i llavors hi poses els espinacs i els poses a sobre la pasta, després hi poses les panses i seguidament els posem en una llauna, els suquem i ja tenim els panadons. Només queda posar-los al foc.
Diuen que la nostra coca és boníssima, i no ho dic per "xulejar", ho faig perquè ens ho diuen. La coca, com us deia, es fa amb pa de pasta, després d'estira-la i posar pel voltant i desprès al mig una tros de pebrot.
I la poses al forn mitja hora. Si l'heu de menjar és millor calenta que freda, o si és freda la poses al microones i segur que estarà boníssima.
Els panadons
A mi els panadons no m'agraden amb panses, m'agraden sense panses, però a molta gent els agraden amb panses. Els panadons es fan amb pa de pasta llevadora, estires la llevadora i ja està, i llavors hi poses els espinacs i els poses a sobre la pasta, després hi poses les panses i seguidament els posem en una llauna, els suquem i ja tenim els panadons. Només queda posar-los al foc.
dijous, 10 d’abril del 2008
Power Ranger Mystic Force
La sèrie de la televisió “Power Ranger Mystic Force” és un programa que m’agrada molt. Va de cinc adolescents que seran els protectors del món.
Ve un noi a la ciutat amb moto que es diu Nick. Un home li demana ajuda i ell l’acompanya, també l’acompanyen un noi i una noia de la seva edat. El noi es diu Chip i la noia Vida. A l’entrada del bosc van vindre la germana de la Vida que es deia Medison i un noi que es amic d’en Chip, la Vida i de la Medison, el noi es deia Xender.
Al bosc l’home va desaparèixer i va aparèixer una bruixa, també van aparèixer uns monstres però la bruixa els va portar a casa seva. La bruixa es deia Udona i tenia una aprenent que es deia Cleer. Els van donar una vareta màgica a cadascun, els nois no ho volien i les varetes es va transformar en mòbils.
En Nick era el guàrdia roig, en Chip el guàrdia groc, en Xender el guàrdia verd, la Vida el guàrdia rosa i la Medison el guàrdia blau. Per transformar-se diuen: “zurza mágica fuerza mística”. Han de lluitar contra uns dolent, un es diu Morticon, el càpita dels dolents, un en Corag, el cavaller llop i una que es diu Necrolai, la reina dels vampirs, que té una filla que es diu Lili i, finalment, el rei dels dolents, l’Amo. Hi ha més dolents però sortiran d’aquí uns episodis.
Un dia van descobrir que la Cleer és la guardiana de la porta. Els dolents l’obliguen a obrir la porta d’on surt en Morticon que el van atrapar. Van fer una lluita dura però van guanyar i en Morticon va ser destruït i, a en Corag, a qui li van trencar l’espasa, va agafar la d’en Morticon i van marxar a un lloc que només coneixia ell.
D’aquí uns quans dies va aparèixer un dolent que es deia Imperius i un amic de l’Udona que es deia Dageron (el cavaller solaris).
Van trobar un ou de dragó i quan va néixer li van posar Cor de foc perquè es com se diu el tresor on el van trobar, que és ell.
Quan van aparèixer els quatre bàrbars, els guardians (els power ranger) en van destruir dos però van capturar el seu gat que era un Geni (que li podries demanar desitjos), que es deia Gengi. I van desitjar que no existissin els guardians. Van anar al Santuari de la Màgia on no els van voler treure el desig i desprès sí. Van lluitar i no van poder més i llavors els van donar poders llegendaris que per transformar-se deien: “zurza legendaria fuerza mística”. Al final van guanyar amb poders llegendaris i van estar molt contents.
Continuarà...
Ve un noi a la ciutat amb moto que es diu Nick. Un home li demana ajuda i ell l’acompanya, també l’acompanyen un noi i una noia de la seva edat. El noi es diu Chip i la noia Vida. A l’entrada del bosc van vindre la germana de la Vida que es deia Medison i un noi que es amic d’en Chip, la Vida i de la Medison, el noi es deia Xender.
Al bosc l’home va desaparèixer i va aparèixer una bruixa, també van aparèixer uns monstres però la bruixa els va portar a casa seva. La bruixa es deia Udona i tenia una aprenent que es deia Cleer. Els van donar una vareta màgica a cadascun, els nois no ho volien i les varetes es va transformar en mòbils.
En Nick era el guàrdia roig, en Chip el guàrdia groc, en Xender el guàrdia verd, la Vida el guàrdia rosa i la Medison el guàrdia blau. Per transformar-se diuen: “zurza mágica fuerza mística”. Han de lluitar contra uns dolent, un es diu Morticon, el càpita dels dolents, un en Corag, el cavaller llop i una que es diu Necrolai, la reina dels vampirs, que té una filla que es diu Lili i, finalment, el rei dels dolents, l’Amo. Hi ha més dolents però sortiran d’aquí uns episodis.
