Vaig anar al Cucalocum el dia 2-1-08 amb els meus pares, mon germà i la Laia. A l’entrada ens hem hagut d’esperar perquè obrissin i ja va començar la diversió.
Primer vam pujar a unes màrfegues i el que m’ha agradat mes es el tir amb arc que era al Cucaesports, on hi havia tota mena d’esports on els hem provat tots i van ser molt divertits. Vaig jugar amb mon pare, la Laia, un amic de mon pare i la seva filla però vam perdre, però la qüestió es que ens ho hem passat bé.
No em va agradar una cosa, saltar, ja que et lliguen, també vaig anar a un lloc d’escalar i tirar-me per una tirolina però la Laia no hi va pujar perquè te por de les altures i també vaig anar en bici. Però no vaig poder pujar amb un lloc d’una granja amb mon germà perquè era massa gran però no hi va passar res especial. Lo important es que ens ho vam passar molt però que molt be i al final vaig marxar perquè s’havia de tancar i m’ho vaig passar bé.
dijous, 31 de gener del 2008
Viatge al Marroc
L’ultima vegada que vaig anar al Marroc em vaig sorprendre perquè feia temps que no hi anava i em pensava que era mes petit. Lo primer que vaig fer es anar a passejar amb el meu germà i el meu cosí, desprès vaig anar a dinar macarrons i vaig explicar com em va anar el viatge, que vam veure pel viatge i tot quan vam acabar de dinar el meu avi em va donar un euro per comprar lo que vulgués. El que em va durar més va ser esperar que acabessin de preparar els macarrons però el que menys era acabar-me les xuxes i els caramels que m’havia comprat.
Després també vaig jugar amb els meus germans amb una pilota que hi havia allà i al cap d’una hora vaig pujar a dalt a casa a veure un programa de riure. El meu germà volia anar a passejar i hi vam anar plegats i menjant un entrepà, quan vam torna de passejar ja eren les cinc en punt i vam començar a jugar a un joc que ens havíem inventat, tot el rato guanyava i quan va venir el meu cosí em va guanyar tres vegades jo nomes el vaig guanyar una vegada.
Més tard vam anar a comprar amb la mare i la padrina. Quan vam tornar de la compra vam trobar el pare pel camí li vam preguntar l’hora, eren les sis vam fer una cursa fins a casa i quan vam arribar a casa, vam entrar a casa. Va ser un dels dies mes increïbles de la meva vida.
Port Aventura
L’estiu passat vaig anar a Port Aventura i m’ho vaig passar molt bé. Si voleu que us ho expliqui escolteu be.
Hi vam anar amb mon pare, amb ma mare i amb ma germana. Primer vaig pujar amb la meva germana i la meva mare al Tuki-Tuki-Splash. Era una mica per mullar-me i per acostumar-me a les baixades fortes.
Després vaig pujar amb el meu pare amb un vídeo on les cadires es mouen i sembla que siguis en un submarí i es diu Sami, també hi ha un dofí que te una màquina que tradueix les seves paraules, però aquesta màquina no existeix i el dofí esta fet per ordinador. Si es la primera vegada que hi pugues et pots emportar un ensurt.
Després com a la meva mare li agraden els festivals vam anar a veure un que es diu China Town, era molt impressionant perquè hi havia un noi que s’embolicava dins una caixa quadrada de 30 cm cada costat, un escalava per una barra d’alumini d’aquelles que rellisquen tant... En concret em va agradar molt.
Després jo i el meu pare ens vam esperar perquè la meva mare i la meva germana van pujar al Dragon Kan. Quan ma mare va baixar estava tota marejada però la meva germana hi volia tornar a pujar.
Vam anar a dinar a Mèxic i vam veure un festival molt avorrit. Després jo i ma germana vam pujar als tronquets, per mi les baixades eren fortes però em vaig divertir molt. Vam menjar un gelat i ens en vam tornar cap a casa. Quan vam arribar el primer que vam fer va ser... Caure morts al llit!
Hi vam anar amb mon pare, amb ma mare i amb ma germana. Primer vaig pujar amb la meva germana i la meva mare al Tuki-Tuki-Splash. Era una mica per mullar-me i per acostumar-me a les baixades fortes.
Després vaig pujar amb el meu pare amb un vídeo on les cadires es mouen i sembla que siguis en un submarí i es diu Sami, també hi ha un dofí que te una màquina que tradueix les seves paraules, però aquesta màquina no existeix i el dofí esta fet per ordinador. Si es la primera vegada que hi pugues et pots emportar un ensurt.
Després com a la meva mare li agraden els festivals vam anar a veure un que es diu China Town, era molt impressionant perquè hi havia un noi que s’embolicava dins una caixa quadrada de 30 cm cada costat, un escalava per una barra d’alumini d’aquelles que rellisquen tant... En concret em va agradar molt.
Després jo i el meu pare ens vam esperar perquè la meva mare i la meva germana van pujar al Dragon Kan. Quan ma mare va baixar estava tota marejada però la meva germana hi volia tornar a pujar.
Vam anar a dinar a Mèxic i vam veure un festival molt avorrit. Després jo i ma germana vam pujar als tronquets, per mi les baixades eren fortes però em vaig divertir molt. Vam menjar un gelat i ens en vam tornar cap a casa. Quan vam arribar el primer que vam fer va ser... Caure morts al llit!
dimecres, 30 de gener del 2008
Un dia inoblidable
Encara recordo, com si fos ahir, el dia de la meva Primera Comunió, va ser un dia emocionant, ple d’alegria, goig i pau ... El dia tres de Juny de 2007 ho vaig celebrar amb la família i amics. L’estona de la cerimònia per mi va ser molt curta. El primer que se’m va acudir va ser assentar-me i saludar el mossèn i a l’acabar el mossèn ens va donar un regal. En acabar la cerimònia, la Mònica, una fotògrafa, ens va fer unes fotografies i van quedar molt bé. A fora al carrer tota la gent m’estava fent fotografies i vaig anar amb la Marina, l’Andrea (la germana de la Marina). Amb l’Andrea i la Paula ens vam escapar carrer avall i ens van vindre a buscar per fer fotos. La cosa que més em va agradar va ser el restaurant, un dinar boníssim per a mi i espero que per a tots els convidats. Quasi ho vaig poder fer tot menys baixar de l’altar i parlar amb la família. Una cosa en especial va ser que ni l’Oriol, ni Anna, ni el Josep, ni el Jaume, ni l’Arnau ni jo vam fer un petó al baptismal. I tan bé que m’ho vaig passar que tot em va agradar.
Les meves vacances d’hivern
Les meves vacances d’hivern han sigut molt divertides perquè he jugat amb els meus amics, he anat a casa d’un amic meu i hem jugat a l’ordinador i a la play. Aquest hivern no ha nevat però ha fet molt fred, he estat malalt una temporada però després m’he posat bo. Quan ha vingut el Pare Noel m’ha portat una cosa que es com una nintendo i un joc. Uns dies he jugat amb aquell joc i he anat a jugar a ping-pong. Els reis m’han portat una bici nova però no l’he provat. El dia de cap d’any van vindre convidats a casa a sopar, quan vàrem acabar de sopar vaig anar a jugar a l’ordinador i després una mica a la nintendo. Quan van ser les dotze en punt vaix anar a menjar-me el raïm de la sort. A mi no em va caure cap raïm al terra però al meu germà si. Després de les campanades vaig veure una pel·lícula d’un Pare Noel i quan es va acabar a les tres hi havien persones que cantaven i m’hi vaig estar fins a les 5, desprès vaig anar a dormir. Les vacances a jo m’han passat molt ràpid i em va donar la sensació que eren molt curtes.
