dimecres, 19 de desembre del 2007

L’equip i el camp dels meus somnis

El Barça és un dels millors equips de tot el món, és un equip que juga molt bé. Té l’aliniació perfecta, l’onze ideal... encara que no sempre guanya.

Sota els pals V. Valdés, a la defensa línia de quatre: al mig Milito i Puyol, a la banda dreta Zambrotta a l’esquerra l’Abidal. A mig camp Toure, el Xavi, Iniesta i el Deco. I a la davantera Henry Eto’o i Messi, i de vegades Bojan.

El seu camp és a Barcelona, s’anomena “Camp Nou” hi cap molta gent. El Barça ha guanyat la lliga el 2004-2005 i més vegades. Per a mi ser del Barça no només significa ser amant del futbol, sinó que també expressa sentiments com ara sentir-se d’un país que és Catalunya.

El president del club es diu Joan Laporta i el seu entrenador Frank Rijkaard. Tenen uns vestidors molt però molt espectaculars i tenen sales de massatges i moltes coses més... Els seu camp és molt gran i està molt ben cuidat. L’equip del Barça no és només de futbol sinó també de hockey, bàsquet i molts esports més. Al Barça tothom hi vol jugar però només hi poden anar els bons o joves promeses (com el Bojan), que comencen jugant en categories inferiors del Barça.



Un dia vaig anar al Camp del Barça a veure un partit, és molt gran i molt bonic. El partit va ser molt emocionant. No és el mateix veure’l per la televisió que del camp perquè al camp hi ha molta gent i es veu molt més bé, però quan fan gol tothom s’aixeca de la cadira i no veus res. Per a mi el millor es emportar-se una ràdio perquè sinó els jugadors es veuen tots iguals. Bé, us recomano que si no heu anat mai al camp del Barça, encara que no sigueu simpatitzants d’aquest equip, que hi aneu perquè és una experiència única. Fins i tot molts estrangers venen a Barcelona per veure un partit del Barça i l’ambient fantàstic i de festa que s’hi respira.

VISCA EL BARÇA!

dijous, 13 de desembre del 2007

Romania

El meu país

Romania es el país on vaig néixer jo.
Es un país amb molta natura i cultura, allí hi ha el castell del Bran, que també es podia dir el castell del Conte Dracula. Es un castell on fa molt temps vivia un home que es deia Comte Dracula que quan hi passava algú pel seu costat sense deixar res el Comte Dracula li tallava el coll, segons sé jo.


Jo vivia en un poble que es diu Doftiana, es un poble gran per jo però hi ha camins on no hi he passat i és molt més gran. També hi ha molts vegetals i natura amb muntanya, a l’hivern neva molt i es molt xulo i podem esquiar molt bé, també si et vesteixes de blanc tot et pots camuflar. A l’estiu no fa tanta calor com a Catalunya però hi ha un riu per banyar-nos i es molt xulo. Al seu costat hi ha el Mar Negre.

El meu poble te mes de 5.000 habitants. Te un parc natural molt gran on al mig hi ha un castell. Enyoro molt el meu país i el meu poble perquè ja porto quatre anys aquí a Catalunya i alguns estius hi vaig de vacances. I així es el meu país i el meu poble.

High school musical


Una pel·lícula inoblidable


Vaig veure una pel·lícula inoblidable. Va d’un noi que juga a un equip de bàsquet i d’una noia que es coneixen el dia de cap d’any perquè els van triar per cantar a un karaoke i cantaven molt bé. Després la noia va marxar i es van donar el número del mòbil.


Al cap d’un temps que van tornar a l’institut i a l’equip de basquet, que es deia vildcats, al cap de poc jugarien la final. Però en Troy (el noi) es va trobar la Gabriela (la noia) que s’havia traslladat al seu institut i també anava a la seva classe i es van enviar les seves fotos pel mòbil i la senyoreta va sentir els mòbils i els hi va prendre, també els va castigar després de classe a ajudar a muntar un musical i el seu amic Chad li diu que per ell els musicals son molt avorrits i que es perdran l’entrenament de basquet per un càstig. Desprès el seu pare que era l’entrenador va preguntar als seus jugadors on eren en Chad i el Troy i li van dir que estaven castigats. A la tarda l’entrenador va anar a veure la professora d’en Troy i es va queixar que si vol que els castigui que ho faci a una altra hora perquè sinó no podrien guanyar la final.


Desprès van veure la Sharpay (una noia que odia la Gabriela) apuntant-se al musical i va tapar tots els llocs on es podia apuntar la gent i els va preguntar si es volien apuntar i van dir que no, que sol miraven. La Sharpay i el seu germà cada any s’apuntaven a tots els musicals que feien. La Gabriela va trobar-se amb una noia que li agradaven les mates igual que a ella i li va preguntar si es volia apuntar al seu grup de mates i ella li va dir que si, desprès en Troy es va escapar de l’entrenament i va anar a veure la prova del musical amb la Gabriela i quan ja s’havia acabat van decidir apuntar-se però la dona no els va deixar, però es van posar a cantar una cançó i la dona els va dir que si que es podien apuntar però que havien ser puntuals.