Un dia van descobrir que la Cleer és la guardiana de la porta. Els dolents l’obliguen a obrir la porta d’on surt en Morticon que el van atrapar. Van fer una lluita dura però van guanyar i en Morticon va ser destruït i, a en Corag, a qui li van trencar l’espasa, va agafar la d’en Morticon i van marxar a un lloc que només coneixia ell.
D’aquí uns quans dies va aparèixer un dolent que es deia Imperius i un amic de l’Udona que es deia Dageron (el cavaller solaris).
Van trobar un ou de dragó i quan va néixer li van posar Cor de foc perquè es com se diu el tresor on el van trobar, que és ell.
Quan van aparèixer els quatre bàrbars, els guardians (els power ranger) en van destruir dos però van capturar el seu gat que era un Geni (que li podries demanar desitjos), que es deia Gengi. I van desitjar que no existissin els guardians. Van anar al Santuari de la Màgia on no els van voler treure el desig i desprès sí. Van lluitar i no van poder més i llavors els van donar poders llegendaris que per transformar-se deien: “zurza legendaria fuerza mística”. Al final van guanyar amb poders llegendaris i van estar molt contents.
Continuarà...
Un dia divertit
L’altre dia m’ho vaig passar molt bé amb l’Arnau, perquè vaig anar a cal David perquè m’arreglés la Nintendo. Anàvem passejant una fura i us explicaré què vam fer.
Quan vam sortir del col·legi jo vaig deixar la motxilla a casa i ens vam anar a casa de la padrina de l’Arnau per agafar la fura i ensenyar-li al David, a veure si li agradava.
Quan caminàvem cap a casa la padrina de l’Arnau vam agafar una drecera, encara que no s’hi podia passar, però estàvem tan cansats que hi passar anar igual.
Quan ja havíem arribat, la fura (que es diu Furia) no volia sortir, i la padrina de l’Arnau ens va donar fetge (que li agrada molt) i la Furia va sortir de seguida.
Ens va costar molt, però per fi l’havíem fet sortir!
La vam lligar procurant que no se l’hi enganxes el pèl i vam marxar. A vint metres o així, l’Arnau es va recordar que s’havia deixat la Nintendo, la va anar a buscar mentre jo guardava la fura. Després vam anar directe a cal David. Em va mirar la Nintendo mentre la fura feia el ruc ficant-se per sota el sofà. Va arribar la Nuri i li vam dir que hi havia una rata, es va donar un ensurt...
Desprès li vaig deixar la Nintendo i vaig anar a casa.
Quan érem a entrenament tot era normal o almenys això crec, vam fer el de sempre: primer córrer cinc minuts, estirar i fer uns quants jocs de futbol.
Quan vaig arribar a casa estava tan cansada per aquest dia tant divertit, que després de sopar vaig acabar al llit morta de cansament.
Quin dia mes divertit!
Quan vam sortir del col·legi jo vaig deixar la motxilla a casa i ens vam anar a casa de la padrina de l’Arnau per agafar la fura i ensenyar-li al David, a veure si li agradava.
Quan caminàvem cap a casa la padrina de l’Arnau vam agafar una drecera, encara que no s’hi podia passar, però estàvem tan cansats que hi passar anar igual.
Quan ja havíem arribat, la fura (que es diu Furia) no volia sortir, i la padrina de l’Arnau ens va donar fetge (que li agrada molt) i la Furia va sortir de seguida.
Ens va costar molt, però per fi l’havíem fet sortir!
La vam lligar procurant que no se l’hi enganxes el pèl i vam marxar. A vint metres o així, l’Arnau es va recordar que s’havia deixat la Nintendo, la va anar a buscar mentre jo guardava la fura. Després vam anar directe a cal David. Em va mirar la Nintendo mentre la fura feia el ruc ficant-se per sota el sofà. Va arribar la Nuri i li vam dir que hi havia una rata, es va donar un ensurt...
Desprès li vaig deixar la Nintendo i vaig anar a casa.
Quan érem a entrenament tot era normal o almenys això crec, vam fer el de sempre: primer córrer cinc minuts, estirar i fer uns quants jocs de futbol.
Quan vaig arribar a casa estava tan cansada per aquest dia tant divertit, que després de sopar vaig acabar al llit morta de cansament.
Quin dia mes divertit!
La meva bicicleta
Aquest hivern de l’any 2008, pels reis mags, vaig demanar una bicicleta. La bicicleta que volia era gran de color roig i negre, té 3 plats i 7 pinyos. Jo els faig anar molt, per pujar pujades poso el més petit i així va més fi, però per fer curses amb els amics sempre em poso els pinyos més forts per anar més ràpid.