Un dia emocionant
En un dia fa molts anys va ser molt emocionant per a mi, vaig anar a un lloc que era com una mena de Port Aventura. Hi vaig anar quan tenia vuit anys amb tota la meva família i també amb el meu cosí i la seva mare. Primer de tot vaig mirar les coses que hi havien i n’hi havien de molt interessants, i el primer que vaig fer va ser que vaig anar amb uns cotxes petits que havies xocar amb els altres. Em vaig quedar allí fins que es va acabar tot allò i després vaig anar amb un altra cosa. Després d’un temps vaig anar amb una cosa que eren uns cotxes que anaven molt ràpid. Quan vaig anar amb aquells cotxes tenia una sensació de por primer, però després ja m’hi vaig acostumar i hi vaig anar un altra vegada. Després hi havia un tren que entrava en un túnel i jo li vaig dir a la meva mare que hi volia pujar amb el meu cosí, hi vam pujar els dos i a dintre hi havien coses de por i homes que se ficaven una roba de monstres i pintaven per la paret una cosa roja que hauries dit que era sang. Primer vaig tindre una sensació de por jo i el meu cosí perquè estava tranquil i un home que tenia aquella roba em va fer un espant però després m’hi vaig acostuma. Li vaig dir a la meva mare que hi volia tornar a pujar i vaig pujar un altra vegada. La meva mare no em va deixar pujar en una roda que aguantava una cadira i la meva mare no em va deixar pujar i vaig anar a casa a la nit.
Un partit inoblidable
Aquest cap de setmana, dia 26 de gener, vam jugar un partit de futbol contra l’Almacelles, que van tercers de la lliga. Hi vam anar amb tots els pares i els amics que eren de la Noguera. A les quatre ja havíem de ser al camp de futbol de l’Albesa. Quan vam arribar-hi estàvem tots concentrats pel partit i a punt per sortir a escalfar. Quan vam sortir a escalfar primer que tot vam fer una mica de voltes al camp i després vam fer una estrella, on els jugadors fan una rodona i un va al mig, i li has de passar la pilota i anar al seu lloc. Després vam fer una mica de xuts a porteria i vam entrar cap als vestidors. Era impressionant, sempre érem dotze però aquell dia hi havia 15 jugadors. Després ens va a vindre a buscar l’àrbitre, una noia, i ens cridava pels noms i havíem dir el nom i els cognoms. Vam començar el partit i vam treure nosaltres ... Aquella àrbitre no en sabia gens, nosaltres trèiem la pilota de l’àrea i va rebotar al seu davanter i a sobre xiulava corner. El que em va agradar més van ser tots el pares perquè ens van recolzar i animar tot el partit i el que em va agradar menys va ser l’àrbitre. Estàvem tots al·lucinats amb l’àrbitre, ja que en part per culpa seva vam perdre 6-3.
Quan vam acabar l’entrenador ens va dir que havíem jugat molt bé perquè vam saber aguantar la pilota aguantar i vam tindre força oportunitats. Ens vam acomiadar tots i vam dir que ens trobaríem tots a l’escola.
Quan vam acabar l’entrenador ens va dir que havíem jugat molt bé perquè vam saber aguantar la pilota aguantar i vam tindre força oportunitats. Ens vam acomiadar tots i vam dir que ens trobaríem tots a l’escola.
UN DIA A LA PLATJA
A l’estiu, el dia 6 de Juliol de l’any passada (del 2007) vaig anar a la platja de Cambrils amb la meva família i uns amics. En arribar a la platja el primer que vaig fer, després de protegir-nos la pell amb crema, va ser que el meu germà i una amiga em van enterrar a la sorra i després cap a l’aigua. El que més em va agradar de la platja va ser el mar. Després de banyar-nos vam anar a dinar, ens vam cruspir una paella molt bona, excepte els pésols que no m’agraden gaire. Després de dinar vam anar a donar un tomb, a mi m’hauria agradat molt comprar una postal però no vaig poder. Durant el dia no va passar res d’especial i tot va ser normal en un dia a la platja amb la meva família. El viatge va acabar bé i jo m’ho vaig passar molt be.
dijous, 24 de gener del 2008
El joc de Los Sims 2 mascotes
El joc de Los Sims 2 mascotes es un joc d’ordinador, que també el pots trobar per altres consoles com ara: la Wii, la PS2, la Xbox... És molt entretingut i divertit, perquè hi pots construir cases i llocs comunitaris per les mascotes i persones, cuidar mascotes, crear famílies, treballar, tenir petites mascotes, celebrar festes, anar a l’escola, decorar cases i llocs comunitaris, tenir amics virtuals i moltes altres coses diferents.
A mi aquest joc m’ha agradat molt perquè a part de fer moltes coses m’agrada cuidar mascotes, que vol dir portar una família i altres coses divertides, però per jugar fa falta tenir instal·lat el joc de Los Sims 2 per que Los Sims 2 mascotes es un disc d’expansió i si tens altres discos d’expansió pots ficar diferents coses al teu barri, universitats amb Los Sims 2 universitaris, una zona comercial amb Los Sims 2 obren un negocio i altres jocs. També et pots baixar aquest joc a través de Internet o comprar-lo a qualsevol botiga d’informàtica de Lleida o de qualsevol ciutat. És un joc genial.
dimecres, 23 de gener del 2008
Una entrevista a la Maria, una senyora que treballa per nosaltres
La Maria, des de fa molts anys, treballa a casa meva, al nostre forn. És de Santander i fa 20 anys que viu a Albesa té 3 filles que ja son grans i que ja treballen. La Maria a casa meva escaliva pebrot i albergínies cada dia. El dilluns al mati està a dalt a casa meva planxant la roba i endreçant casa, a la tarda escaliva pebrots i albergínies Dimarts al mati torna a escalivar i a la tarda també escaliva, dimecres només ve a la tarda i a les 5 de la matinada el divendres i el dissabte .
Maria, que t’agrada Albesa ?
Si m’agrada perquè es un poble tranquil i bonic.
Que t’agrada escalivar al lloc que treballes?
Sí, m’encanta perquè són molts bons jefes i treballo molt bé.
De que t’agradaria treballar?
Si pogués treballaria d'escriventa a Santander.
Tornaries a la teva ciutat a viure?
No, però el troba a faltar no massa.
Si poguessis tornar a la teva ciutat per quin motiu hi tornaries?
Hi tornaria per problemes familiars i per visitar-la.
Si mai tornes a la teva ciutat ens trobaries a faltar? Per què?
Sí, molt, i més a tu que t’estimo molt i a tots els amics.
T’agradaria que les teves filles es casessin?
Mira que facin el que vulguin, és la seva vida i no els privo de fer res, ja són prou grans.
Bé, fins aquí l’entrevista amb el Maria.
Entrevista realitzada per: Anna Cardeñes Ortonobes.