Quan la Sharpay es va assabentar que els havien deixat apuntar volia fer el que fos perquè no guanyessin, que ella i el seu germà havien sigut els campions tots els anys.


Van assajar a l’hora del pati a una aula i la Sharpay els va sentir que cantaven molt be i va anar a cridar al Rayan (al seu germà), i van pensar que podien fer per que en Troy i la Gabriela no poguessin concursar.


Els amics d’en Troy no volien que fes el musical i les amigues de la Gabriela tampoc ho volien i van obligar a dir al Troy que la oblidaria i ho van gravar amb una minicamera de l’ordinador i li van ensenyar a la Gabriela, que es va enfadar i va marxar. Desprès en Troy la va anar a saludar, pensant que no havia vist el vídeo, la Gabriela el va ignorar i va marxar. En Troy que no s'ha enterat del que pasava va anar a al seu lloc preferit per estar sol i els seus amics es van anar a disculpar, despres va anar a casa de la Gabriela a dir-li el que havia passat i la Gabriela el va perdonar.


L’endemà la Sharpay va convèncer a la dona del musical que ho fessin el mateix dia que la final i que el concurs de mates. Quan en Troy i la Gabriela van veure-ho es van desanimar molt però tots els seus amics van dir que aconseguirien fer el que fos per fer-ho tot.


El dia del la final i totes les coses el Troy va anar al partit i la Gabriela al concurs de mates, quan eren al concurs de mates amb el portàtil van parar les llums del camp de basquet i van fer un experiment de fum i sen van anar a cantar. Van cantar la cançó Breaking Free i tothom els va anar a veure, van cantar molt be, van guanyar la final i van guanyar el concurs de mates.

I així s’acaba la pel·lícula.



fi

dimecres, 12 de desembre del 2007

L'esquí

Anar a esquiar

A l’hivern hi ha gent que va a esquiar a les muntanyes on hi ha neu com per exemple a Andorra, Vallnord i Gran Valira. N'hi haa d’altres però aquestes són les que conec més. Anar a esquiar es un esport molt bonic perquè baixes baixades, pots fer botets i també passar per dins dels bosquets, això en algunes pistes.


Hi ha diferents dificultats, per exemple les pistes verdes són les mes fàcils, les blaves son normals, les roges son les difícils i les negres són les més difícils de totes. Anar a esquiar és un esport que es necessita aprendre i te n'ensenyen els monitors de les pistes o alguna persona que en sàpiga . Jo conec tres tipus d'esquis, hi ha els d'esqui alpí, l’esquí de muntanya i l’esquí de fons. Pots portar diferents tipus d’esquís: els esquís de pista, els esquís petits i la taula. Quan en saps molt d’esquiar, si vols pots practicar per fer curses però llavors n'has de saber molt, però jo el màxim que vaig baixar va ser una negra però la vaig baixar la meitat de cul a terra.

Per esquiar necessites botes, uns bastons i uns esquis, s’ha d’anar ben equipat amb uns pantalons per esquiar, una samarreta, un jersei, una jaqueta calenta , un casc i guants on no hi pugui passar l’aigua, o sigui impermeable, perquè la neu és aigua en estat sòlid.

El millor riu

El riu d’Albesa

Albesa es un poblet petit situat a la província de Lleida dins la província de Lleida, es a la comarca de la Noguera. Per anar-hi trobaràs un cartell que hi dirà Albesa, llavors vas seguint els cartells fins arribar a La Portella. Dins la Portella continues seguint els cartells fins arribar a un pont que davall hi ha un riu es el riu d’Albesa. Hi ha molta vegetació, llavors veuràs un poble, vas tirant recte i veuràs un cartell que hi dirà Albesa.

Al 1965 el riu d’Albesa estava molt alt, fins i tot de vegades arribava al camp de futbol, i també es podia saltar de dalt del pont, desprès al llarg dels anys va anant baixant a poc a poc i al 1998 ja s'hi podia passar des del pon tirant cap dalt i hi havia trossos que estava molt fondo però si passaves pel cantó podies passar caminant i després per baixar pots anar nedant. Jo i uns amics meus ho vàrem fer.

El nostre riu és el riu Ribagorçana i aquest mateix riu desemboca al riu Segre. El Noguera Ribagorçana és un riu espanyol, afluent del Segre per la dreta. Pertany per tant a la conca de l'Ebre. Neix en la capçalera de la vall de Barrabés (La Val d'Aran, a la província de Lleida), i desemboca en el Segre al terme municipal de Corbins (a la comarca de Segrià, també a la província de Lleida). Durant bona part dels 130 quilòmetres del seu curs coincideix amb la línia divisòria entre Catalunya i Aragó. Les comarques d'Alta Ribargorça (Catalunya) i Ribargorça (Aragó), li donen nom.