La bicicleta era una Conor rx 90. Quan va arribar el dia de reis no la trobàvem enlloc i ens vam posar a buscar-la. Al final la bicicleta era al garatge, junt amb la del meu pare, que també en tenia una de nova. Junt amb la bicicleta també hi havia una manxa, un compta quilòmetres que anava a la meva bicicleta, però no el vaig voler i el vaig posar a la bicicleta del meu pare.
El mateix dia que me la van regalar la vaig anar a provar pel poble i em vaig trobar a l’Andrei, i a ell també li havien regalat una bicicleta nova. Vaig fer una mica el “boget”, ja m’enteneu: derrapar, plantar roda i baixar les escales dels “columpios” que no són gaire altes.
Un dia vam veure un noi que ens va dir que amb les “banyes” es pot canviar de postura i s’hi va molt bé, o per pujar pujades t’hi agafes i t’hi pots anar impulsant i no et canses tant.
I dit i fet ens vam comprar unes banyes de color blau lluent d’alumini, però he de vigilar que no es posin fluixes i a no caure perquè sinó me les puc clavar.
També ens vam comprar un casc i uns guants que fan conjunt amb la bicicleta i, per exemple, el viatge a Castelló de Farfanya (explicat en un article anterior) va ser un èxit.
El primer dia que vaig sortir a voltar els amics em van dir que els agradava molt, i ara encara m’ho diuen. I quan els vaig deixar la bicicleta em van dir que anava molt bé. Tot plegat penso que la meva bicicleta va molt bé. Vosaltres també aneu amb bicicleta?
La bicicleta era una Conor rx 90. Quan va arribar el dia de reis no la trobàvem enlloc i ens vam posar a buscar-la. Al final la bicicleta era al garatge, junt amb la del meu pare, que també en tenia una de nova. Junt amb la bicicleta també hi havia una manxa, un compta quilòmetres que anava a la meva bicicleta, però no el vaig voler i el vaig posar a la bicicleta del meu pare.
El mateix dia que me la van regalar la vaig anar a provar pel poble i em vaig trobar a l’Andrei, i a ell també li havien regalat una bicicleta nova. Vaig fer una mica el “boget”, ja m’enteneu: derrapar, plantar roda i baixar les escales dels “columpios” que no són gaire altes.
Un dia vam veure un noi que ens va dir que amb les “banyes” es pot canviar de postura i s’hi va molt bé, o per pujar pujades t’hi agafes i t’hi pots anar impulsant i no et canses tant.
I dit i fet ens vam comprar unes banyes de color blau lluent d’alumini, però he de vigilar que no es posin fluixes i a no caure perquè sinó me les puc clavar.
També ens vam comprar un casc i uns guants que fan conjunt amb la bicicleta i, per exemple, el viatge a Castelló de Farfanya (explicat en un article anterior) va ser un èxit.
El primer dia que vaig sortir a voltar els amics em van dir que els agradava molt, i ara encara m’ho diuen. I quan els vaig deixar la bicicleta em van dir que anava molt bé. Tot plegat penso que la meva bicicleta va molt bé. Vosaltres també aneu amb bicicleta?
dimecres, 9 d’abril del 2008
El meu dàlmata
El dàlmata és un gos blanc amb taques negres, és un gos mol actiu i es fa anar molt com a gos dels bombers.
Nosaltres el tenim des de fa un any, ens el van regalar i era molt més petit, però ara a crescut.
El meu dàlmata és un gos una mica entremaliat, es menja les cortines, etc.
A part d’això es molt “carinyós”, sempre borda a la gent que passa per la vora i a la gent li agafa por.
La seva raça no fa el pipí groc i té algun problema de salut, de vegades, i llavors el portem al veterinari.
Quan el vacunen es posa a plorar i quan arriba a casa es posa a dormir. Quan surt al carrer, en comptes de portar-lo a passejar jo, em passeja ell a mi de la força que té, i sempre s’emporta tot el que porta llaunes, papers, etc.
El meu dàlmata també és mol intel·ligent, obre la porta i es menja el dinar del meu pare, i va a fer una becaineta a l’habitació de la meva germana d’on sempre s’endú una nina per rosegar-la. Desprès el meu pare s’enfada i el castiga tot el dia a fora, però no serveix per res, ja que sempre hi torna.
Malgrat tot, ens l’estimem molt.
Nosaltres el tenim des de fa un any, ens el van regalar i era molt més petit, però ara a crescut.
El meu dàlmata és un gos una mica entremaliat, es menja les cortines, etc.
A part d’això es molt “carinyós”, sempre borda a la gent que passa per la vora i a la gent li agafa por.
La seva raça no fa el pipí groc i té algun problema de salut, de vegades, i llavors el portem al veterinari.