Maria, que t’agrada Albesa ?
Si m’agrada perquè es un poble tranquil i bonic.
Que t’agrada escalivar al lloc que treballes?
Sí, m’encanta perquè són molts bons jefes i treballo molt bé.
De que t’agradaria treballar?
Si pogués treballaria d'escriventa a Santander.
Tornaries a la teva ciutat a viure?
No, però el troba a faltar no massa.
Si poguessis tornar a la teva ciutat per quin motiu hi tornaries?
Hi tornaria per problemes familiars i per visitar-la.
Si mai tornes a la teva ciutat ens trobaries a faltar? Per què?
Sí, molt, i més a tu que t’estimo molt i a tots els amics.
T’agradaria que les teves filles es casessin?
Mira que facin el que vulguin, és la seva vida i no els privo de fer res, ja són prou grans.
Bé, fins aquí l’entrevista amb el Maria.
Entrevista realitzada per: Anna Cardeñes Ortonobes.
El Messenger
El Messenger és un programa on es pot parlar amb gent de tot el món, per parlar-hi només cal clicar al botó d’agregar i llavors ja hi pots parlar. Hi ha varies versions, a la més nova es pot enviar dibuixos, música, vídeos i moltes coses més. Si una persona no et contesta has d’enviar-li un “zumbido” que fa que la pantalla es mogui i que faci soroll, llavors et veu i et parla. Si hi ha una persona que et parla i no ho vols li fiques a “no admitir”, d’aquesta manera no et pot parlar i no et veu connectat. Et pots posar un escrit perquè els altres el vegin i d’aquesta manera sabran que ets tu.
Gràcies a la webcam et pots veure, i amb el micròfon podeu parlar com si estiguessiu parlant per telèfon. És molt pràctic. Hi ha un lloc que on hi pots posar una imatge teva o d’alguna casa que t’agradi. Per fer-te un compte Messenger has d’anar a www.hotmail.com i te’l pots fer de @hotmail o de @msn. També es pot jugar amb qui vulguis, és pot jugar al buscaminas, al futbol i moltes més coses. Pots enviar icones i uns vídeos curts, a més lo tinc molta gent per parlar. Per connectat al Messenger evidentment has de tenir connexió a Internet. Ja ho sabeu, si voleu contactar amb mi connecteu-vos al Messenger i allí seré o bé enviu-me la vostra adreça a través d'un comentari.
dimarts, 22 de gener del 2008
La taula de ping-pong
A Albesa ja fa temps que hi ha una taula de ping-pong als “columpios”. Als nens els agrada molt de jugar-hi però només hi juguem quan fa bon temps. El ping-pong es un esport que es pot jugar a l’aire lliure i a llocs tancats (ping-pong indoor), però és millor en una sala, perquè a l’aire lliure pot fer vent i molesta llavors es diu. Aquest esport és el tercer que hi han més persones federades, la velocitat de la pilota pot agafar els 190 km/h.
Un estudi de la NASA va demostrar que el ping-pong d’elit es l’esport més difícil de tots i també és el segon esport més sa. Per jugar al ping-pong necessites unes pales i una pilota. Per sacar la pilota només pot fer un bot al teu camp i un altre bot a l’altre tros de camp. El serve és creuat, és pot amb efectes, “matar” i fer deixades a ras de xarxa. Hi ha gent que nomes va a matar, n’hi ha d’altra que només la torna i també hi ha gent que la torna amb efectes i espera l’error del contrincant. També fan campionats per veure qui es el que en sap més. Les taules de ping-pong poden ser verdes o blaves però les línies sempre són blanques, així es veuen més.
A jo el que m’agrada més es matar i fer efectes però quan perds de molt és millor assegurar perquè els mates no surten sempre bé.
Un estudi de la NASA va demostrar que el ping-pong d’elit es l’esport més difícil de tots i també és el segon esport més sa. Per jugar al ping-pong necessites unes pales i una pilota. Per sacar la pilota només pot fer un bot al teu camp i un altre bot a l’altre tros de camp. El serve és creuat, és pot amb efectes, “matar” i fer deixades a ras de xarxa. Hi ha gent que nomes va a matar, n’hi ha d’altra que només la torna i també hi ha gent que la torna amb efectes i espera l’error del contrincant. També fan campionats per veure qui es el que en sap més. Les taules de ping-pong poden ser verdes o blaves però les línies sempre són blanques, així es veuen més.
A jo el que m’agrada més es matar i fer efectes però quan perds de molt és millor assegurar perquè els mates no surten sempre bé.
dimecres, 16 de gener del 2008
L’excavadora mixta
L’excavadora mixta es una màquina mol útil es poden fer un munt de coses i a diferència de les altres màquines es pot canviar de lloc amb facilitat. Es una màquina que te un braç a darrera que es com una giratòria, però, la meitat. A davant es una carregadora i la cavina es per on es controla tot. Jo coneix-ho tan aquesta maquina, perquè el meu pare ni te una, per que a vegades li manen feina que es necessita una maquina i ell me n’ha ensenyat a mi.
1 – La pala del davant serveix per carregar la terra, pedres, etcètera. Amb ungles va més bé per carregar, va més bé però si vols deixar una cosa fina costa més. Hi ha excavadores que la pala s’obre i és per espentejar la terra. Hi ha lletres que t’assenyalen com està la pala amb una fletxa: la a esta tancada, la b es la posició per carregar i la c es quan està oberta.
2- Al braç s’hi poden enganxar moltes pales i fins i tot un martell, no us confongueu es un martell hidràulic . A la vora hi van unes potes. A moltes màquines el braç s’estira i serveix per arribar a alguns llocs però per molta força.
3- La cabina té moltes coses, per això el seient gira davant i al voltant hi ha la vora hi ha una palanca que són els intermitents i a la vora ni a una altra que es enrere neutró i endavant després hi ha el moviment de la pala del davant: puja, baixa, s’obre i es tanca i mes cap a la vora hi ha les marxes, hi ha un botó que quan canvies de marxa s’ha de pitjar perquè si no pots trencar alguna cosa. A la vora dreta del seient hi ha molts botons: les llums, la clau, d’engegar, el fre manual, la ràdio, els marcadors i el gas manual. Mes cap al darrera hi ha moltes palanques, les de baix són les de les potes de dreta i a dalt n’hi ha dues: la de la dreta gira, baixa i puja el braç mes vora a l’esquerra tanca i obre la pala o el que portis i després mou el segon braç. I mes cap baix hi ha un pedal que estira el braç.
1 – La pala del davant serveix per carregar la terra, pedres, etcètera. Amb ungles va més bé per carregar, va més bé però si vols deixar una cosa fina costa més. Hi ha excavadores que la pala s’obre i és per espentejar la terra. Hi ha lletres que t’assenyalen com està la pala amb una fletxa: la a esta tancada, la b es la posició per carregar i la c es quan està oberta.
2- Al braç s’hi poden enganxar moltes pales i fins i tot un martell, no us confongueu es un martell hidràulic . A la vora hi van unes potes. A moltes màquines el braç s’estira i serveix per arribar a alguns llocs però per molta força.