Uns dels pobles mes bonics

Prades

Avui us parlaré d’un poble molt petit i molt bonic on jo hi passo les vacances i els caps de setmana des dels tres anys amb la meva família.
Per mi és millor prades que Albesa, l'escola de Prades no es tan gran però hi ha mes muntanyes que es el que a mi m’agrada. Us recomano anar a Prades si teniu asma o us agrada la muntanya.
Prades, es un poble molt petit on hi van molts excursionistes de pobles de Catalunya.
Diríem que hi ha molts bars restaurants i tot està fet de manera artesana.
Prades es una muntanya que està situada a 1.200 metres d'alçada jo hi vaig cada cap de setmana encara que a l'hivern s'hi passa molt fred.

A les nits estem a dotze graus sota zero. A Prades s'hi fan moltes festes, la del cava, que baixa molt cava i es molt típica. També la festa del blat on s'hi bat molt blat, també la de la farigola, on tota la plaça esta plena de botiguetes...

Tota la gent del càmping va al poble de Prades, que queda 300 metes i es molt a prop, no hi ha ni cinc minuts. Si preguntes per anar a Prades i preguntes que es el mes típic et diran la font que baixa i aigua menys una dia que hi baixa cava.Si voleu, mireu aquest vídeo a youtube. A Prades als estius hi ha molt gent però a l'hivern només son els habitants del poble que són uns cinc cents.


La gent que viu a Prades ja estan preparades, no com la gent que ve a passar l'hivern i es gelen de fred (com els de Barcelona).

Hi ha moltes excursions per fer, per exemple l'excursió de la Roca Foradada , la Baltasana , la cova d'en Pere, Gonifales, La Abellera i moltes mes... Us recomano anar a Prades si teniu asma o us agrada la muntanya.

A Prades hi ha moltes piscines, tres piscines i tot està més bé que al poble d'Albesa. Prades esta situat a la comarca del Baix Camp. Des de la Noguera passes per l'autopista i després per la comarca de Les Garrigues.

L'AIGUA


EL PROJECTE DE L'AIGUA
Els alumnes de la classe 5è, el dia 5 de desembre de 2007, vam començar un nou projecte sobre l’aigua.

El primer dia cadascú va escriure en un paper el que s’havia sobre l’aigua, perquè servia, com era, de que estava formada... Quan vam tenir tots els papers, els vam donar a la mestra, ella ho va penjar al mural que hi havia penjat a la pissarra, a mi aquest tema m’interessa força perquè l’aigua es vital per la vida dels essers vius i crec que a nosaltres ens ensenyarà a no malgastar tanta aigua i perquè es important, jo crec que ens ho passarem molt be fent aquest treball. A la classe hi tenim penjats uns pòsters sobre el tema de l’aigua que parlen sobre la salut, l’aigua, els aliments...

El segon dia vam resumir els papers del primer dia amb algunes frases com ara: l’aigua es la font de la vida, el planeta esta format per un tercera part d’aigua i una de terra i altres frases sobre el tema de l’aigua. També vam penjar el títol del primer pòster al mural, el títol es el següent:
“ L’aigua, un recurs vital “.
També vam numerar els pòsters del numero del primer fins al vuitè.

Continuarà...

El millor oli del món




Al poble del meu padrí, Castelló de Farfanya, des de sempre que s’hi ha fet oli, un oli considerat un dels millors del món. Aquest fet ha quedat demostrat en diversos concursos on un dels molins de Castelló ha quedat classificat en primer lloc tenint en compte la qualitat de l’oli.

A continuació, us explicaré el procés d’elaboració d’aquest oli.

De l’olivera als sacs.


Després de separar les fulles de les olives,


i netejar-les,


a xafar-les en fred amb les pedres
grosses de forma cónica,


La pasta cau a unes altres pedres més petites anomenades
“ italians” i d’allí la pasta a la premsa.
El meu padrí de Castelló fa oli


A la premsa es fica per sostres un “esportí”, pasta d’olives i així fins omplir-la.


Aquesta mena d’alfombra es un “esportí”.
El líquid que surt de la premsa que és aigua i oli barrejat va cap a unes piques, l’oli pesa menys que l’aigua per això en aquestes piques l’oli es separa de l’aigua per decantació. A les últimes piques l’oli és completament net.


De la premsa, als esportins queda una mena de pasta seca anomenada “rulls”. Aquests rulls són la pinyola i la pell de les olives. Aixó es porta a una fàbrica on mitjançant productes químics extrauen un oli anomenat “refinat”.


El procés esta casi acabat, l’oli després de passar per uns filtres, ja esta a punt per ser envasat. I a punt per vendre!


Treball fet per Oriol Colomina Cañada.
Fotos de la Cooperativa Molí d’oli de Catelló.
Explicacions fetes pel meu padrí Modesto Colomina.