Quan el vacunen es posa a plorar i quan arriba a casa es posa a dormir. Quan surt al carrer, en comptes de portar-lo a passejar jo, em passeja ell a mi de la força que té, i sempre s’emporta tot el que porta llaunes, papers, etc.
El meu dàlmata també és mol intel·ligent, obre la porta i es menja el dinar del meu pare, i va a fer una becaineta a l’habitació de la meva germana d’on sempre s’endú una nina per rosegar-la. Desprès el meu pare s’enfada i el castiga tot el dia a fora, però no serveix per res, ja que sempre hi torna.
Malgrat tot, ens l’estimem molt.
L’assignatura que m’agrada més
L’assignatura que m’agrada més són les matemàtiques. A mi no sé perquè m’agrada tant mates, però es molt divertit. Lo que m’agrada més de mates sónn les divisions i les multiplicacions.
Fer mates és molt difícil però també molt divertit, el que no m’agrada tant son els problemes perquè són més difícils de fer i s’ha de pensar més.
Gran part de les mates són uns números infinits que no s’acaben mai. Les mates poden servir per a moltes coses, com per exemple: per calcular els diners, perquè no t’enganyi ningú, etc.
Les mates són divertides, però depèn de quin tema fem si fem problemes a jo no m’agrada tant, però si fem fraccions o fem divisions i multiplicacions i més coses per calcular a jo m’encanta.
Les mates no agraden a tothom. Al meu pare, com jo, també li agraden les mates, i suposo que ho he heretat d’ell. Cada vegada que el meu pare me pregunta les notes sempre pregunta primer de mates i després de les altres. Si li dic que he tret males notes de mates s’enfada molt i també s’enfada de les altres notes.
Fer mates és molt difícil però també molt divertit, el que no m’agrada tant son els problemes perquè són més difícils de fer i s’ha de pensar més.
Gran part de les mates són uns números infinits que no s’acaben mai. Les mates poden servir per a moltes coses, com per exemple: per calcular els diners, perquè no t’enganyi ningú, etc.
Les mates són divertides, però depèn de quin tema fem si fem problemes a jo no m’agrada tant, però si fem fraccions o fem divisions i multiplicacions i més coses per calcular a jo m’encanta.
Les mates no agraden a tothom. Al meu pare, com jo, també li agraden les mates, i suposo que ho he heretat d’ell. Cada vegada que el meu pare me pregunta les notes sempre pregunta primer de mates i després de les altres. Si li dic que he tret males notes de mates s’enfada molt i també s’enfada de les altres notes.
Un dia amb la fura
És curiosa, inquieta, sociable, juganera i divertida. Sí, és la fura de mon cosí!
Una fura és un animalet petitet, que per allí on li passa el cap també li passa el cos, és molt bonic. Les fures són bones caçadores de conills. Nosaltres per menjar li donem menjar especials per a fures, però hi ha vegades que també li donem fetge.
El dia 31 de març, quan vàrem sortir de classe vaig anar a jugar amb un amic meu que es diu Andrei, però li diem Andreu. Llavors ens vàrem trobar al meu cosí, que portava la fura al cotxe, la fura es diu Furia.
Després vàrem agafar la fura i vàrem anar a jugar, i més tard ens vam trobar a l’Oriol i la Laia, vàrem anar a donar un tomb pel poble. La Furia l’havia d’agafar una estona al coll perquè es cansava molt. Llavors vam haver d’anar a la biblioteca perquè havíem imprimir una cosa i jo em vaig quedar una estoneta a fora, mentre la Furia pujava i baixava escales.
Més tard, l’Andreu i l’Andrei varen sortir i vàrem anar a jugar a petaques (tazos) i mentre jugàvem l’Andrei tenia la Furia. Quan ens en varem cansar de jugar vaig veure el meu tiet que passava amb el cotxe, em va dir si volia que s’emportés la fura però jo no ho volia. Més tard varem anar a deixar-la i l’Andreu se’n va anar.
Si voleu saber més coses i curiositats sobre la fura visiteu aquesta pàgina, on també hi ha més enllaços interessants.
http://lafura.cat/suplements/furamil/ELAFURA/ELAFURA3.HTM
dilluns, 7 d’abril del 2008
Els Simpsons
Els Simpsons és una sèrie nord-americana que la fan cada migdia de dues a tres, cada capítol dura mitja hora. És una sèrie que porta molts anys emetent-se.
La sèrie tracta d’una família que han anat a viure a Springfield i tenen molt mala sort, perquè el seu veí es diu Need Flanders i creu molt amb Déu i es molt bona persona, però l’Homer, que és el pare de la família se n’aprofita. Ara diré tots els personatges de la família i els explicaré una mica:
Homer: És un home gran que només fa que beure cervesa, dormir i manar. Treballa a una central nuclear i sempre està fent tota mena de desastres. I no té cabell.