3- La cabina té moltes coses, per això el seient gira davant i al voltant hi ha la vora hi ha una palanca que són els intermitents i a la vora ni a una altra que es enrere neutró i endavant després hi ha el moviment de la pala del davant: puja, baixa, s’obre i es tanca i mes cap a la vora hi ha les marxes, hi ha un botó que quan canvies de marxa s’ha de pitjar perquè si no pots trencar alguna cosa. A la vora dreta del seient hi ha molts botons: les llums, la clau, d’engegar, el fre manual, la ràdio, els marcadors i el gas manual. Mes cap al darrera hi ha moltes palanques, les de baix són les de les potes de dreta i a dalt n’hi ha dues: la de la dreta gira, baixa i puja el braç mes vora a l’esquerra tanca i obre la pala o el que portis i després mou el segon braç. I mes cap baix hi ha un pedal que estira el braç.
11 CONSELLS PER ATURAR EL CANVI CLIMÀTIC
El canvi climàtic, encara que hi ha gent que no s’ho creu és molt greu i si volem
aturar-lo alguna cosa haurem de fer, no? Jo us preparo uns bons consells per aturar-lo:
1.Compra’t un carro de la compra així estalviaràs el plàstic que es gasta fent les bosses.
2. Filtra l’aigua de l’aixeta i així estalviaràs el plàstic de les botelles. (això es fa amb un aparell especial)
3. No facis servir el cotxe o la moto per anar a llocs que son a prop. I així tirarem menys CO2 a l’atmosfera.
4. No se si cal que us ho recordi però no us deixeu els llums oberts.
5. Feu servir bombetes i electrodomèstics que siguin de baix consum.
6. Si aneu a algun lloc i hi ha una alta persona que també hi va compartiu el cotxe.
7. Utilitzeu més l’autobús i els transports públics.
8. No compreu precuinats.
9. No fiqueu l’aire tan fred que t’hagis de tapar ni tanta calor que hagis d’anar amb samarreta.
10. Recicla
11. Ventila la casa amb aire natural.
aturar-lo alguna cosa haurem de fer, no? Jo us preparo uns bons consells per aturar-lo:
1.Compra’t un carro de la compra així estalviaràs el plàstic que es gasta fent les bosses.
2. Filtra l’aigua de l’aixeta i així estalviaràs el plàstic de les botelles. (això es fa amb un aparell especial)
3. No facis servir el cotxe o la moto per anar a llocs que son a prop. I així tirarem menys CO2 a l’atmosfera.
4. No se si cal que us ho recordi però no us deixeu els llums oberts.
5. Feu servir bombetes i electrodomèstics que siguin de baix consum.
6. Si aneu a algun lloc i hi ha una alta persona que també hi va compartiu el cotxe.
7. Utilitzeu més l’autobús i els transports públics.
8. No compreu precuinats.
9. No fiqueu l’aire tan fred que t’hagis de tapar ni tanta calor que hagis d’anar amb samarreta.
10. Recicla
11. Ventila la casa amb aire natural.
El somni de la meva vida
El piano, des que era petita, m’agradava el seu so. A 5è curs vaig decidir apuntar-me a classes. El primer dia va ser genial, m'ho vaig passar molt bé. La professora de piano es la Sònia Font Ballesté, la professora de música a l'escola, en sap molt, toca genial. Al primer trimestre em van deixar triar cançons però no nadalenques, una cançó que m’agradés, jo no s’havia per a que servia aquella cançó, i es veu servia pel festival de l'hivern on toquem una cançó. A mi em va agradar la cançó de Old McDonald i ja porto un trimestre assajant i crec que toco bé, a qui no li agradi com toco mala sort. A les classes de piano hi anem de dos en dos, jo hi vaig amb la Marina Codes Garcia que quasi es la meva veïna, som molt amigues ella també per Nadal va tocar molt bé.
El piano es un instrument de corda, abans quan encara no hi havia pianos hi havia òrgans, no sonen tan bé com el piano però s'hi assembla. Les notes del piano poden sonar agudes o greus, cap a la dreta es agut i cap l'esquerra es greu. Encara existeixen els pianos verticals i els pianos de cua potser no els coneixeu perquè son molt antics.
Les parts de un piano son: la part d'amazona de fusta que fa que l'instrument s’aguanti a terra, un piano te dues parts inicials clarament diferenciades. Una es el teclat, també tenim les cordes i el so que fa que la cançó soni mes bé. Amb el pedals fa que la música i el so soni mes fort o ressoni.
El piano, des que era petita, m’agradava el seu so. A 5è curs vaig decidir apuntar-me a classes. El primer dia va ser genial, m'ho vaig passar molt bé. La professora de piano es la Sònia Font Ballesté, la professora de música a l'escola, en sap molt, toca genial. Al primer trimestre em van deixar triar cançons però no nadalenques, una cançó que m’agradés, jo no s’havia per a que servia aquella cançó, i es veu servia pel festival de l'hivern on toquem una cançó. A mi em va agradar la cançó de Old McDonald i ja porto un trimestre assajant i crec que toco bé, a qui no li agradi com toco mala sort. A les classes de piano hi anem de dos en dos, jo hi vaig amb la Marina Codes Garcia que quasi es la meva veïna, som molt amigues ella també per Nadal va tocar molt bé.
El piano es un instrument de corda, abans quan encara no hi havia pianos hi havia òrgans, no sonen tan bé com el piano però s'hi assembla. Les notes del piano poden sonar agudes o greus, cap a la dreta es agut i cap l'esquerra es greu. Encara existeixen els pianos verticals i els pianos de cua potser no els coneixeu perquè son molt antics.
Les parts de un piano son: la part d'amazona de fusta que fa que l'instrument s’aguanti a terra, un piano te dues parts inicials clarament diferenciades. Una es el teclat, també tenim les cordes i el so que fa que la cançó soni mes bé. Amb el pedals fa que la música i el so soni mes fort o ressoni.
Un joc fantàstic
L’Imperium és un joc per l’ordinador d’estratègia, on et donen un poble i tu has d’esperar a que tinguis diners i llavors fas un comandant i després pots fer homes de diferents maneres.
Imperium Per fer els homes que no pots fer vas a l’armeria i hi haurà diferents armes per fer, segons la que fiquis et sortirà una caserna, que és el lloc on es fan els homes i hi haurà un altre home per fer també. Quan tens un exèrcit pots anar a atacar per destruir la porta de la fortalesa, necessites arquers, et recomano que en portis vint o mes sinó les torres te’ls mataran tots, també pots fer aprenentatge i t’ensenyaran com va tot i també pots fer missions. Hi ha diferents tipus d’Imperium, com per exemple Imperium 1, 2 i 3, també n’hi ha un que es diu Imperium Cibitas i uns altres que es diuen Imperium Galactica que també hi ha el 1,2,3.
Imperium Per fer els homes que no pots fer vas a l’armeria i hi haurà diferents armes per fer, segons la que fiquis et sortirà una caserna, que és el lloc on es fan els homes i hi haurà un altre home per fer també. Quan tens un exèrcit pots anar a atacar per destruir la porta de la fortalesa, necessites arquers, et recomano que en portis vint o mes sinó les torres te’ls mataran tots, també pots fer aprenentatge i t’ensenyaran com va tot i també pots fer missions. Hi ha diferents tipus d’Imperium, com per exemple Imperium 1, 2 i 3, també n’hi ha un que es diu Imperium Cibitas i uns altres que es diuen Imperium Galactica que també hi ha el 1,2,3.
divendres, 11 de gener del 2008
Play Station Portable psp
La Play Station es una videoconsola, fins ara només hi havia la play però no era portàtil. N’hi ha de color negre, blanc, rosa, groga, dorada, blava, dorada i platejada. Els jocs tenen una forma diferent, es com una rodona però s’allarga cap a dalt però hi han els mateixos jocs... Te una creu a la part esquerra que és per moure el jugador o bé algun cotxe. A baix de la creu hi ha una rodona que serveix pel mateix però depèn amb qui li costa més. A la dreta hi ha quatre tecles rodones, a baix la x , a l’esquerra el quadrat, a la dreta la rodona i a dalt el triangle. A la part de dalt hi ha el L1 i el R1. Ara ha sortit la nova que es diu “PSP lite” es una mica més petita que la vella. Hi ha fundes per la Psp però més que res es per que no és ratlli la pantalla, també hi han fundes que es tanquen i serveixen perquè si et cau no es trenqui ni es ratlli res. Els jocs es veuen molt bé i el més bo es que es pot connectar a Internet. També et pots passar musica des de l’MP4, fotos i vídeos. Si tens la play i t’agrada algun joc el compres per la Psp i podràs jugar quan vagis de vacances o de viatge. A la part de baix hi te un forat que és per ficar-hi una corda i lligar-te-la al canell perquè no et caigui. Jo tinc tres jocs: un de cotxes un de tennis i un altre de moto GP.
dijous, 10 de gener del 2008
Un dia molt divertit
Un dia a Andorra
Va començar que la meva tieta de Peramola volia anar a Andorra. Nosaltres, els meus pares i jo, ens agrada molt anar a Andorra però també ens agrada molt anar a Prades. La meva mare va dir: "Deixem-nos de dir quan anirem a Andorra i tornem-hi dissabte dia 12 de gener". Jo com sempre estava molt contenta d'anar Andorra i comprar-mecoses amb els diners dels reis mags d’orient. Em vaig comprar un munt de coses que em feien utilitat. els meus pares també es van comprar coses pel forn: sucre sal... També el que no hi podia faltar era el formatge d'Andorra, per mi es molt bo i també es molt bo per la meva família. La meva tieta volia anar a Andorra per comprar gormanteries però també es va comprar coses de la cuina. La meva cosina, de 17 anys, es va comprar un mp4 amb els diners dels reis d’orient. Els dissabtes a Andorra no s'hi pot passar de gent, entre dintre els magatzems i a fora amb els cotxes i allà a la frontera es molt pesat per mi. Aquest dia que hi vaig anar m'ho vaig passar d’allò més bé amb la família. Si us expliqués als que no hi heu anat que es super gran i hi ha potser quatres grans magatzems segur que hi voldreu anar...
Va començar que la meva tieta de Peramola volia anar a Andorra. Nosaltres, els meus pares i jo, ens agrada molt anar a Andorra però també ens agrada molt anar a Prades. La meva mare va dir: "Deixem-nos de dir quan anirem a Andorra i tornem-hi dissabte dia 12 de gener". Jo com sempre estava molt contenta d'anar Andorra i comprar-mecoses amb els diners dels reis mags d’orient. Em vaig comprar un munt de coses que em feien utilitat. els meus pares també es van comprar coses pel forn: sucre sal... També el que no hi podia faltar era el formatge d'Andorra, per mi es molt bo i també es molt bo per la meva família. La meva tieta volia anar a Andorra per comprar gormanteries però també es va comprar coses de la cuina. La meva cosina, de 17 anys, es va comprar un mp4 amb els diners dels reis d’orient. Els dissabtes a Andorra no s'hi pot passar de gent, entre dintre els magatzems i a fora amb els cotxes i allà a la frontera es molt pesat per mi. Aquest dia que hi vaig anar m'ho vaig passar d’allò més bé amb la família. Si us expliqués als que no hi heu anat que es super gran i hi ha potser quatres grans magatzems segur que hi voldreu anar...
EL FUTBOL AL PATI
El futbol al pati és com una tradició dels nens de 5è i dels nens de 6è de la nostra escola. Quan sortim al pati el primer que fem es fer equips, es tria dos nens i fan plata i oro on has d’anar ficant el peu davant de l’altre tocant-se i així fins que algú el xafa i llavors el que xafa comença a triar, després l’altre... i així fins que s’acaben els jugadors. Quan comencem a jugar tirem la pilota amunt i el primer equip que l’agafa se la queda i seguim jugant. Les faltes si les fem nosaltres ho diem, perquè no som com aquells nens que si no ho veuen continuen, si el toca un nen petit continuem però si la toca quan va a gol diem que es gol i si la toca i no sabem si entrava o no fem un penal.
Quan toca el timbre és com el xiulet de l’àrbitre, vol dir que s’acaba el partit, anem a veure, comentem les jugades bones, felicitem a qui ho ha fet bé... en fi xerrem.
I això es el que fem cada dia al pati. Què fas tu?
Quan toca el timbre és com el xiulet de l’àrbitre, vol dir que s’acaba el partit, anem a veure, comentem les jugades bones, felicitem a qui ho ha fet bé... en fi xerrem.
I això es el que fem cada dia al pati. Què fas tu?
dimecres, 9 de gener del 2008
LES FESTES DE NADAL
Les festes de Nadal, són dies per a gaudir en família i amics. Són dies carregats de felicitat perqu`r els reis ens porten algunes de les coses que hem demanat. La veritat es que algun dia també m'he avorrit una mica, però la majoria dels dies he estat de dinars amb la família, i m’agrada molt perquè estic amb els meus cosins que durant l'any no ens veiem gaire. En aquestes dates també es típic decorar les cases amb l'arbre de Nadal, posant llumetes als balcons, també els carrers estan decorats...
EL COTXE NOU
El cotxe nou que ens hem comprat ara, és l’últim model del Wolswagen Passat negre. En aquet cotxe tot és molt modern, el fre de mà simplement consisteix en apretar un boto.
De dins és espectacular, té la tapisseria de color blanc, i també te el maleter molt gran. El cotxe mesura 5,2m de llargada, i 2,1m d’ample.
Al cotxe també s’hi podien afegir alguns complements, com ara GPS, televisor...
Té 140 cavalls, també pot anar a una velocitat de 200km/h, encara que amb els radars val més no fer-ho.
També conter airbags, per si passés algun accident, que ens protegeixirien i no patiríem tantes lesions.
M’agrada molt el meu cotxe nou.
De dins és espectacular, té la tapisseria de color blanc, i també te el maleter molt gran. El cotxe mesura 5,2m de llargada, i 2,1m d’ample.
Al cotxe també s’hi podien afegir alguns complements, com ara GPS, televisor...
Té 140 cavalls, també pot anar a una velocitat de 200km/h, encara que amb els radars val més no fer-ho.
També conter airbags, per si passés algun accident, que ens protegeixirien i no patiríem tantes lesions.
M’agrada molt el meu cotxe nou.
Una pel·lícula molt fantasiosa
Arthur i els Minimoys
La pel•lícula Arthur i els Minimoys es una pel•lícula feta per a tots.