Marge: És la dona de l’Homer, és molt treballadora, li agrada quedar bé i té el cabell de color blau, tot recte cap amunt.
Bart: És un nen que li agrada anar pels carrers amb patinet a tota pastilla. Quan xoquen amb el seu pare, el Bart li roba diners i l’Homer li roba el tira-xines.
Lisa: És una nena molt estudiosa, li agraden les ciències i sempre vol ser la capitana del grup. És la nena més estudiosa de tota l’escola.
Maggie: és una nena que fa poc que camina, és molt intel·ligent i una vegada va salvar al seu pare.
El padrí: És el pare de l’Homer, quasi es igual que el seu fill. Està en una residència de padrins i sempre està fent el ruc.
Aquesta sèrie fa molt de riure i a mi m’agrada molt. L’Homer sempre diu “moskiss”.
Jo crec que és molt divertida perquè tots els membres de la família no tenen res en comú i llavors de vegades és barallen i de vegades són amics. Si mireu aquesta sèrie ni que sigui un dia, llavors cada dia la voldreu veure.
dijous, 3 d’abril del 2008
Egipte, un lloc on m’agradaria anar
A mi sempre m’ha fascinat Egipte, la seva cultura, els seus monuments i sobretot l’antic Egipte com ara: els faraons, els Déus, les piràmides i altres coses.
Sobre l’antic Egipte no és que en sàpiga moltes coses, però algunes sí que les sé, ja que he llegit alguns llibres.
Sobre l’antic Egipte no és que en sàpiga moltes coses, però algunes sí que les sé, ja que he llegit alguns llibres.
A mi m’agradaria molt visitar alguna piràmide, els museus i sobretot “La Vall dels Reis”, on hi ha moltes de les tombes dels antics faraons, com Cleòpatra i Tutankamon (que per cert la seva tomba ja esta descoberta). També m’agradaria poder veure la tomba de Tutankamon.
També m’agradaria aprendre a escriure amb “jeroglífics” i aprendre el seu idioma.
Ara explicaré algunes cosses que potser ja sabeu. L’antic Egipte va ser una
Continurà...
El meu nou "look"
No sé si us hi heu fixat, sinó ja hos ho dic jo: he fet una canvi de “look” de cent vuitanta graus. M’heu vist? Us agrada?
Aquest “look” feia molt temps que me’l volia fer, però la meva mare es pensava una altra cosa més estrafolària i no me’l deixava fer.
Però va arribar el dia que m’havia de tallar el pèl i li vaig dir a ma mare: “Me’l faig i després veuràs que no és el que et sembla!”
I llavors l’altre dia em vaig fer un nou “look” a la perruqueria de la Nuri i les compres dels accessoris a la Jose. Ara us explicaré com es el meu “new look”:
Porto una mica de cresta, poqueta, però quan em faig el “punki” es veu més. Per darrere el pèl es una mica llarg, però no tant com per fer-me una cua.
A la vora de la cresta queda una mica de pèl, no massa.
Ara porto unes arracades (bé, ara no perquè hi tinc mal) perquè sinó m’assemblo massa a un nen. Les arracades són una clau i un candau de color blau.
La roba no l’he canviada, sempre porto xandalls i “kets”.
Què n’opineu del meu “look”? S’accepten opinions respectuoses o raonades.
Renoi, quin canvi, eh?
Aquest “look” feia molt temps que me’l volia fer, però la meva mare es pensava una altra cosa més estrafolària i no me’l deixava fer.
Però va arribar el dia que m’havia de tallar el pèl i li vaig dir a ma mare: “Me’l faig i després veuràs que no és el que et sembla!”
I llavors l’altre dia em vaig fer un nou “look” a la perruqueria de la Nuri i les compres dels accessoris a la Jose. Ara us explicaré com es el meu “new look”:
Porto una mica de cresta, poqueta, però quan em faig el “punki” es veu més. Per darrere el pèl es una mica llarg, però no tant com per fer-me una cua.
A la vora de la cresta queda una mica de pèl, no massa.
Ara porto unes arracades (bé, ara no perquè hi tinc mal) perquè sinó m’assemblo massa a un nen. Les arracades són una clau i un candau de color blau.
La roba no l’he canviada, sempre porto xandalls i “kets”.
Què n’opineu del meu “look”? S’accepten opinions respectuoses o raonades.
Renoi, quin canvi, eh?
dimecres, 2 d’abril del 2008
Un dia al Sant Crist
Des de fa molts anys, el Sant Crist de Balaguer ha estat un lloc de d’oració. L’església és un lloc per bestiar i anar a missa. Al costat hi fan l’espectacle de la Passió, però aquest any la van anul·lar moltes vegades pel temps que feia. Al costat de l’església hi ha un restaurant que està molt bé.