Es d’aventura i alguna cosa de riure. Al començament sembla avorrida però desprès es mes divertida. L’argument és el següent:
L’Arthur es un nen que viu amb la seva padrina perquè el seu padrí,que es deia Archibal a desaparegut fa tres anys. Un home vol la casa i en dos dies si el padrí de l’Arthur no firma un document i no paguen destruiran la casa. Una nit l’Arthur va descobrir l’enigma per entra al país dels Minimoys, el va vindre a ajudar una tribu, uns amics de l’Africà de el seu padri, quan va anar a la porta que es va encongir i va entrar a un telescopi on va conèixer un Minimoy que es deia Betameche però li deien Beta. Al país dels Minimoys va conèixer la princesa Selenia la germana gran d’en Beta, va parlar el problema amb el rei i llavor van obrir la porta principal on van sortir molts mosquits i al final l’Arthur va treure de la pedra l’espasa del poder i va matar tots els mosquits.
Van anar a l’aventura per buscar el tresor que va trobar el seu padrí.
La seva padrina va parlar amb els policies que el busques.
Van anar a un lloc on els va portar a Necròpolis. Allí els van portar a un bar on pots ballar. Poca estona desprès va vindre Darcos el fill d’en Maltazar el malèfic M.
Allí van lluitar amb mosquits i amb musica i se’n van escapar.
Quan van arribar al lloc on hi viu Maltazar la Selenia va començar a caminar, l’Arthur la va seguir la Selenio li va dir que no la seguís, que ell tenia de trobar el tresor llavors es van besar. En Beta va anar amb l’Arthur a buscar el tresor i la Selenia a matar en Maltazar. Els van ficar a tots a la presó on l’Arthur va trobar el seu padrí. Desprès el van deixar escapa i els van donar d’avantatge tres minuts. Van trobar un cotxe de joguina que li va caure a l’Arthur. Es van escapar l’Arthur i el seu padri. Van trobar el tresor i van poder pagar.
La pel•lícula Arthur i els Minimoys es una pel•lícula feta per a tots.
Es d’aventura i alguna cosa de riure. Al començament sembla avorrida però desprès es mes divertida. L’argument és el següent:
L’Arthur es un nen que viu amb la seva padrina perquè el seu padrí,que es deia Archibal a desaparegut fa tres anys. Un home vol la casa i en dos dies si el padrí de l’Arthur no firma un document i no paguen destruiran la casa. Una nit l’Arthur va descobrir l’enigma per entra al país dels Minimoys, el va vindre a ajudar una tribu, uns amics de l’Africà de el seu padri, quan va anar a la porta que es va encongir i va entrar a un telescopi on va conèixer un Minimoy que es deia Betameche però li deien Beta. Al país dels Minimoys va conèixer la princesa Selenia la germana gran d’en Beta, va parlar el problema amb el rei i llavor van obrir la porta principal on van sortir molts mosquits i al final l’Arthur va treure de la pedra l’espasa del poder i va matar tots els mosquits.
Van anar a l’aventura per buscar el tresor que va trobar el seu padrí.
La seva padrina va parlar amb els policies que el busques.
Van anar a un lloc on els va portar a Necròpolis. Allí els van portar a un bar on pots ballar. Poca estona desprès va vindre Darcos el fill d’en Maltazar el malèfic M.
Allí van lluitar amb mosquits i amb musica i se’n van escapar.
Quan van arribar al lloc on hi viu Maltazar la Selenia va començar a caminar, l’Arthur la va seguir la Selenio li va dir que no la seguís, que ell tenia de trobar el tresor llavors es van besar. En Beta va anar amb l’Arthur a buscar el tresor i la Selenia a matar en Maltazar. Els van ficar a tots a la presó on l’Arthur va trobar el seu padrí. Desprès el van deixar escapa i els van donar d’avantatge tres minuts. Van trobar un cotxe de joguina que li va caure a l’Arthur. Es van escapar l’Arthur i el seu padri. Van trobar el tresor i van poder pagar.
El circuit de Menàrguens
Fa poc que a Menàrguens han fet un circuit, on hi poden córrer minimotos, cars i super-bikes. Ara al circuit, a la vora de “boxes” hi volen fer un restaurant molt gran.
És un circuit molt gran, però també es molt tècnic perquè hi ha moltes corbes, i té uns 1.400 metres. Per córrer tota l’estona gas a fondo s’ha de ser un bon pilot, ja que hi ha corbes de dreta i esquerra molt tancades. Al circuit els pilots que saben per on anar deixen una traçada. Al voltant del circuit hi ha uns neumàtics per si algú surt del circuit.
A jo m’agrada molt portar un car, corren molt i el que m’agrada més es xafar els pianos i també avançar per dins fent-li un interior al rival. Les super-bikes fan molt soroll i són molt grosses. Les minimotos són com una moto petita, n’hi ha de cross, de carretera i quads. I els cars és súper divertit perquè vas a ras terra i tens una sensació de velocitat. Per mi el que m’agrada més de les tres coses es el car, sempre que trobem un circuit de cards parem i correm una estona. A fora dels circuits hi acostuma haver terra o gespa perquè si surts que el vehicle freni abans que xoquis.
Al circuit de Menàrguens hi va molta gent i s’ho passen molt bé. El circuit s’embolica molt però si et vols aviar tens un munt de lloc per divertitr-te. Hi ha circuits on és pot córrer molt perquè hi ha moltes rectes i corbes obertes. Però ni ha d’altres que són més tècnics, els han dissenyat per als bons pilots. Us recomano que hi aneu perquè ho tenim a prop i portar un car és una experiència única. Jo he pujat amb un car i amb una minimoto i la super-bike ja hi pujare quan sigui gran
És un circuit molt gran, però també es molt tècnic perquè hi ha moltes corbes, i té uns 1.400 metres. Per córrer tota l’estona gas a fondo s’ha de ser un bon pilot, ja que hi ha corbes de dreta i esquerra molt tancades. Al circuit els pilots que saben per on anar deixen una traçada. Al voltant del circuit hi ha uns neumàtics per si algú surt del circuit.
A jo m’agrada molt portar un car, corren molt i el que m’agrada més es xafar els pianos i també avançar per dins fent-li un interior al rival. Les super-bikes fan molt soroll i són molt grosses. Les minimotos són com una moto petita, n’hi ha de cross, de carretera i quads. I els cars és súper divertit perquè vas a ras terra i tens una sensació de velocitat. Per mi el que m’agrada més de les tres coses es el car, sempre que trobem un circuit de cards parem i correm una estona. A fora dels circuits hi acostuma haver terra o gespa perquè si surts que el vehicle freni abans que xoquis.
Al circuit de Menàrguens hi va molta gent i s’ho passen molt bé. El circuit s’embolica molt però si et vols aviar tens un munt de lloc per divertitr-te. Hi ha circuits on és pot córrer molt perquè hi ha moltes rectes i corbes obertes. Però ni ha d’altres que són més tècnics, els han dissenyat per als bons pilots. Us recomano que hi aneu perquè ho tenim a prop i portar un car és una experiència única. Jo he pujat amb un car i amb una minimoto i la super-bike ja hi pujare quan sigui gran
Un llibre divertit
Títol : Un petó de mandarina
Il•lustracions: de Sara Ruano i Eulàlia canal.