Un dia, a casa, vam dir que aniríem al Sant Crist. Un diumenge vaig anar a un lloc on no hi havia anat mai i que es deia el Sant Crist de Balaguer. És molt bonic i tens una vista fantàstica de la ciutat de Balaguer, cpital de Noguera. Ara, per Setmana Santa, fan la passió al Sant Crist de Balaguer i està molt bé.
Un dia, a casa, vam dir que aniríem al Sant Crist. Un diumenge vaig anar a un lloc on no hi havia anat mai i que es deia el Sant Crist de Balaguer. És molt bonic i tens una vista fantàstica de la ciutat de Balaguer, cpital de Noguera. Ara, per Setmana Santa, fan la passió al Sant Crist de Balaguer i està molt bé.
Quan vam arribar, vam estar una estona per fora i ho vam visitar al cap d’un quart d’hora. Vam anar a un restaurant on no hi havíem anat mai. Quan vam entrar al restaurant ho vam trobar fantàstic, però ens vam haver d’esperar una bona estona. Jo vaig demanar caragols, perquè m’encanten, els meus pares van demanar marisc (peix). Tot ho vam trobar molt bo, però els caragols eren molts picants, encara que me’ls vaig menjar tots.
Al marxar vam entrar a dintre de l’església, mai hi havia entrat, era grandiosa. Al cap d’una estona vam anar a veure tot el que hi havia a l’església, i era espectacular. Al marxar vam anar a Sant Llorenç de Montgai, al càmping vaig jugar amb una màquina recreativa i vaig guanyar un ninot. Així va ser el dia al Sant Crist.
Al marxar vam entrar a dintre de l’església, mai hi havia entrat, era grandiosa. Al cap d’una estona vam anar a veure tot el que hi havia a l’església, i era espectacular. Al marxar vam anar a Sant Llorenç de Montgai, al càmping vaig jugar amb una màquina recreativa i vaig guanyar un ninot. Així va ser el dia al Sant Crist.
Les vacances de Setmana Santa
Aquestes vacances han sigut mol divertides, i molt curtes.
El primer dia de vacances em vaig aixecar content, vaig esmorzar i vaig anar amb el meu pare a la planta solar a fer una caseta per a les proteccions de les plaques solars. A la tarda també vaig fer el mateix.
L’endemà vaig passar el dia a casa de la meva padrina i vaig anar a la palma. El dia següent vaig anar a la central de Morralets. El pròxim dia vaig passar el dia a Mequinensa. El dia següent a la planta solar i al tros.
El dia següent a jugar amb els amics. L’endemà a casa de la meva padrina. El dia següent arreglant la moto del meu pare i a jugar. El pròxim dia vaig anar a Organyà a casa de la meva tieta i de la meva tia padrina. El dia següent vaig fer la mona vaig anar a esmorzar al riu, i a casa meva. I l’últim dia al matí vaig anar amb el meu pare i a la tarda vaig anar a jugar.
I ja s’han acabat les meves vacances de Setmana Santa, tan divertides però tan curtes.
El primer dia de vacances em vaig aixecar content, vaig esmorzar i vaig anar amb el meu pare a la planta solar a fer una caseta per a les proteccions de les plaques solars. A la tarda també vaig fer el mateix.
L’endemà vaig passar el dia a casa de la meva padrina i vaig anar a la palma. El dia següent vaig anar a la central de Morralets. El pròxim dia vaig passar el dia a Mequinensa. El dia següent a la planta solar i al tros.
El dia següent a jugar amb els amics. L’endemà a casa de la meva padrina. El dia següent arreglant la moto del meu pare i a jugar. El pròxim dia vaig anar a Organyà a casa de la meva tieta i de la meva tia padrina. El dia següent vaig fer la mona vaig anar a esmorzar al riu, i a casa meva. I l’últim dia al matí vaig anar amb el meu pare i a la tarda vaig anar a jugar.
I ja s’han acabat les meves vacances de Setmana Santa, tan divertides però tan curtes.
El viatge a Castelló de Farfanya amb bicicleta
Un dia de Setmana Santa, ens vam aixecar i no sabíem que fer. I ens vam plantejar d’anar a Castelló amb bicicleta. Jo i el meu germà l’Albert vam dir que sí perquè en teníem ganes i al matí li havien comprat una bicicleta nova de color roig molt xula.
Hi anàvem jo, l’Albert i el meu pare, que es diu Jaume.