Editorial: Sopa de lletres.
2 edició
Resum:
En Tavi, un nen de l’escola, s’enamora de la Vanina el primer
dia que la coneix i que la va veure a la classe. Ella a arribat
d’un país molt llunyà envoltat de molts i molts misteris. En Tavi
no te el camí tan fàcil com s'ho pensa. Cada dia o cada vegada que es vol acostar a la Vanina, el Ricky i els seus col•legues li barren tots el pas. Fins que un dia la Vanina el va convidar al seu aniversari i ell volta per tota la ciutat per trobar-li algun detallet.
Al final li va comprar un llibre que es deia "Un petó de mandarina"
però al final en Tavi no hi va voler anar. Quan tots tornaven del col•legi tots estaven amb la Vanina i ell semblava un estaquirot, encara que al final ell i la Vanina es van fer molts amics.
Fi
Il•lustracions: de Sara Ruano i Eulàlia canal.
Editorial: Sopa de lletres.
2 edició
Resum:
En Tavi, un nen de l’escola, s’enamora de la Vanina el primer
dia que la coneix i que la va veure a la classe. Ella a arribat
d’un país molt llunyà envoltat de molts i molts misteris. En Tavi
no te el camí tan fàcil com s'ho pensa. Cada dia o cada vegada que es vol acostar a la Vanina, el Ricky i els seus col•legues li barren tots el pas. Fins que un dia la Vanina el va convidar al seu aniversari i ell volta per tota la ciutat per trobar-li algun detallet.
Al final li va comprar un llibre que es deia "Un petó de mandarina"
però al final en Tavi no hi va voler anar. Quan tots tornaven del col•legi tots estaven amb la Vanina i ell semblava un estaquirot, encara que al final ell i la Vanina es van fer molts amics.
Fi
dimarts, 8 de gener del 2008
Les vacances amb els cosins
Avui un parlaré de les vacances amb els cosins (amb els meus clar), un es diu Tomàs (que els amics d’Albesa li diuen Puyolet) i l’altra es diu Anna que la coneixen del Messenger. La meva tieta es diu Maria, igual que ma padrina, i no tinc tiet perquè s’han separat.
Les vacances amb els cosins han sigut molt divertides, sobretot perquè des de l’estiu que no els veia els primers dies vam cagar la soca: a l’Anna li va cagar un poster de gats, al Tomás un traje del barça blau, a la Marina unes arracades i una estelada, a mi el joc Party & co, al meu pare colònia, a la meva mare diners i unes arracades, a la meva tieta diners i una colònia, a la meva padrina una polsera i al meu padrí un moneder.
El Pare Noel a l’Anna li va portar unes arracades i al Tomás una pista de cotxes.
Vam anar a la pista de gel i ens ho vam passar molt bé encara que vam acabar amb uns quants blaus al cul.
La cavalcada de reis va ser molt xula i vaig agafar una bossa plena de caramels.
L’Anna havia de fer un treball de Nadal i li va costar totes les vacances acabar-lo, però li ha quedat molt bé.
Les vacances amb els cosins han sigut molt divertides, sobretot perquè des de l’estiu que no els veia els primers dies vam cagar la soca: a l’Anna li va cagar un poster de gats, al Tomás un traje del barça blau, a la Marina unes arracades i una estelada, a mi el joc Party & co, al meu pare colònia, a la meva mare diners i unes arracades, a la meva tieta diners i una colònia, a la meva padrina una polsera i al meu padrí un moneder.
El Pare Noel a l’Anna li va portar unes arracades i al Tomás una pista de cotxes.
Vam anar a la pista de gel i ens ho vam passar molt bé encara que vam acabar amb uns quants blaus al cul.
La cavalcada de reis va ser molt xula i vaig agafar una bossa plena de caramels.
L’Anna havia de fer un treball de Nadal i li va costar totes les vacances acabar-lo, però li ha quedat molt bé.
un comic per morirse de riure
Calvin & Hobbes es un còmic de riure en castellà molt divertit, va d’un nen que el seus pares ja no poden amb ell i té un tigre de peluix (que al còmic parla) que sempre s’estan posant en un munt de embolics. El que ha escrit el còmic crec que ha de ser un home molt divertit pels acudits que diuen i per la gràcia que fan.
Jo me n’he llegit dos perquè són un grup a vegades surt als diaris un petit acudit del Calvin & Hobbes i alguns més. M’agrada quan el Calvin vol arreglar una cosa i la destrossa o quan diu que porta coses repugnants per menjar o ensenyar al col·legi.
La seva amiga i ell s’agraden però l’altre no ho sap i s’insulten tot el dia, el seu tigre i ell tot el temps fan trastades o coses així com posar-se en embolics.
Si us hi fixeu en les cares de la gent expressen molt bé si estan enfadats, contents... o fins i tot si no han pogut dormir.
Una vegada va fer una postal de sant Valenti a la seva amiga Susie im li va escriure:
- Susie: te odio. Múerete. Calvin.
Així i molts més compreu-ne i us morireu de riure. Us ho recomano.
Jo me n’he llegit dos perquè són un grup a vegades surt als diaris un petit acudit del Calvin & Hobbes i alguns més. M’agrada quan el Calvin vol arreglar una cosa i la destrossa o quan diu que porta coses repugnants per menjar o ensenyar al col·legi.
La seva amiga i ell s’agraden però l’altre no ho sap i s’insulten tot el dia, el seu tigre i ell tot el temps fan trastades o coses així com posar-se en embolics.
Si us hi fixeu en les cares de la gent expressen molt bé si estan enfadats, contents... o fins i tot si no han pogut dormir.
Una vegada va fer una postal de sant Valenti a la seva amiga Susie im li va escriure:
- Susie: te odio. Múerete. Calvin.
Així i molts més compreu-ne i us morireu de riure. Us ho recomano.
El meu poble
Jo soc l´Andrei Marian tinc deu anys i l’any passat vaig vindre aquí. Jo vaig vindre de Verdes un petit poble de Romania que esta situat al nord.Te muntanyes altes i a molta naturalesa. A jo m’agrada viure allà perquè puc anar per les muntanyes, anar al riu i fer moltes coses. I a molta herba i fa molt fred a l’hivern. A l’hivern i a molta neu que arriba fins als peus i pots anar amb el trineu per on vols. A l’estiu fa molta calor, però aquí ni fa mes. I a moltes inundacions per culpa de l’aigua, però al meu poble no i a agut ni una inundació. Al meu poble pots viure molt be. A l’hivern fa molt fred i per anar a fora de casa et tens que tapa molt, mola perquè i a molta neu i pots anar per les muntanyes congelades. Quan ve l’estiu i a molts fruits i ni pots menjar molts. A l’estiu el que m’agradava fer a jo era anar per les muntanyes i juga pels boscos. Al poble i a molts arbres i es poden cremar molt fàcilment. Però encara no s’ha cremat ni un arbre fins ara. Quan es estiu pots anar pels camp de herba i jugar amb totes les coses que vulguis.