El primer que vam fer és tapar-nos bé del fred i el vent que bufava amb força. Després vam mirar les rodes de la bicicleta, totes tres estaven en molt bon estat. Ens vam posar el casc i vam començar a pedalar. A la vista tot era camí fins quan vam veure una baixada amb molt pendent. Ens vam aviar tots per aprofitar la costa amunt que venia després. Havíem d’anar parant de tant en tant, perquè de tant vent ens feia mal el clatell i també vam aprofitar per posar-nos el buf per protegir-nos del vent.
Vam arribar a un tros on els aspersors que estaven al cantó esquerra i el dolent és que el vent bufava d’esquerra a dreta. Primer vam pensar una mica però després vam accelerar, ens vam posar una mica molls però tot plegat va ser molt divertit. Al final faltava una baixada, un tros pla, una pujadeta i baixar la costa que dóna a casa dels tiets i del meus cosins.
Quan vam arribar a la casa dels tiets, vam descansar una bona estona i vam jugar a la Nintendo i també vaig jugar amb el Martí, el meu cosí que té uns 9 mesos. Li tapava la cara i quan li treia les mans li cridava ah! I es posava a riure.
Ja eren les dotze i havíem de tornar cap a casa. La tieta i els cosins van baixar al garatge per veure la bicicleta nova de l’Albert. Vam marxar de volta a Albesa! Tots ens vam pensar que seria un festival perquè tot era baixades. De volta ja sabíem que vindria i estàvem preparats...
Quasi no podies pedalar, feia un vent terrible i el pitjor era que ens venia de cara. A les baixades anàvem molt a poc a poc. Ja faltava poc, vam fer un últim esforç i al final vam arribar a casa que no podíem dir ni fava! Quan vam arribar ens vam dutxar i vam quedar com nous.
Hi anàvem jo, l’Albert i el meu pare, que es diu Jaume.
El primer que vam fer és tapar-nos bé del fred i el vent que bufava amb força. Després vam mirar les rodes de la bicicleta, totes tres estaven en molt bon estat. Ens vam posar el casc i vam començar a pedalar. A la vista tot era camí fins quan vam veure una baixada amb molt pendent. Ens vam aviar tots per aprofitar la costa amunt que venia després. Havíem d’anar parant de tant en tant, perquè de tant vent ens feia mal el clatell i també vam aprofitar per posar-nos el buf per protegir-nos del vent.
Vam arribar a un tros on els aspersors que estaven al cantó esquerra i el dolent és que el vent bufava d’esquerra a dreta. Primer vam pensar una mica però després vam accelerar, ens vam posar una mica molls però tot plegat va ser molt divertit. Al final faltava una baixada, un tros pla, una pujadeta i baixar la costa que dóna a casa dels tiets i del meus cosins.
Quan vam arribar a la casa dels tiets, vam descansar una bona estona i vam jugar a la Nintendo i també vaig jugar amb el Martí, el meu cosí que té uns 9 mesos. Li tapava la cara i quan li treia les mans li cridava ah! I es posava a riure.
Ja eren les dotze i havíem de tornar cap a casa. La tieta i els cosins van baixar al garatge per veure la bicicleta nova de l’Albert. Vam marxar de volta a Albesa! Tots ens vam pensar que seria un festival perquè tot era baixades. De volta ja sabíem que vindria i estàvem preparats...
Quasi no podies pedalar, feia un vent terrible i el pitjor era que ens venia de cara. A les baixades anàvem molt a poc a poc. Ja faltava poc, vam fer un últim esforç i al final vam arribar a casa que no podíem dir ni fava! Quan vam arribar ens vam dutxar i vam quedar com nous.
La importancia de l'aigua
Avui us parlaré de l’aigua. Us vull parlar de l’aigua perquè i han molts peixos i plantes com les algues, és a dir, que hi ha molts ecosistemes que hem de preservar.
El nostre planeta està format per tres quartes parts d’aigua i una part de terra, però només una petita part és aigua dolça, és a dir, que podem aprofitar per a la vida.
El mar és una font vital, ja que sense ell no podríem viure perquè l’aigua es molt important i ara l’estem contaminant tirant deixalles i escombraries. Quant un vaixell petrolier es parteix per la meitat deixa anar el petroli i això també contamina bastant i si algú tira alguna pedreta o alguna pila el peix se la menjarà i els pescadors el pescaran i quan l’hagin pescat, el portaran a la peixateria i el compraran, el cuinaran, i algú se’l menjarà i es ficarà malalt i l’hauran d’operar per treure-li la pedreta o la pila que té a l’estómac.
Per això els teus pares et diuen que no has de malgastar l’aigua perquè sinó hauran de pagar més diners i estaràs malgastant l’aigua. A mi m’agrada parlar de l’aigua perquè és un tema molt important i crec que tots hauríem de respectar aquesta norma.
El nostre planeta està format per tres quartes parts d’aigua i una part de terra, però només una petita part és aigua dolça, és a dir, que podem aprofitar per a la vida.
El mar és una font vital, ja que sense ell no podríem viure perquè l’aigua es molt important i ara l’estem contaminant tirant deixalles i escombraries. Quant un vaixell petrolier es parteix per la meitat deixa anar el petroli i això també contamina bastant i si algú tira alguna pedreta o alguna pila el peix se la menjarà i els pescadors el pescaran i quan l’hagin pescat, el portaran a la peixateria i el compraran, el cuinaran, i algú se’l menjarà i es ficarà malalt i l’hauran d’operar per treure-li la pedreta o la pila que té a l’estómac.
Per això els teus pares et diuen que no has de malgastar l’aigua perquè sinó hauran de pagar més diners i estaràs malgastant l’aigua. A mi m’agrada parlar de l’aigua perquè és un tema molt important i crec que tots hauríem de respectar aquesta norma.
Pequeña Miss Sunshine
Pequeña Miss Sunshine és una pel•lícula que van fer l’altre dia al Digital+ i que em va agradar molt. Em va fer petar de riure.
Va d’una família, i la protagonista és una nena que es diu Ollie i vol guanyar concursos de bellesa, el seu germà no parla, no perquè no pugui, sinó perquè ha decidit que no parlarà fins que el seu somni es compleixi, que és ser pilot d’avions. El seu pare és un home que motiva a la gent perquè faci grans coses i sigui el guanyador de tot, el seu padrí es drogoadicte i ensenya a l’Ollie el ball que ha de fer al concurs.
Llavors se’n van anar a un concurs de bellesa que es deia “Pequeña Miss Sunshine. Van agafar la furgoneta i se n’hi van anar tots junts, perquè era una mica lluny. A mig camí el pare es va arruïnar perquè el seu llibre de motivació no tenia èxit. Després es va trencar el cotxe, però com no tenien ni temps ni diners per arreglar-lo, van continuar. Cada vegada que volien arrencar havien de sortir del cotxe i arrossegar-lo.
A mig camí el padrí es va morir. El van ficar al maleter i van continuar. Estaven a mig camí i el germà de l’Ollie va descobrir que no podia ser pilot d’avions perquè no distingia els colors roig i verd. Quan van arribar, la porta de la furgoneta es va trencar. Es van anar a apuntar i quan va sortir l’Ollie li va voler dedicar els passos al seu padrí, li van preguntar on era i ella va dir: “Al maleter de la furgoneta.” La pobra nena va fer el ridícul i li van prohibir fer mes concursos en aquell estat.
Us la recomano perquè us divertireu molt veient-la, de debò!
Les meves vacances de Setmana Santa
Durant les vacances de Setmana Santa, no he fet moltes coses interessants, però us explicaré que he fet.
El dia 15 de març, era el dia de la cassola, tothom menjava la cassola que havien preparat entre tota la colla. Jo no en vaig menjar, perquè no m’agraden gaire els caragols. A la nit vaig anar al ball, i vaig estar tota l’estona amb alguns companys de classe.
El dia 16 de març, era el dia de la palma, hi va anar molta gent, però a mi em van castigar sense anar-hi. Els dies 17, 18, 19 i 20 de març no vaig fer res d’interessant, però el dia 21 de març, era el dia del viacrucis ( la processó). A mi i a l’Anna C. ens va tocar vestir-nos de comunió, un altre cop. Jo vaig passar molt fred.
El dia 23 de març, era el dia d’anar a buscar la mona, jo hi vaig anar a casa de la meva tieta. Al meu germà li va donar una mona grossa i a mi una de petita i diners.
El dia 24 i 25 de març, vaig estar a casa tota el dia, estava una mica nerviosa perquè aviat tornaríem a l’escola.
El dia 15 de març, era el dia de la cassola, tothom menjava la cassola que havien preparat entre tota la colla. Jo no en vaig menjar, perquè no m’agraden gaire els caragols. A la nit vaig anar al ball, i vaig estar tota l’estona amb alguns companys de classe.
El dia 16 de març, era el dia de la palma, hi va anar molta gent, però a mi em van castigar sense anar-hi. Els dies 17, 18, 19 i 20 de març no vaig fer res d’interessant, però el dia 21 de març, era el dia del viacrucis ( la processó). A mi i a l’Anna C. ens va tocar vestir-nos de comunió, un altre cop. Jo vaig passar molt fred.
El dia 23 de març, era el dia d’anar a buscar la mona, jo hi vaig anar a casa de la meva tieta. Al meu germà li va donar una mona grossa i a mi una de petita i diners.
El dia 24 i 25 de març, vaig estar a casa tota el dia, estava una mica nerviosa perquè aviat tornaríem a l’escola.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)