Un llibre de l'antic Egipte
Títol: Cleòpatra
Autor:Adèle Geras
Il·lustracions: M.P. Robertson
Editorial: Molino
Edició: Primera
Traducció: Anna Duesa
Resum
En aquest llibre, la Nefret, una nena de l’antic Egipte, explica coses de la seva vida i fets o coses que li agradaven a Cleòpatra. La Nefret es converteix en serventa de la Cleòpatra, l’última faraona d’Egipte. La Nefret mentre vivia a palau no es va avorrir pas perquè la reina organitzava banquets i festes tot sovint. El desig més gran de la reina és governar el seu país el millor possible i això la va portar a enamorar-se de dos dels homes més poderosos d’aquell temps: en Juli Cèsar i en Marc Antoni, però això la va portar a uns esdeveniments molt desafortunats.
La reina va enlluernar a en Juli Cèsar i en Marc Antoni amb tot el seu encant, regalant-los or, pedres precioses o joies i va aconseguir tenir quatre fills: un d’en Juli Cèsar i tres d’en Marc Antoni.
Autor:Adèle Geras
Il·lustracions: M.P. Robertson
Editorial: Molino
Edició: Primera
Traducció: Anna Duesa
Resum
En aquest llibre, la Nefret, una nena de l’antic Egipte, explica coses de la seva vida i fets o coses que li agradaven a Cleòpatra. La Nefret es converteix en serventa de la Cleòpatra, l’última faraona d’Egipte. La Nefret mentre vivia a palau no es va avorrir pas perquè la reina organitzava banquets i festes tot sovint. El desig més gran de la reina és governar el seu país el millor possible i això la va portar a enamorar-se de dos dels homes més poderosos d’aquell temps: en Juli Cèsar i en Marc Antoni, però això la va portar a uns esdeveniments molt desafortunats.
La reina va enlluernar a en Juli Cèsar i en Marc Antoni amb tot el seu encant, regalant-los or, pedres precioses o joies i va aconseguir tenir quatre fills: un d’en Juli Cèsar i tres d’en Marc Antoni.
Un llibre d'aventures
Títol: Kadinjir el ceptre de zink
Autor: JOAN LLONGUERAS
Autor:MERCÈ MASNOU
Editorial: ROCAEDITORIAL
Data de publicació: 10/2006
Publicació: Primera
Resum
La Ishtar, una nena amb una gran imaginació, heretarà el llegat dels zitis, una de les sis races del planeta Ki, un planeta on moltes coses son possibles com ara: parlar a través de la ment, flotar a l’aire...
La Nirgal, l’àvia de la Ishtar i actualment reina dels zitis esta segrestada per l’Usumgal, que temps enrere va intentar impedir que la Nirgal fos reina, ara intenta impedir que la Ishtar no ho sigui.
La Ishtar haurà de passar un seguit de proves per aconseguir el llegat, però comptarà amb l’ajuda d’en Nakki, el conseller dels zitis, en Galam d’inventor, la Ullah l’anzud, en Bàstian l’explorador, en Zuc el conseller dels kusubis, l’Iduh l’enviat a la terra, en Golik el musdagur i en Nimur el rei dels tidnums. Derrotaran l’Usumgal? Salvaran la Nirgal? Si voleu saber que li passa a la Ishtar i companyia llegiu-vos el llibre.
Autor: JOAN LLONGUERAS
Autor:MERCÈ MASNOU
Editorial: ROCAEDITORIAL
Data de publicació: 10/2006
Publicació: Primera
Resum
La Ishtar, una nena amb una gran imaginació, heretarà el llegat dels zitis, una de les sis races del planeta Ki, un planeta on moltes coses son possibles com ara: parlar a través de la ment, flotar a l’aire...
La Nirgal, l’àvia de la Ishtar i actualment reina dels zitis esta segrestada per l’Usumgal, que temps enrere va intentar impedir que la Nirgal fos reina, ara intenta impedir que la Ishtar no ho sigui.
La Ishtar haurà de passar un seguit de proves per aconseguir el llegat, però comptarà amb l’ajuda d’en Nakki, el conseller dels zitis, en Galam d’inventor, la Ullah l’anzud, en Bàstian l’explorador, en Zuc el conseller dels kusubis, l’Iduh l’enviat a la terra, en Golik el musdagur i en Nimur el rei dels tidnums. Derrotaran l’Usumgal? Salvaran la Nirgal? Si voleu saber que li passa a la Ishtar i companyia llegiu-vos el llibre.
Hi ha massa pisos al poble?
Normalment de pisos se’n fan molts més a la ciutat que en un poble. No obstant, darrerament hi ha pobles on se’n fan molts. Per exemple, a Albesa estan fen cinc blocs de pisos i una carretera nova. Evidentment, hi ha gent que hi esta d’acord i gent que hi està en contra.
Esta molt be perquè si trobes feina te pots comprar un pis i viure amb un poble. Si vols anar a viure al poble s’hi esta molt be perquè és més tranquil i no hi ha tan trànsit. Si no fessin pisos els joves anirien a viure amb un altre poble i als pobles s’anirien fen cada vegada mes petits. D’aquesta manera si fan pisos els joves no se n’aniran a viure amb un altre lloc i es quedarien al seu poble a viure.
Jo penso que es un rotllo perquè més gent i si hi vius a la vora fan molt soroll. I ara hi haurà mes trànsit. Són massa alts i no veus el paisatge. I si fan pisos ocupen llocs naturals o eres i els nens no tenen lloc on jugar llavors s’han de quedar avorrits a casa. Haurien de fer els pisos damunt de les cases velles, que els tirin terra i que els facin allà així no destrossaran camps naturals.
No n’haurien de fer perquè vindrà més gent. I per fer pisos destrossen camps i eres que abans hi vivia gent i cada vegada i ha més arbres. I fan molt soroll i molta pols i no pots dormir tranquil. A jo em fan pisos davant de casa i a les cases del davant les embruten tot de pols. Hi ha màquines, camions i quan pugen costa amunt carregats fins dalt els cau arena; jo els faria ficar un toldo. Així no els hi cauria res i tots amb pau.
Esta molt be perquè si trobes feina te pots comprar un pis i viure amb un poble. Si vols anar a viure al poble s’hi esta molt be perquè és més tranquil i no hi ha tan trànsit. Si no fessin pisos els joves anirien a viure amb un altre poble i als pobles s’anirien fen cada vegada mes petits. D’aquesta manera si fan pisos els joves no se n’aniran a viure amb un altre lloc i es quedarien al seu poble a viure.
Jo penso que es un rotllo perquè més gent i si hi vius a la vora fan molt soroll. I ara hi haurà mes trànsit. Són massa alts i no veus el paisatge. I si fan pisos ocupen llocs naturals o eres i els nens no tenen lloc on jugar llavors s’han de quedar avorrits a casa. Haurien de fer els pisos damunt de les cases velles, que els tirin terra i que els facin allà així no destrossaran camps naturals.
No n’haurien de fer perquè vindrà més gent. I per fer pisos destrossen camps i eres que abans hi vivia gent i cada vegada i ha més arbres. I fan molt soroll i molta pols i no pots dormir tranquil. A jo em fan pisos davant de casa i a les cases del davant les embruten tot de pols. Hi ha màquines, camions i quan pugen costa amunt carregats fins dalt els cau arena; jo els faria ficar un toldo. Així no els hi cauria res i tots amb pau.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)